Arxiu de la categoria: Transporte público

ELS TAXISTES S´OFEREIXEN PER FER DE BUS DE BARRI

 El sector pacta amb el Govern estendre el servei de taxi per demanda al territori. Taxis fent de bus urbà.
 El moment convuls que viu el sector provoca moviments per aprofitar les retallades, com les de les línies de bus deficitàries.
 Els taxistes s’ofereixen per cobrir aquest servei.

  Els moviments s’estan produint en les últimes setmanes lluny dels focus que ara ocupen el problema de reducció de la flota i la regulació horària, i les reunions són múltiples i imaginatives. Ahir mateix n’hi va haver una de portaveus del Sindicat del Taxi de Catalunya amb el gerent de l’Institut Metropolità del Taxi, Eduard Ràmia, en la qual es va posar sobre la taula l’aprofitament de l’escletxa que ha deixat a Barcelona la supressió de quatre línies d’autobusos i la pràctica desaparició en dies festius del bus de barri. “Volem cobrir el forat que han deixat aquests autobusos”, apunta Luis Berbel, president del sindicat majoritari, STAC. Els taxistes són conscients que la proposta encara té un ampli recorregut abans de concretar-se però no són aliens als moviments veïnals de protesta que, per exemple, a Sant Genís dels Agudells han sortit al carrer i han arribat a retenir combois de la línia 112.

El taxi de set, el 16 de febrer.

Lligat a aquesta proposta, Berbel adverteix que el 16 de febrer començarà a funcionar el servei de taxi de set places que tant de debat ha generat en el sector. “Hi haurà pocs vehicles però hi ha molt d’interès en el sector a cobrir-lo perquè donarà possibilitats en transport escolar, d’executius o de treballadors”, afegeix. Aquesta mena de taxi-llançadora, que en espais com Boí o Aigüestortes ja funciona, també és un dels projectes embrionaris per cobrir les línies suprimides de bus.
Però la primera concreció en aquest debat, sobretot per la coincidència d’objectius, ha estat en la voluntat compartida pel Govern i els taxistes d’aplicar el projecte anomenat taxi per demanda ,un sistema que pretén cobrir tot el territori català a través d’un sistema de petició prèvia de 24 hores. Ara fa un mes els representants del taxi i el director general de Transports, Ricard Font, van fer una primera reunió per pactar un sistema que ja funciona a la Seu d’Urgell i que anirà a més sobretot en municipis que han eliminat línies de bus. La setmana que ve hi ha una reunió amb l’operadora ALSA i els taxistes per cobrir serveis a la Catalunya Central. 

 Informació donada pel STAC.

SALUT I BON VIATGE.

Share

HUELGA DE CHOFERES; BOGOTÁ 21 DE MARZO 1927

Huelga de choferes: El 21 de marzo de 1927 los chóferes del servicio público de Bogotá (Colombia) se ponen en huelga espontáneamente en protesta contra la nueva reglamentación que condiciona el ejercicio de la profesión en el depósito de una fianza. Los chóferes de la capital colombiana, en su mayoría anarcosindicalistas y partidarios de la acción directa, devolverán dos días después al trabajo sin haber logrado la derogación de la nueva reglamentación. Durante la huelga la actividad económica de Bogotá se vio fuertemente resentida.

Gracias por esta información a nuestro amigo y compañero “Librepensador Ácrata”.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

EL CARRIL BUS-TAXI MOTO DE BARCELONA SE QUEDA EN UN CAJÓN

Barcelona aparcará la propuesta del PP, que Trias inicialmente apoyó, tras evaluar los principales informes que la ven insegura.
 El carril bus-moto entró ayer en un callejón sin salida. La comisión de trabajo que estudia esta medida propuesta por el PP examinó en una reunión celebrada por la tarde en el Ayuntamiento de Barcelona la extensa documentación existente al respecto, compuesta por trece aportaciones, entre informes y valoraciones. Los estudios con más peso la desaconsejan por razones físicas (las vías reservadas son demasiado estrechas), de seguridad (la circulación compartida incrementaría el riesgo de sufrir accidentes) y de eficiencia del transporte público, ya que se rebajaría su velocidad comercial y se afectaría la regularidad de paso. Así las cosas, el asunto se quedará, al menos por ahora, en un cajón.
Xavier Trias, que durante la campaña electoral se mostró favorable a esta medida, cuando accedió a la alcaldía y el PP volvió a plantearla precisó que, antes de tomar una decisión, tendría en cuenta todos los informes y por encima de todo primaría la seguridad vial. El alcalde aseguró que no aprobaría nada que incrementara el riesgo de accidente. En este escenario, la opinión de los técnicos municipales, especialmente de la Guardia Urbana, iba a tener un peso determinante. Pero, para contar con otro punto de vista externo, se invitó a la Fundació RACC, que forma parte de la comisión de trabajo, a estudiar el asunto. La conclusión de este último análisis no dejó lugar a dudas: el carril bus-moto no es una buena idea porque podría disparar la siniestralidad.
Pero el gobierno municipal se comprometió a abordar el tema en una comisión amplia, que ayer se reunió. Presidida por el concejal de Movilidad, Eduard Freixedes, contó con representantes de la Guardia Urbana, TMB, la Asociación Española de Mensajería, Mutua Motera, la Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (Anesdor), el RACC, el Bicicleta Club de Catalunya(BCC), el Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC) y la Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). Tras exponer las conclusiones de los estudios, entre los que destacan tres –de la Guardia Urbana, de TMB y del RACC– que coinciden en desaconsejar la medida, y un turno de preguntas, se abrió el debate. Los representantes de la moto defendieron su utilidad para dar más fluidez al tráfico, mientras que las entidades relacionadas con el transporte público abundaron en que, además de provocar accidentes, entorpecería la circulación de los autobuses.
Los primeros estudios de la Guardia Urbana ya alertaron de que si las motos fuesen por los carriles-bus habría más accidentes, a menudo debido a la diferencia de tamaño entre los dos vehículos. Habría nuevos tipos de siniestro, como colisiones en los giros, al perder las motos visibilidad por ir entre autobuses o no ser vistas por otros vehículos; alcances y choques fronto-laterales en los cambios de carril de la moto o por las caídas, e incluso daños dentro de los autobuses porque habría más frenazos bruscos. El segundo trabajo determinante es el de TMB, la empresa operadora de los autobuses, que pone el acento en la saturación que sufren los carriles reservados a este transporte público. La incorporación de las motos reduciría drásticamente la velocidad comercial, que ya es muy baja. Y, en tercer lugar, está la valoración del RACC, que incide en el factor de la siniestralidad.

Dudas sobre Londres y Madrid

La experiencia de Londres, que en el 2009 y el 2010 hizo una prueba de uso compartido de 28 carriles por autobuses y motos, ha sido uno de los elementos considerados. Los defensores de que Barcelona adopte esta medida recordaron que en la ciudad inglesa se valoró facilitar la circulación de motocicletas para favorecerlas, ya que son una buena solución para la movilidad urbana, la misma razón por la que Madrid tiene este tipo de carril, que, recuerda Anesdor, no ha supuesto un aumento de los accidentes. En cambio, los resultados de Londres –destaca el RACC en su informe– no han sido buenos. Aunque la velocidad media creció un 11%, también lo hicieron los accidentes sufridos por estos vehículos, en un 37% (un 50% los graves).

BORN TO BE WILD SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

.L’AJUNTAMENT DE BARCELONA DESCARTA QUE LES MOTOS PUGUIN CIRCULAR PEL CARRIL BUS-TAXI

L’Ajuntament de Barcelona ha descartat per a tot aquest mandat que les motos puguin circular pel carril bus-taxi, una decisió que és “ferm”, ha anunciat aquest dimarts el regidor de Mobilitat, Eduard Freixedes, que ha afegit que tampoc faran cap prova pilot ni modificació normativa perquè s’ha demostrat que augmenta la sinistralitat.
“Per a nosaltres aquesta mesura està totalment tancada en aquest mandat”, ha assegurat en roda de premsa després de reunir-se amb la comissió de treball que ha estudiat la mesura base a 15 informes, set d’ells de membres de la comissió, i un de sol – el de l’Associació Nacional d’Empreses del Sector de Dues Rodes (Anesdor) – ha considerat que no necessàriament augmentaria la sinistralitat.
CiU incloïa en el seu programa electoral que les motos circulessin pel carril bus, si bé Freixedes ha destacat que el supeditaven a que fos compatible amb la seguretat viària, i ha dit que seguiran treballant per millorar la seguretat de la moto en el marc del grup de treball de la moto del Pacte per la Mobilitat.
“Un sol accident més no ho podem tolerar. Hem de treballar perquè cada vegada hi hagi menys “, ha sentenciat, amb el que ha donat també per descartat fer un prova pilot i utilitzar als barcelonins de conillets d’índies, ja que que el govern municipal té la clara obligació de treballar per la mobilitat segura.
L’any que ve es redactarà un nou pla de mobilitat urbana, i inclourà mesures per a la moto, amb el repte sobre la taula d’afrontar la sinistralitat que va en augment, una qüestió que ha decantat la balança per descartar que les motos circulin pel carril bus: “Els estudis són molt contundents i molt clars en un aspecte, que és la seguretat”, segons Freixedes.
L’estudi més complet és el de la consultoria de prestigi europeu Transport Research Laboratory sobre Londres-ciutat que ha permès la mesura-i que, tot i que Freixedes ha destacat que és un estudi no concloent, adverteix que permetre que les motos circulin per el carril bus ha augmentat l’accidentalitat de les motos un 37%, i un 50% les ferides greus.
A més de Freixedes i Anesdor, a la taula han participat amb els seus estudis el Sindicat del Taxi de Catalunya (Stac), l’Associació Espanyola d’Empreses de Missatgeria (AEM), la Guàrdia Urbana, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP).

Entre els partidaris de la mesura al consistori han figurat el mateix alcalde, Xavier Trias (CiU), i el líder municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, que ha confiat que tiraria endavant fins al punt que en el ple d’aquest dimecres preguntarà a Trias quan autoritzarà que les motos puguin circular pel carril bus.
Precisament el PP va presentar a la Comissió municipal de Seguretat i Mobilitat d’aquest mes una proposició per modificar l’Ordenança de Circulació de vianants i vehicles per canviar els articles 13 i 15 permetent la circulació de motocicletes i ciclomotors pels carrils bus-taxi.
La proposta va caure amb el govern esgrimint que el tractarien en la comissió d’aquest dimarts, amb el ‘no’ també de PSC i ICV-EUiA, i la postura conciliadora de UPB, que integra ERC, que va dir que ho acceptaria si s’eixampla el carril bus, no es perjudica la velocitat comercial del transport públic i no augmenta la sinistralitat.

SALUT I BON VIATGE.

Share

CCOO REBUTJA PERMETRE QUE LES MOTOS CIRCULIN PELS CARRILS BUS-TAXI DE BARCELONA

Considera que augmentarien els accidents
 CCOO del Barcelonès rebutja la proposta que les motos puguin circular pels carrils bus-taxi de Barcelona perquè considera que augmentarien els accidents i es reduiria l’eficiència en el servei de transport públic, ha informat aquest dilluns en un comunicat.
Ha fet arribar dos documents al grup de treball que desenvolupa el Pla Estratègic de la Moto en el Pacte per la Mobilitat, i creu que la mesura significa “un canvi evident dels criteris de mobilitat pública” que han inspirat les polítiques en aquest àmbit, i que només beneficiaria les motos a costa del creixement de la sinistralitat.
A més, creu que el més que probable increment de les incidències –com accidents, frenades per esquivar motos, pèrdues de freqüència i retards– “podrien generar fàcilment conflictes laborals” als Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), companyia que gestiona el bus urbà
.

NO A LES MOTOS PEL CARRIL BUS TAXI, PER UN TRANSPORT PÚBLIC RÀPID I SEGUR.

SALUT I BON VIATGE.

Share

L´ ALCALDE DE BARCELONA NOMÉS PERMETRÀ A LES MOTOS CIRCULAR PEL CARRIL BUS-TAXI SI ÉS SEGUR

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha reiterat aquest divendres que ell personalment és favorable al fet que les motos puguin circular pel carril bus-taxi, però no ho tolerarà si no és segur: “Si no tenim garanties de seguretat, no ho permetrem”.
Ho ha dit un dia després que, a la Comissió municipal de Seguretat i Mobilitat, el Govern municipal deixés en suspens la decisió, i es remetés a una comissió en el marc del Pacte per la Mobilitat que es reunirà el 29 de novembre.
En declaracions a Onda Cero recollides per Europa Press, Trias ha reconegut que l’informe del Reial Automòbil Club de Catalunya (Racc) i els de diverses entitats recomanen que no es permeti i posen en dubte la seguretat.
“No estic disposat a permetre-ho amb els informes negatius”, ha assegurat l’alcalde, i ha ressaltat que la responsabilitat de la seguretat és de l’Ajuntament, i si ocorre un accident pot originar-se un embull.
Ha recordat que moltes ciutats amb els carrils bus prou amples permeten que per ells circulin l’autobús i la moto, i que París fins i tot permet que l’utilitzin les bicicletes.
Tot i això, ha concretat que en el cas de Barcelona “el gran problema per permetre la circulació pel carril bus és la dimensió dels carrils”, ressaltant que no només són estrets, sinó que no hi cap ni el mateix autobús.
Davant de les manifestacions dels últims dies contra les retallades pressupostàries, Trias ha afirmat que han de desenvolupar-se demanant permís i sense col·lapsar el trànsit, i ha defensat que “s’ha d’explicar a la gent que no s’ha d’ocupar la via pública per on no van els vianants”.
Ha afegit que “serà complicat” aconseguir-ho, però que s’ha de fer, tot i que ha conclòs que quan veu imatges de les manifestacions d’altres ciutats, es queda amb les de Barcelona
.

NO A LES MOTOS AL CARRIL BUSTAXI PER UN TRANSPORT PÚBLIC RÀPID I SEGUR.
SALUT I BON VIATGE.

Share

EL RACC DESACONSELLA QUE LES MOTOS USIN EL CARRIL BUS-TAXI

* Cop a la política de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona
* L’automòbil club insta a mantenir el “actual statu quo”
* Alerta del risc que augmenti el nombre d’accidents

 Quan molts creien que el RACC anava a donar la raó a l’ajuntament sobre la possibilitat que les motos utilitzin el carril bus-taxi, l’automòbil club ha donat la sorpresa en redactar un informe en el qual, no només no brinda amb les tesis de CiU sinó que a més desaconsella totalment que els motoristes es barregin amb el transport públic. En el seu estudi, el RACC arriba a la conclusió que la millor opció és “mantenir l’statu quo actual”, i basa la seva argumentació en un estudi observacional amb prop de 31.000 motos analitzades durant cinc dies en sis punts diferents de la ciutat. Segons l’informe, el 81,7% de les motos circulen de manera correcta, només el 3,6% ho fan pel carril bus i el 4,1% fan servir l’espai reservat als autobusos de TMB per avançar fins al semàfor quan està vermell.
En el seu apartat de conclusions, el RACC, a més d’afirmar que la moto contribueix “molt positivament” a la mobilitat de la ciutat, apunta un possible augment de la velocitat mitjana de les motos en cas que s’aprovi la mesura, així com un possible increment “significatiu” del nombre d’accidents de moto i del seu nivell de gravetat, donada la diferència de mida amb els autobusos. També apunta, tal com va avançar aquest diari fa algunes setmanes fent referència a informes de la Urbana que també rebutjaven la idea, que la iniciativa crearia un punt de conflicte en els girs a la dreta, ja que les motos que volen seguir recte podrien trobar amb cotxes que tracen la corba des del segon carril.

La pilota queda ara a la teulada de CiU, que veu com el que podia ser el seu únic aliat-al marge del PP-fa un pas enrere i s’alinea amb tots els experts en seguretat viària que fins ara donaven suport les tesis de l’anterior govern (PSC-ICV-EUiA). Com a recomanacions, el RACC proposa millorar l’oferta d’aparcament per a motos, millorar l’adherència de l’asfalt i crear carrils capil · lars perquè els motoristes puguin arribar a la zona avançada de motos. Per a més desgràcia de l’ajuntament, demà se celebra la comissió de Mobilitat en la qual els grups municipals tenien previst abordar aquest tema. Amb aquest informe a les mans, la sessió es presenta d’allò més moguda.

SALUT I BON VIATGE.

Share

INFORME SOBRE L’ESTACIÓ DE BARCELONA-SANTS EN RELACIÓ A L’AFECTACIÓ DE LA MOBILITAT

Ajuntament de Barcelona

Direcció de Serveis de Mobilitat
Pl. Carles Pi i Sunyer, 8-10
08002 Barcelona

Senyor Director:


   Ens adrecem a vostè per fer-li coneixedor del nostre problema. Possiblement de la llista de problemes que li arribin, el nostre pugui no ser tant rellevant en relació al grau d’afectació i la transcendència mediàtica. Malgrat tot li exposarem:



   Companys/es taxistes i usuaris/es de taxi ens hem aplegat per demanar que es restableix-hi a l’Estació de Barcelona-Sants la parada de taxi, sortida plaça dels Països Catalans, parada de taxi que sempre havia existit.



   Per quin motiu? Cap més altre que millorar el servei de taxi i alhora els accessos en cotxe a l’Estació de Barcelona-Sants (entrada, sortida i trànsit de pas per la Plaça Països Catalans).



Quina és la situació actual que ens trobem?



1.     Una estació afectada per una situació provisional, pendent d’iniciar-se una reforma d’ampliació. Les obres, segons el pla establert, començaran per la part del Pg. Sant Antoni (costat del Parc de l’Espanya Industrial), continuant després per la part de la plaça Joan Peirò. L’inici de les obres segons la informació que disposem estava previst cap a finals de 2010.
2.     Estació amb dues sortides i una única parada de taxi amb una zona d’espera per a taxis a la plaça Joan Peirò que no dóna resposta suficient a tota la demanda generada de servei de taxi, degut a l’increment de viatgers. Malgrat la demanda generada, el temps d’espera mitjà per a un taxista sobrepassa la mitja hora, fet que suposa que la zona d’espera per a taxis no doni cabuda suficient per tots els taxis que volen accedir.



3.     Dintre de l’Estació, la sortida de les andanes estàn orientades cap a la sortida Plaça dels Països Catalans, on no hi ha parada de taxi. En aquesta direcció surt a diari un gran nombre de persones (no solament usuaris de l’Ave) usuaris de trens de rodalies i metro que fan ús del servei de taxi. En aquesta part, usuaris d’autobús i autocars també fan ús del servei de taxi. Podem dir que aquesta sortida, considerant la realitat diària, és sortida principal, donat el flux natural de passatgers que acaben sortint per aquesta part.
4.     Actualment segons el Reglament Metropolità del Taxi,l’article 45. 1) estableix que: “Els taxis en servei normal i situació de lliure hauran d’estacionar-se preferentment en les parades”. També, l’article 37. 2) diu: “A les àrees d’influència de les estacions de ferrocarrils, terminals d’autobusos interurbans, port, aeroport, hotels que disposin de parada o llocs anàlegs definits per l’EMT no es podrà recollir passatge fora de les parades autoritzades a tal efecte, excepte que el servei hagi estat prèviament concertat, i així s’acrediti, en la forma prevista a l’article 39.5 d’aquest Reglament”. Que no es pugui encotxar no vol dir que altres taxistes aprofitats no ho facin, generant-se pràctiques molt poc professionals, objecte constant de denúncia, així com de conflicte continu entre companys, donada la reincidència malgrat la presencia dels agents de la Guàrdia Urbana. Concretament aquests taxistes establint pràctiques  mafioses ocupen a diari de manera permanent i reiterada el carril bus de la plaça dels Països Catalans, on esperen els passatgers desinformats que van arribant i sol.liciten servei de taxi. Aquests passatgers són objecte de tria per part d’aquests taxistes, que escullen la carrera que més els hi convé, aplicant per suposat el suplement de sortida de l’Estació, i d’altres suplements que no hi corresponen. Es dona la situació també entre aquests taxistes, alguns prestant servei sense taxímetre.



   Els passatgers que no són de “conveniència” per aquests taxistes han de tornar a creuar el vestíbul de l’Estació, fins l’altra part per arribar a la parada de taxi de la plaça Joan Peirò, on vaguen enmig del trànsit fins que troben l’exacta ubicació d’aquesta. Es fàcil veure a diari, gent gran arrossegant  maletes als que hem d’adreçar nosaltres mateixos, exposant-se a ser atropellats.



   Constantment rebem queixes dels usuaris/es per la mala gestió del servei de taxi a l’Estació de Barcelona-Sants. També, recentment hem arribat a sentir queixes de persones als mitjans de comunicació, en relació al mal servei de taxi que han rebut quan han arribat a l’Estació. Pensem que tot plegat fa que de manera injusta es degradi la imatge del taxi envers els ciutadans i persones que visiten la nostra ciutat. No podem permetre, i menys en temps de crisi que ha davallat molt la demanda de servei de taxi, que degut a la ineficiència administrativa, el sector del taxi tingui encara més problemes.



5.      Els taxis que surten ocupats de la parada de taxi actual a la plaça Joan Peirò, per anar en direcció carrer Tarragona han de vorejar tota l’Estació, creuant la plaça dels Països Catalans, sense poder fer us del carril bus. El gran volum de taxis obligats a passar per un embut de vehicles particulars, junt amb altres vehicles desencotxant en doble fila genera un caos circulatori digne de veure. Resta tan sols un carril de pas on conflueixen dos sentits de circulació i quatre carrils, on també hi circulen autobusos interurbans



6.     Com a resultat de l’anterior situació, l’usuari de taxi perd molt temps, i a més s’acaba encarint el servei de taxi.



7.     Tots els components anteriors, es tradueixen en molèsties pel veïnat, molèsties pels mateixos conductors i alhora en inseguretat viària: risc pels vianants que som tots/es,  com pels conductors i passatgers que fora dels vehicles podem ser víctimes d’atropellament.



Quina solució alternativa proposem a la situació actual?



   Pensem que en aquesta cojuntura econòmica inestable i de durada incerta que ens trobem, difícilment s’encetaran les obres d’ampliació de l’Estació de Barcelona-Sants. Tots sabem que malgrat transferides les competències del servei de trens de rodalies, actualment no s’ha confeccionat cap partida pressupostària assignada a tal efecte des del Ministerio de Fomento, del qual depèn Adif com a empresa pública, actualment titular de les infraestructures ferroviàries de l’Estat. Ara per ara no podem esperar a d’altres fórmules en quan a la gestió mixta de l’Estació amb aportació de capital privat per portar a terme l’ampliació d’aquesta, malgrat ens puguem trobar exemples d’execucions d’obra pública a d’altres estacions de l’Estat.



   Continuem pensant que al marge de com s’esdevingui en un futur l’Estació de Barcelona-Sants, tot i estar condicionat el model de gestió a resultats polítics, volem deixar clar la nostra voluntat de mantenir el servei de taxi on, el Col.lectiu del Taxi com els usuaris/es de taxi creiem necessari que ha de ser (a la Plaça dels Països Catalans)  i de totes dues maneres possibles, tant de manera provisional com a definitiva.



PER TANT, PROPOSEM I DEMANEM:



1.     Habilitar una parada de taxi (segregada del carril bus) a la plaça dels Països Catalansmentre que no comencin les obres d’ampliació de l’Estació de Barcelona-Sants. Els taxis ocupats sortirien incorporant-se al final del carril bus direcció carrer Tarragona. Per això cal que Adif, titular d’aquest espai, cedeixi temporalment part de la plaça, traslladant l’actual aparcament de motos a la plaça Joan Peirò. La parada de taxi podria abastir-se també amb taxis des de la actual parada de Taxi (Plaça Joan Peirò) mitjançant personal de gestió de taxi.



   Pensem que l’opció correcte que ja vam exposar a Adif  i a l’Ajuntament de Barcelona, seria restablir la circulació de vehicles pel Pg. Sant Antoni (lateral de l’Estació, costat Parc del Parc de l’Espanya Industrial), el que permetria realment millorar de manera notable el trànsit, com també facilitar la sortida dels taxis direcció carrer Tarragona. S’ha de dir que la majoria dels taxis que surten de l’Estació ho fan direcció centre, es a dir direcció carrer Tarragona. Pel mateix motiu, per l’usuari/a no te sentit tenir que adreçar-se a la part posterior de l’Estació (Plaça Joan Peirò) per tenir després que donar tota la volta per sortir direcció centre.
   Es precisament tot aquest volum de taxis el que acaba col.lapsant el trànsit a la Plaça dels Països Catalans.



2.     Encotxar sota cobert en ambdues sortides de l’Estació, per estar tots/es a l’aixopluc de la pluja. No pot ser que la gent en dies de pluja hagi d’estar arrossegant maletes, buscant la parada sense saber on adreçar-se. Davant dels fets no val cap excusa, com que els taxis suposen un impediment per la seguretat en cas d’evacuació de l’Estació, tal com ens van dir responsables d’Adif: hem pogut comprovar durant el passat estiu, com es va establir un servei  regular d’autocar per recollir viatgers davant la mateixa sortida de l’Estació a la Plaça Joan Peirò. També ens han donat excuses tècniques, com arribar a dir que la llosa que sustenta la Plaça Països Catalans no te prou resistència de carrega per respondre al pes d’un volum de taxis en parada, quan tots sabem per estudis tècnics que quan es va construir aquesta llosa, malgrat els problemes tècnics que es van trobar per no interrompre el trànsit al seu pas per la dita Plaça, es va executar a partir de càlculs amb un requeriment de carrega que permetés la circulació de vehicles tal com passa a la Plaça Joan Peirò on està ubicada l’actual parada de taxi.



3.     Carril de desencotxament per a taxis a la Plaça Països Catalans. D’aquesta manera es milloraria la seguretat dels passatgers i taxistes, com dels vianants en general. Per l’usuari/a del taxi no te sentit tenir que fer tota la volta a l’Estació per desencotxar, quan el que volen es arribar de manera ràpida; es per aquest motiu que agafen un taxi.
4.     Que els taxis puguin fer ús del carril bus per circular (hi han dos carrils). Aquest fet permetria millorar el flux circulatori del trànsit de vehicles al seu pas per la plaça Països Catalans.



5.     Habilitar una zona d’aparcament a la plaça Joan Peirò perquè els vehicles particulars puguin aturar-se per deixar i recollir a altres persones, en lloc de  fer-ho actualment (malgrat estigui prohibit) a la Plaça Països Catalans. Es obvi que no pot estar permanentment in situ un agent de la Guàrdia Urbana per evitar que d’altres vehicles ocupin durant les hores punta de trànsit, els pocs carrils de circulació de que es disposen per poder sortir un gran volum de cotxes.



6.     Control de la despesa per part d’Adif que ha malbaratat més de 300.000 eu. en l’urbanització provisional del Pg. Sant Antoni (lateral de l’Estació) quan deien que no tenien pressupost per ampliar el cobert de l’actual parada de taxi. Entenem que pel veïnat aquesta actuació urbanística estigui bé, i sempre ens alegrem, però s’ha d’entendre que es fa sacrificant una proposta eficient en quant a mobilitat. Proposta que de no portar-se a terme,  pot allargar-se en el temps una situació que continuï generant conflictes: de trànsit, seguretat viària, del descontent del servei de taxi per part de la gent, de la imatge que perceben els visitants de la nostra ciutat. Creiem que amb pocs recursos materials com tècnics es pot resoldre eficientment una situació fins ara problemàtica.   



   En conseqüència, si s’evita que el gran volum de taxis ocupats travessi la plaça dels Països Catalans (per on actualment circulen i estacionen vehicles particulars) de manera que puguin sortir directes al carrer Tarragona, es descongestionaria força el trànsit actual, millorant la fluïdesa de la circulació per a tot-hom.



   Hem fet arribar les nostres queixes en primera instància a l’I.M.T., a l’anterior gerent del qual, el Sr. Miguel Angel Martín, argumentava que l’espai on proposem la parada de taxi és de titularitat d’Adif, i són ells en tot cas els que disposen i on recau la responsabilitat de permetre restablir la parada de taxi.
   Amb Adif vam mantenir una reunió de caire informatiu el passat 28 de juny de 2010, i l’única solució que aportaven era reforçar la senyalització interior de l’Estació per informar i conduir els usuaris de taxi vers la parada de taxi actual. Entenem que aquesta petita actuació no soluciona l’actual caos circulatori, com tampoc evita que la gent que vol fer ús del taxi continuï sortint per la plaça Països Catalans. El mateix Cap d’Estació, el Sr. Angel Andrés Manchado, en referència a la senyalització, ens explicava que partint d’estudis fets sobre senyalètica, solament un 30% de les persones fan cas dels cartells informatius.
   També ens hem adreçat a l’Ajuntament de Barcelona (Direcció de Mobilitat), tenint una trobada in situ amb un tècnic en mobilitat, per tal d’estudiar la possibilitat d’ubicar la parada de taxi, a la part de la plaça dels Països Catalans que és de competència de l’Ajuntament. Ens han contestat que tècnicament no és viable i la disponibilitat d’espai en quant a nombre de carrils de circulació no dóna per més. Tot i així, es disposen de cinc carrils.



Per què ens adrecem a vostè?



   Pensem que l’Ajuntament de Barcelona a través de la Direcció de Mobilitat te competències directes i es responsable de la situació actual. Al mateix temps ha  d’arribar a una entesa amb Adif, ja sigui mitjançant la Conselleria  de Política Territorial i Obres Públiques, o be directament. De qualsevol de les dues maneres l’Ajuntament de Barcelona ha de ser el primer interessat per acordar resoldre l’actual situació que afecta tant als seus ciutadans com a un servei de transport que es clau per la mobilitat diària de moltes persones, i es segons estableix la llei i tots/es ho veiem així, d’interès públic.
   D’altra banda creiem també que un cop transferida la gestió del transport en trens de rodalies, l’Estació de Barcelona-Sants, ara per ara ha de ser prioritària, ja que a dia d’avui, és l’única estació central en funcionament. No sols s’ha de tenir en compte la gestió ferroviària sinó també el que te que veure amb l’entorn urbanístic: es a dir amb  els accessos a l’Estació, malgrat la titularitat del sòl dels espais afectats.
   Tant si parlem de eficiència administrativa com de contenció de la despesa pública, fins ara només ens hem trobat exemples que no som molt exemplificadors.
No entenem per què s’ha arribat a aquesta situació d’haver de recórrer per resoldre un problema tan evident i de fàcil solució. Tornem a dir que amb pocs recursos materials com tècnics es pot resoldre eficientment una situació fins ara problemàtica, i que de no intervenir pot allargar-se en el temps.
   Vostès són els gestors i des de la nostra posició només podem oferir solucions i fer propostes, però no prendre decicions i executar-les.
   Comencem a pensar que d’allargar-se en el temps la situació actual, malgrat la provisionalitat, continuarà degradant-se el servei de taxi, i quedarà instaurat un caos circulatori de difícil comprensió per a tot-hom. Ens ho podem estalviar.
   Coincidim amb vostès que hi han coses que són de sentit comú, i per això instem a posar tots/es la justa voluntat per fer les coses de la millor manera, buscant sempre l’interès general i una relació més justa i harmònica entre tots nosaltres.
  
    Esperant que aquestes lletres arribin a vostè, aprofitem l’ocasió per desitjar-li una salutació fraternal. Atentament,



Barcelona, 13 de novembre de 2011
Share

SI NO ME VEO NO ME CREO – CELTAS CORTOS

Una vez me fui de vacaciones unos días a Italia con amigos de Madrid y allí vi las cosas más extrañas… en un día cualquiera que yo solo me perdí.

Comenzó cuando me equivoqué de autobús de regreso para volver al camping y aparecí en un lugar de cutre donde todos me miraban con cara de jabalí.

Pregunté y un buen hombre me dijo “Para volver muchacho tu vente por aquí” cuando en estas que me saca una navaja: aflojame la pasta o te rajo el cabezín.

Y al ver que yo no tenia ni chapa me llevó por un callejón gris, en estas que vi un coche que arrancaba y fui corriendo y de un salto allí dentro me metí.

Los del coche se llevaron gran susto por lo cual el conductor murió, nos caímos por una cuneta, partiendonos la crisma y también el esternón.

Cuatro días después de estar en cama ya por fin desperté del gran shock y lo único que yo veía era una enfermera que de mi se enamoró.

Me cuidó como si fuera mi madre hasta que salí por propio pie, momento en el cual ella me dijo: por fin tu y yo los padres, este crío tuyo es.

Me da el crío y yo no entiendo nada, se va corriendo y abandona el hospital, y en Jamaica no se que idioma hablan, el crío me sonríe ya aprenderá castellano.

Y al final aparece un policía digo yo que si me podrá ayudar, ya por fin en la comisaría me detienen por secuestro y no llevar el carnet.

Semanas después de este percance se aclaró lo del secuestro pero no lo del carnet consecuencia tres días en chirona donde conocí una peña por lo menos enrollada.

Cuarenta días después de todo llegue nadando hasta cerca de Irún de allí a dedo hasta mi casa que alegría que alboroto y otro perrito piloto!

Mi mama “Qué yo que me creía, qué vaya un chico que era, qué todo el día por ahí”. Los colegas que les deje colgados “Qué vaya un mal amigo, qué no vuelven a salir”.

Así tíos ya veis lo que es la vida, no os coléis nunca en el autobús, pues es comienzo de una triste historia en que el protagonista eres solamente tú. En que el protagonista eres solamente tú.
El grupo se formó en el año 1986 en Valladolid. Ocho amigos, de los cuales la mitad tocaban en el grupo Almenara, deciden presentarse a un concurso de música, bajo el nombre de “Colectivo Eurofolk”. Ganan el primer premio, y deciden continuar tocando juntos, cambiando su nombre por el de Celtas Cortos, haciendo así un guiño a la marca de tabaco Celtas. De hecho, el guerrero celta que aparece en las carátulas de los primeros discos, no deja de ser una variación del que aparecía en las cajetillas, pero en vez de usar escudo y espada, aparece tocando una guitarra.
Ganaron otro concurso en abril de 1987, cuyo premio era la grabación de un disco. Lo tuvieron que compartir con otros dos ganadores, por lo que les correspondió editar tres canciones en el disco titulado “Así es como suena: folk joven”.
Tras ser rechazados por las discográficas, recibieron respuesta del productor ejecutivo Paco Martín para editar su primer disco.
Era Salida de emergencia que contenía sólo canciones instrumentales. Para el siguiente trabajo, Gente Impresentable, a la potente instrumentación se unió la voz y las letras de Jesús H. Cifuentes (Cifu). Su rock celta se combinaba con algunas letras reivindicativas y otras más melancólicas. Con el paso de los años su estilo fue mezclándose con muchos otros como la música caribeña, el flamenco, la música electrónica o el reggae. Tienen una larga lista de éxitos que encabezan temas como 20 de abril, La senda del tiempo, Tranquilo majete o No nos podrán parar.

En el año 2002 se produce la marcha de Cifu, que supone el punto de giro definitivo después de los anteriores abandonos de César Cuenca y Nacho Martín. Será sustituido por Antuán Muñoz. A comienzos de 2004, Carlos Soto (flauta y saxo) abandona el grupo para crear Awen Magic Land, su nuevo proyecto junto a María Desbordes. Posteriormente a inicios de 2006 Cifu vuelve al grupo (con la salida de Antuán) y comienzan a ensayar juntos de nuevo y a preparar su siguiente disco en el que se incluye su éxito Hay que volver, cuando se cumplieron 20 años de su fundación.
El 2 de septiembre de 2008 lanzaron su último trabajo: 40 de Abril, primero completamente inédito de la banda tras la vuelta a la misma de Jesús Cifuentes en el 2006.

“Si no me veo no me creo” es la quinta canción del segundo trabajo de Celtas Cortos “Gente Impresentable” de 1990, uno de los mejores discos del grupo. En este Gente Impresentable hay canciones instrumentales, (como en el primer disco de Celtas Cortos) pero en este segundo trabajo ya introducen canciones comprometidas como “Ke voy hacer yo ” y ” Haz turismo”, temas claramente antimilitaristas y críticos. Bueno esta canción “Si no me veo no me creo” dedicada a toda la gente que le gusta viajar con el transporte publico sobretodo en autobús.

DESCARGAR:

Share

LA REALIDAD DEL TAXI: PRECARIEDAD LABORAL

A día de hoy, 10.500 licencias frente a 13.136 credenciales activas (datos del I.M.T. del 2010): de lo que sededuce que más del 25 % de licencias están trabajando a doble turno, es decir, como si el contingente total detaxis en lugar de 10.500 fuera realmente de 13.136. Está claro que la crisis económica solo ha hecho más que agravar un problema estructural de fondo muy serio. Hasta aquí bien, pero… ¿Por quése ha llegado hasta esta situación? Nos hemos de remitir a los antecedentes:la “Llei19/2003, de 4 de juliol, del taxi”.
Teniendo el servicio de taxi la consideración de transporte de viajeros de interés público, y como tal sujeto a intervención administrativa; la ley establece como principio general que: “El equilibrio de la actividad y la suficiencia del servicio, se concreta en la limitación del número de licencias y el establecimiento de tarifas obligatorias”.
Son varios los criterios para determinar el número de licencias, entre ellos el nivel de oferta de servicio de taxi, el nivel de demanda de servicio de taxi, u otros como el tipo, la extensión y el crecimiento del núcleo urbano, la existencia o no de transporte público, etc.
La ley tiene en cuenta el número total de licencias como dato fijo y constante a partir del cual establecer si la oferta es suficiente o no lo es; pero la ley no establece ni contempla comocriterio objetivo cuantificable el número de taxis que trabajando a doble turno se suman a la oferta ya establecida en el total de licencias (la realidad salta a la vista).
Otro aspecto importante de esta ley es que el actual régimen jurídico de las licencias permite el acceso a las mismas que podrán ser explotadas por su titular o mediante la contratación de conductores asalariados.
Basándonos solo en estos dos aspectos importantes, se puede decir que la Leydel Taxi de 2003 nos ha fastidiado permitiendo:

1) Un sistema de explotación de licencia en el que ya no se exige la prestación exclusiva del servicio por parte del mismo titular, en este caso el taxista, que puede explotarla con dos asalariados.
2) La capitalización mediante sociedad mercantil: permitiendo la especulación y haciendo del taxi (transporte de interés público, sujeto a intervención administrativa) unnegocio lucrativo para otros, que ya no se requiere que sean taxistas,pudiendo ser titular cualquier persona.

3) No fijar criterios objetivos y cuantificables para poder establecer un equilibrio real entre la oferta y la demanda permitiendo un exceso de oferta (doble turno),lo cual redunda en la sostenibilidad de la actividad económica del taxista autónomo y titular de la licencia que la explota él solo. Al tiempo, el taxista asalariad@ se ve obligado a exceder el número de horas de trabajo para alcanzar la recaudación mínima que le exige la empresa por convenio laboral, siendo causa de despido de lo contrario, o “dar el palo alturista”…

Sin darnos cuenta que esta ley va más allá, asistimos a una lenta maniobra para“liberalizar” el taxi, actividad que cuando ya no sea rentable para el autónomo, si lo será para las sociedades mercantiles (flotas) y pequeños propietarios que acaparan ya buena parte del pastel; todo ello en un sistema público de tarifas obligatorias, lo que lo hace más perverso. ¿Quién podrá trabajar de taxista autónomo sino explotando al prójimo (asalariado) por unas migajas?…Ya está sucediendo.

Puede uno pensar que cuando “pase la crisis económica” se restablecerá la situación, pero no será así mientras siga incrementándose la oferta mediante el “doble turno”, degradándose las condiciones de trabajo para el autónomo y el asalariado, y degradándose también la calidad del servicio para el usuario… Ya está sucediendo.

El Taxi requiere una intervención administrativa de manera urgente. Sobran coches en la calle. Las expectativas de “ampliación del mercado” son bajas…en pocas palabras: la vaca da lo que da.O se reforma la Ley del taxi o algo tendremos que hacer; ustedes verán…

El taxista de la pista

SALUT I BON VIATGE
Share