Arxiu de la categoria: capitalismo

ARMILLES GROGUES, POBRESA, CAPITALISMES….I HIPOCRESIA CLIMÀTICA (primera part)

Un fantasma recorre Europa, be al menys recorre França. És el fantasma dels “armilles grogues” francesos, un fantasma amb molts caps o facetes. El mon polític està trasbalsat, o millor dit cagat de por. Per “l’esquerra” és un fantasma feixista, per “la dreta” un perill de desordre “anarquitzant o facha”… per tots els polítics institucionals populisme de la pitjor mena… i per els fatxes una oportunitat única. Els sindicats també estan trasbalsats (CGT, CFDT i FO) i demanen una pacte social i de la transició ecològica, des de el seu camp (i també el camp de l’esquerra partidista) els fa tanta por quedar al marge, com por els fa desfilar al costat dels lepenistes (liberation ) .

Tots, partits i sindicats, afirmen comprendre i compartir les reivindicacions dels armilles (no comparteixen ni les accions ni els pocs fets violents produïts), malgrat que tots han participat en un sistema que ha precaritzat la feina, que ha fet augmentar l’atur, que ha gentrificat pobles i ciutats, que ha reduït prestacions socials, que ha fet difícil l’accés a l’habitatge i que finalment ha trinxat el territori al servei del capital, esdevenint el vehicle privat (motor del capital) imprescindible per alguns treballadors. Els “armilles grogues” son un moviment polifacètic, descentralitzat, de moment sense una direcció o amb una “direcció descentralitzada”, on s’inclouen des de precaris econòmics i socials, aturats, nois amb contractes de formació, agricultors i petits empresaris del transport (generalment autònoms). Ells mateixos han fet una enquesta, que diuen que han contestat 30.000 participants, les peticions més repetides han estat les antifiscals, però al darrera ve l’augment del salari mínim (1.200, 1.300…), l’accés a l’habitatge, un salari màxim, la jubilació als 60 anys, màxim de 25 alumnes per classe, reopertura de tots els serveis tancats (escoles, estafetes, guarderies, ambulatoris…), campanyes d’aïllament d’habitatges, taxació dels carburants dels vaixells i de l’aviació… i coses tan curioses com la prohibició del glisofat o el desenvolupament del cotxe d’hidrogen (SERPENT LIBERTAIRE) .

Els “armilles grogues” han paralitzat bona part de França amb talls i “filtrats” de carreteres, marxes de vehicles a pas lent, bloquejos de rotondes, entrades a zones comercials i benzineres (entre 2.000 i 3.000 bloquejos, portats a terme per més de 300.000 persones), i van convertir Paris en un camp de batalla. Altres objectius han esta 600 dels 4.500 radars de trànsit (600 cremats) i les catenàries de l’AVE,també enel balanç, cal destacar el cost humà, que no ha estat baix, dos morts i centenars de ferits i detinguts. El govern francès està tan acollonit que ha arribat a seure amb uns autodenominats líders del moviment. Hi ha una dada curiosa, en la reunió amb el ministre d’ecologia els “representants” dels armilles van filmar i gravar tota la reunió i la van penjar a les xarxes.

A França s’ha produït un procés semblant al que s’ha produït a Catalunya i a altres llocs de l’estat (i del mon). Es gentrifiquen els centres de les ciutats (i les ciutats “centrals”), paral•lelament es precaritza el treball, es rebaixen els sous (o es mantenen malgrat la pujada del cost de la vida) i es dificulta l’accés a l’habitatge. Com resultat, els més desafavorits, son expulsats cada cop més lluny fins arribar a un lloc on el preu de l’habitatge pot ser assumit per el pressupost familiar, aquests llocs son llunyans als possibles llocs de treball, les feines precàries tenen horaris brutals (per durada, per inici i per acabament) i, a més es troben en llocs amb poc o sense transport públic (un 28% de la població francesa viu en zones “blanques” sense transport públic mínim). En aquest mar pretenen pescar peixos la dreta dels Republicans (els zarkosistes) i els lepenistes, aquests es centren exclusivament en el tema fiscal i volen donar a la protesta un to neoliberal, o sia menys recaptació= menys despesa pública (menys sanitat, menys educació, menys protecció social…). La ineptitud i la impotència de les organitzacions de la “esquerra del capital”, i dels moviments socials que en son satèl•lits, fa difícil la recuperació de la lluita que tradicionalment ha estat la seva tasca, aquest cop, el poder capitalista, potser deixarà la feina en mans de Marine Lepen. Una de les excuses que es posen per no recolzar el moviment, és el seu caire xenòfob i homòfob, els incidents han estat mínims per una mobilització de 300.000 persones amb tota la tensió que comporten els bloquejos de carreteres, el més greu va ser el intentar treure el vel a una dona, val a dir que PriscillaLudosky, una de les portantveus del moviment és una dona d’origen africà o afroamericà (alternativelibertaire).

La seva vitalitat i el fet de ser, de moment, un moviment difús, pot fer que el moviment es mantingui, s’estengui incorporant noves temàtiques i muti vers una morfologia inesperada, inesperada per analistes polítics i acadèmics… o potser s’esgoti per autoconsum.
Tot plegat es tracta d’arrogància prepotent de les classes altes (de dreta i d’esquerra) i de hipocresia climàtica. L’objectiu dels impostos “ambientals” sobre els carburants fòssils és “incentivar la elecció de sistemes de mobilitat menys emissors de GEH”, com si l’ús del cotxe no vingués determinat per anys d’una política de foment del transport amb vehicle privat, com si la planificació territorial (especialment del transport) no fes impossible una mobilitat diferent de la del cotxe, tot això desprès d’anys de desinversió en el transport públic i la reforma dels ferrocarrils amb tancament de línies que suposarà una retallada de serveis i de llocs de treball, aquesta disminució del transport públic és acompanyada per el tancament de serveis públics de proximitat, des de hospitals a estafetes de correus, obligant als usuaris a desplaçar-se sovint desenes de km.

Els rics viuen a prop dels seus centres de treball, o en poblacions ben connectades, o finalment, es poden permetre emprar el vehicle privat, fins i tot un elèctric d’alta gamma, o un híbrid de baixes emissions, en tots els cassos vehicles d’alt cost, així que “la taxa ecològica” sobre els carburants no els afecta gens (sobretot tenint en conta el baix percentatge dels ingressos que dediquen al transport). Val a dir que també utilitzen més els vehicles, i que no es te en conte tot el cicle de vida de les màquines, per exemple, en el cas del vehicle elèctric, el coure per els motors i els materials necessaris per les bateries (que no estan taxats malgrat el seu impacte).
Els precaris viuen en llocs apartats dels centres de treball, sense o amb escàs transports públics, els horaris poden no estar adaptats als possibles transports (d’anar i tornar fins 3 hores o més de viatge), molts polígons no disposen de cap mena de transport, això aboca a utilitzar transport públic (en vehicles de poc cost, de segona ma i vells) i en el cas de joves i dones (que tenen menys accés als vehicles i al carnet de conduir) els limita molt els llocs de treball als que poden accedir.
El problema real no és doncs la circulació de vehicles vells a gasoil sinó el sistema capitalista tecnoindustrial, un sistema que segrega a la immensa majoria, tant en l’accés als bens com a la energia.

El sistema tecnoindustrialva fer dels cotxesun dels puntals de la economia productiva, sense importar-li evidentment la seva nocivitat, també el va convertir en un fetitxe del desenvolupament, del benestar, del rang social i, fins i tot de la masculinitat, ara que l’automòbil està en crisi por ser el moment d’atacar la idea de capitalista de benestar, de rang social i de la masculinitat mediatitzada per el patriarcat, el capital i la tecnologia.
No molt més d’un 10% de la població acapara la major part dels recursos, sols expropiant aquest 10% els canvis serien radicals. Evidentment volem anar més enllà, ni la terra, ni l’espècie humana, ni la resta de la biosfera por sostenir més al sistema tecnoindustrial, el canvi climàtic no l’aturarà les mesures hipòcrites sinó la eliminació del sistema.
Les reformes graduals (tractats internacionals,Cimeres per el Clima,polítiques fiscals, tecnologies netes, economia circular…) sols reforcen l’explotació de les persones i de la terra… ens manca la capacitat de poder impulsar allò que ja està present en llavor, entre una bona part de la població, la de França, la de Catalunya… la del mon, el malestar, la ràbia i el desig de canvi, tan de bo la insurrecció francesa sigui un anunci d’alguna cosa més gran i més extensa… avui (dissabte dia 1) torna ha haver una cita a Paris, als Camps Elisis, ja veurem que passa…

CONTRA TOTA NOCIVITAT

Article de : http://negreverd.blogspot.com

SALUT I BON VIATGE

Share

ESTEM PERDENT DRETS I LLIBERTATS, FINS QUAN EL PERMETREM TOTS PLEGATS?

Bé,cada vegada mes sovint vaig percebent que s’esta portant a la gent a assumir les condicions de vida propies d’una época neo-medieval,que al capitalisme no li havia estat possible implantar-les fins ara ,per les limitacions que implicaven el no dispossar de les tecnologies adients.

D’un temps enca el capitalisme salvatge esta implementant a tota velocitat la forca de les noves tecnologies que fins ara no existien. Pero fa temps que ja estan disponibles en quantitat creixent que permeten assolir els antics desitjos insatisfets d’explotacio dels humans i que han hagut d’esperar un llarg impàs de 500 anys.

En questa epoca neo-medieval els essers humans de base tenen al davant un front advers comandat pels poders economics ,que mitjancant l’us de la disponibilitat dels politics com brac executor, els esta sotmeten i precaritzant ,fins arribar a les portes de la quasi extenuacio. Just per a que no els quedi temps ni forces, per a preparar la rebel-lio que alguns poc fertils a la llavor de l’adoctrinament subliminal i directe,- puguin comencar a tenir en ment.

Tot plegat fa que la balanca es vagi inclinant amb rapidessa cap a la banda dels suprapoders economics en detriment de la societat de base cada vegada més ampla i que no esta reaccionant ni individual ni molt menys solidariament per a no seguir perdent drets fonamentals. Arribant al punt que Ni s’en parla de recuperar els drets perduts,ja que es dona com un fet la irreversibilitat del sistema condemnatòri, ben greixat per la massiva distraccio d’efectes subliminals dissuasoris ,la educacio que no fomenta l’esperit critic i que indueix a la obedient submissio. Rematat per la manca interessada de control sobre les drogues, ja que la persona que es droga, no fa cap revolucio i es morirà jove, la qual cosa significara un estalvi per al poder politic al no haver de pagar en el futur,ni pensio ni geriatric mes endavant. Els poders antisocials ja poden cantar de moment : BINGO.!!

SALUT I BON VIATGE

Share

CABIFY, DELIVEROO, UBER, GLOVO….ELS VAMPIRS DE L´ECONOMIA DIGITAL

La economia col·laborativa (economia de la servitud,ES a partir d’ara), basada en plataformes TIC, va sedimentant-se i fent-se un lloc (un lloc molt ampla) dins del sistema tecnoindustrial, és la faceta d’explotació laboral del que se suposen les smartcities en la gestió dels espais.

Una de les aspiracions de les corporacions de la ES (Economia de la submissió) és modificar els marcs legals de les relacions laborals… naturalment al seu favor per tal de maximitzar els beneficis derivats de les plataformes d’internet en que es basen, reduint el cost humà que és el més “reduïble”. És una modificació complexa i lenta, però, com era d’esperar, poc a poc va triomfant malgrat algunes derrotes puntuals.

El lligam entre la ES i la tecnologia és tan fort que, sovint se’ls anomena “plataformes tecnològiques”. La ES ésun dels primers engendres dels dispositiu mòbils en irrompre en el mon de l’explotació laboral. Queda per veure el que ens portarà la proliferació exponencial de connexions derivades de l’Internet de les coses.

El recurs als tribunals laborals és un recurs sovint inevitable per fer una mica menys miserable la vida, però és un recurs clarament insuficient, sobretot en casos nous, com és el de la ES. Ens troben davant d’un sector emergent amb expectatives de beneficis milionaris (sols cal veure els finançaments, sense contraprestacions, esmerçats en empreses com Glovo, Delibero o les clàssiques Uber i Cabyfi), el poder legislatiu es mostra summament  complaent i dependent del poder financer i, mentre esperen un nou marc legal de la Unió Europea i de l’Estat favorable totalment als seus projectes, van obrint camí amb sentències contradictòries que van generant una “jurisprudència” insegura, però favorable per les plataformes de la ES a mig, i segurament també a llarg, termini.

Així, a principis d’estiu d’aquest any un Jutjat de València sentenciava que la relació entre els “riders” (recaders) i DELIVEROO era de caràcter laboral i que els treballadors de DELIVEROO eren falsos autònoms, una victòria que va semblar, a alguns, definitiva.

El sector de la ES (Economia de la Submissió) està fortament organitzat, en forma d’associacions i de lobbys influeixen sobre l’autoritat de la competència, sobre els parlaments i ministeris… i sobre la justícia. Naturalment ha organitzat una gran campanya de lamentacions sobre l’impacte en la ocupació (precària i esclavista) i sobre l’efecte de frenar les iniciatives “innovadores” dels “emprenedors” digitals… naturalment no parlen de l’amenaça als seus resultats de beneficis .

Així, reaccionant a la sentència de València, aquest setembre, un jutjat de Madrid ha considerat que els treballadors de GLOVO (amb condicions semblants a les de DELIVEROO) son autònoms reals i no falsos autònoms i reconeix la seva “independència”, validant la relació mercantil en lloc de la laboral.

Però no és únicament en aquests el sectors del repartiment, el dels riders o el dels serveis de transport (UBER, CABIFY, AMAZON), on les condicions creades per les tecnologies mòbils obren una escletxa per augmentar l’explotació, hi ha un gran nombre de sectors on el fet de poder estar localitzable permanentment obreun camí semblant al dels riders.

Aquest és el cas de les guàrdies localitzades. Les guàrdies localitzades son períodes de temps en que el treballador ha d’estar a disposició de l’empresa per presentar-se en un curt termini de temps (generalment en no més de 30 minuts), el debat (debat immediat, a més llarg termini el debat seria un altra) està en si aquest temps s’ha de pagar com hora treballada i si no s’ha de considerar període de descans.

Tot això és possible a partir de que els dispositius mòbils faciliten la localització permanent dels treballador. Les guàrdies localitzades afecten a sectors molt diversos, queden ja lluny els busques de personal sanitari de fa uns anys, ara el smart-telèfon fa que el control del temps lliure dels treballadors abasti, a més enllà del personal sanitari, bombers, serveis de manteniment… i arribi a tot el que dicti la imaginació dels directors de “recursos humans”. Fins i tot diversos sectors, com per exemple el del comerç, hi ha una mena de “guàrdia localitzada” on la treballadora ha d’estar disposada a anar a despatxar a la botiga per períodes curtíssims i d’immediat. Les crides al treball per períodes curts (fins i tot d’hores) a discreció de l’empresari s’estan estenent cada cop mes.

Aquests darrers mesos s’han dictat diverses sentències sobre les guàrdies localitzades (les que son guàrdies, no la disponibilitat de dependentes i reponedores…). Partint d’una sentència favorable dels tribunals europeus sobre les guàrdies d’uns bomber Belgues, s’han mogut algunes coses, així hi ha una sentència del Tribunal Superior de Madrid, desfavorable als bombers forestals madrilenys, on es diu que el temps de guardià localitzada NO és temps de treball (?), per contra hi ha una sentència favorable a un metgegaleg on es reconeix que les guàrdies localitzades SI és temps de treball.

La via de la justícia laboral és evidentment insuficient, i esdevé un camí sense sortida si es formula al marge de tot el procés de digitalització de la societat.

La digitalització dela explotació en el treball avança, i és un recurs per incrementar la precarització i la extensió de la dominació. Evidentment la cosa no acaba aquí i caldrà veure quin impacte ha de tenir la irrupció de la Intel·ligència Artificial en el mon de la producció i dels serveis.

El smart treball és només una de les cares de la smart dominació, o per dir-o d’una altra manera la dominació digitalitzada. Tan els projectes de la smartcity en tots els àmbits (urbanisme, mobilitat, sanitat, seguretat…), com els intents de tecnificació, de control i de gestió del mon més o menys salvatge, formen part d’un moviment coordinat vers una domesticació profunda de la terra, de les persones i dels altres animals.

Article de : http://negreverd.blogspot.com/

SALUT I BON VIATGE

Share

LA VAGA DEL TAXI, LA UBERITZACIÓ I LA “ECONOMIA COL·LABORATIVA”

La vaga del sector del taxi ha tornat a posar d’actualitat el tema de la “economia col·laborativa” (a partir d’aquí economia de la servitud), la principal empresa del sector UBER ha estat implicada així com, la més petita CABIFY i altres en menor grau, es tracta d’una pugna entre un transport públic (el taxi) i unes empreses del neoliberalisme més extrem que tracten de menjar-se tot el pastis de la logística urbana (https://taxi.cnt.cat/seccio/article/8198 ).

Com van fer amb l’anterior desembarcament d’UBER (en condicions laborals encara pitjor que les actuals) el sector del taxi ha fet front a l’economia de la servitud i, sembla, que aconseguirà com va fer abans, aturar de nou la victòria total d’UBER i companyia. Que el sector del taxi aturi, o esmorteeixi, la expansió de la economia de la servitud és molt important i útil per el sector i per fora d’ell, més enllà del taxi és útil perquè dona armes i ànims a les víctimes d’altres sectors, especialment els diferents riders i transportistes de proximitat (http://negreverd.blogspot.com/2014/06/els-taxistes-uber-les-smart-cities-i.html ).

Son empreses amb uns centenars d’empleats directes i desenes de milers d’explotats “indirectament”. De fet es tracta d’obtenir els mateixos resultats que amb el CETA o el TTPI: estossinar cada cop més als treballadors expulsant-los cap a l’àrea dels falsos autònoms i reduir costos sobre la baula més dèbil de la cadena.

La tendència d’aquestes grans empreses és establir monopolis, apoderant-se del mercat mitjançant dumping, un exemple pot se Nova York on front els 13.000 taxis convencionals hi ha 60.000 vehicles d’UBER (als que cal sumar els de LYFT i altres operadors petits) segurament sobrepassant en conjunt els 100.000 vehicles (https://cnnespanol.cnn.com/video/uber-destruye-mercado-taxis-nueva-york-pkg-jon-sarlin/ ).

La uberització suposa una privatització de la ciutat i dels serveis públics i va lligada al model de la smart city, la ciutat governada per algoritmes informàtics, va lligada amb la gentrificació que suposen empreses com AIRBNB que exploten un model uberista de negoci.

Les empreses de la servitud amassadores de capital.

Les empreses de “l’economia de la servitud” han crescut sobre la explotació més despietada. Companyies que no arriben als 10 anys de existències i que no han generat beneficis de cap mena als inversors, poden ser valorades amb xifres astronòmiques, UBER està valorada en 70.200 milions, DIDI (“UBER” xines) en 56.000, LYFT en 15.000 milions, TAXIFY 1.000, GLOVO 2.000 milions, DELIVEROO 2.000 milions…

A les empreses de la servitud tampoc els falten inversions sucoses, aquest és per exemple el cas de GLOVO, que recentment ha rebut un finançament de 30 milions de dòlars, poca cosa, son menuts, DELIVEROO, que és el cosinet  gran, en va captar 385 i està valorada en 2.000 milions… per cert DELIVEROO desprès d’aquest finançament va repartir 13,5 milions de dòlars en forma d’accions entre els treballadors… Alerta!, ni una miserable acció entre els repartidors, els repatidors per DELIVEROO no son treballadors, son “clients” de la plataforma, els treballadors son l’estaf directiu, administratiu i els informàtics.

Els tentacles de la economia de la servitud.

El model UBER, que ha generat la paraula uberització, ha estat des seguida entomat per explotadors de tota mena: la neteja domiciliaria, la cura de vells i de nens, serveis de reparació de la llar, de manteniment d’habitatges i edificis…

Potser un dels més preocupants sigui la uberització de la sanitat (un pas més en la privatització), serveis de telemedicina com els oferts, als EUA, per la xarxa de farmàcies Walgreens o MDLIVE, que a més de la deshumanització (força més) lliguen un diagnòstic amb la venda del remei.

Hi ha un negoci uberificat emergent, el de la recàrrega de vehicles elèctrics de “car-sharing”, patinets, scuters, bicis elèctriques, son recollits durant la nit per “col·laboradors” que a canvi d’una remuneració els recarreguen als seus domicilis i els porten allà on l’aplicatiu els mana!!!.

La teranyina de les empreses de la servitud, teranyina que envolta el mon.

El sector del transport de persones i mercaderies sembla ser el més atractiu per aquest, UBER, LYFT, DIDI… son els taurons d’aquest mercat i ja s’han anat diversificant, transporten de tot. Un nouvingut com AMAZON FLEX, amb una oferta tramposa “per autònoms” s’està expandint per tot el planeta, AMAZON que s’ha anat engreixant sobre la base d’un treball en condicions pre-industrials amenaça amb menjar-se bona part del pastis del e-comerce.

Les empreses del sector de ”l’economia de la servitud” intercanvien “amistosament” capital i posicions de mercat. Així per exemple UBER va vendre la seva filial xinesa a DIDI a canvi d’un intercanvi d’accions, la mateixa DIDI te una importants participació a TAXIFY, LYFT i OLA CABS, també va adquirir per més de 1.000 milions el 100% de la brasilera 99. LYFT diuen que està interessada en adquirir CABIFY (que diuen que és massa petita per competir en un mercat global), sobre la taula hi ha 3.000 milions.

Les empreses tradicionals automobilístiques no s’estan queden al marge d’aquest joc, participen en major o menor grau. Sobretot DAIMLER que a través de plataformes com MyTaxi, Choufer Privée o finançant TAXIFY, que està participada també per DIDI, d’aparcaments, o en empreses de lloguer i de car-sharing i car-pooling com CAR2GO.

Les empreses automobilístiques no renuncien a seguir venen vehicles a “persones”, però tenen posats els ulls en transformar les seves empreses des de la venda de maquines l “vehicle com a servei”, somien en flotes de taxis autònoms per poder seguir essent els reis del capitalisme.

Més info mira ullada a l’economia “col·lavorativa” lamentablement sols arriba a 2016.

El vehicle autònom un instrument clau per uberitzar el transport.

Tots els implicats en el negoci de la “mobilitat” tenen els ulls, les urpes i les inversions posades en la conducció autònoma, grans flotes de taxis monopolitzant el transport de passatgers, combois de camions autònoms monopolitzant el de mercaderies… la extinció del transport públic.

Allò que fa uns anys semblava un conte de SF, ara està cada dia més aprop de ser una realitat… Hores d’ara a diverses ciutats dels EUA operen ja alguns taxis autònoms, concretament WAYMO a Phoenix, Mountain View, San Francisco, Austin, Detroit, Atlanta y Kirkland, una altra empresa la petita DRIVE.AI (https://www.enriquedans.com/2018/08/drive-ai-una-aproximacion-diferente.html ) te taxis autònoms circulant per Boston i Texas, LYFT a les Vegas, també se sap de DAIMLER fa proves a la Xina i que la rusa YANDEX en te circulant per Moscou i la versió INTEL per Jerusalem…

En pocs anys ha d’haver un canvi molt important, acompanyat amb la destrucció de les fonts d’ingressos de milers de persones.

Un canvi que comportarà més dominació, més opressió i més destrucció de la terra.

Més info sobre les empreses de l’economia de la servitud

UBER https://en.wikipedia.org/wiki/Uber

DIDI https://en.wikipedia.org/wiki/DiDi_%28company%29

LIFT https://en.wikipedia.org/wiki/Lyft

YANDEX https://en.wikipedia.org/wiki/Yandex

WAYMO https://en.wikipedia.org/wiki/Waymo

TAXIFY https://en.wikipedia.org/wiki/Taxify

MDLIVE https://en.wikipedia.org/wiki/MDLIVE

Walgreens https://en.wikipedia.org/wiki/Walgreens

GLOVO https://en.wikipedia.org/wiki/Glovo

DELIVEROO https://en.wikipedia.org/wiki/Deliveroo

CAR2GO https://en.wikipedia.org/wiki/Car2go

Article del colectiu negre i verd: http://negreverd.blogspot.com/

SALUT I BON VIATGE

Share

“NO SOY UN ESCLAVO Y NO LO VOY A SER”: LO QUE REVELA EL SUICIDIO DE VARIOS TAXISTAS

El lunes 5 de febrero, un conductor de 61 años acabó con su vida tras escribir una carta en la que echaba la culpa a los políticos de haber dado al traste con la industria del taxi.

A las 7 horas y 10 minutos de la mañana del pasado lunes 5 de febrero, un conductor detuvo su Nissan Altima negro en la puerta este del Ayuntamiento de Nueva York, en el cruce entre Spruce Street y Park Row. Allí apagó el motor, agarró una escopeta y se disparó en la cara. La policía de la Gran Manzana declaró poco después el fallecimiento de Douglas Schifter, un taxista de 61 años. No es el único que ha acabado con su vida en los últimos meses. Como recordó la responsable del sindicato de taxistas neoyorquino, Bhairavi Desai, otros dos conductores habían hecho lo mismo desde noviembre. “Son demasiados”, lamentaba.

El largo texto de despedida que Schifter compartió en Facebook la misma madrugada de su muerte, a las cuatro y media de la mañana, se ha convertido en un fuerte argumento en la batalla que enfrenta a los taxistas y a plataformas como Uber o Cabify, pero también en un buen ejemplo de que los poderes políticos no están actuando con la celeridad necesaria para reducir el impacto de estas empresas. “Bloomberg, De Blasio y Andrew Cuomo han jugado un papel a la hora de destruir una industria boyante”, recordaba en su publicación. “Cuentan sus billetes mientras nosotros tenemos que salir cada día a la calle sin tener un techo, hambrientos. No voy a ser un esclavo trabajando por calderilla. Prefiero estar muerto”.

“He trabajado entre 100 y 120 horas consecutivas casi todas las semanas y no me da para sobrevivir”, escribía en la nota de despedida.

Schifter tenía más de 35 años de experiencia a sus espaldas, en los cuales había recorrido según sus cálculos más de 8 millones de kilómetros. En el texto explicaba de qué manera los cambios en la industria le habían obligado a trabajar cada vez más y, a pesar de ello, ganar menos dinero hasta el punto de caer en la bancarrota. Cuando comenzó en 1981, su jornada semanal media se encontraba entre 40 y 50 horas. Sin embargo, en los últimos 14 años había trabajado “entre 100 y 120 horas consecutivas casi todas las semanas”. “¡Ya no puedo sobrevivir trabajando 120 horas!”, exclamaba. “No soy un esclavo y me niego a convertirme en uno”.

 

El conductor sufría problemas físicos y carecía de cobertura sanitaria. El taxista apuntaba directamente a Uber (“mentirosos, estafadores y ladrones”) como una de las causas de su situación, pero también a los políticos que han permanecido con los brazos cruzados mientras la empresa irrumpía en el mercado. “Ahora los políticos han inundado las calles con infinitos coches y 3.000 nuevos llegan a las calles cada mes. 100.000 de nosotros lo sufrimos a diario”, explicaba. “No hay suficiente trabajo que pague las facturas de todos”. Esta situación le condujo a “mostrar en público el acto más privado” con el objetivo de reabrir el debate.

Miedo por la licencia

A buen seguro que ha conseguido su objetivo, pues su muerte ha reabierto el debate sobre un sector, el del taxi, cuyas protestas se han extendido por todos los países occidentales (la última vez, en Praga) a medida que la competencia de los VTC (vehículos con conductor) se disparaba. El pasado 24 de noviembre, casi 70.000 taxistas españoles fueron llamados a la huelga después de que el Tribunal Supremo fallase a favor de la concesión de más licencias. En aquella ocasión, Fedetaxi señaló que se había abierto “la puerta a que las multinacionales inunden el mercado, poniendo en peligro la estabilidad del servicio”.

Se encontró un mensaje de despedida en el bolsillo de Corporan, escrito en la citación judicial que le avisaba de que podría perder la licencia.

Otro de los conductores que acabaron con su vida fue Danilo Corporan, de 57 años, que saltó por la ventana de su apartamento el pasado mes de diciembre. En su bolsillo se encontró un mensaje de despedida escrito en la citación judicial que acababa de recibir y que le comunicaba que podría perder su licencia. Irónicamente, días después de su muerte Corporan fue absuelto de todos los cargos, lo que le habría permitido conservar el permiso. La edad de los taxistas muestra, además, que la adaptación para los trabajadores de mayor edad es mucho más complicada.

El caso de los conductores neoyorquinos desvela algunas de las consecuencias inmediatas ocasionadas por la no regulación. Por ejemplo, el valor de las licencias de taxis, uno de los principales activos de estos conductores, se ha devaluado sensiblemente en los últimos años. Un reportaje de ‘The New Tork Times’ desvelaba que desde 2014 el precio de las 13.587 licencias había caído en picado, lo que provocaba que algunos conductores tuviesen que dedicar sus ingresos a pagar tan solo los intereses de la compra de la licencia. Un efecto que se ha reproducido en otras ciudades europeas como París, donde entre 2014 y 2015 el precio de la licencia pasó de 240.000 euros a 150.000.

Desai, directora del sindicato, afirma haber visto “declaraciones de ingresos donde el conductor ha vuelto a casa con 50 dólares en su bolsillo después de haber trabajado 12 horas”. Por su parte, el alcalde de Nueva York Bill de Blasio –que no se encontraba delante del edificio cuando el taxista se quitó su propia vida– ha dado las condolencias a la familia y ha recordado que “los problemas económicos son reales, pero mucha gente ha tenido que enfrentarse a ellos y no por eso se han suicidado”. Algunos medios han recordado que los problemas económicos de Schifter se remontan a hace más de una década, cuando esta clase de negocios aún no habían aparecido.

La competencia aumenta

Las cuentas no les salen a muchos taxistas. No solo por la repentina aparición de una competencia que oferta servicios similares a precios en principio baratos y que en muy poco tiempo se ha comido gran parte del negocio, sino también, como ocurre en el caso de la ciudad americana, por el reparto de nuevas licencias que han hecho descender aún más la cuota de mercado por taxista. Son los “18.000 inútiles taxis verdes” de los que hablaba Schifter en su carta de despedida. Una de las causas de que “cada vez más personas nos alimentemos de la misma tarta, y no hay suficiente para cada uno”.

“No ganamos dinero, pero estamos siendo vigilados, multados y siendo agredidos”, escribía meses antes de acabar con su vida

En España, según el Ministerio de Fomento, hay 69.972 licencias de de taxi y 5.890 de VTC. La sentencia de noviembre del Tribunal Supremo abría las puertas a 6.000 nuevas licencias del VTC. Algunos economistas han manifestado su rechazo a toda concesión de licencias y han optado por la libre competencia, ya que el actual es un sistema “restrictivo y oligopolítisco” que, unido al estancamiento de la concesión de nuevos permisos, ha beneficiado a los propietarios actuales y limitado la competencia. Los taxistas, por su parte, protestaban por no haberse respetado la proporción de un permiso VTC por cada 30 taxis que refleja la legislación actual.

En otros casos, los taxistas se encuentran a merced de los propietarios de la licencia. Por ejemplo, un conductor de Barcelona denunció al sindicato CNT que trabajaba 12 horas diarias con un contrato de media jornada y una nómina de 566 euros, aunque facturase al mes entre 3.500 y 4.000 euros. Cabe la posibilidad de que ocurra algo semejante con las licencias VTC, como el caso de Gabriel Moragues Rigo, presidente de la Federación Independiente del Taxi, que ha conseguido 700 por un valor alrededor de 50 millones. En cualquier caso, la competencia es cada vez mayor y, como denunciaba el finado, deja a muchos trabajadores indefensos: “No ganamos dinero, pero estamos siendo vigilados, multados y siendo agredidos”, escribía en ‘Black Car News‘ meses antes de su triste final.

SALUT Y BUEN VIAJE

 

Share

JORNADES ALTERNATIVES AL MOBILE WORLD CONGRESS

En breu començarà de nou el Mobile WorldCongress, de nou se’ns omplirà la ciutat amb els congressistes, tecnòlegs, venedors, lacais i executius (més o menys importats) disposats a fer negocis i a córrer farres per la ciutat. Ara que els executius estan preparant les maletes disposats a acumular riquesa mitjançant l’explotació de les persones i de la terra.

Malgrat que el protagonista del Congress continua essent el telèfon mòbil, cada cop més ha de compartir-lo amb la resta de tecnologies digitals mòbils, amb el geoposicionament, l’internet de les coses, la fabricació.4… El negoci va més enllà del telèfon de veu i abasta des de les comunicacions (dades, vídeo, imatges) i els centres de processament de dades, fins a les metodologies d’explotació de dades, la publicitat, noves formes d’explotació capitalista (encomia col·lavorativa) … Parlem doncs de tecnologies mòbils.


En volem oposar a les tecnologies mòbils per diversos motius, per exemple:

1.-Les tecnologies mòbils son nocius per les nostres relacions socials, el mòbil substitueix els afectes reals per simulacres.

2.- Les tecnologies mòbils son nocius per als treballadors, per els treballadors que esl fabriquen i per els treballadors que els pateixen com instrument de control (internet de les coses, geoposicionament…).

3.- Les tecnologies mòbils son nocius per a la nostra salut.

4.- Les tecnologies mòbils destrueixen la terra, tant per l’extracció de la matèria primera, com per la contaminació de la fabricació o la dels residus del final de la seva vida.

5.- Les tecnologies mòbils ataquen el clima, la xarxa consumeix grans quantitats d’energia.

6.- Les tecnologies mòbils t’exposen a l’espionatge de l’estat i les corporacions.

7.-I moltes altres coses

Els nostres pares i avis, que sols portaven un DNI a la butxaca tenien moltes coses molt clares, i en el moment que podien cremaven els registres civils i eclesiàstics, nosaltres, amb els nostres artefactes connectats que cremarem?.

Divendres 23/2 a les 19:30 l’Ateneu Zitzània del Clot “noves formes d’explotació capitalista amb la tecnologia mòbil”, amb extreballadors de CABIFY, CNT-Taxi i treballadors de DELIVERO. C/Muntanya 96, cantonada Besalú, metros Camp de l’Arpa (L5) i Clot (L1 i L2).

Dissabte 24/2, a les 12:30 a la Àgora Juan Andrès: vermut, recital de poesia antitecnològica amb Odo i acció de destrucció col·lectiva de telèfons mòbils. C/Aurora 13, cantonada Riereta, Rabal, Barcelona.

Dimarts 27/2, a les 19:30 a l’Ateneu Llibertari del Palomar “l’ambient laboral del capitalisme robotitzat i de la intel·ligència artificial” amb CNT-Metro, Negreverd i participant a concretar. C/Llenguadoc 25, metro Fabra i Puig (L1) i St. Andreu (L1).

Dimecres 28/2, a les 19:30 a l’Ateneu Llibertari de Gràcia “les tecnofronteres: les muralles d’Europa” amb ex-membres de TKDK. C/Alzina 5, metro Joanic (L4)

Dijous 1/3, a les 19:·30 “l’impacte turístic dels congressos i de les TIC” al local de l’Ateneu Cooperatiu la Base C/ de les Hortes 10 metro Paral·lel (L3).

Divendres 2/2, a les 19:30  a l’Espai Sherwood, Travessera 154 (Gràcia) “smartphones i xarxes socials, un enfocament crític” per en Joan (de l’antic col·lectiu Hienes).

SALUT I BON VIATGE

Share

UBER Y LYFT CONDUCEN A LOS CHOFERES A LA POBREZA Y LA DESESPERANZA

El lunes pasado por la mañana, un taxista y conductor de limusinas profesional de la ciudad de Nueva York llamado Douglas Schifter hizo un último viaje al área del Bajo Manhattan. Varias horas antes había publicado en Facebook una acusación contra las autoridades políticas por permitir que empresas de servicios de transporte en línea como Uber y Lyft desmantelen la industria del taxi de la ciudad y dejen sumidos en la pobreza a miles de conductores de taxi, entre ellos él mismo. Estacionado frente al edificio del Ayuntamiento en un sedán negro alquilado se suicidó de un disparo en la cabeza.

Schifter escribió en su publicación de Facebook: “Debido a la gran cantidad de coches disponibles, con conductores desesperados por intentar llevar el pan a sus hogares, (las empresas) reducen las tarifas a un nivel inferior a los costos operativos y los profesionales como yo nos quedamos fuera del negocio. (Las empresas) cuentan su dinero y nosotros quedamos tirados en las calles por las que antes conducíamos, sin hogar y con hambre. No trabajaré como un esclavo por unas monedas. Prefiero estar muerto”.

La mayoría de las principales ciudades tienen un servicio de taxi regulado desde hace mucho tiempo, lo que limita el número de taxis con licencia y exige un estricto cumplimiento de las normas de seguridad y de cobertura de seguros. Uber y Lyft, las principales plataformas de servicio de transporte en línea o “empresas de redes de transporte”, han logrado eludir esas leyes y multiplicar la cantidad de coches en las calles.

Bhairavi Desai, directora ejecutiva de la Alianza de Trabajadores del Taxi de Nueva York, un sindicato sin fines de lucro con más de 19,000 miembros, declaró en una entrevista para Democracy Now!: “Antes solía ​​haber solo unos 13,000 taxis amarillos y otros 40,000 de otras compañías y coches negros, en total. Ahora hay más de 130,000. Nadie puede ganarse la vida así”.

Un nuevo informe elaborado en conjunto por el Proyecto de Ley Nacional de Empleo (NELP, por sus siglas en inglés) y la Asociación para Familias Trabajadoras, titulado “Interferencia estatal por parte de Uber: cómo las empresas de redes de transporte compran, intimidan y engañan para lograr su desregulación”, señala: “Las (empresas de redes de transporte), principalmente Uber y Lyft, convencieron a legisladores de la gran mayoría de los estados a anular y pasar por encima de las regulaciones locales y despojar a los choferes de sus derechos. La velocidad y la efectividad del uso de esta estrategia por parte de la industria, conocida como interferencia (o apropiación) estatal, no tiene precedentes”, indica el informe. El estudio también compara las tácticas de lobby utilizadas por Uber y Lyft con las de los grupos de presión de la industria del tabaco y las armas de fuego, e identifica 41 estados donde este cabildeo agresivo ha reducido o eliminado los derechos de las ciudades para regular las empresas de servicios de transporte en línea.

Nuevamente, estas son palabras de la portavoz de la Alianza de Trabajadores del Taxi, Bhairave Desai: “Es una carrera hacia el abismo. En 2016, Uber y Lyft gastaron en lobby más que Amazon, Walmart y Microsoft juntos. Recurren a su poder político para lograr la aprobación de leyes de desregulación de los servicios de transporte. La mayoría de sus lobbystas, por cierto, provienen del Partido Demócrata. Muchos de ellos pasaron directamente desde la Casa Blanca de (Barack) Obama a trabajar para Uber”.

La muerte de Douglas Schifter fue precedida por otro suicidio, unas semanas antes. Danilo Corporan Castillo se precipitó a su muerte desde lo alto de un edificio el 20 de diciembre, tras una audiencia ante la Comisión de Taxis y Limusinas de la Ciudad de Nueva York (TLC, por su sigla en inglés), en la que lo amenazaron con revocarle la licencia de conductor. Corporan Castillo escribió su nota de suicidio al dorso de la citación de la TLC.

En abril del año pasado, Bhairavi Desai testificó ante la TLC (acrónimo extraño para una comisión conocida por no brindarles a los taxistas de la ciudad una “atención amable”, sino, más bien, por imponer drásticas multas por incontables infracciones menores). Desai declaró:

“En mis 21 años de activismo en esta industria, jamás había visto personas en tal crisis: las bancarrotas, las ejecuciones hipotecarias, los avisos de desalojo. Ahora recibo llamadas telefónicas con pedidos de información sobre servicios para personas sin hogar, gente que quiere saber sobre líneas directas de prevención del suicidio. Hay un nivel de crisis muy arraigado entre los conductores de taxis. Debo decirles desde el fondo de mi corazón que, como defensora, algunos días simplemente no sé qué hacer. Esta es una crisis humana grave debido a la plaga financiera que existe en esta industria desde hace tres años. Esto me lleva a preocuparme seriamente por cómo será el futuro de las personas y, sin duda, por el nivel de crisis al que se enfrentan hoy en su vida cotidiana. Es una violenta carrera hacia el abismo. Para matar de hambre al taxista, Uber mata de hambre al chofer de Uber. Ese es el núcleo de la cuestión. Reducen las tarifas, lo que deja a los conductores en una pobreza abrumadora. Y lo hacen para poder reducir las tarifas de los otros sectores. Ningún chofer puede ganar en esta carrera hacia el abismo”.

La dirigente de la Alianza de Trabajadores del Taxi, Bhairavi Desai, lucha por fijar un límite en la cantidad de taxis y otros servicios de transporte privado, el uso de taxímetros en los diversos servicios de automóviles para garantizar un salario digno para los conductores y acceso a beneficios, principalmente atención médica para los conductores. Además, el Proyecto de Ley Nacional de Empleo y la Asociación para Familias Trabajadoras afirman que las legislaturas estatales deben dejar de hacer lo que exigen las empresas Uber y Lyft.

Douglas Schifter expresó en su publicación final en Facebook: “El propósito de la vida es aprender, enseñar y amar”. Además de conducir taxis durante cuatro décadas, fue un prolífico columnista de la revista especializada en limusinas Black Car News. Schifter escribió: “No sé de qué otra forma tratar de marcar la diferencia si no es con una exhibición pública de un asunto muy privado. Espero que, con el sacrificio público que hago ahora, se preste algo de atención a la difícil situación de los conductores, que la gente quiera salvarlos y que esto no haya sido en vano”.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

CONDUCTOR DE NUEVA YORK CON LICENCIA SE SUICIDA FRENTE AL AYUNTAMIENTO CULPANDO DE SU RUINA FINANCIERA A UBER Y LOS POLÍTICOS

En Estados Unidos, los taxistas de Nueva York llevarán a cabo una vigilia el jueves en honor al conductor profesional con licencia Douglas Schifter, quien se suicidó el lunes frente al ayuntamiento luego de escribir una larga publicación en Facebook condenando a los políticos locales y a las aplicaciones móviles respaldadas por Wall Street, como Uber, por llevarlo a la ruina financiera. En la publicación, Schifter describió cómo trabajó de 100 a 120 horas por semana durante los últimos 14 años. Luego condenó a los ejecutivos de las aplicaciones de servicios de transporte por rebajar las tarifas, y escribió: “No trabajaré como un esclavo por unas monedas. Prefiero estar muerto”.

https://www.democracynow.org/2018/2/7/nyc_taxi_driver_kills_himself_at

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

LOS GURÚS DE LA ECONOMÍA COLABORATIVA TRIBUTAN JUNTOS 100.000 EUROS

Blablacar, Airbnb y Uber pagaron entre las tres 100.000 euros a Hacienda en Impuesto de Sociedades el pasado año.

Los creadores de la economía colaborativa acumulan millones de usuarios cada año a golpe de clic. Pero ni los viajes compartidos en Blablacar, ni los realizados con los chóferes de Uber, ni tampoco las noches de alquiler en Airbnb pasan por la ventanilla de Hacienda. Las últimas cuentas de resultados de 2016 disponibles en el Registro Mercantil reflejan cómo estas tres empresas pagaron conjuntamente poco más de 100.000 euros en Impuestos de Sociedades: 18.000 euros Blablacar55.211 Airbnb y 28.000 Uber.

La fórmula es cada vez más popular. Las matrices facturan la actividad real generada en España en países extranjeros donde no tienen, a priori, su sede de operaciones, pero sí una menor presión fiscal. Así, BlablacarAirbnb y Uber –al igual que tecnológicas como AmazonNetflix o Spotify– anotan viajes y alquileres en las cuentas en sus sociedades de FranciaIrlanda yHolanda, respectivamente, mientras que en España solo lo hacen los servicios de marketing y publicidad.

Blablacar3,5M de usuarios y 60.000 euros de beneficios

Blablacar es la más fiel a sus orígenes. La compañía fundada por FrédéricMazzella declaró en España 1,2 millones de euros de importe neto de cifra de negocio a través de su filial Comuto Iberia. Cantidad que quedó reducida a un saldo positivo de 60.700 euros de beneficio. Sin embargo, los viajes que a diario realizan los 3,5 millones de usuarios que la plataforma tiene en España abonaron el importe de su trayecto en el país vecino a través de la sociedad gala Comato S.A.

La cifra que la francesa genera en España se puede aproximar si se toman como referencia los 12.747 viajes anunciados en una semana (1.821 al día) únicamente en las diez rutas más frecuentes. Tras anotar la comisión media a los acompañantes (3’5 euros) en un viaje de dos plazas y con un precio mínimo de 17,25 euros, Blablacar ingresaría siete millones de euros en un año.

Blablacar alega que la legislación francesa le exime de presentar sus cuentas consolidadas

Blablacar afirma que no revela los resultados de su matriz porque la legislación en Francia no obliga a hacerlos públicos, al mismo tiempo que reconocen la envergadura de la comunidad. “Blablacar ha registrado un crecimiento exponencial, llegando en la actualidad a los 50 millones de usuarios en 22 países”, afirman.

Airbnb: 2,9M de facturación en plena burbuja del alquiler

Lo mismo sucede con Airbnb, que prefiere Irlanda. La plataforma líder en alquiler habitacional tenía al cierre del pasado año más de 180.000 viviendas anunciadas en España y hasta 5,4 millones de huéspedes registrados, pero declaró en España una facturación de 2,9 millones de euros y un beneficio de 136.700 euros.

Y es que a pesar de que Airbnb Marketing Services tiene su sede en Barcelona –ciudad en la que generó un impacto económico de 740 millones en 2015, según la plataforma–, las comisiones generadas por el negocio de alquiler a anfitriones y huéspedes se anotan en las cuentas Airbnb Ireland UC.

Los resultados globales también son una incógnita. La memoria de la cuenta de resultados de AirbnbMarketing Services explica que “la sociedad forma parte de un grupo, cuya entidad dominante es la Sociedad irlandesa Airbnb Holding LLC y de acuerdo con el contenido del artículo 42 del Código de Comercio, no está obligada a formular cuentas anuales consolidadas”.

De nuevo, quedan las proyecciones. Si todas las habitaciones anunciadas se alquilaron a un precio medio de 50 euros la noche, y esa misma operación se repitió un mínimo de 5 veces, el negocio de alquiler de habitaciones habría generado 450 millones de euros en 2016. Calculados los porcentajes mínimos que se retiene a quienes ofrecen habitación (3%) y a los que duermen en ella (5%-15%), la firma amasaría en España un negocio bruto de 36 millones de euros; 13,5 millones deducidos en comisiones a anfitriones a los que se sumarían 22,5 de los huéspedes.

Uber1,4M de facturación en un limbo de licencias VTC

Y queda Uber, que se decanta por HolandaUber Systems Spain SL reflejó ingresos por valor de 1,4 millones de euros en España, mientras que sus beneficios quedaron en 83.000 euros. En cambio, fue la sociedad que consolida resultados, Uber International Holding B.V.la que registró los viajes de los chóferes con licencia VTC. Esta sociedad está integrada en el grupo de empresas que encabeza Uber Technologies Inc., con domicilio social en San Francisco.

La estrategia fiscal calca a la de Blablacar y Airbnb, pero se diferencia precisamente de la de su principal competidor: Cabify. La enseña internacional de redes de transporte, con sede en Delaware, sí factura en España sus servicios de “arrendamiento de vehículos con conductor” y los de “prestación de servicios de transporte público discrecional de viajeros”, según aparece en el Registro Mercantil.

Calcular la facturación del negocio de Uber en España es más complicado. Por un lado, el número de licencias VTC repartidas por toda la geografía depende de ayuntamientos y comunidades autónomas, mientras que desde la firma no facilitan ni el dato de número de usuarios, ni tampoco el de operaciones cerradas durante un ejercicio. Además, Uber ha abierto ya otras líneas de negocio, como UberEats.

Hacienda sigue el rastro

Pero, ¿se pueden desviar los ingresos a terceros países? Desde Gestha, sindicato mayoritario de la Agencia Tributaria (AEAT) reniegan de esta práctica. De hecho, insisten en que “estas empresas son las que están en el punto de mira” del fisco, al igual que los usuarios que la utilizan. En tanto, reconocen que las inspecciones de Hacienda” llegan pasados los tres o cuatro años” del inicio de actividad.

En paralelo, la legislación en Europa sigue sin tapar este agujero. Desde 2016, la OCDE recetó las medidas necesarias en pro de una mayor “armonía fiscal”, pero “las tecnológicas siempre van un paso por delante”explica Basilio Ramírez, doctor en economía y asesor tributario internacional.

Hacienda tiene en el punto de mira a las ‘apps’ de la economía colaborativa

Ramírez desgrana los motivos por los que algunas empresas se abrazan a una jurisdicción u otra. “Si bien es cierto que Holanda sirve de plataforma para fijar empresas que luego son puentes con otras sociedades en paraísos fiscales, la tributación en Irlanda se caracteriza únicamente por su baja presión fiscal”, explica. Francia, en cambio, no juega en esa división, sino que tiene uno de los tipos más altos de Europa. El gravamen de sociedades del país vecino es del 38%, superior al tipo medio fijado en España (25%).

Hasta el momento los líos de la economía colaborativa han sido otros. Blablacar se enfrentó a Confebús después de ser acusada de competencia desleal, Uber frenó cuando el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad de Madrid (TSJCM) paralizó 80 licencias VTC por su conflicto con el sector del taxi, y la cruzada del Ayuntamiento de Barcelona contra Airbnb por los apartamentos que incumplen la ley de vivienda sigue latente.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

XERRRADA DEBAT, SMART CITY I CONTROL SOCIAL

DIJOUS 16 DE NOVEMBRE A LES 19 HORES AL CAP OCUPAT, CARRER QUEVEDO 13, GRACIA

Durant els dies 14, 15 i 16 de novembre es celebrarà al recinte de la Fira de Gran Via de Barcelona el “Smart City Expo WorldCongress” (SCEWC), aparador mundial de les noves tecnologies de dominació. Es tracta d’un esdeveniment més modest que el congrés dels mòbils (WMC) que es farà el més de febrer de l’any vinent, però dins del seu camp (els sensors, les càmeres, el soft de control) és igual d’important.
Aquest congrés cada any te una mica més de presència, aquest any es preveu que vindran 17.000 visitants de 700 ciutats i 120 països, parlaran 420 conferenciants i hi hauran 650 expositors (un 20% més que el 2016).
Entre les empreses que patrocinen el congres hi ha de tot, a tall d’exemple tenim CISCO, les constructores FCC i Ferrovial, el gegant de la telefonía xinesa Huawei, Master Card, Microsoft, Siemens, Suez (la principal controladora del cicle de l’aigua a Europa)… i algúns desaprensius més.
Aquest any es donarà un paper important (i un esdeveniment paral•lel) a la mobilitat “intel•ligent”, a la logística, al vehicle autònom… però també a la seguretat a les ciutats, la economia “circular”, la gestió de les dades, la governança…
Entre els ponents assistents destaca l’assessor de Banc Mundial, la OCDE i les NU, Robert Muggah, especialista en el “mapejat” i la predicció de la violència urbana, entre d’altres.
La dominació adopta diferents disfresses, Smart City, però també Internet de les Coses, tecnología mòbil, big data… economia circular, economía col•laborativa… formes que en realitat son el mateix. Articular una resposta, bastir una resistència efectiva, és el repta més gran.. i també el més urgent, per això necessitem debatre, parlar i trovar espais comuns.

SALUT I BON VIATGE

Share