Arxiu de la categoria: anarquismo

TAXIS ANARQUÍA RECOGE Y ENTREGA MANTAS Y CALCETINES A LAS PERSONAS QUE DUERMEN EN LA CALLE

Desde el 1 de noviembre de 2019 al 27 de febrero de 2020, en horario nocturno de 22:00 a 5:00 horas, recogemos mantas y calcetines y los entregamos a las personas que duermen en la calle. Al solicitar un taxi, pueden entregarlo al taxista, llamando por teléfono 620 20 91 20 (viernes fiesta).

Gracias por su colaboración, hagamos un poco mas humana esta sociedad, luchemos contra la miseria y la pobreza desde la solidaridad.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

TAXIS ANARQUÍA

Tras su disolución en 2012, vuelve este servicio de taxi característico en su forma de atender a la clientela. Amabilidad y simpatía en el trato al pasaje, el itinerario mas rápido y económico y podrá proponer como mejorar el servicio de taxi que les ofrezco.

Posibilidad de cargar el teléfono móvil.

Escuchar la música que les agrade (Clásica, punk, heavy, jazz…) conectar su tfo. móvil o silencio sino les apetece.

Viajar con su animal de compañía.

Conversaciones temáticas: Anarquismo, Punk, Barcelona Subterránea, Parapsicología, o cualquier tema que se les ocurra.

Taxi gratuito para situaciones de precariedad, urgencia o solidaridad (Infórmese).

Recogida y entrega de mantas y calcetines a las personas que duermen en la calle, al solicitar el taxi entréguenlo al taxista. 

Un servicio de taxi de carácter idealista y fraternal donde las ideas anarquistas y el Punk, son su base e influencia.

Salud, Punk y Anarquía!

Taxis Anarquía    Tel. 620 20 91 20.

Servicio de Taxi nocturno de 22 a 05h, viernes fiesta.

(La recogida a domicilio no tiene ningún recargo, conectándose el taxímetro en el momento de recoger al cliente/a).

SALUT I BUEN VIAJE

Share

CONMEMORACIÓ DE LA REVOLUCIÓ SOCIAL DE 1936

El propers divendres 19 i dissabte 20 de juliol participem a l’acte de @CNT_Barcelona per commemorar l’aniversari de la revolució social de 1936, en què tindrem diferents xerrades i activitats per teixir un relat de lluita social que uneixi passat, present i futur.

Parlarem de la revolució a Rojava que es va alçar un 19 de juliol de 2012 amb tota la força d’un poble per lluitar per la llibertat començant per l’alliberament de les dones.

Una revolució que perviu als atacs de Turquia i de l’ISIS perquè la seva força està en la igualtat, l’educació, l’autodefensa, l’ecologia, la diversitat, la interculturalitat; i tot això ha esdevingut una pràctica revolucionària amb set anys d’existència gràcies a una societat autogovernada des de les bases, amb les comunes, comitès, cooperatives i altres espais assemblearis i d’auto organització. I també gràcies a la lluita de tantes persones que hi han donat la seva vida. Per això aquests dies farem de forma molt especial un homenatge als i les màrtirs, şehid namirin (les màrtirs no moren.

SALUT I BON VIATGE

Share

1 DE MAYO COCHERAS DE SANTS, PARLAMENTOS Y MANIFESTACIÓN

Este primero de mayo, nos encontraremos en las cocheras de Sants. Empezaremos a las 11.00 horas, con parlamentos y las 13.00 horas manifestación.

1 DE MAYO: EN EL TRABAJO Y EN LA LUCHA, CUENTA CON CNT

El primero de mayo es un día reivindicativo de la clase obrera. Y este año, las calles tienen que volver a llenarse. Porque seguimos sufriendo una perpetua crisis que afecta a multitud de familias mientras el número de personas millonarias ha aumentado el doble en los últimos años. La patronal y los gobiernos potencian de manera pública o soterrada una economía neoliberal que supone quedarse con todos los beneficios, pagar nada o el mínimo de impuestos e ir privatizando progresivamente todos nuestros servicios sociales. Pero cuando llegan las crisis, entonces quieren socializar sus pérdidas, para que paguemos entre todas y todos sus excesos. Y mientras tanto, pretenden culpar de la crisis a los trabajadores y trabajadoras “por vivir por encima de nuestras posibilidades”. En cambio, no se culpa a los bancos por engañar y robar, o al gobierno por dejar que lo hicieran.

Y este año seguimos padeciendo la últimas reformas laborales. La de 2012 sumada a las doce anteriores que se han sucedido desde 1977 y que supuestamente nacieron para mejorar la situación socio-laboral de trabajadores y trabajadoras, pero que han servido justo para todo lo contrario. Aún no nos hemos olvidado de la última, aunque la clase política lleva años tratando de engañarnos prometiendo que la derogarían cuando llegaran al poder. La CNT lleva años exigiendo su revocación, pero no sólo de esta reforma, ni de la anterior, sino de todas ellas, ya que lo que necesitamos es una regulación laboral justa, que equilibre la balanza, que reconozca los derechos de la clase trabajadora, regulando y controlando de forma honesta los abusos de los empresarios.

Pero trabajadoras y trabajadores van poco a poco tomando conciencia de su situación. Por necesidad nos vamos organizando y uniendo con las personas que sufren las mismas privaciones que nosotros y nosotras. Y aquí es donde entra la CNT con ejemplos claros y tangibles, consiguiendo convenios y acuerdos basados en nuestra tabla reivindicativa que tratan de revertir parte de los efectos de las reformas laborales de las que antes hemos hablado. Ejemplo de ello son las victorias en Hermanos Ruiz Morantes, Urbaser, Extracciones Levante, Alumalsa, en los Servicios Informáticos o los Servicios de Emergencias de la Xunta de Galicia, Eurest o los Amarradores del puerto de Barcelona. A estos se suman otros frentes abiertos a día de hoy, como ha sido la huelga de tres días en productos Florida con un 80% de participación, la huelga en la Comercializadora de Etisur, despidos derogados en Capgemini, las constantes victorias de los Figurantes de CNT con múltiples productoras, Clece, Exeo, Wesser o Uber. Ejemplos a los que se unen la lucha y las mejoras que van consiguiendo el conjunto de nuestras secciones sindicales.

Con nuestro modelo sindical aprendemos y nos fortalecemos como clase trabajadora.

Nuestro modelo sindical hace que la patronal nos respete.

Con nuestro modelo sindical se crea conciencia.

Con nuestro modelo sindical no delegamos las decisiones de nuestra vida en terceras personas.

Nuestro modelo sindical no confía en la clase política para conseguir sus objetivos.

Esta es nuestra estrategia: Lucha por nuestros derechos en el trabajo, avanzando en la organización como trabajadoras y lucha por nuestros derechos en la calle, junto a todas aquellas personas y colectivos que se movilizan contra el capitalismo, el fascismo y la explotación. Y este es nuestro objetivo: Una sola clase obrera.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

LA CANADIENSE 4º ACTO DEL CICLO CONMEMORATIVO DE LOS 100 AÑOS DE LA HUELGA

Desde la CNT de Barcelona os invitamos a participar a las jornadas de conmemoración de los 100 años de la Huelga de la Canadiense —conocida a la época como La Canadiense (fábrica de electricidad de capital canadiense)— una huelga prohibida y solidaria, que fue una de las más importantes de la historia de la clase obrera moderna. Un hecho histórico que demostró la capacidad transformadora de una clase trabajadora consciente y organizada.

Las jornadas conmemorativas son desde el 9 de febrero hasta el 23 de marzo. En cada acto queremos remarcar los hechos ocurridos aquella semana y los hemos dividido en los siguientes:

  • 9 Febrero: 1. El inicio de la Huelga.
  • 16 Febrero: 2. La solidaridad.
  • 23 Febrero: 3. La insumisión.
  • 2 Marzo: 4. Solidaridad feminista.
  • 9 Marzo: 5. La huelga continúa.
  • 16 Marzo: 6. El triunfo sindicalista.
  • 23 Marzo: 7. La lucha sigue.

La Huelga empezó un 5 de febrero de 1919, en solidaridad a 8 trabajadores despedidos para no aceptar una rebaja de sueldo cuando pasaron de temporales a fijos, y acabó el 17 de marzo con el reconocimiento de buena parte de las exigencias de los huelguistas:

  1. Readmisión de los despedidos y no represalias.
  2. Aumento de los salarios entre un 50 y un 100% del sueldo.
  3. Jornada laboral de 8 horas.
  4. Libertad de los encarcelados.

Así, 17 de marzo de 1919 la empresa y el gobierno cedieron a casi todas las exigencias de los huelguistas, pero todavía seguirían encarcelados algunos trabajadores, y la jornada laboral de 8 horas estaba incluida en un decreto pero no por ley.

Pues se hizo otra huelga para liberar a los presos —más de 3.000—, que acabó el 3 de abril con la liberación de la mayoría de encarcelados y la aprobación por ley de la jornada laboral de 8 horas para todos los trabajadores. Fue una gran victoria de la clase obrera.

¡No os perdáis estas interesantes jornadas!

El primer acto del próximo sábado 9 de febrero a las 17h, en el parque de las 3 Chimeneas del barrio de Pueblo-seco a Barcelona, será una jornada inaugural donde explicaremos los hechos cronológicos de una huelga histórica impulsada por la CNT y también contaremos con los parlamentos de las secciones sindicales más combativas de CNT Barcelona, en los que hablarán de su experiencia de lucha en huelgas ganadas y conflictos con empresas.

Recordamos que CNT no participa de elecciones sindicales ni comités de empresa y apuesta por las secciones sindicales dentro de las empresas, la organización asamblearia de los trabajadores y el  sindical que promueven CCOO y UGT.

¡Salud y Anarquía!

Nos vemos en Mas Fonollar Santa Coloma de Gramanet. #Barcelona.

Web: http://lacanadiense.cntbarcelona.org/

Share

LA CANADENCA: LA INSUBMISSIÓ

Aquest dissabte farem el tercer dels actes commemoratius de la vaga de la Canadenca, aquest cop estem molt contents de disposar d’un espai tan especial com és Can Batlló.

A les 18.00 farem un repàs dels esdeveniments més importants que van succeïr durant els quaranta-quatre dies que va durar la vaga.

Y a partir de les 19.00 musiqueta a càrreg de:
SPINEL I MATT DA TRUTH
ZEKAN ASKALARI
NO SOMOS TU ROLLO
LAS NINYAS DEL CORRO
ELANE
LAS NIÑAS PERDIDAS
MALAMARA
MOITA MAKINARIA

No t’ho perdis!!

La Canadenca Insubmissió

SALUT I BON VIATGE

Share

LA CANADENCA: LA SOLIDARITAT

Dissabte passat vam dur a terme el primer dels actes commemoratius de la vaga de La Canadenca en el qual vam rememorar els esdeveniments principals d’un dels processos històrics més importants de l’anarcosindicalisme, una vaga on els treballadors units en solidaritat i suport mutu van aconseguir després de llargues jornades de desgast en la lluita; millores salarials, la readmissió dels obrers acomiadats, l’alliberament dels vaguistes detinguts i la implantació de la jornada laboral de 8 hores per decret llei. A més, vam donar un repàs als nostres últims conflictes sindicals per demostrar que l’acció directa i la solidaritat entre treballadors no són eines del passat, sinó que la seva vigència es constata dia a dia a la lluita organitzada contra la precarietat laboral i l’explotació a la qual la majoria de treballadors estem abocats.

En el nostre següent acte abordarem el tema de la solidaritat amb un col·loqui reincidint sobre la vaga de La Canadenca “La vaga prohibida: solidaritat en acció” i comptarem amb l’actuació de Los Bio-Lentos, una agrupació de poetes i performers que tancaran l’acte retornant a la paraula el seu caràcter més subversiu. Us esperem aquest dissabte al casal de la Prosperitat a les 18.00

Salut i anarquía!

SALUT I BON VIATGE

Share

UN SEGLE DE LA VAGA DE LA CANADENCA I LA JORNADA DE 8 HORES

En primer terme, les instal·lacions de la Canadenca, característica per les seves tres xemeneies

Un atur en la principal empresa elèctrica de Barcelona en 1919 va deixar la ciutat sense llum i va encoratjar una de les majors mobilitzacions obreres de la seva història.

En ple conflicte liderat per una CNT en auge, el Govern de Romanones va ser un dels pioners a Europa a concedir per decret la jornada de vuit hores.

La patronal catalana va reaccionar poc després aliant-se amb l’Exèrcit per a reprimir al sindicalisme amb la seva pròpia organització paramilitar, el somatén.

A les quatre de la tarda, Barcelona es va quedar sense llum. Van baixar les persianes els magatzems El Segle, en la Rambla, i bona part dels cinemes i teatres. El Banc d’Espanya va paralitzar les seves operacions, els tramvies es van frenar enmig del carrer i els periòdics d’aquell 21 de febrer de 1919 no van arribar a imprimir-se. Els empleats de la Canadenca, la principal elèctrica de la ciutat, es van anar aquell dia a la vaga sense saber que les apagades que van provocar amb la seva protesta serien l’espurna que va encendre una de les majors mobilitzacions obreres de la història d’Espanya.

Els esdeveniments es van precipitar de tal forma que, de l’acomiadament de vuit oficinistes de l’elèctrica Regs i Forces de l’Ebre -coneguda com La Canadenca per ser filial d’una signatura nord-americana- es va passar, en tot just dos mesos, a l’aprovació d’un decret sense precedents: el de la jornada laboral màxima de vuit hores, que es manté fins al dia d’avui. Al mig, la capital catalana va viure la seva vaga més sonada, aturs en tots els subministraments, detencions massives, una declaració d’estat de guerra i l’inici de la reacció paramilitar de la patronal.

“Va haver-hi els qui van posar a les portes els jergones, les cadires, tot, perquè tenien por que nosaltres, els revolucionaris, anéssim a assaltar les cases, a robar i a saquejar”, recorda en les seves memòries Ángel Pestaña, director de ‘Solidaritat Obrera’ i líder de la CNT, sobre la vaga de la Canadenca. El clima de descontrol descrit pel sindicalista a Barcelona, i el temor al fet que prengués en tot el país, va ser el que va portar al Govern del Comte de Romanones a tirar endavant el Decret de la jornada de vuit hores.

Espanya es va convertir en un dels primers països europeus a donar-li forma legislativa, encara que aquesta era una reivindicació històrica que s’estava obrint pas a tot el món. Aquest mateix any el Tractat de Versalles, fruit de la fi de la Primera Guerra Mundial, el reconeixia com un dels seus principis. “El decret es va concedir per la potència de la vaga general. Segurament abans o després s’haurien adoptat les 8 hores, però podria haver estat molt després i amb una llei més restrictiva”, sosté Juan Cristóbal Marinello, autor de Sindicalisme i violència a Catalunya 1902-1919.

Decret de la jornada de vuit hores, signat per Alfons XIII

Tot va començar amb 25 pessetes

Aquest dimecres 6 de febrer es compleix un segle de l’inici del conflicte de la Canadenca. Aquest dia els oficinistes de l’empresa van començar una vaga de braços caiguts en solidaritat amb vuit companys acomiadats després de queixar-se per una rebaixa de 25 pessetes en el seu sou. La protesta va anar contagiant a les diferents seccions fins que el 21 de febrer es va decretar la vaga general en l’empresa. “Es van desconnectar totes les màquines i els cables de corrent i van quedar paralitzats tots els serveis”, registra l’Institut de Reformes Socials (IMS) en la seva Memòria de 1919.

Aquest dia van començar els talls de llum a la ciutat. Més que una apagada total durant dies, van ser parcials i intermitents, ja que “l’Estat es va confiscar dels serveis i va tractar de restablir-los amb enginyers militars, però aquests no tenien la mateixa perícia, segons l’historiador Marinello, i a més cada dia s’anaven sumant altres sectors a la vaga, entre elles els obrers de les fàbriques que sense energia no podien funcionar.

“Dia 26 de febrer. La vaga entra en un període gravíssim”, consta en la memòria de l’IMS. Es referien al fet que els treballadors de la Companyia General d’Aigües de Barcelona, que proveïa el 90% de les llars de la ciutat, havien abandonat els seus llocs en solidaritat amb els seus col·legues de la Canadenca. Fins als faroners de la ciutat es van sumar a l’atur, deixant la tasca d’encendre l’enllumenat públic -que llavors funcionava amb gas- en mans dels soldats.

  Els militars encenent l’enllumenat públic en La Rambla durant la vaga de la Canadenca

Va jugar un paper determinant en l’expansió de la vaga la CNT, que vivia en aquests anys “el moment estel·lar del seu desenvolupament”, en paraules d’Antonio Rivera, professor d’Història de la Universitat del País Basc. El sindicat anarquista havia multiplicat per quatre els seus afiliats entre juny i desembre de 1918 fins a aconseguir els gairebé 350.000. La seva capacitat de pressió era tal que fins al seu sectorial d’Arts Gràfiques va implantar durant la vaga de la Canadenca l’anomenada “censura vermella”: es negaven a imprimir notícies contràries a la mobilització obrera.

En el cas de la CNT, es va donar la paradoxa que malgrat ser un factor clau en la propagació de la vaga, la seva cúpula estava presa des de setmanes abans. Entre ells, Salvador Seguí, el conegut com Noi del Sucre. Havien estat detinguts en el marc de la campanya policial contra les manifestacions nacionalistes favorables al projecte de l’Estatut d’Autonomia, que llavors portava uns mesos en el debat públic. Encara que l’agitació catalanista va quedar desdibuixada pel conflicte obrer, fins llavors havia estat el principal maldecap del Govern i el motiu pel qual aquest havia suspès les garanties constitucionals.

La victòria dels vaguistes

El director gerent de la Canadenca, Fraser Lawton, va arribar a amenaçar a principis de març amb acomiadar a tots els seus empleats si no tornaven al treball. Molt pocs es van presentar. Es va arribar a decretar l’estat de guerra i milers de vaguistes mobilitzats per a tornar als seus llocs es van negar a fer-ho i van ser empresonats. No va ser fins al 14 de març que, amb l’arribada a Barcelona d’un nou Governador Civil, Carlos Montañés, es van començar a entaular les negociacions que desembocarien en una victòria clara dels vaguistes, almenys en el cas de la Canadenca.

                                  Els militars, controlant els treballs del servei d’electricitat

Readmissió de tot el personal, augment de sou, compromís de no represaliar a ningú… I jornada de vuit hores. Aquestes van ser les demandes que va assumir la direcció. No obstant això, perquè la nova jornada laboral prengués forma de decret per a tots els treballadors va caldre esperar dues setmanes més, fins a principis d’abril, i assistir a una nova onada d’aturs en la capital catalana, aquesta vegada amb una patronal molt més organitzada i amb la seva pròpia policia: l’anomenat somatén.

Però abans, la CNT s’havia donat per satisfeta davant els compromisos de millores laborals i d’alliberament dels presos, aconseguit a cavall de l’acord de la Canadenca. Un dels quals van sortir de la presó va ser Seguí, El Noi del Sucre, que en una assemblea en la plaça de toros de les Sorres va convèncer a milers d’obrers de tornar al treball l’endemà. El problema és que, en la pràctica, la patronal no va complir amb les seves promeses, amb el que el 24 de març es va dir de nou –i aquesta vegada, oficialment– a la vaga general.

Prova que la promesa de les vuit hores no convencia a la patronal és el discurs que anys després –ja implantada la mesura– pronunciaria l’industrial i polític Francesc Cambó a Madrid. “Jo crec, senyores i senyors, que la implantació de la jornada de vuit hores, en els moments en què va tenir lloc, va ser una de les majors bogeries que la humanitat ha conegut en el curs de la història”, es va despatxar Cambó, segons recull el catedràtic d’Història Francesc Bonamusa en una exposició de CCOO sobre els orígens d’aquesta conquesta social.

La reacció de la patronal

Encara que va ser durant la vaga general posterior a la de la Canadenca quan es va aprovar el decret sobre la jornada de vuit hores, els historiadors coincideixen en afirmar que, a diferència de l’anterior, aquesta va afeblir als sindicats i va donar ales a la patronal. “Es van establir les bases de la reacció que acabaria desembocant en el cop d’estat de Cosí de Rivera”, analitza el professor de la UPV Antonio Rivera. L’Exèrcit, de tradició anticatalanista i capitanejat per Joaquín Milans del Bosch, es va posar d’acord amb la burgesia catalana per a reprimir als vaguistes.

    Imagen del somatén, la organización armada de la patronal

Es va militaritzar la ciutat, es va decretar el toc de queda passades les 23 hores i es va posar a patrullar els carrers a gairebé 10.000 homes armats amb fusells, el somatén, que perseguien als sindicalistes. Va començar com la vaga més multitudinària de la història de la ciutat –afectant des de tramviaris fins a carregadors del moll, passant per operaris de fàbriques, enterradors, comerciants i mossos d’hotel–, i va durar més que la Setmana Tràgica i l’anterior atur de 1917, però va acabar amb els treballadors desgastats i tornant als seus llocs.

Dimitit Romanones, la patronal es va sentir legitimada per a redoblar la pressió i va arribar a dur a terme diversos lock out, és a dir, tancaments d’empreses per a perjudicar els treballadors. Entre 150.000 i 300.000 obrers van arribar a estar setmanes parats per culpa d’aquesta tàctica dels empresaris al desembre de 1919, segons els estudis de la historiadora Soledad Bengoechea. El xoc entre tots dos col·lectius derivaria en els anys següents en la violència del pistolerismo, amb atemptats d’un i un altre bàndol que van deixar més de 250 morts fins a 1923.

Com van evolucionar les 8 hores?

La consecució de les vuit hores de treball diari a Espanya (que en el decret de 1919 contemplaven les 48 setmanals, és a dir, sis dies laborables) va ser la culminació d’un moviment global i que havia estat gestant-se durant dècades. La commemoració de l’1 de Maig com a Dia del Treballador es va instaurar a la fi del XIX per la lluita per la jornada de vuit hores dels obrers de Chicago en 1886, i el mateix any que Espanya va adoptar la mesura es donava forma a l’Organització Internacional del Treball (OIT), que tenia est entre els seus objectius.

Però, es va arribar a aplicar en la pràctica la jornada? I es va mantenir invariable fins avui? Sobre el paper, sí, respon Antonio Rivera. Ni durant la dictadura de Cosí de Rivera ni durant la de Franco es va abolir. El que es va discutir arran de l’aprovació del decret va ser quines eren les empreses i sectors que es podien acollir a les excepcions i com es gestionaven les hores extres. Encara que al final el compliment de la jornada depenia de la capacitat de pressió dels sindicats. “Igual que ara. De la capacitat d’organització depenia que els treballadors no acabessin fent 10 o 12 hores per jornades de sobre el paper eren de vuit”, rasa.

 

SALUT I BON VIATGE

Share

UN SEGLE DE LA VAGA DE LA CANADIENSE I JORNADES COMMEMORATIVES

Des de la CNT de Barcelona us convidem a participar de les Jornades de commemoració dels 100 anys de la Vaga de la Canadenca, coneguda a l’època com La Canadiense (fàbrica d’electricitat de capital canadenc), una vaga prohibida, solidària i una de les més importants de la història de la classe obrera moderna. Un fet històric que va demostrar la capacitat transformadora d’una classe treballadora conscient i organitzada.

Les jornades consten de 7 actes. Des del 9 de febrer fins al 23 de març.
En cada acte volem remarcar els fets ocorreguts aquella setmana i els hem dividit en els següents:
-9 Febrer: 1. L’inici de la Vaga
-16 Febrer: 2. La solidaritat.
-23 Febrer. 3. La insubmissió
-2 Març 4. Solidaritat feminista
-9 març 5. La vaga continua
-16 Març 6. El triomf sindicalista
-23 Març 7. La lluita segueix

La Vaga va començar un 5 de febrer de 1919, en solidaritat a 8 treballadors acomiadats per no acceptar una rebaixa de sou quan van passar de temporals a fixos, una vaga solidària; i va acabar amb el reconeixement ell 17 de març de bona part de les exigències dels vaguistes que van ser 4:
-Readmissió dels acomiadats i no represalies.
-Augment dels salaris entre un 50 i un 100% del sou
-Jornada laboral de 8 hores
-Llibertat dels empresonats

El 17 de març l’empresa i el govern cedeixen a quasi totes les exigències dels vaguistes, però encara continuen alguns presos, i la jornada de 8 h està promès en un decret però no per llei.

Després es va fer un altre vaga per alliberar als presos, més de 3.000, que va acabar el 3 d’Abril amb la llibertat de la majoria i l’aprovació per llei de la jornada laboral de 8 hores per a totes les treballadores.

Una victòria de la classe obrera!!!!.

EVENTO FB: https://www.facebook.com/events/2258306924493414/

Ver más

SALUT I BON VIATGE

 

Share