Arxiu de la categoria: eixample

LA SOLIDARITAT ÉS INQÜESTIONABLE! JORGE Y PABLO ABSOLUCIÓ

Aquest divendres 21 de setembre, a les 18,30 h, al Passeig Lluís Companys, 14 (Metro Arc de Triomf L1 i RENFE) ens concentrarem per mostrar la nostra solidaritat contra un dels casos més flagrants de persecució sindical per part de l’estat i els seus executors, la policia.

Pablo condemnat a una pena final de 4 anys i 9 mesos de presó i Jorge a una pena d’1 any de presó, en el que ha estat un dels muntatges més ignominiosos per part de la justícia i de la policia espanyola.

No podem quedar-nos callades quan es persegueixen als qui lluiten perquè la classe obrera no caigui en les mans d’aquest sistema. No podem restar callades quan a dos companys de la CNT de Logronyo els condemnen injustament, sense proves, i desestimant tots els recursos de les defenses.

Demanem la clara ABSOLUCIÓ DE JORGE i PABLO!

#NoCaso14N
#JorgeyPabloAbsolución

http://cntbarcelona.org/

SALUT I BON VIATGE

Share

LOS TAXISTAS CORTAN LA CASTELLANA DURANTE LA REUNIÓN EN FOMENTO

El corte de la Castellana se suma a la huelga que el taxi mantiene desde el sábado en demanda de medidas que limiten la expansión de las empresas VTC.

Taxistas de todo el país están secundando la huelga, sumando concentraciones por las capitales más importantes del país, como Barcelona, Valencia o Sevilla.

Los taxistas de Madrid han cortado este mediodía el centro de Madrid, al tomar con miles de sus vehículos un tramo del Paseo de la Castellana, una de las principales arterias de la capital, el que coincide ante la sede del Ministerio de Fomento.

El colectivo ha tomado todos los carriles de esta vía menos dos, que han dejado para ambulancias y posibles emergencias. La concentración se alarga desde la zona de Azca hasta Gregorio Marañón, principal eje de negocios de la capital, ante una importante presencia policial.

El corte del Paseo de la Castellana se suma a la huelga indefinida que el sector del taxi mantiene desde el sábado en demanda de medidas que limiten la expansión de las empresas de vehículo de alquiler con conductor (VTC), las firmas como Uber y Cabify.

La concentración tiene lugar en tanto a las doce de este mediodía esta prevista la reunión entre las principales asociaciones de taxistas y el Ministerio de Fomento para intentar atajar el conflicto en el sector.

Además, taxistas de todo el país están secundando la huelga, sumando concentraciones por las capitales más importantes del país. Barcelona, Valencia, Sevilla o Bilbao son algunas de las ciudades donde más se están movilizando los taxistas.

En Barcelona, los taxistas continúan con la huelga indefinida iniciada el pasado viernes a raíz del fallo del TSJC que mantuvo la suspensión del reglamento de Colau para frenar a Uber y Cabify. Desde el mismo viernes por la tarde, mantienen centenares de taxis aparcados en los carriles centrales de la Gran Via, una de las principales arterias viarias de la ciudad, donde algunos han llegado a pasar la noche.

Este lunes además han trasladado la movilización a la parte baja del Passeig de Gràcia. Los comerciantes del centro de la ciudad han lamentado la pérdida de ventas y de imagen de la ciudad que provoca la protesta, mientras la Generalitat y el Ayuntamiento evitan pedir a los taxistas que levanten la protesta, a la espera de la reunión con Fomento de este lunes.

El centro de Valencia se ha visto colapsado este mediodía después de que los taxistas, en huelga indefinida por las licencias VTC, se hayan concentrado con sus vehículos a las puertas de la delegación del Gobierno, ubicada en la céntrica calle Colón. La sala de tráfico del Ayuntamiento de Valencia ha informado de que sobre las 12 horas se ha cerrado a la circulación el Puente del Real y se ha registrado alta densidad en las calles San Vicente, Guillem de Castro y las avenidas Tres Forques y del Cid, además de la citada Colón. Tampoco hay servicio por huelga en los aeropuertos de Manises y Alicante-Elche.

Los taxistas de la Región de Murcia  se adhieren a las movilizaciones de sus homólogos de Madrid, Valencia o Barcelona y declaran la huelga indefinida del sector. La huelga comenzará mañana martes día 31 a partir de las 12:00 y tendrá unos servicios mínimos que serán gratuitos y estarán orientados a personas que tengan algún tipo de problema de movilidad o para casos urgentes.

A lo largo de este lunes, los taxistas se reunirán con el ayuntamiento para fijar cuántos serán los vehículos que cubrirán estos servicios mínimos, aunque fuentes del sector del taxi afirman a este periódico que serán unos 50 taxis, en horario de mañana y tarde, los que se pondrán a disposición de los usuarios.

Por su parte, los taxistas de Toledo se han solidarizado y han mostrado su apoyo a sus compañeros de Madrid, Barcelona y de todas las ciudades que están en huelga con una concentración en la Plaza de Zocodover y con una marcha lenta de taxis en la ciudad.

Así lo ha explicado en declaración de los medio el portavoz y vicepresidente de la Asociación Local del Taxi de Toledo, Agustín Mejía, quien ha manifestado que están a la espera del resultado de la reunión que están manteniendo el Ministerio del Fomento con representantes del sector del taxi en Madrid para tomar la decisión de “plantear si hay huelga o hacer otro planteamiento” en la ciudad de Toledo.Los taxistas zaragozanos se unen a la huelga iniciada por sus compañeros en Madrid y Barcelona. El paro en la capital aragonesa comenzó la pasada medianoche y, según la Asociación Provincial de Auto-Taxi de Zaragoza (Apatz), el seguimiento es “prácticamente del 100 %”. Se han establecido unos servicios mínimos del 10 % y están en funcionamiento todos los coches adaptados para trasladar a personas con movilidad reducida.

Jesús Belenguer, secretario de la asociación, asegura que anoche recorrieron las estaciones de la ciudad para informar a los ciudadanos del medio de transporte que podían utilizar. A las personas con movilidad reducida, dice, “se las lleva siempre”.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

CONCERT DE RAP SOLIDARI

Dissabte 19 de maig, concert de rap antirepressiu dins la campanya de Solidaritat Inqüestionable. Carrer Calàbria 66 a les 18:00 hores.

Tots els beneficis aniran destinats a despeses antirrepresives de la campanya solidaritat inqüestionable de la CNT de Barcelona.

Més informació a:

http://cntbarcelona.org/el-conflicte-es-ineludible-la-solidaritat-inquestionable-comunicat-davant-de-les-peticions-de-preso-a-diversos-anarcosindicalistas-de-la-cnt-de-barcelona/

SALUT I BON VIATGE


Share

8 DE MARÇ, VAGA GENERAL DE 24 HORES I MANIFESTACIÓ

Aquest 8 de març VAGA GENERAL FEMINISTA de 24 hores! Manifestació a les 18:30 hores, passeig de Gracia amb avinguda Diagonal.

Des de la CNT Barcelona convoquem a la Vaga General Feminista del proper 8 de març, per denunciar les desigualtats, la violència, els abusos del capitalisme i el patriarcat que afecten a la dona i conseqüentment a la resta de la societat en tots els àmbits de la vida.

Es tracta d’una jornada històrica per la qual ens col·loquem junt al moviment feminista que ,de forma autònoma, assembleària i des d’abaix ha fet una crida a totes les dones, trans, lesbianes, migrants, mares solteres, precàries, vídues, jubilades, estudiants i a totes i a tots per exercir el nostre dret a fer vaga en tots els àmbits on incideix el patriarcat i la seva violència. A més a més, mostrem tot el nostre suport a les que estan preses, aquelles a qui el sistema penitenciari continua explotant.

Denunciem la mercantilització, l’explotació i les dificultats per accedir a un mercat laboral que és precari, injust i violent. Un mercat laboral on la desigualtat salarial entre homes i dones és del 22,99% i no millora d’un any per l’altre, per la qual cosa ens afecta a les treballadores i, per tant, a les treballadores de les generacions futures. On l’assetjament sexual és constant i la conciliació familiar recau plenament en la dona.

La CNT Barcelona reconeix els motius d’aquesta convocatòria feminista i la seva importància, doncs atempten contra la llibertat, tant la individual com la social. Reconeixem i ens oposem al sistema patriarcal, l’opressió, l’explotació, el racisme, l’homofòbia, l’humiliació, la discriminació, el maltractament, l’assetjament, les violacions i els assassinats que es duen a terme, especialment amb motius masclistes.

Per tots aquests motius i molts més, el 8 de març sortirem als carrers i animem a totes i a tots, afiliades, treballadores i classes populars a participar de la Vaga General en els àmbits laborals, estudiantils, de consum i de cures. Demostrem totes juntes que si les dones parem, tot es para. A la Vaga General companyes i companys!

JUNTES PAREM, JUNTES AVANCEM.

QUÈ NO US ENGANYIN! NO ÉS UNA ATURADA! ÉS UNA VAGA GENERAL DE 24H!

Els “sindicats” UGT i CCOO estan convocant aturades de dues hores, per torns, mentre vesteixen els seus discursos de paraules merament simbòliques. Des de la CNT Barcelona no podem entendre aquesta resposta a la convocatòria de VAGA GENERAL més enllà de la indignació i la tristesa.

És això el que val la lluita contra la desigualtat de gènere? És això el que val la dignitat de les treballadores? 2 hores?

COMPANYES, COMPANYS SAPIGUEU FER-VOS DIGNES DE LA CLASSE OBRERA! EL 8 DE MARÇ VAGA GENERAL FEMINISTA DE 24 HORES!

http://nosotras.cnt.es/

SALUT I BON VIATGE

Share

ALTRES GUERRES DEL TAXI

taxis-kOw--620x349@abc

Disturbis ocasionats en 1932 per les divergències entre taxistes de la Casa David i altres empreses al Passeig de Gràcia de Barcelona – Brangulí

En els anys trenta, l’intrusisme va provocar una inflació de l’oferta: quatre mil vehicles per a una ciutat que acabava d’arribar al milió d’habitants

És difícil passar per la vorera dreta del carrer Aribau, entre la Diagonal i Travessera de Gràcia, sense aixecar la vista cap a la cúspide triangular d’aquest edifici de port novaiorquès que identifiquem amb el Drugstore David. Em preguntava el per què del nom del immoble fins que, llegint un reportatge d’Irene Polo a la revista «Imatges» (25 de junh de 1930), vaig descobrir que tan atractiva edificació va ser la seu de la companyia de taxis David, fundada per Josep M. Armanqué i la més important en els anys previs a l’Exposició de 1929.

Des de 1924, i segons el codi aprovat per l’ajuntament barceloní, el cotxe dedicat al transport urbà havia d’incorporar un taxímetre i establir les seves tarifes segons les característiques del vehicle i el servei: si preníem un luxós Hispano Suiza amb xofer uniformat, ens tocava la tarifa blau: 80 cèntims per quilòmetre; si el cotxe era de nivell mitjà, tarifes més groga de 60 cèntims i si el vehicle era vulgar, tarifes més vermella de 40 cèntims.
Disturbis ocasionats en 1932 per les divergències entre taxistes de la Casa David i altres empreses al Passeig de Gràcia de Barcelona.

En inaugurar l’Exposició van proliferar els conductors que es compraven un automòbil de segona mà per a dedicar-lo al servei de taxi. Tal intrusisme -que no lliure competència com passa ara amb Uber- va provocar una inflació de l’oferta: quatre mil vehicles per a una ciutat que acabava d’arribar al milió d’habitants i recentment estrenava el metre; el miler de la companyia David davant els tres mil autònoms nouvinguts.

La guerra entre els «davids» -que mantenien el sistema de tarifes instaurat pel consistori- i els «fortunes» i «barcelones» -que oferien la cursa a una pesseta- va ser cruenta: «Pel que pugui passar, per tornar a casa prendré el tramvia », concloïa Pol en el seu reportatge.
Encara que l’ajuntament de 1930 -faltaban pocs mesos per a la proclamació de la República-, havia unificat la tarifa en 60 cèntims per quilòmetre, el caos del taxímetre va perdurar fins a 1934. En plena recessió econòmica, amb la inflació desbocada, la companyia David va establir una línia de baix cost que va batejar com Goliath, d’acord amb els temps d’estretors que s’acostaven i per neutralitzar el «dumping» que suposava l’intrusisme professional.

«Nihil novum sub sole», que diria el clàssic. La Barcelona actual ha esdevingut al paradís dels intrusos. Utilitzar el «bicing» és una cosa legal i beneït pel nostre consistori: però les bicicletes segueixen sent «objectes circulants no identificats», capaços d’escapolir -a diferència dels cotxes i motos matriculats- de responsabilitat civil en cas d’atropellament. Els manters ocupen dia si i dia també la Rambla o l’avinguda Maria Cristina quan els ramats de turistes trashuman cap a les fonts lluminoses de Montjuïc; els intrusos que infesten les xarxes de notícies sense contrastar aliens al més codi deontològic i els tertulians que opinen de tot, encara que no sàpiguen res sobre el que opinen. I, és clar, la falsària «economia col·laborativa» de Uber. Missatge per a navegants neoliberals de manual: l’intrusisme sense llei enverina la lliure concurrencia.

SALUT I BON VIATGE

Share

VA PUJAR UNA DONA MORTA AL MEU TAXI

img_20161031-155041_taxi_fantasma-kwoB-U411468861036gLH-1126x636@RAC1-Web

Un taxista de Barcelona explica una experiència paranormal amb una dona que va pujar al seu taxi.

El periodista Javier Pérez Campos, col·laborador d’Iker Jiménez, presenta el llibre Los otros, un recull d’històries de fantasmes, entres les quals en destaca una que li va succeir a un taxista de Barcelona. Escolteu-la narrada per ell mateix.

SALUT I BON VIATGE

Share

PROTESTA DEL TAXI CONTRA UBER I EL TTIP A LA SEU DE LA UNIÓ EUROPEA DE BARCELONA

uber in europe
El taxi de Barcelona a dit avui novament no a uber ni al TTIP en la seu de la unió europea situada a l’Passeig de gràcia. Una altra vegada més Uber vol tornar  a Europa aquesta vegada de manera legal de la mà del TTIP, L’Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (conegut per l’acrònim en anglès TTIP), és un tractat que s’està negociant en l’actualitat entre els Estats Units i la Unió Europea per “augmentar el comerç i la inversió entre la UE i els EUA fent realitat el potencial sense explotar d’un autèntic mercat transatlàntic que generi noves oportunitats econòmiques de creació d’ocupació i creixement mitjançant un millor accés al mercat i una major compatibilitat reglamentària i marcant una pauta en matèria de normes mundials ”
untitled
Per aconseguir aquest objectiu, “l’Acord estarà format per tres components clau: a) accés al mercat, b) qüestions reglamentàries i barreres no aranzelàries (BNA) ic) normes. Aquests tres components es negociaran de forma paral·lela i formaran part d’un acte únic que garanteixi un resultat equilibrat entre l’eliminació de drets, l’eliminació d’obstacles reglamentaris al comerç innecessaris i la millora de les normes que donin lloc a resultats importants en cadascun aquests components i una obertura efectiva i recíproca dels respectius mercats “, tal com assenyala el mandat negociador que va rebre la Comissió Europea. El TTIP suposa un capitalisme més salvatge i competitiu.

no uber

Aquest tractat suposa una greu amenaça per als treballadors i treballadores del taxi ja que permet l’entrada legal a empreses com Uber, aquesta empresa a deixat sense feina milers de taxistes en estats units , a convertit el transport públic en un negoci competitiu, insegur i precari on els treballadors ja no són treballadors no tenen drets laborals i han d’assumir tots els riscos, mentre aquesta multinacional UBER imposen les seves regles sense assumir cap tipus de risc obté grans beneficis econòmics.

Els taxistes de tota europa ja vam dir no a uber en una vaga del taxi Europea i tornarem a dir no a UBER amb les mobilitzacions que calguin.

11156292_1015833091779838_1102495859514188983_n
El sector del taxi  ha de seguir existint un transport de garanties i sense frau fiscal“. Hem escoltat les mentides que diu aquesta gent de Uber” que ofereixen “transport col·laboratiu500.000 famílies depenen del taxi a Europa.

                     NO A UBER NI AL TTIP!!

SALUT I BON VIATGE.

Share

LA VAGA DE LLOGUERS ALS ANYS TRENTA A BARCELONA

 

huelgaalquileres

L’historiador Manel Aisa repassa en la seva nova obra La vaga de lloguers i el comitè de defensa econòmica, una lluita històrica com és el dret a l’habitatge. Exemple del passat que ens pot servir per al present .La vaga de lloguers als anys trenta que va anticipar situacions actuals


Un repàs a la història de l’habitatge a Barcelona permet veure com des dels inicis de la 1a Guerra Mundial la ciutat va atreure una gran onada d’immigrants de tot Espanya a la recerca d’un lloc on dignificar les seves vides i pal·liar la fam dels seus fills.

Els nouvinguts es van trobar amb una societat burgesa arrogant que en absolut va prestar el mínim compromís, i es limito a utilitzar-los com mà d’obra barata.

En un moment en què a Europa es mataven entre si germans de classes que s’havien educat en l’odi a l’altre, sense cap sentit, Barcelona es va convertir en la capital europea per excel·lència en tots els àmbits (des del cultural a l’espionatge i contraespionatge) mentre que els empresaris catalans aconseguien extraordinaris contractes empresarials signats tant per elements aliadòfils com germanòfils. Aquest comerç va permetre omplir les seves arques, sobretot en el sector del tèxtil i del metall, mentre els obrers a penes podien donar de menjar als seus fills per la inflació dels preus.

Després van arribar els anys del plom on empresaris i polítics es van confabular per acabar amb les reivindicacions laborals.

La dictadura de Primo de Rivera va continuar els projectes de la burgesia de la ciutat. Aquesta vegada el projecte era l’Exposició Universal de 1929, que va propiciar una altra gran afluència de mà d’obra barata per construir la Plaça Espanya, urbanitzar Montjuïc, el metro, fer del carrer Balmes una via ràpida perquè les actuacions de la nova burgesia poguessin baixar al centre de la ciutat ràpidament. Es va construir “l’eixample de Cerdà” però es van oblidar completament dels barris de la perifèria que albergaven obrers que arribaven a milers des de Múrcia, València, Andalusia, Aragó, Castella o de l’interior de la mateixa Catalunya. Aquests treballadors en la majoria dels casos acabaven en barraques, o en conventillos, com així ens ho recorda Abel Paz quan ens descriu el seu habitatge al Clot a l’arribada d’Almeria. Un espai de 15 a 30 metres quadrats on vivien diverses famílies. Com a màxim van arribar a construir unes quantes “cases barates” que el prohom de torn es va encarregar de patrocinar.

Seguint el fil de la història, el llibre de Manel ens parla dels prolegòmens de l’arribada de la II República i algun dels interessos econòmics que, d’alguna manera, es jugaven en aquell moment. Només cal citar com ara l’electrificació del país, que va permetre els tripijocs especulatius de Francesc Cambó, el comte de Romanones i el Duc d’Alba. Tots ells van veure una oportunitat dels diners fàcils i amb aquesta finalitat van constituir una empresa elèctrica que va arribar a cotitzar a la borsa, (CHADE).

Acabades les grans obres de1929 i amb l’arribada dels ressons de la crisi americana, que van pagar els plats trencats en aquell moment van ser els obrers, majoritàriament afiliats al sindicat de la construcció que van passar a engrossir les cues de la indigència. Davant aquesta situació, el Sindicat de la Construcció de CNT, amb Santiago Bilbao al capdavant, va entendre la situació del moment i va constituir l’anomenat Comitè de Defensa Econòmica. Esdeveniment que es va produir el mateix dia en què se celebraven les eleccions municipals que portarien la República.

Aquell primer de maig van acudir 150.000 persones a la convocatòria míting de CNT. Amb l’eufòria del moment van decidir anar a lliurar els acords adoptats per escrit al recentment nomenat president de la Generalitat Francesc Macià a la plaça de la República. Entre els sis punts destaca el primer que parla de que cada patró ha de d’absorbir el 15% dels obrers aturats d’acord amb el nombre de treballadors que té en aquest moment. Un altre dels punts destacats era el cinquè que contemplava la rebaixa del 40% dels lloguers.

1926_-Avenida-de-Roma                                  Any 1926: Avinguda de Roma amb la presó Model al fons a Barcelona

En arribar a la plaça de la República els manifestants cenetistes van ser rebuts a trets. A resultes d’aquest incident va morir un guàrdia de seguretat, nombrosos manifestants van patir ferides i es van produir nombroses detencions.

L’autor ens explica que la vaga a poc a poc es va anar estenent com una taca d’oli pels barris perifèrics de la ciutat. Santiago Bilbao la destacava com important en el sentit que havien de ser les dones les més implicades. D alguna manera adquirien un aprenentatge de lluita social que en el futur seria molt útil per als moments insurreccionals que s’acostaven. La particularitat d’aquesta vaga és que els seus resultats es veien al moment. Per no pagar els el preu del lloguer suposava per a les famílies destinar aquests diners per pal·liar la fam i el vestir als seus fills.

En aquest context, la vaga de lloguers va adquirir una dimensió important, que va posar a la Cambra de la Propietat en guàrdia. Amb ferocitat inaudita, i amb la prèvia complicitat dels governants que, a través del paper que juguen els governadors civils, la repressió es va estendre. En aquest paper cal destacar Anguera de Sojo, que va empresonar a nombrosos sindicalistes com a presos governatius.

Com a conseqüència de la vaga de lloguers es van produir una sèrie d’esdeveniments a destacar. És el cas de la vaga de fam duta a terme per cinquanta-un presos i la vaga general per la dignitat, conseqüència de la situació de repressió a la presó.

En conclusió, el llibre segueix la vaga de lloguers, i les seves diferents facetes que transcorren un cop proclamada la República l’abril del 1931. L’obra aprofundeix en el desenvolupament dels diferents tipus de desnonaments que es van succeir i en la resposta en cada moment solidària dels veïns de l’entorn. Davant aquests fets la resposta de la Cambra de la Propietat i del governador va ser cada vegada més contundent.

A partir de 1932 la inèrcia organitzativa dels barris permetre que ja no fos necessités la directriu del sindicat cenetista de la construcció. Els treballadors van aprendre a caminar per si sols i fins i tot van arribar a crear la seva pròpia associació de “Llogaters de Catalunya” que a la pràctica tenia els mateixos principis que el sindicat anarcosindicalista. Cal no oblidar que la vaga de lloguers, es va estendre també a nombroses ciutats d’Espanya.

Per acabar, ens sembla interessant rescatar les lluites del passat perquè vuitanta i tants anys després vivim situacions semblants.

LA HUELGA DE ALQUILERES Y EL COMITÉ DE DEFENSA ECONÓMICA – MANEL AISA PÀMPOLS

portada_contra_huelgaalquileres-page-001

Manel Aisa ens presenta un llibre de memòria i de lluita. Rescata de l’oblit un tros d’història de la Barcelona rebel, la que ens inspira avui en dia perquè no ens venen la ciutat aparador, perquè es respecti la dignitat dels seus habitants. La vaga de lloguers de 1931 té lloc en un context de crisi del sistema. Respon a la defensa del dret a l’habitatge mitjançant l’organització i l’acció directa. 83 anys després vivim situacions semblants: masses d’aturats, crisi de les estructures pseudodemocráticas, precarietat, .. Una situació en la qual, ahir i avui, el dret a l’habitatge està posat en qüestió per multitud de desnonaments, amuntegament (llits calents, pisos pastera), condicions insalubres, preus abusius i barraquisme. En l’actualitat la injustícia adquireix trets grotescos amb la trista paradoxa de l’existència de milers de pisos buits. Vivim moments de lluita i d’esperança que necessiten aprendre del saber comú. El text de Manel Aisa aporta elements per reconèixer-los i reinventar.

SALUT I BON VIATGE

 

Share

UN ACCIDENT MÚLTIPLE AL CARRER MUNTANER CAUSA QUATRE FERITS

Una-de-las-furgonetas-accident_54429516553_51351706917_600_226

Sis vehicles s’han vist implicats en el xoc que s’ha produït a l’altura del carrer Mallorca.

Un taxista que ha perdut el control ha causat un accident múltiple amb sis vehicles implicats al carrer Muntaner a l’altura del carrer Mallorca. Segons explica BTV, el taxi ha envestit una motocicleta, un ciclista i un altre taxi. Aquest xoc ha fet que dues furgonetes que estaven estacionades col·lidissin entre elles i que, a més, xoquessin contra un arbre i envestissin les taules de la terrassa d’un bar.

El xoc ha causat quatre ferits, que han estat traslladats a centres hospitalaris. Segons assegura la televisió local, en aquell moment no hi havia cap client assegut a la terrassa del bar. L’accident s’ha produït al voltant de les 16 hores.

SALUT I BON VIATGE

Share

15 ANYS DE PRESÓ PER A UN MOSSO QUE VA INTENTAR MATAR A UN TAXISTA

Herido-taxista

                            Un home passa pel camí on va aparèixer apunyalat el taxista pakistanès

El Tribunal Suprem confirma la condemna imposada al policia que va apunyalar repetidament al conductor després negar-se a pagar-li la carrera.

2014.03.24. Barcelona. (EFE) .- El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 14 anys, 11 mesos i 29 dies de presó que l’Audiència de Barcelona va imposar a un mosso d’esquadra que va intentar assassinar un taxista, a qui va apunyalar repetidament després de negar a pagar-li la carrera.

En la sentència, la sala penal del Suprem desestima el recurs plantejat per l’agent de la policia catalana Marc Barbarà, que va demanar que li rebaixessin la condemna al·legant que els fets pels quals el van condemnar no estaven provats, i avala la decisió de l’Audiència de Barcelona, ​​d’acord amb el que també havia demanat la Fiscalia.

Segons el Suprem, la pretensió de l’agent que se li rebaixés la pena perquè no es va poder demostrar que tractés de matar al taxista està “fora de lloc”, com queda acreditat per exemple pel fet que va fugir amb el taxi davant la presència de testimonis i va haver de tornar perquè va equivocar el camí de sortida.

A més, en tornar al lloc dels fets va recollir la seva arma reglamentària del sòl, va apuntar a la seva víctima i va prémer el gallet. “Res més eloqüent que aquesta referència al relat del tribunal per posar de manifest, també en aquest punt, la desraó del recurrent”, conclou el Suprem.

En la sentència, ara confirmada, la secció 21a de l’Audiència de Barcelona va condemnar el passat juny a la màxima pena per intent d’assassinat l’agent dels Mossos d’Esquadra Marc Barbarà, que està suspès de feina i sou des que al setembre de 2011 va ser detingut per apunyalar el taxista, d’origen pakistanès.

L’Audiència, que va ordenar la inhabilitació de l’agent durant el temps de la condemna, va retreure a l’acusat seu “fredor d’ànim i malvolença” a agredir el taxista així com la “aleatorietat de l’atac”, el que per al tribunal demostrar que el nivell de perillositat criminal de l’agent és “extrem”.

Segons la sentència ara confirmada, l’acusat va prendre el 22 de setembre de 2011 el taxi que conduïa la víctima al passeig de Sant Joan de Barcelona i li va demanar que el portés a una urbanització de Sant Fost de Campsentelles (Barcelona).

Un cop al lloc de destinació que el taxista li va sol·licitar l’import del trajecte, l’acusat va treure un ganivet que havia mantingut ocult, li va fer un tall al coll i li va clavar fins a 13 punyalades, tot això aprofitant que estava assegut just darrere de la víctima i que aquesta tenia posat el cinturó de seguretat.

Quan el taxista va aconseguir abandonar del vehicle, el processat va sortir darrere seu apuntant amb una pistola al cap i va prémer el gallet en diverses ocasions, encara que l’arma no va funcionar.

Posteriorment, l’acusat va pujar al taxi i va arrencar, encara que als pocs minuts va tornar per haver equivocat la sortida, després del que va agafar l’arma reglamentària del sòl, amb el ganivet a l’altra mà, i va estrènyer novament el gallet del revòlver, que tampoc va arribar a funcionar.

En opinió del tribunal, es va tractar d’una “agressió gratuïta, en absolut provocada pel denunciant i sí merament afavorida per l’acusat, de manera deliberada i dirigida reiteradament a la finalitat d’acabar amb la vida del primer”.

SALUT I BON VIATGE.

Share