Arxiu de la categoria: taxi bcn guerra

LA VAGA DEL TAXI, LA UBERITZACIÓ I LA “ECONOMIA COL·LABORATIVA”

La vaga del sector del taxi ha tornat a posar d’actualitat el tema de la “economia col·laborativa” (a partir d’aquí economia de la servitud), la principal empresa del sector UBER ha estat implicada així com, la més petita CABIFY i altres en menor grau, es tracta d’una pugna entre un transport públic (el taxi) i unes empreses del neoliberalisme més extrem que tracten de menjar-se tot el pastis de la logística urbana (https://taxi.cnt.cat/seccio/article/8198 ).

Com van fer amb l’anterior desembarcament d’UBER (en condicions laborals encara pitjor que les actuals) el sector del taxi ha fet front a l’economia de la servitud i, sembla, que aconseguirà com va fer abans, aturar de nou la victòria total d’UBER i companyia. Que el sector del taxi aturi, o esmorteeixi, la expansió de la economia de la servitud és molt important i útil per el sector i per fora d’ell, més enllà del taxi és útil perquè dona armes i ànims a les víctimes d’altres sectors, especialment els diferents riders i transportistes de proximitat (http://negreverd.blogspot.com/2014/06/els-taxistes-uber-les-smart-cities-i.html ).

Son empreses amb uns centenars d’empleats directes i desenes de milers d’explotats “indirectament”. De fet es tracta d’obtenir els mateixos resultats que amb el CETA o el TTPI: estossinar cada cop més als treballadors expulsant-los cap a l’àrea dels falsos autònoms i reduir costos sobre la baula més dèbil de la cadena.

La tendència d’aquestes grans empreses és establir monopolis, apoderant-se del mercat mitjançant dumping, un exemple pot se Nova York on front els 13.000 taxis convencionals hi ha 60.000 vehicles d’UBER (als que cal sumar els de LYFT i altres operadors petits) segurament sobrepassant en conjunt els 100.000 vehicles (https://cnnespanol.cnn.com/video/uber-destruye-mercado-taxis-nueva-york-pkg-jon-sarlin/ ).

La uberització suposa una privatització de la ciutat i dels serveis públics i va lligada al model de la smart city, la ciutat governada per algoritmes informàtics, va lligada amb la gentrificació que suposen empreses com AIRBNB que exploten un model uberista de negoci.

Les empreses de la servitud amassadores de capital.

Les empreses de “l’economia de la servitud” han crescut sobre la explotació més despietada. Companyies que no arriben als 10 anys de existències i que no han generat beneficis de cap mena als inversors, poden ser valorades amb xifres astronòmiques, UBER està valorada en 70.200 milions, DIDI (“UBER” xines) en 56.000, LYFT en 15.000 milions, TAXIFY 1.000, GLOVO 2.000 milions, DELIVEROO 2.000 milions…

A les empreses de la servitud tampoc els falten inversions sucoses, aquest és per exemple el cas de GLOVO, que recentment ha rebut un finançament de 30 milions de dòlars, poca cosa, son menuts, DELIVEROO, que és el cosinet  gran, en va captar 385 i està valorada en 2.000 milions… per cert DELIVEROO desprès d’aquest finançament va repartir 13,5 milions de dòlars en forma d’accions entre els treballadors… Alerta!, ni una miserable acció entre els repartidors, els repatidors per DELIVEROO no son treballadors, son “clients” de la plataforma, els treballadors son l’estaf directiu, administratiu i els informàtics.

Els tentacles de la economia de la servitud.

El model UBER, que ha generat la paraula uberització, ha estat des seguida entomat per explotadors de tota mena: la neteja domiciliaria, la cura de vells i de nens, serveis de reparació de la llar, de manteniment d’habitatges i edificis…

Potser un dels més preocupants sigui la uberització de la sanitat (un pas més en la privatització), serveis de telemedicina com els oferts, als EUA, per la xarxa de farmàcies Walgreens o MDLIVE, que a més de la deshumanització (força més) lliguen un diagnòstic amb la venda del remei.

Hi ha un negoci uberificat emergent, el de la recàrrega de vehicles elèctrics de “car-sharing”, patinets, scuters, bicis elèctriques, son recollits durant la nit per “col·laboradors” que a canvi d’una remuneració els recarreguen als seus domicilis i els porten allà on l’aplicatiu els mana!!!.

La teranyina de les empreses de la servitud, teranyina que envolta el mon.

El sector del transport de persones i mercaderies sembla ser el més atractiu per aquest, UBER, LYFT, DIDI… son els taurons d’aquest mercat i ja s’han anat diversificant, transporten de tot. Un nouvingut com AMAZON FLEX, amb una oferta tramposa “per autònoms” s’està expandint per tot el planeta, AMAZON que s’ha anat engreixant sobre la base d’un treball en condicions pre-industrials amenaça amb menjar-se bona part del pastis del e-comerce.

Les empreses del sector de ”l’economia de la servitud” intercanvien “amistosament” capital i posicions de mercat. Així per exemple UBER va vendre la seva filial xinesa a DIDI a canvi d’un intercanvi d’accions, la mateixa DIDI te una importants participació a TAXIFY, LYFT i OLA CABS, també va adquirir per més de 1.000 milions el 100% de la brasilera 99. LYFT diuen que està interessada en adquirir CABIFY (que diuen que és massa petita per competir en un mercat global), sobre la taula hi ha 3.000 milions.

Les empreses tradicionals automobilístiques no s’estan queden al marge d’aquest joc, participen en major o menor grau. Sobretot DAIMLER que a través de plataformes com MyTaxi, Choufer Privée o finançant TAXIFY, que està participada també per DIDI, d’aparcaments, o en empreses de lloguer i de car-sharing i car-pooling com CAR2GO.

Les empreses automobilístiques no renuncien a seguir venen vehicles a “persones”, però tenen posats els ulls en transformar les seves empreses des de la venda de maquines l “vehicle com a servei”, somien en flotes de taxis autònoms per poder seguir essent els reis del capitalisme.

Més info mira ullada a l’economia “col·lavorativa” lamentablement sols arriba a 2016.

El vehicle autònom un instrument clau per uberitzar el transport.

Tots els implicats en el negoci de la “mobilitat” tenen els ulls, les urpes i les inversions posades en la conducció autònoma, grans flotes de taxis monopolitzant el transport de passatgers, combois de camions autònoms monopolitzant el de mercaderies… la extinció del transport públic.

Allò que fa uns anys semblava un conte de SF, ara està cada dia més aprop de ser una realitat… Hores d’ara a diverses ciutats dels EUA operen ja alguns taxis autònoms, concretament WAYMO a Phoenix, Mountain View, San Francisco, Austin, Detroit, Atlanta y Kirkland, una altra empresa la petita DRIVE.AI (https://www.enriquedans.com/2018/08/drive-ai-una-aproximacion-diferente.html ) te taxis autònoms circulant per Boston i Texas, LYFT a les Vegas, també se sap de DAIMLER fa proves a la Xina i que la rusa YANDEX en te circulant per Moscou i la versió INTEL per Jerusalem…

En pocs anys ha d’haver un canvi molt important, acompanyat amb la destrucció de les fonts d’ingressos de milers de persones.

Un canvi que comportarà més dominació, més opressió i més destrucció de la terra.

Més info sobre les empreses de l’economia de la servitud

UBER https://en.wikipedia.org/wiki/Uber

DIDI https://en.wikipedia.org/wiki/DiDi_%28company%29

LIFT https://en.wikipedia.org/wiki/Lyft

YANDEX https://en.wikipedia.org/wiki/Yandex

WAYMO https://en.wikipedia.org/wiki/Waymo

TAXIFY https://en.wikipedia.org/wiki/Taxify

MDLIVE https://en.wikipedia.org/wiki/MDLIVE

Walgreens https://en.wikipedia.org/wiki/Walgreens

GLOVO https://en.wikipedia.org/wiki/Glovo

DELIVEROO https://en.wikipedia.org/wiki/Deliveroo

CAR2GO https://en.wikipedia.org/wiki/Car2go

Article del colectiu negre i verd: http://negreverd.blogspot.com/

SALUT I BON VIATGE

Share

ALTRES GUERRES DEL TAXI

taxis-kOw--620x349@abc

Disturbis ocasionats en 1932 per les divergències entre taxistes de la Casa David i altres empreses al Passeig de Gràcia de Barcelona – Brangulí

En els anys trenta, l’intrusisme va provocar una inflació de l’oferta: quatre mil vehicles per a una ciutat que acabava d’arribar al milió d’habitants

És difícil passar per la vorera dreta del carrer Aribau, entre la Diagonal i Travessera de Gràcia, sense aixecar la vista cap a la cúspide triangular d’aquest edifici de port novaiorquès que identifiquem amb el Drugstore David. Em preguntava el per què del nom del immoble fins que, llegint un reportatge d’Irene Polo a la revista «Imatges» (25 de junh de 1930), vaig descobrir que tan atractiva edificació va ser la seu de la companyia de taxis David, fundada per Josep M. Armanqué i la més important en els anys previs a l’Exposició de 1929.

Des de 1924, i segons el codi aprovat per l’ajuntament barceloní, el cotxe dedicat al transport urbà havia d’incorporar un taxímetre i establir les seves tarifes segons les característiques del vehicle i el servei: si preníem un luxós Hispano Suiza amb xofer uniformat, ens tocava la tarifa blau: 80 cèntims per quilòmetre; si el cotxe era de nivell mitjà, tarifes més groga de 60 cèntims i si el vehicle era vulgar, tarifes més vermella de 40 cèntims.
Disturbis ocasionats en 1932 per les divergències entre taxistes de la Casa David i altres empreses al Passeig de Gràcia de Barcelona.

En inaugurar l’Exposició van proliferar els conductors que es compraven un automòbil de segona mà per a dedicar-lo al servei de taxi. Tal intrusisme -que no lliure competència com passa ara amb Uber- va provocar una inflació de l’oferta: quatre mil vehicles per a una ciutat que acabava d’arribar al milió d’habitants i recentment estrenava el metre; el miler de la companyia David davant els tres mil autònoms nouvinguts.

La guerra entre els «davids» -que mantenien el sistema de tarifes instaurat pel consistori- i els «fortunes» i «barcelones» -que oferien la cursa a una pesseta- va ser cruenta: «Pel que pugui passar, per tornar a casa prendré el tramvia », concloïa Pol en el seu reportatge.
Encara que l’ajuntament de 1930 -faltaban pocs mesos per a la proclamació de la República-, havia unificat la tarifa en 60 cèntims per quilòmetre, el caos del taxímetre va perdurar fins a 1934. En plena recessió econòmica, amb la inflació desbocada, la companyia David va establir una línia de baix cost que va batejar com Goliath, d’acord amb els temps d’estretors que s’acostaven i per neutralitzar el «dumping» que suposava l’intrusisme professional.

«Nihil novum sub sole», que diria el clàssic. La Barcelona actual ha esdevingut al paradís dels intrusos. Utilitzar el «bicing» és una cosa legal i beneït pel nostre consistori: però les bicicletes segueixen sent «objectes circulants no identificats», capaços d’escapolir -a diferència dels cotxes i motos matriculats- de responsabilitat civil en cas d’atropellament. Els manters ocupen dia si i dia també la Rambla o l’avinguda Maria Cristina quan els ramats de turistes trashuman cap a les fonts lluminoses de Montjuïc; els intrusos que infesten les xarxes de notícies sense contrastar aliens al més codi deontològic i els tertulians que opinen de tot, encara que no sàpiguen res sobre el que opinen. I, és clar, la falsària «economia col·laborativa» de Uber. Missatge per a navegants neoliberals de manual: l’intrusisme sense llei enverina la lliure concurrencia.

SALUT I BON VIATGE

Share

COOPERATIVA OBRERA DE TRABAJO, AUTO-TAXIS BARCELONA 1938

Este es un carnet de conductor de taxis de Barcelona, a fecha de  1938 en plena guerra civil . Este carnet pertenece a la Cooperativa Obrera de Trabajo “Coches y Automoviles de Barcelona” .
Se puede leer en este carnet que todos los trabajadores  tenian cobertura medica garantizada.

Gracias por esta información a nuestro compañero Librepensador Ácrata.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

HA SIDO ULTIMADA LA NUEVA ORGANIZACION DE LA INDUSTRIA DEL AUTO-TAXI 1936

 Automovilismo

HA SIDO ULTIMADA LA NUEVA ORGANIZACION DE LA INDUSTRIA DEL AUTO-TAXI

El popular servicio, transformado interna y exteriormente, hará hoy una exhibición pública

En extensa nota que nos remite el Sindicato de Transportes, sección taxis (C.N.T.), da cuenta el Comité directivo del mismo de las inmensas dificultades que se han tenido que vencer para crear la nueva y flamante organización que con toda seguridad, ha de sobresalir en la vida ciudadana. El trabajo ha sido callado y sin espectaculares alardes hacia la única solución viable y conveniente para la industria en común es la socialización de la misma, en beneficio de la colectividad, conforme se ha hecho viviendo la realidad revolucionaria.

 Después de trasladar los coches, como primera medida al palacio número 2 de la Exposición, ha habido que improvisar talleres auxiliares para las necesidades de la industria, dándose trabajo a infinidad de camaradas de las industrias anexas.
El esfuerzo realizado ha de verse coronado por el éxito, y después de tantas semanas de inactividad absoluta, a partir de mañana, lunes, nuestra ciudad se verá asistida por un servicio de taxis para casos de urgencia.
Eso será , en principio, el ensayo de la nueva estructuración de la industria socializada, y tal como las circunstancias lo permitan, se irá aumentando el servicio hasta llegar a la normalidad.

Los precios que regirán de momento, será de 0´50 el kilómetro (tarifa única) mas una peseta de suplemento por llamada telefónica, la bajada de bandera, a 0´40.
Para demostrar al público barcelonés, la nueva estética de los taxis socializados, hoy domingo, a las once de la mañana, más de cien autotaxis pintados de rojo y negro -con las iniciales C.N.T. y el número de calca que se añadirá – recorrerán las principales calles, partiendo de Plaza de España y subiendo por Francisco Layret, Ronda de San Pablo, calle de Urgel, Diagonal, Paseo de Gracia, Plaza de Cataluña, Ramblas, Paseo de Colón hasta Capitanía, donde se hará entrega de las pesetas recaudadas en suscripción por los compañeros taxistas, destinados a las Milicias.

 De momento se pondrán en movimiento para el servicio de urgencia 200 taxis. Una vez normalizada la situación, se piensa que el número de taxis en circulación sea de 1500 o 2000.
Termina la nota dando cuenta de varios detalles de organización interior tales como el servicio de turnos, horarios y jornales, haciendo finalmente una llamada a todos los interesados y al público en general para colaborar en esta obra socializadora que ha de resultar un modelo de honradez y camaradería dentro de la sindical C.N.T.-F.A.I.

Fotos y insignias de la época 1936 a unos pocos meses de estallar la guerra civil española, la nota corresponde a un comunicado del Sindicato de Transportes sección Taxis de la C.N.T. Este comunicado explica la socialización que tuvo lugar en el servicio de taxis en barcelona, como se puede leer.

Gracias por esta información a nuestro amigo y compañero “Librepensador Ácrata”.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

ELS TAXISTES LLEGEIXEN TRANQUILAMENT MENTRE ESPEREN L´HORA DE COBRAR 1936

Els taxistes llegeixen tranquil.lament mentre esperen l’hora de cobrar, aquesta foto va ser realitzada el 1936 recuperada de l’arxiu històric de CNT. Aquesta foto correspon a la Gran via de les corts catalanes 429, la numeració dels edificis segueix sent la mateixa, a prop de l’encreuament amb Entença on hi havia l’antic sindicat del taxi de la CNT.

Gràcies per aquesta informació als nostres companys JESUS i SONIA.

SALUT I ALEGRIA.

Share

PLACA INSPECTOR TRANSPORTES DE BARCELONA COLECTIVIZADOS

Este emblema corresponde a una identificacion de un inspector de la antigua entidad metropolitana del transporte, transportes de barcelona colectivizados durante la guerra civil española. Estos inspectores igual que los de ahora se encargaban del correcto funcionamiento de estos transportes entre otras cosas.
Gracias por esta información a nuestro amigo y compañero Jesús.



SALUT Y BUEN VIAJE.
Share

EL NOU SERVEI DE TAXIS 15 DE SETEMBRE DE 1936

Els primers taxis recent pintats amb les ensenyes de la CNT, al parc de Montjuïc. Això és el que diu l’article a peu de la foto del cercle, una foto extreta de la vanguardia del dia 15 de setembre de 1936. En aquesta foto es pot apreciar la plaça Espanya i l’avinguda reina maria cristina, amb els primers taxis col.lectivitzats per la CNT a dos mesos de la sublebacion feixista, començava la guerra civil espanyola.
Novament gràcies al nostre amic i company Miguel Angel per aquesta fotografia, del seu bloc el Anarquisme en imatges:

ENLLAÇOS:
http://anarquismo.jimdo.com/

SALUT I BON VIATGE.
Share