Arxiu de la categoria: Represión

VERMUT ANTIREPRESSIU PER A LA CAMPANYA #SolidaritatInqüestionable

El proper diumenge 28 d’Octubre a partir de les 11:30h a l’hort autogestionat “Date una huerta” organitzem un vermut solidari per a visibilitzar la repressió contra l’anarcosindicalisme. Entenem que un model sindical basat en l’acció directa porta inevitablement al conflicte, doncs no ens dobleguem davant la patronal, sigui quin sigui el seu color. Forma part del nostre projecte revolucionari marcar una línia rupturista amb el sindicalisme acomodat, amb les organitzacions institucionalitzades, en definitiva, amb les centrals sindicals desclassades. Entenem que el sindicalisme és l’eina més important de la classe treballadora. És per això que creiem en l’acció directa: no entenem cap relació amb la classe dominant que no passi pel conflicte, doncs empresaris i polítics existeixen gràcies al nostre treball i hem de girar la truita. És per això que diem que en les lluites obreres el conflicte és ineludible i la solidaritat és inqüestionable.

Durant la campanya electoral de les eleccions municipals de 2015 vam convocar un piquet a les portes del Casino de Poble Nou, on s’estava celebrant un debat electoral amb les persones que per aquell moment eren els alcaldables a la ciutat de Barcelona. Entre aquestes persones estava Xavier Trias, un dels responsables de la cessió il·legal de treballadors informàtics de la Generalitat a empreses com IECISA (Informàtica El Corte Inglés SA). El piquet de la CNT buscava visibilitzar la irresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya d’incomplir la sentència favorable als treballadors, els quals estaven apartats dels seus llocs de treball fins i tot després que un jutge els donés la raó i dictaminés que havien de ser contractats directament per la pròpia Generalitat. Durant el transcurs de l’acte, el piquet va ser atacat per un grup de persones que posteriorment vam saber que eren Guàrdies Urbans vestits de paisà. Com a resposta, es va produir un tall del subministrament elèctric del debat electoral i per tant va estar diversos minuts sense emissió televisiva. El resultat de tot això va ser la imputació de 2 companys acusats de diferents delictes, agreujat d’atemptat contra l’autoritat i delicte d’alteració d’acte electoral.

Una vegada tancat el sumari, la petició fiscal ascendeix a 2 anys i 4 mesos per a un dels companys, així com el pagament de 5.000 € de responsabilitat civil. A l’altre company li demanen 6 mesos de presó. A més la Guàrdia Urbana es persona com a acusació particular, demanant 4 anys de presó i 21.000€ de responsabilitat civil.

Ho hem dit mil vegades, davant la repressió només ens queda seguir lluitant. Ens neguem a callar enfront dels acomiadaments i sancions. Ens neguem a mirar cap a un altre costat davant de la precarietat, els contractes temporals i els sous miserables. Ens neguem a consentir l’assetjament laboral o les discriminacions de gènere, raça o orientació sexual. Molt més que la presó, ens espanta la condemna a una vida de submissió i misèria.

En les lluites obreres, el conflicte és ineludible i la solidaritat inqüestionable!
Llibertat anarcosindicalistes represaliats!

#SolidaritatInqüestionable

Pots fer difusió d’aquest acte al twitter fent RT al següent twitt: https://twitter.com/CNT_Barcelona/status/1054449159279964160

Publicació a FaceBook: https://www.facebook.com/cnt.barcelona/photos/a.231384346998092/1347422312060951/?type=3&theater

Publicació a Instagram: https://www.instagram.com/p/BpPvjCSB0hI/?taken-by=cnt_barcelona

Uneix-te al nostre canal de Telegram: t.me/CNT_Barcelona

SALUT I BON VIATGE

Share

LA SOLIDARITAT ÉS INQÜESTIONABLE! JORGE Y PABLO ABSOLUCIÓ

Aquest divendres 21 de setembre, a les 18,30 h, al Passeig Lluís Companys, 14 (Metro Arc de Triomf L1 i RENFE) ens concentrarem per mostrar la nostra solidaritat contra un dels casos més flagrants de persecució sindical per part de l’estat i els seus executors, la policia.

Pablo condemnat a una pena final de 4 anys i 9 mesos de presó i Jorge a una pena d’1 any de presó, en el que ha estat un dels muntatges més ignominiosos per part de la justícia i de la policia espanyola.

No podem quedar-nos callades quan es persegueixen als qui lluiten perquè la classe obrera no caigui en les mans d’aquest sistema. No podem restar callades quan a dos companys de la CNT de Logronyo els condemnen injustament, sense proves, i desestimant tots els recursos de les defenses.

Demanem la clara ABSOLUCIÓ DE JORGE i PABLO!

#NoCaso14N
#JorgeyPabloAbsolución

http://cntbarcelona.org/

SALUT I BON VIATGE

Share

ACTE DE SUPORT ALS COMPANYS ENCAUSATS A LES LLUITES OBRERES

Fa uns dies hem rebut avís per part del jutjat, que el proper dimarts 3 d’abril seran jutjats 2 companys de CNT Barcelona. El cas que els afecta és el Cas Casino de Poble Nou. Un piquet realitzat, durant la campanya electoral de les municipals de Barcelona el 2015, en l’espai que dóna nom al cas. Com a resultat d’aquest piquet, i després d’una agressió policial, es imputar càrrecs penals a dos dels nostres companys. Amb motiu de visibilitzar la situacio … repressiva en el context de les lluites obreres, hem fixat dos actes, una xerrada / debat, i una concentració el mateix dia del judici.

Des de CNT Barcelona volem convidar-vos a assistir a les dues convocatòries, així com a participar en la xerrada debat que tindrà lloc el dia 31. Es presenta la ponència realitzada després de les experiències recollides en la campanya “Solidaritat inqüestionable” (16h). Esteu convidats a participar exposant, a través de ponència o presentació, alguna de les situacions repressives que us afectin.

-Dissabte 31 de març. Acte solidari 13-18h menjar i xerrada / debat. Agora Juan Andres (c / Riereta amb c / Aurora)

-Dimarts 3 d’abril. Concentració de suport 09:30 Ciutat de la Justícia (Gran Via dels C.C. nº111)

Les notícies no són bones, ja que la fiscalia, una vegada més, actua d’arma política del capitalisme sol·licitant duríssimes penes de presó.

 

El primer cas és el del Casino de Poble Nou. Previament a les eleccions municipals de 2015 es va produir un piquet a les portes del Casino de Poble Nou, on s’estava celebrant un debat electoral amb les persones que per aquell moment eren els alcaldables a la ciutat de Barcelona. Entre aquestes persones estava Xavier Trias, un dels responsables de la cessió il·legal de treballadors informàtics de la Generalitat a empreses com IECISA (Informàtica El Corte Inglés SA). El piquet de la CNT buscava visibilitzar la irresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya d’incomplir la sentència favorable als treballadors, els quals estaven apartats dels seus llocs de treball fins i tot després que un jutge els donés la raó i dictaminés que havien de ser contractats directament per la pròpia Generalitat. Durant el transcurs de l’acte, el piquet va ser atacat per un grup de persones que posteriorment vam saber que eren Guàrdies Urbans vestits de paisà. Com a resposta, es va produir un tall del subministrament elèctric del debat electoral i per tant va estar diversos minuts sense emissió televisiva. El resultat de tot això va ser la imputació de 2 companys acusats de diferents delictes, agreujat d’atemptat contra l’autoritat i delicte d’alteració d’acte electoral.

Una vegada tancat el sumari, la petició fiscal ascendeix a 2 anys i 4 mesos per a un dels companys, així com el pagament de 5.000 € de responsabilitat civil. A l’altre company li demanen 6 mesos de presó. A més la Guàrdia Urbana es persona com a acusació particular, demanant 4 anys de presó i 21.000€ de responsabilitat civil. Finalment tot apunta que també es personarà l’Ajuntament de Barcelona, colze a colze amb la Guàrdia Urbana quan es tracta de reprimir treballadors en lluita.

L’altre cas és el de El Corte Inglés. Els darrers mesos de 2015 vam dur a terme una campanya de boicot a aquesta empresa per denunciar la seva participació en processos penals contra vaguistes del 29M, així com per visibilitzar la política de por i repressió contra els seus propis treballadors, els múltiples casos de masclisme empresarial i les connexions entre l’empresa i alts càrrecs polítics, policials, judicials i eclesiàstics. Aquesta campanya va tenir com a conseqüència la detenció de 3 companys i la seva posterior imputació per delictes de coacció i obstrucció a la justícia. La petició fiscal contra aquests companys ascendeix a 5 anys de presó i 6.500€ de multa per a cadascun d’ells.

Tots dos casos no són més que exemples del que tristament es ve consolidant des de fa anys: un enduriment brutal de la persecució contra sindicalistes i treballadores en lluita. No es tracta de casos aïllats. Arran de la successió de vagues generals que van començar en 2011, comptem per centenars els treballadors represaliats en piquets i conflictes sindicals. Alguns mitjans parlaven de la major ofensiva contra el sindicalisme des de la dictadura. Pràcticament tots els conflictes laborals mínimament contundents, amb accions més enllà de les estrictament jurídiques, acaben amb imputacions penals i alguns d’ells ja amb condemnes fermes: vagues generals, vaga minera, conflicte de Coca Cola, treballadores i estudiants de la UAB, treballadors de Arcelor, miners de Zarreu, muntatge del 14N a Logronyo, sindicalistes d’Airbus, jornaleres andaluses… La llista és interminable.

Sota el nostre punt de vista aquest enduriment de la repressió no és casual. Es tracta d’una maniobra política per acabar amb el poc que queda. Des de fa temps ja venim escoltant veus que des dels despatxos de les empreses clamen per una regulació estricta de les lluites laborals, a través, principalment, de limitar el dret a vaga, però també limitant i fins i tot impossibilitant les lluites col·lectives als centres de treball, els piquets i l’acció directa. I aquesta situació que es viu en el context laboral té una versió equivalent en l’àmbit sociopolític: per a l’Estat, a través de policies, fiscals i jutges, el sindicalisme és coacció i els moviments polítics i socials són terrorisme.

No volem, però, declarar-nos innocents a qualsevol preu. Reconeixem el conflicte i reneguem d’una idea de sindicalisme canalitzada cap a l’única opció dels jutjats. La lluita obrera mai s’ha limitat a posar denúncies i no podem permetre que es converteixi en això, més encara en un moment com l’actual, en el qual cada vegada tenim menys garanties: lleis més estrictes, menys drets i sentències més desfavorables. Fa unos mesos ens copejava la notícia que un jutjat havia avalat la contractació d’empresa externes per a la cobertura dels serveis que es deixen de prestar en una vaga. Amb exemples així, podem permetre’ns canviar la lluita als carrers i als llocs de treball pels jutjats?

Ho hem dit mil vegades, davant la repressió només ens queda seguir lluitant. Ens neguem a callar enfront dels acomiadaments i sancions. Ens neguem a mirar cap a un altre costat davant de la precarietat, els contractes temporals i els sous miserables. Ens neguem a consentir l’assetjament laboral o les discriminacions de gènere, raça o orientació sexual. Molt més que la presó, ens espanta la condemna a una vida de submissió i misèria.

Per tot això amb aquest comunicat us demanem que us solidaritzeu amb els treballadors represaliats, que difongueu el cas perquè més gent sigui conscient que això és un atac contra totes i tots, que recolzeu les mobilitzacions que es convoquin… Però sobretot, que us organitzeu, que alimenteu el moviment obrer als llocs de treball, als barris i als pobles. Ells tenen presons, policies, fiscals, polítics, jutges… Però nosaltres som molts més, i sempre serem molts més.

Llibertat anarcosindicalistas represaliats.
#SolidaritatInquestionable

SALUT I BON VIATGE

Share

LIBERTAD PARA EL COMPAÑERO ANARQUISTA IRANÍ SOHEIL ARABI

El 23 de septiembre de 2017, Soheil Arabi, blogger y activista político iraní, que se encuentra en la Sala 7 de Teherán, conocido por Evin
Prisión, se ha embarcado en una huelga de hambre en seco, rehusando
consumir alimentos y agua.

En una carta abierta, Soheil dijo que continuará su huelga de hambre
por tiempo indefinido, hasta que sus demandas sean satisfechas. Él ha
ido en una huelga de hambre indefinida [negándose a consumir
comida] desde hace semanas, con lo cual, su salud se deterioró
severamente.

El blogger encarcelado iraní se negó a ser hospitalizado, a pesar de
que los guardias y funcionarios intentaron trasladarlo a la clínica de
la prisión. Además, Soheil fue privado de visitas de sus familiares
hoy después de su negativa a usar ropa de prisión [uniforme].

AQUÍ ESTÁ SU CARTA ABIERTA

Aquí, decir la verdad está prohibido. Pero yo soy un anarquista, por
lo tanto no obedezco la prohibición.

No puedo permanecer en silencio cuando veo a personas inocentes que
están siendo atormentadas aquí es la Prisión de Evin. Aquí, los
librepensadores están siendo castigados por decir la verdad.

No me pidas que permanezca en silencio. En este momento, el silencio es
la traición más alta.

No lloro para pedir apoyo en mi situación. Estoy en huelga de hambre
para ser la voz de todos los prisioneros inocentes. Quiero que nuestras
voces sean escuchadas. Quiero ser la voz de todos los librepensadores
confinados: Manoucher Mohammad Ali, Mahmoud Langroudi, Ali Shariate,
Yousef Emadi, Arash Sadeghi, Sovada Aghasar y otros seres humanos cuyo
crimen es decir la verdad.

Hemos sido condenados por los jueces que son los seres más corruptos de
nuestro tiempo.

Hoy, 23 de septiembre 2017, es el tercer año que mi niña ha empezado a
ir a la escuela y la tercera vez que estoy privado de estar junto con
ella. He hecho mi huelga de hambre de húmedo a seco porque no deseo que
ella me vea en la prisión más.

Soheil Arabi, Sección 7, Prisión de Evin

FIRMA DE PETICIONES EN:

https://www.change.org/p/amnesty-international-free-soheil-arabi

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

12 OCTUBRE 2017 RES A CELEBRAR

12 O RES A CELEBRAR, LA VOSTRA REPRESSIÓ NO ENS FARÀ RETROCEDIR TOTES SOM ANTIFEIXISTES

 DIJOUS: 12 d’octubre Res a Celebrar: 11:00h –  Plaça de Joan Peiró

DIMARTS: 10 d’octubre: Presentació documental Metromuster  20:00hCines Girona

DISSABTE: 14 d’octubre: “Les places seran sempre antifeixistes” 19:00h – Pl. Malaga (Sants)

CONCERT: ImpetuM, 2084, DJ Marikarmen Free

DISSABTE: 21 d’octubre: –Esport contra el feixisme: Torneig de futbol i ping pong. 9h Inscripcions (antifeixistes@riseup.net).

10h Torneig , 14h Dinar popular + Cigaló project, 18h Xerrades “Repressió a l’antifeixisme”

 Esport: Can Batlló (Sants), Dinar i Xarrades: Can Vies  Sants.

PLATAFORMA ANTIFEIXISTA: antifeixistes@riseup.net

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

TRIEM LLUITAR, EL 3 D’OCTUBRE TOTES I TOTS A LA VAGA GENERAL

Els sindicats, organitzacions i col·lectius aquí firmants volem comunicar a les treballadores i al conjunt de les classes populars el nostre posicionament davant els diferents esdeveniments que s’estan produint els darrers dies als carrers de les nostres ciutats i pobles.

Des de fa uns anys hem vist com s’aprofita l’escalada de tensions d’un conflicte, ja històric, per anar tallant els drets fonamentals de la població. Venim d’una tradició sindical i política que històricament ha defensat els drets i les llibertats de la classe oprimida i que ha pres els carrers quan ha calgut lluitar per arrabassar al poder tot allò que ens permeti ser protagonistes del nostre present i futur.

Com a llibertàries i part activa dels moviments sindical, popular i associatiu de Catalunya defensarem sempre el dret d’autodeterminació dels pobles – començant pel nostre. Ho entenem com un principi bàsic del confederalisme, per possibilitar la convivència humana en règim d’igualtat. Tenim clar que tota emancipació plena serà impossible sense el pas previ d’eliminació de l’estructura econòmica que la sustenta, el capitalisme. Mentre això no succeeixi, les condicions de vida de la classe treballadora seguiran sent esclafades per una oligarquia espanyola i catalana que van sempre del bracet per imposar contrareformes laborals i retallades de drets socials.

Tanmateix, volem denunciar la militarització i la repressió que estem patint per part de l’estat espanyol, que tot mostrant la seva cara més crua i autoritària, vol imposar la seva voluntat fins a les darreres conseqüències. Sempre hem estat en contra de qui ha militaritzat Catalunya – i qualsevol territori – per fer front a les grans protestes populars o tot anhel d’emancipació social.

Ens oposem a la repressió de l’estat perquè l’hem patida de forma sistemàtica i continuada en els nostres propis cossos, al carrer i a les empreses. Per això també volem denunciar la naturalesa repressiva de la mateixa Generalitat de Catalunya, la qual en els darrers anys, ha perseguit, colpejat, detingut i empresonat a totes aquelles que no han volgut mirar cap a una altra banda cada cop que els drets civils i humans del poble eren trepitjats. No oblidem la forma en què els mossos d’esquadra ens desallotjaven de Plaça Catalunya, empresonaven i denunciaven a sindicalistes, ens perseguien per participar a la mobilització que envoltava el parlament els dies en què es retallaven els nostres drets socials, o en què a través de macro operatius policials, ens detenien i empresonaven en les recents Operacions Pandora, o morts i mutilacions entre d’altres. Així doncs, no permetrem que ningú ens prengui el que és nostre, porti la bandera que porti.

Per a nosaltres, l’autodeterminació i emancipació dels nostres pobles, viles i ciutats no pot quedar-se solament en la decisió d’un marc territorial concret. La llibertat col·lectiva no serà possible sense l’acció decidida del poble i les treballadores enfront d’un Estat i d’unes elits polítiques que mantenen unes estructures antisocials, heteropatriarcals i opressives, que també estan defensades per alguns actors en l’anomenat sobiranisme català. L’autodeterminació i l’emancipació només seran possibles a través de l’acció insubmisa de les oprimides, que entenguin en aquest fet la defensa i millora de les seves condicions materials de vida. La socialització dels mitjans de producció, de la riquesa i l’eliminació de totes les formes d’opressió, com l’heteropatriarcat i les seves diferents estructures de poder tant explícites com implícites, la més àmplia llibertat de decisió i participació a través de -treure:[la democràcia] l’acció directa i l’autogestió serà el que ens farà realment lliures.

Així doncs, pensem que és el poble constituït com a subjecte polític i de classe, qui ha de servir de fonament per a qualsevol canvi social important i, per tant, celebrem l’extensió d’organitzacions populars de base per practicar desobediència i fer front al context autoritari existent. Volem que aquesta actitud de desobediència i enfrontament a l’autoritat vagi més enllà de la tessitura actual i s’adreci a totes les injustícies a les que estem sotmeses.

Per tot això, fem una crida a les treballadores de Catalunya a participar de les mobilitzacions en defensa dels nostres drets i llibertats, i de forma molt especial a participar de forma massiva de la vaga general convocada pel dia 3 d’octubre. Perquè l’esperit combatiu que recorre històricament aquest indret de la Terra no es doblegarà tan fàcilment, perquè som classe treballadora i volem decidir-ho tot, ara toca sortir al carrer, ara toca lluitar!

Firmen:

CGT Catalunya

Negres Tempestes

Embat, organització llibertària de Catalunya

Heura Negra, assemblea llibertària de Vallcarca

CNT Catalunya i Balears

Oca Negra, assemblea llibertària del Clot-Camp de l’Arpa

Solidaritat Obrera

SALUT I BON VIATGE

Share

¿DONDE ESTA SANTIAGO MALDONADO? CONCENTRACIÓN VIERNES EN BCN A LAS 11 H EN EMBAJADA ARGENTINA

Dónde está Santiago Maldonado? Concentración por el secuestro y desaparición de Maldonado a manos del Estado Argentino para defender al pueblo Mapuche. Viernes 29 a las 11 horas ante la embajada de Argentina, Paseo de Gracia nº 11. Por la verdad y contra el fascismo de estado!

Al igual que en Chile, los mapuche del sur de Argentina han sufrido una larga historia de exclusión y desposesión de sus tierras originarias. Algunas de las comunidades de esta región se han levantado para reclamar la tierra y su cosmovisión.

En este contexto, la Gendarmería desalojó el 1° de agosto un corte de ruta y comenzó a perseguir, con disparos, a los participantes. La represión encarnizada de los uniformados estaba dirigida por el segundo al mando del Ministerio de Seguridad de la Nación, Pablo Noceti, y se desarrolló a los gritos de “los vamos a cazar a todos”. Entre disparos y gritos, los comuneros corrieron y cruzaron un río para resguardarse, pero uno quedó atrás y hay testigos que vieron cómo la gendarmería golpeaba a SANTIAGO MALDONADO. Intentando impedir que se viera su actuación, los gendarmes hicieron una barrera, mientras cargaban a Santiago dentro de un vehículo. Hasta el día de hoy, pasado ya más de un mes, SANTIAGO ANDRES MALDONADO NO APARECE y la gendarmería niega la detención.

El ministerio de Seguridad de la Nación protege a las fuerzas que actuaron con evasivas investigativas y falsa información. Pero en las indagaciones periciales todos los indicios apuntan a la responsabilidad de los gendarmes por órdenes de la Nación. Se ha generado una fuerte difusión mediática en Argentina contra el pueblo mapuche, al que se acusa de TERRORISMO. Se lo estigmatiza constantemente, intentando que se naturalicen la violencia y la DESAPARICION DE LAS PERSONAS.

Frente a todo esto, apelamos a la conciencia y la solidaridad activa de las/os compañeras/os del mundo entero para la visualización y presión al Estado Argentino y a la empresa Benetton.

El 1° de septiembre se convocaron manifestaciones a nivel nacional, en Argentina, por la aparición con vida de Santiago Andrés Maldonado, compañero libertario oriundo de la localidad de 25 de mayo, provincia de Bs. As. A petición de los compañeros y las compañeras de FORA, CNT se suma a este clamor, y exige la APARICIÓN CON VIDA DE SANTIAGO MALDONADO, así como el fin a la represión contra los mapuche.

Se puede encontrar más información en el siguiente enlace: www.santiagomaldonado.com

¡BASTA DE REPRESIÓN! ¡APARICIÓN CON VIDA DE SANTIAGO MALDONADO!

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

SOLIDARIDAD INQUESTIONABLE; DEBATE SOBRE LA REPRESIÓN SINDICAL EN CATALUÑA EN CNT ELCHE

El proximo viernes 29 de septiembre, compañeros de CNT Barcelona se desplazan a Alicante, para participar en un debate con CNT Elche. Se presentara la campaña “Solidaridad Inquiestionable”, y se hablara sobre el movimiento libertario en Barcelona.

El primero de los casos es el del Casino de Poble Nou. En las vísperas de las elecciones municipales de 2015 se produjo un piquete a las puertas del Casino de Poble Nou, donde se estaba celebrando un debate electoral con los que por aquel momento eran los alcaldables a la ciudad de Barcelona. Entre estas personas estaba Xavier Trias, uno de los responsables de la cesión ilegal de trabajadores informáticos de la Generalitat a empresas como IECISA (Informática El Corte Inglés SA). El piquete de la CNT buscaba visibilizar la irresponsabilidad de la Generalitat de Catalunya de incumplir la sentencia favorable a los trabajadores, los cuales estaban siendo apartados de sus puestos de trabajo incluso después de que un juez les diera la razón y dictaminase que debían ser contratados directamente por la propia Generalitat. Durante el transcurso del acto, el piquete fue atacado por un grupo de personas que posteriormente descubrimos que eran Guardias Urbanos vestidos de paisano. Como respuesta, se produjo un corte del suministro eléctrico del debate electoral, por lo que éste estuvo varios minutos sin emisión televisiva. El resultado de todo esto fue la imputación de 2 compañeros acusados de diferentes delitos, agravado de atentado contra la autoridad y delito de alteración de acto electoral.

Una vez cerrado el sumario, la petición fiscal asciende a 2 años y 4 meses para uno de los compañeros, así como el pago de 5.000 € de responsabilidad civil. Al otro compañero le piden 6 meses de prisión. Además la Guardia Urbana se persona como acusación particular, pidiendo 4 años de cárcel y 21.000€ de responsabilidad civil. Finalmente todo apunta a que también se personará el Ayuntamiento de Barcelona, codo a codo con la Guardia Urbana cuando se trata de reprimir trabajadores en lucha.

El otro caso es el del Corte Inglés. A finales de 2015 tiene lugar una campaña de boicot a esta empresa para denunciar su participación en procesos penales contra huelguistas del 29M, así como para visibilizar la política de miedo y represión frente a sus propias trabajadoras, los múltiples casos de machismo empresarial y las conexiones entre la empresa y altos cargos políticos, policiales, judiciales y eclesiásticos. Esta campaña tuvo como consecuencia la detención de 3 compañeros y su posterior imputación por delitos de coacción y obstrucción a la justicia. La petición fiscal contra estos compañeros asciende a 5 años de prisión y 6.500€ de multa a cada uno.

Ambos casos no son más que ejemplos de lo que tristemente se viene consolidando desde hace varios años: un endurecimiento brutal de la persecución contra sindicalistas y trabajadoras en lucha. No se trata de casos aislados. A raíz de la sucesión de huelgas generales que comenzaron en 2011, se cuentan por centenares los trabajadores represaliados en piquetes y conflictos sindicales. Algunos medios hablaban de la mayor ofensiva contra el sindicalismo desde tiempos de la dictadura. Prácticamente todos los conflictos laborales en los que se realizan acciones más allá de las estrictamente jurídicas acaban con imputaciones penales y algunos de ellos ya con condenas firmes: huelgas generales, huelga minera, conflicto de Coca Cola, trabajadores y estudiantes de la UAB, tabajadores de Arcelor, mineros de Zarreu, montaje del 14N en Logroño, sindicalistas de AirBus, jornaleros andaluces… La lista es interminable.

Bajo nuestro punto de vista este endurecimiento de la represión no es casual. Se trata de una maniobra política para acabar con lo poco que queda. Desde hace tiempo ya venimos escuchando voces que desde los despachos de las empresas claman por una regulación estricta de las luchas laborales, a través, principalmente, de limitar el derecho a huelga, pero también limitando e incluso imposibilitando las luchas colectivas en los centros de trabajo, los piquetes y la acción directa. Y esta situación que se vive en el contexto laboral tiene una versión equivalente en el ámbito sociopolítico: para el Estado, a través de policías, fiscales y jueces, el sindicalismo es coacción y los movimientos políticos y sociales son terrorismo.

No vamos a caer en la trampa de declararnos inocentes a cualquier precio. Reconocemos el conflicto y renegamos de una idea de sindicalismo canalizada hacia la única opción de los juzgados. La lucha obrera nunca se ha limitado a poner denuncias y no podemos permitir que se convierta en eso, más aún si cabe en un momento como el actual, en el que cada vez tenemos menos garantías: leyes más estrictas, menos derechos y sentencias más desfavorables. Hace unos meses nos golpeaba la noticia de que un juzgado había avalado la contratación de empresa externas para la cobertura de los servicios que se dejan de prestar en una huelga. Con ejemplos así ¿podemos permitirnos cambiar la lucha en las calles y en los curros por los juzgados?

Lo hemos dicho mil veces, frente a la represión sólo vale seguir luchando. Nos negamos a callarnos frente a los despidos y sanciones. Nos negamos a mirar hacia otro lado frente a la precariedad, los contratos temporales y los sueldos miserables. Nos negamos a consentir el acoso laboral o las discriminaciones de género, raza u orientación sexual. Mucho más que la cárcel, nos asusta la condena a una vida de sumisión y miseria.

Por todo ello con este comunicado os pedimos que os solidaricéis con los trabajadores represaliados, que difundáis el caso para que más gente sea consciente de que esto es un ataque contra todas y todos, que apoyéis las movilizaciones que se convoquen… Pero sobre todo, que os organicéis, que alimentéis el movimiento obrero en los curros, en los barrios y en los pueblos. Ellos tienen cárceles, policías, fiscales, políticos, jueces… Pero nosotros somos muchos más, y siempre seremos muchos más.

Libertad anarcosindicalistas represaliados.
#solidaridadincuestionable

En las luchas obreras, el conflicto es ineludible. La solidaridad inquiestionable.”

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

18 DE JUNY SOLIDARITAT INQÜESTIONABLE, JORNADA ANTIRREPRESSIVA

SOLIDARITAT INQÜESTIONABLE

Esteu convidades a l’acte, que tindrà lloc el pròxim 18 de juny a L’Agora Juan Andres Benitez, carrer Aurora amb carrer Riereta, al barri del Raval de Barcelona.

Un esdeveniment solidari amb les que lluiten, on podrem gaudir d’un vermut musical a càrrec del quartet Bobby Watson (Folk/Blues/Jazz/Chanson), compost per violí, cel·lo, guitarra i vocalista. Després dinar popular de germanor, amb cuina vegana. I a la taula rodona podrem escoltar els testimonis directes de gent de Colze a Colze, del cas d’en Sergi, de la campanya Sergi Llibertat, ens acompanyaran els familiars organitzats a la Xarxa Antirrepressio de Familiars de Detingudes i finalment també exposarem la campanya Solidaritat Inqüestionable on pretenem visibilitzar els casos repressius que afecten a militants del sindicat de Barcelona, però sobretot, fer una crida a continuar la lluita.

En les lluites obreres el conflicte és ineludible, la solidaritat inqüestionable.

Salut i Anarcosindicalisme!”

SALUT I BON VIATGE

Share