Arxiu de l'autor: Seccio Cultural

PASSEIG NOCTURN AL DESAPAREGUT CEMENTIRI DE SANTA COLOMA DE GRAMANET

El divendres 26 d’agost organitzem un passeig nocturn al desaparegut cementiri de Santa Coloma de Gramanet. El punt de reunió es la Sortida de Metro de Santa Coloma (Línia 1) Pça. de la Vila a les 21.00 hores. Anirem a sopar i a mitjanit ens posarem en camí al cementiri a la recerça dels seus misteris.

Asociació Cultural La Mussara (Badalona)

Kolectivo Anarquista

Taxis Anarquia

Projecte Llibertari Telèfon Parada de Taxi Hospital Vall d´Hebron

SALUT I BON VIATGE

Share

LES DONES A L´ATENEU, JORNADES FEMINISTES LLIBERTARIES


Les dones de l’Ateneu us conviden a dones i homes a acompanyar-nos en aquestes jornades feministes organitzades per nosaltres, les dones.

El dissabte 5 realitzarem un nou mural confeccionat només per dones i amenitzarem l’acte amb actuacions d’artistes, l’acte i el menjar serà mixt.

Diumenge 6 a les 19h passarem el documental “WOMAN” (2019), acte mixt.

Dilluns 7 anirem juntes a la mani nocturna (no mixta) les dones que vulguin anar a la mani encara que no estiguin vinculades a l’ateneu ens poden acompanyar per a sortir totes juntes.
Quedem a les 18:00h en el ateneu.

Dimarts 8, El Ateneu estarà obert a partir de les 10.00 com a espai de cures, dinarem juntes i amb els nostres companys.

Us esperem a totes!

Salut i Anarquía

SALUT I BON VIATGE

Share

3 DE FEBRERO; PROTESTA DE LOS TRABAJADORES Y USUARIOS DEL TAXI EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

Ada Colau y su Troupe de progres son responsables directos de la explotación, y la mafia del taxi, gente como Laia Bonet y demás cargos públicos tanto de Psoe como de Los Comuns, así como desde la Generalitat con la consellera de transports Merce Rius i Serra de esta situación.

Nuestro convenio contraviene todo el estado de derecho de nuestra nación, desde la constitución, el estatuto de los trabajadores y la ley de libertad sindical.

En el no tenemos derecho a un salario cuando nos vamos de vacaciones, nuestras pagas extras son ridículas, nuestro sueldo no existe….

Por ello nos vemos obligados a trabajar jornadas interminables para compensar todos estos déficits y poder mantener a nuestras familias, dinero que se gana en negro y que nos esclaviza para poder vivir y nos arranca cada día un poco mas de vida.

No tenemos derecho
Horas extras
Nocturnidad
Dias festivos

Estamos hartos de ser el punto de mira de los autónomos que nos tratan como si fuéramos culpables de nuestras necesidades y no tuviéramos un flotero detrás de nuestra nuca menospreciandonos, presionándonos y recordándonos cada día que si no llegas al mínimo te obligará a devolverle lo que te ha pagado en nomina, te llaman ladrón, inútil y te amenazan cada día con echarte.

Un flotero que se pasa la vida recaudando dinero con la salud y la vida de los asalariados . escondiéndolo debajo del colchón. Ingentes cantidades de dinero negro que nadie controla.

Un perfecto sistema de explotación de extranjeros a los que tanto dice Ada Colau proteger y que son victimas de personas sin escrúpulos.

O trabajadores mayores de 50 años fuera del mercado que encuentran un puesto cuando en ningún otro sitio les dan una oportunidad y que se pasaran los próximos años siendo vejados antes de su jubilación.

Personas mas jóvenes que ilusionados comienzan su andadura como asalariados pensando en comprar una licencia y montar su negocio y se encuentran con las sogas de los floteros ahogando sus sueños.

Si el IMET – AMB y la Inspección de trabajo no controlan a las flotas y empresas del taxi, el trabajador asalariado que tiene que hacer? defenderse de amenazas, buscar otro trabajo, denunciar y ser denunciado por la propia empresa de taxi o callarse y renunciar a sus derechos para enriquecer al Flotero titular que no trabaja el taxi.

Tanto los trabajadores del taxi autónomos como asalariados estamos cansados de años y años de abusos e impunidad de las empresas del taxi y de una mafia de floteros que imponen sus propias leyes de forma autoritaria y marcial, sin que nadie les exige responsabilidades. Estos empresarios señores del taxi son responsables de la explotación de taxistas, obligándoles a hacer jornadas interminables de trabajo, poniendo en peligro la salud de los trabajadores y la seguridad de los usuari@s del taxi de Barcelona.

Exigimos responsabilidades, basta de impunidad, basta de hipocresías.

Nos concentraremos frente al ayuntamiento y la Generalitat el próximo 3 de febrero del 2022 a las 11:00 am

Para exigir el fin de esta Mafia que controla la vida de tantas personas…

Incluida la suya usuario…¿O es que quiere seguir viajando en un taxi o una Vtc que no ha dormido lo suficiente durante el trayecto para ver a su familia, amigos o lugar de trabajo?…..

Comunicat de premsa de CNT Taxi contra el conveni laboral del Taxi.

Ada Colau i el seu Troupe de progres són responsables directes de l’explotació, i la màfia del taxi, gent com Laia Bonet i altres càrrecs públics tant de Psoe com dels Comuns, així com des de la Generalitat amb la consellera de transports Merce Rius i Serra  D’aquesta situació.

El nostre conveni contravé tot l’estat de dret de la nostra nació, des de la constitució, l’estatut dels treballadors i la llei de llibertat sindical.

A no tenim dret a un salari quan marxem de vacances, les nostres pagues extres són ridícules, el nostre sou no existeix.

Per això ens veiem obligats a treballar jornades interminables per compensar tots aquests dèficits i poder mantenir les nostres famílies, diners que es guanyen en negre i que ens esclavitza per poder viure i ens arrenca cada dia una mica més de vida.

No tenim dret:
Hores extres
Nocturnitat
Dies festius

Estem farts de ser el punt de mira dels autònoms que ens tracten com si fóssim culpables de les nostres necessitats i no tinguéssim un floter darrere del nostre clatell menyspreant-nos, pressionant-nos i recordant-nos cada dia que si no arribes al mínim t’obligarà a tornar-li el que t’ha pagat en nòmina, et diuen lladre, inútil i t’amenacen cada dia amb fer-te fora.

Un floter que es passa la vida recaptant diners amb la salut i la vida dels assalariats.  amagant-ho sota el matalàs.  Ingents quantitats de diner negre que ningú controla.

Un perfecte sistema d’explotació d’estrangers que tant diu Ada Colau protegir i que són víctimes de persones sense escrúpols.

O treballadors majors de 50 anys fora del mercat que troben un lloc quan a cap altre lloc els donen una oportunitat i que es passessin els propers anys sent vexats abans de la seva jubilació.

Persones més joves que il·lusionats comencen el seu camí com a assalariats pensant a comprar una llicència i muntar el seu negoci i es troben amb les sogues dels floters ofegant els seus somnis.

Si lMET – AMB i la Inspecció de treball no controlen les flotes i empreses del taxi, el treballador assalariat que ha de fer?  defensar-se d’amenaces, cercar una altra feina, denunciar i ser denunciat per la pròpia empresa de taxi o callar-se i renunciar als seus drets per enriquir el Floter titular que no treballa el taxi.

Tant els treballadors del taxi autònoms com els assalariats estem cansats d’anys i anys d’abusos i impunitat de les empreses del taxi i d’una màfia de floters que imposen les seves pròpies lleis de manera autoritària i marcial, sense que ningú no els exigeix ​​responsabilitats.  Aquests empresaris senyors del taxi són responsables de l’explotació de taxistes, obligant-los a fer jornades interminables de treball, posant en perill la salut dels treballadors i la seguretat dels usuaris del taxi de Barcelona.

Exigim responsabilitats, prou impunitat, prou hipocresies.

Ens concentrarem davant de l’ajuntament i la Generalitat el proper 3 de febrer del 2022 a les 11:00 hores

Per exigir la fi d’aquesta Màfia que controla la vida de tantes persones…

Inclosa la seva usuari…O és que vol seguir viatjant en un taxi o una Vtc que no ha dormit prou durant el trajecte per veure la seva família, amics o lloc de treball?…..

21/01/2022 Sección gremial del taxi

SALUT I BON VIATGE

Share

TORNEN LES CLASES D´ESPERANTO A L´ATENEU LLIBERTARI DE GRACIA

Tornen les classes d’esperanto a l’ateneu llibertari de gràcia, a partir del 16 de setembre tots els dijous a les 18.30 hores en l’ateneu llibertari de gràcia situat al carrer Alzina 5.

El 26 de juliol de 1887, una editorial de Varsòvia publicava el llibre per mitjà del qual un jove metge, el Dr. Lázaro Zamenhof, que signava sota el nom «Doktoro Esperanto» («el que té esperança»), proposava un nou idioma, que pogués servir com a mitjà de comunicació entre persones de diferents nacionalitats, de manera neutral i efectiva.

Que aquesta proposta venia a complir un somni el demostra el que aquest «primer llibre» (com és conegut generalment) va tenir una difusió molt ràpida en altres països, que aviat van aparèixer versions en diferents llengües, i que nombroses persones de tot el món van començar a aprendre una llengua que va ser aviat coneguda amb el nom del pseudònim que el seu iniciador havia triat, l’esperanto.

També va arribar al poc a Espanya, on aviat es va crear un cercle de partidaris entusiastes, es van començar a publicar llibres sobre l’idioma i es van crear els primers grups de parlants.

En l’actualitat l’esperanto està difós per tot el món, i compta amb una àmplia comunitat de parlants, que continuen considerant que, pel seu caràcter neutral, pel seu respecte a les cultures pròpies de cada persona, i per la seva gran facilitat, és la millor solució per a posar en contacte a parlants de diferents idiomes nacionals. Tot això sense que cap d’ells se senti discriminat i mantenint alhora el nivell de sofisticació que qualsevol acte de comunicació requereix.

Àmpliament usat en internet i en el turisme, l’esperanto també posseeix una important literatura pròpia. El seu ús s’estén al teatre, el cinema i la música. Diverses emissores del Brasil, la Xina, Cuba i fins al Vaticà emeten regularment continguts en esperanto i molts d’aquests programes són accessibles a través de la xarxa.

La llengua s’usa diàriament a tot el món, amb principals àrees en expansió a Àsia i Àfrica. L’Associació Universal d’Esperanto té relacions consultives amb les Nacions Unides i el Consell d’Europa.

Després d’un període de només 125 anys, l’esperanto es troba entre els idiomes més difosos, de les aproximadament 6000 llengües conegudes en tot el planeta. La Wikipedia en Esperanto ocupa el número 27 quant a nombre d’articles i és possible usar-ho com a idioma predefinit en Google, Skype, Firefox, Ubuntu i Facebook, entre molts altres llocs i aplicacions.

Entre els parlants d’Esperanto es troben les campiones mundials d’escacs, les germanes Polgár, el premi Nobel Reinhard Selten, l’ambaixador alemany a Rússia Ulrich Brandenburg o el financer George Soros, alguns dels quals són fins i tot parlants natius, ja que ho van aprendre en la infància com a idioma familiar.

L’Esperanto es fa cada vegada més popular. El major portal d’aprenentatge en la xarxa http://www.lernu.net/ rep 125.000 visites diàries i la Wikipedia en Esperanto aconsegueix les 400.000 visites. Tots els dies milers de persones empren l’esperanto en Internet per a relacionar-se amb amics i col·legues de tot el món emprant un mitjà de comunicació neutral i igualitari.

Si desitgen conèixer més sobre l’esperanto:

https://www.esperanto.cat/?lang=ca

Associació Catalana d'Esperanto

SALUT I BON VIATGE

Share

ULTIMO REKURSO

Culpables es el cuarto corte del disco Adictos al Kaos. Es una clara denuncia directa a las cloacas del Estado y su connivencia con la monarquía. El videoclip fue magistralmente realizado por Lali Álvarez a partir de la técnica del stop motion, usando centenares de fotografías para su elaboración. Adictos al Kaos (2020) por su parte es el tercer disco de la banda originaria de Sant Boi que, tras Bienvenidos al Infierno (2015) y Que parezca una Democracia (2018), presenta  de nuevo su potente propuesta en la que mezclan punk rock rudo con hardcore melódico, embebido de influencias dispares que recorren el panorama desde RIP o Reincidentes hasta Bad Religion. Actualmente se encuentran inmersos en la composición y preproducción del que será su cuarto álbum de estudio, que prevé que saldrá a la luz a principios del año 2022. Una banda claramente antifascista, no como otras que se pasean por la escena de hoy en día con un mensaje ambiguo y lamentable.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

UBER NO ENCUENTRA CONDUCTORES. CADA VEZ MENOS QUIEREN TRABAJAR BAJO SUS CONDICIONES LABORALES

Después de una disminución en los viajes el año pasado, la gente quiere moverse de nuevo. Por eso, las compañías están luchando por encontrar suficientes conductores y mantener a los que tienen. Han invertido millones en estos esfuerzos, pero muchos de ellos ya no están interesados.

Sin conductores. Uber y Lyft tienen un problema de escasez de conductores. En EEUU, la cifra para ambas apps de transporte privado se han reducido alrededor de un 40%. Las dos compañías se han comprometido a gastar cientos de millones de euros para atraerlos de nuevo al asiento. De hecho, Uber anunció hace unas semanas que estaba lanzando un «estímulo» de 200 millones de euros para los conductores con la esperanza de acelerar su regreso a la plataforma.

«En 2020, muchos conductores dejaron de conducir porque no podían contar con tener suficientes viajes para que valieran la pena su tiempo. En 2021, hay más pasajeros que solicitan viajes que conductores disponibles para brindarles, lo que hace que sea un gran momento para ser un conductor», explicaba Dennis Cinelli, vicepresidente de movilidad de Uber. Pero no está muy claro que sea así.

Motivos. La pandemia ha golpeado duramente a los conductores, que se han visto abocados a buscar otros trabajos. Los que se han quedado se han sentido cada vez más frustrados con la forma en que pagan los gigantes de los viajes compartidos, especialmente a medida que continúa el aumento de precios. The Washington Post publicaba el mes pasado que a pesar de las altas tarifas que pagan los pasajeros, los conductores no reciben su parte.

Y los empleados siguen criticando a las empresas, diciendo que cada vez es más difícil ganarse la vida con las aplicaciones. “Cuando comencé a conducir, me garantizaron el 80% de la tarifa. Si ahí es donde estamos ahora, veo una ecuación muy diferente en el camino. Los conductores ven el 20, 30, 40% de la tarifa a veces», explicaba un conductor.

Incentivos. Uber y Lyft pensaban que los problemas de oferta se recuperarían en el tercer trimestre de este año. Sin embargo, con la demanda aún superando a la oferta, es un buen momento para presionar a las empresas a que realicen cambios radicales en beneficio de los conductores. Uber ya está considerando financiar programas de educación y desarrollo profesional.

Mientras tanto, Lyft cubre el coste de los coches de alquiler, ofrece bonificaciones de 650 euros a los conductores para que vuelvan y reparte dinero extra a los conductores cuando un viaje dura más de nueve minutos. La esperanza es que estos incentivos puedan persuadir a los conductores que se “desconectaron” después del desánimo de la falta de clientes.

Pero no quieren volver. La realidad es que, pese a estos nuevos beneficios, los trabajadores siguen señalando un factor importante para no regresar a la compañía: lo “horrible” que es trabajar para Uber y Lyft. Para algunos conductores, esto se vivía antes de que la pandemia asomara su cabeza. Y para otros, fue la gota que colmó el vaso.

«Si seguía conduciendo, algo se iba a romper. Ya pasó lo de las noches sin comer ni dormir. Me dolía la espalda, me dolían las articulaciones, me dolía el cuello, me sentía como un burro. Como un esclavo conduciendo todo el tiempo”, explicaba un exconductor en este reportaje de Vice.

La historia de los salarios. Muchos están desanimados por los experimentos de precios en constante cambio de estas empresas y la forma en que afectan a los trabajadores. En California, The Washington Post analizó cómo Uber y Lyft realizaron una larga serie de cambios en las estructuras de pago de los conductores desde la aprobación de la Proposición 22, una iniciativa de votación para preservar la clasificación errónea de su fuerza laboral, y durante la pandemia.

Descubrieron que en los últimos meses las empresas, en particular Uber, se estaban quedando con la mayor parte de los aumentos de tarifas como parte de un desacoplamiento entre el pago del conductor y las tarifas de los pasajeros. «Me despertaba todos los días preguntándome cuánto tiempo podía seguir así, simplemente no me sentía como una persona. Tengo dos hijos, mi madre, mi hermana, no los veía. Y estaba haciendo todo esto por ellos, pero apenas podía mantenerlos, apenas podía mantenerme a mí mismo», explicaba un conductor de Lyft en el mismo reportaje.

Tanto en entrevistas como en subforos de plataformas como Reddit exponen malas condiciones de trabajo, así como bajos salarios. Prioridades necesarias para que un sistema con precios artificialmente bajos funcione, pero que en su puerta trasera ha conseguido quemar su mano de obra y frustrar la organización laboral.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

LUDDTITES DEL SEGLE XXI 5G, IoT, INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ALGORÍSMICA, TELETREBALL…

LUDDTITES DEL SEGLE XXI

5G, IoT, INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, ALGORÍSMICA, TELETREBALL…

La tecnologia “progressa” exponencialment, modificant la producció (de bens, de serveis, de control…) i també d’una manera exponencial les relacions socials, en un mon cada cop més desigual i que avança vers la exclusió de la majoria.

En aquest mon les opcions de resistència es veuen mot disminuïdes, fins i tot els simulacres dels sindicats institucionals, quan el patró és un algoritme d’una IA quines possibilitats tenim?, quan l’aïllament del teletreball impedeix la relació entre explotats, com podem plantejar escapar a la explotació?, quan la producció es trasllada a països d’Àfrica, d’Amèrica i sobretot d’Àsia on el despotisme capitalista te les mans lliures, com es pot articular una solidaritat entre tots els oprimits?, quan les matèries primeres de la “nova economia” son extretes brutalment, com oposar-nos a allò que promet feina i prosperitat?…

La economia “uberitzada” travessa el mon, des de Barcelona, a Nova Delhi, de Ciutat de Mèxic a Nairobi, la suposada quarta revolució industrial ens està fent retornar a la primera… ens cal retornar a l’acció directa (que de fet manté encesa les brases), contra el “nou capitalisme tecnificat” ja hi han sectors que han començat la lluita, els taxistes, els repartidors, treballadors de teleoperadores, els d’Amazon… connectats amb tot això tenim els pagesos destruint  conreus transgènics o veïns tractant d’expulsar Airbnb del seu barri.

De tot això i més volem discutir dijous, a les 19:30, a l’Ateneu Llibertari de Gràcia, al C/Alzina num. 5, Gràcia (metros Fontana i Joanic).

SALUT I BON VIATGE

Share

EXPLOTACIÓ LABORAL I ATUR EN UN MON DE ROBOTS I INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL.

El que ens venien pronosticant, i no s’acabava de produir, la extensió de la robotització i de la intel·ligència artificial en l’àmbit laboral comença ja a ser un fet. El sector que més s’havia robotitzat va ser el de l’automòbil, la intensitat de robotització (nombre de robots per cada 10.000 treballadors) és entre 4 i 5 vegades més alta que en el conjunt industrial (1.196 contra 281). La robotització s’estén a d’altres sectors, així que el procés de destrucció de llocs de treball que ha patit el sector de l’automòbil, amb milers d’acomiadaments a tot el mon, s’estendrà a d’altres sectors així com les condicions de treball que generen també, la expulsió dels treballadors menys qualificats cap a feines més marginals i precàries (més dades a https://ifr.org/ ) . Mentre el software d’intel·ligència artificial augmenta el control sobre els treballadors i empitjora el seu medi social, aïllant-lo i lligant-lo més curt, com està passant amb algunes aplicacions del teletreball. La robotització i la Intel·ligència artificial s’aplica d’una manera molt especial a tasques “poc considerades”, tenen un risc d’automatització superior al 50% la preparació de menjar, la construcció, la neteja, la conducció de vehicles, l’agricultura, la confecció i els serveis personal, mentre que els alts comanaments i els polítics estan per sota del 30%.

La demagògia del capitalisme pretén que aquest desplaçament vers els marges i l’atur és “una oportunitat” per fer el “que tu vulguis” i per “formar-te” (o millor dit deformar-te) en un miratge de meritocràcia dels self-made-mens, mentre que l’esquerra de l’estat i el capital afegeix una renda bàsica que ens permetrà “cultivar-nos” (al respecte pot ser interessant, a partir del minut 20, mirar les opinions que una colla d’idiotes donen al vídeo de https://www.enriquedans.com/2021/04/el-futuro-del-trabajo-un-documental-interesante.html ) .

El procés és molt complex i la informació no està disponible en sa major part, així que ens centrarem en alguns cassos que pensem que poden ser prou significatius i dels que (creiem) que disposem de prou informació com per fer-nos una idea. Aquest cassos son Foxconn (https://www.foxconn.com/en-us/ ) en el cas de la robotització i Amazon (te 36 filials cada una amb el seu web) en el de la intel·ligència artificial, amb algunes altres dades sobre els repartidors i els de la banca.

FOXCONN el monstre de l’electrònica. Foxconn, en realitat “Hon Hai Precision Industry Co Ltd” és una companyia de matriu taiwanesa que fabrica la major part d’aparells electrònics del mon, de fet ven més que la suma dels seus 10 principals competidors. El seu principal client és Apple, però treballa també per Alphabet (Google), Amazon, BlackBerry, Cisco, Dell, Fujitsu, GE, HP, IBM, Intel, LG, Microsoft, Nintendo, Panasonic, Philips, Samsung, Sony, Toshiba, Lenovo, Huawei, ZTE y Xiaomi…

Les condicions de treball a Foxconn eren, i son, horroroses, jornades de 12 hores, de dos a 4 dies lliures al més… A les seves factories van haver diversos suïcidis de treballadors que no van poder resistir les condicions laborals, això va generar protestes a occident i Apple sensible a la imatge que d’ells tenen els seus clients, va “pressionar” Foxconn per fer canvis. La “humanització” de Foxconn era una rentada de cara per Apple, de fet eren ells qui fixava (i continua fixant) les condicions de treball amb les seves exigències de preus i de terminis, on els competidors de Foxconn estan disposat a acceptar el que faci falta .

Una de les “solucions” proposades va ser la robotització, cap el 2010 els executius de la empresa parlaven de “substituir” un milió dels seus 1,2 milions d’empleats, s’especulava amb que això seria realitat el 2015, però les coses no van tan ràpides, a part de problemes tècnics, com és la precisió de les tasques dels “foxbots”, que han de estar sobre els 0,02 mil·límetres. De fet ja han implementat 100.000 robots i una de les factories de “Foxcomm City” a Shenzhen és ja una “fàbrica fosca” (no cal il·luminar-la ja que no hi ha humans) però es dedica a fabricar carcasses… la microelectrònica necessita si més no la col·laboració d’humans (“treballadors híbrids” en diuen els explotadors).

Actualment Foxconn te 873.000 treballadors, si hem de creure la xifra inicial de 1.200.000, s’haurien perdut per el camí de la robotització (i potser de la subcontractació deslocalitzada) 327.000 persones. Quina és ara la situació dels acomiadats i dels que conserven els seus llocs de treball?, de cap manera és la utopia d’un mon de persones dedicades a les seves aficions o formant-se, no estem davant de l’abolició del treball. La misèria del treball a les cadenes d’assemblatge es manté i s’eixampla i s‘uneix a la misèria de la desocupació que, a Xina, pot fer que t’expulsin de la ciutat i et tornin al teu poble d’origen.

Els “treballadors híbrids” (“col·laboració” home/màquina) és ma d’obra barata i flexible, pot canviar de tasca i de torn i, finalment es pot acomiadar… aquesta “hibridació” posa al treballador per sota la màquina, la màquina marca el ritme. Les revoltes que van esclatar el 2012 i el 2014, en que es va aturar la producció en moments claus de lliurament d’encàrrecs, sembla que es van esmorteir, encara que el bloqueig informatiu fa que no arribin totes les notícies, hores d’ara després de l’aturada per el COVID, el govern i la empresa volen reactivar la producció i es pressiona per treballar més ràpid. https://www.youtube.com/watch?v=V3YFGixp9Jw&t=388s

AMAZON la fabrica de bitllets de l’home més ric del mon. Amazon és un altra model, realment no massa diferent de FOXCONN, aquí els robots també marquen el ritme dels empaquetadors.(https://www.youtube.com/watch?v=wgBi1XDzI30 ), però en aquest cas ens interessa més l’ús que vol fer de la intel·ligència artificial (AI). Amazon està desenvolupat un algoritme per organitzar el treball, per fer rotar tasques, torns… segons diuen per evitar moviments repetitius i protegir la salut dels treballadors (com si treballar a Amazon no fos tòxic per se). Amazon ha construït tota una xarxa de recol·lecció de dades a través dels seus dispositius, sobretot Alexa, però també Echo i els seus serveis al núvol AWS, dades que posteriorment es monetarizen vol confiar tota la atenció al client a una IA que vagi més enllà de l’arbre de decisions que acaba en un humà. Amazon investiga en reconeixement de la veu, traduccions, cerques, de visió per computador… de fet el pressupost per I+D d’Amazon és més gran que tots els fons d’investigació de l’Estat Espanyol (públics i privats). Tota aquesta recerca afecta als seus treballadors i als treballadors d’altres empreses a través de la venda de solucions IA per el control. Aquest és el cas de AWS Panorama Appliance y AWS Panorama SDK (AWS és el servei d’Amazon per el núvol), la primera és el hardware i la segona el softhware que permeten convertir una càmera de videovigilància en una càmera intel·ligent que permet detectar grups de persones, la distància entre ells, si porten mascareta o casc, trencament de les normes de seguretat o…. perquè no reunions ràpides i trobades entre els treballadors. Amazon persegueix els grups de treballadors que tracten d’organitzar-se i els vigila a través dels algoritmes i, on no arriben, mitjançant empreses de seguretat (Pinketon). Casi totes les àrees d’estudi d’Amazon no sols tenen aplicació comercial per vendes i organització pròpia, també tenen una funció de control que combinada amb la robòtica fa més inhòspit l’ambient carcerari de les modernes fàbriques.

La IA seleccionadora de personal.

Ja fa temps que es parla del biaix (de gènere, de raça…) que tenen algunes IA a l’hora de treballar en la selecció de personal. Les empreses han vist una oportunitat de blanquejar el seu negoci i s’esforcen, si mes no en publicitat, per eliminar els biaixos i ara mateix diuen que les IA son més imparcials que els humans. Potser si o potser no… En el supòsit, improbable, de que això sigui significativament cert hi han altres aplicacions potencialment perilloses per els treballadors. Per exemple el desenvolupament de models d’aprenentatge automàtic per predir la probabilitat de que un treballador “aixequi el vol” o sia que canviï de treball. També s’analitza la personalitat per predir aquells que és més provable que demanin augment de sou, o els que tenen més probabilitats de ser organitzadors associatius.

El parany del teletreball i les IA.

El teletreball ha generat molt de soroll, generalment favorable, ens diuen que el teletreball és el futur post-COVID, ningú sembla tenir en conte el seu caràcter classista, el 61% dels teletreballadors tenen estudis universitaris, i el 28% batxillerat, ni la sobreexplotació que suposa amb un augment de la disponibilitat, de les hores extres… Però hi ha una altra qüestió, el control del treballador. Moltes empreses obliguen als treballadors a instal·lar software de seguiment o a treballar a través d’escriptoris virtuals. Aquestes aplicacions de la IA registren l’ús del teclat, graven la pantalla, el moviment del ratolí i fins i tot prenen imatges amb la càmera per comprovar que el treballador està davant de l’ordinador, també poden analitzar les interaccions entre treballadors per descobrir els “més col·laboradors”. Finalment un cop es tenen suficients dades del treballador és pot quantificar la productivitat independentment de les tasques.

Quan l’IA planifica el treball i l’avalua.

Un dels usos més generalitzats dels algoritmes és la planificació de rutes en el transport i el repartiment i l’avaluació d’aquestes. UPS, Delivero, Glovo… etc son bàsicament capital algorítmic, no tenen vehicles, pocs locals i pocs treballadors directes.

Els algoritmes de les plataformes trien al repartidor que minimitzi els costos i augmenti els beneficis, es fa el repartiment de les hores en que poden treballar (les millors les nits de cap de semana), premia a aquells que obtenen més puntuació i fan més serveis i per contra penalitza als qui rebutgen serveis. Tenir un algoritme com a cap pot ser una cosa terrible, com el cas dels repartidors australians que van ser sancionats per el sistema perquè no seguien la ruta més curta, era a l’estiu, els repartidors seguien la ruta amb més ombra… a l’estiu austral la temperatura pot superar (per bastant) els 40 graus. S’ha detectat que els pilots cada cop tendeixen més a fer el que diu l’algoritme dels sistema de vol, cedeix la seva autonomia a la màquina en una mena d’embrutiment digital. El sector del transport de mercaderies tipus repartiment és un sector dur i por ser la pista de proves per la implantació de sistemes semblants a d’altres sectors.

L’acord dels riders i el conveni de la banca.

A mitjans d’abril s’hauria d’haver publicat la “llei rider”, la que laboralitza als falsos autònoms de les plataformes de repartiment i el 30/3/21 es va publicar el nou conveni col·lectiu de la banca, els dos acords (el primer entre Govern, CCOO, UGT, CEOE i CEPYME, el segon entre CCOO, UGT, el sindicat independent FINE i la patronal AEB) tenen una cosa en comú, introdueix clàusules sobre la Intel·ligència artificial (https://www.boe.es/eli/es/res/2021/03/17/(1) ). Això si, en un sector que està reestructurant la força laboral (amb milers d’acomiadats) i on la IA per la gestió dels “RRHH” ja ve de fa temps, la clàusula referent a la IA és molt pobre i de fet sembla posada per donar més poder als RLT (representantes legales de los trabajadores), el text és:

Derecho ante la inteligencia artificial. Las nuevas herramientas basadas en algoritmos pueden aportar valor hacia una gestión más eficiente de las Empresas, ofreciendo mejoras en sus sistemas de gestión. Sin embargo, el desarrollo creciente de la aportación de la tecnología requiere de una implantación cuidadosa cuando se aplica en el ámbito de las personas. Por ello, las personas trabajadoras tienen derecho a no ser objeto de decisiones basadas única y exclusivamente en variables automatizadas, salvo en aquellos supuestos previstos por la Ley, así como derecho a la no discriminación en relación con las decisiones y procesos, cuando ambos estén basados únicamente en algoritmos, pudiendo solicitar, en estos supuestos, el concurso e intervención de las personas designadas a tal efecto por la Empresa, en caso de discrepancia. Las Empresas informarán a la RLT sobre el uso de la analítica de datos o los sistemas de inteligencia artificial cuando los procesos de toma de decisiones en materia de recursos humanos y relaciones laborales se basen, exclusivamente en modelos digitales sin intervención humana. Dicha información, como mínimo, abarcará los datos que nutren los algoritmos, la lógica de funcionamiento y la evaluación de los resultados.”

Essent el dret a la intimitat un dret individual, no s’entén com es mediatitza tan el tema a través dels “RLT”.

Al parlament europeu s’està preparant una reglamentació sobre la IA, de fet ja han publicat el 2020 un llibre blanc (https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52020DC0065&from=ES) també ja hi ha un informe publicat el gener d’aquest any (https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/A-9-2021-0001_ES.pdf ), de tota manera sembla que el que més els interessa és la responsabilitat civil i en la propietat intel·lectual que per els altres temes.

Resumim i acabem.

Els efectes de la digitalització del treball son diversos i, en sa majoria funestos. El primer efecte és un control extrem més enllà del primitiu control de l’ull de l’encarregat o el rellotge de fitxar, es tracta ja d’un control “en temps real”, no ja d’hora en hora o de minut a minut, ara es tracta de control milisegon a milisegon… això fa que el patró (encara que ara sembli un terme obsolet, tots tenim un patró, encara que sigui l’algoritme d’una corporació) sàpiga que fem en tot moment durant la jornada laboral. El resultat del control, i segon efecte, és una “optimització del temps” per part de la empresa, els ritmes de treball s’acceleren i els terminis s’escurcen. Per exemple el nombre de lliuraments de mercaderies d’un treballador de UPS, la longitud de l’itinerari d’un treballador de neteja viària, el nombre d’expedients en una setmana l’oficinista…

El tercer efecte és un augment de la precarització del treball. Per una part l’efecte del control genera acomiadaments, i per l’altra el control extrem permet monitoritzar i tutelar el treball de manera que en cada moment el treballador fa el que “ha de fer”… el que desitja la empresa.

El quart efecte, efecte global, és que la dominació extrema a la que ens porta la digitalització de les nostres vides ataca la nostra identitat individual i te efectes sobre la nostra llibertat, la qualitat de la vida i la salut, enfontsant-nos en la misèria, la humiliació i la dominació. Ens porta a una negació de nosaltres mateixos i una afirmació dels nostres dominadors. En aquest marc de precarització, de deslocalització, d’aïllament, de mediació de les burocràcies sindicals, s’obre una possibilitat d’endegar noves lluites des de una perspectiva d’acció directa i d’autonomia superant vells costums i tradicions a partir de solidaritats horitzontals més enllà del marc de les empreses i de les legalitats dels estats i del capital.

CONTRA LA MÀQUINA DE LA DISORT!! CONTRA TOT EL QUE ENS FA ESCLAUS!!

Negre i verd: https://negreverd.blogspot.com/2021/04/explotacio-laboral-i-atur-en-un-mon-de.html

SALUT I BON VIATGE

Share