Arxiu de l'autor: Seccio Cultural

FEMINISMO: UNA MIRADA DESDE LA LUCHA DE CLASES

Una mirada al futuro de los feminismos de clase. Domingo 27 de Mayo a las 17:00 en el sindicato de oficios varios de la CNT de Barcelona.

La lucha feminista está alcanzando magnitudes históricas, la huelga del 8 de marzo fue un claro ejemplo de la fuerza que están imponiendo las mujeres para aprehender los derechos que siguen diferenciándonos de los hombres desde tiempos inmemorables.

Es obvio que así debe ser, debemos confrontarnos al patriarcado en todas sus dimensiones, pero es imperante interrogarse sobre el riesgo que corre el movimiento feminista si éste se capitaliza por intereses privados o políticos. Está claro que no hay una sola forma de entender el feminismo, y dentro de unos parámetros se deben aceptar diferencias entre los mismos, pero para nosotras, mujeres anarcosindicalistas, el feminismo tiene un claro componente de clase y en ningún caso puede interpelar a grupos capitalistas.

En los últimos tiempos, hemos visto como grandes marcas, que esclavizan a mujeres y niñas en países asiáticos utilizan lemas feministas en su ropa para atraer al público femenino. Además hay que sumarle el interés de organizaciones y partidos políticos que en su recorrido han hecho uso de su posición de poder para mantener unas estructuras capitalistas y patriarcales y que ahora quieren capitalizar las luchas feministas, aprovechándose de su auge y neutralizando su capacidad transformadora real.

En esa línea, utilizar las vulneraciones que sufrimos a diario las mujeres para hacer una legislación más punitiva, no es uno de los objetivos del feminismo de clase, al considerar que en ningún caso va a la raíz del problema y que además se puede extrapolar a otros ámbitos provocando un aumento represivo. Ejemplo de ello sería la introducción en la agenda política de la prisión permanente revisable. Desde los feminismos de clase, debemos pensar en estrategias que, por una parte, muestren un total rechazo ante cualquier forma de violencia machista, pero a su vez, no comprometan el rechazo hacia las prisiones u otras formas de privación de libertad.

Vemos, por tanto, la necesidad de seguir persiguiendo formas para detener la capitalización del movimiento feminismo y a su vez, hacer la lucha inclusiva y transversal. A partir de este punto, debemos plantearnos en primer lugar, si se ha desprovisto de ideología la lucha feminista en general y proponer estrategias para que el movimiento feminista no se neutralice por parte del sistema capitalista.

Además, nos preguntamos cómo enfocará la sociedad los siguientes 8 de marzo, después del éxito del presente año, ¿volverán los sindicatos del poder a mostrar su cara más vendida a la patronal? Debemos seguir aportando la visión de clase para no olvidar que debe ser un día combativo y de protesta, pero ¿cómo lo debemos hacer?

Artículos y vídeos de consulta:

De como cierto feminismo se convirtió en criada del capitalismo – Nancy Fraser

Cinco disidentes del feminismo mainstream

Feminismo para acabar con el capitalismo

Share

13 MOSTRA DEL LLIBRE ANARQUISTA

LA MOSTRA HA TORNAT! (NO LA DEIXIS ESCAPAR)

Sí, la Mostra del Llibre Anarquista de Barcelona celebra enguany la seva 13ª edició i aquesta vegada serà al centre social La Cinètika, Rambla de Fabra i Puig, 28. A més de les tertúlies i presentacions acollirem paradetes de llibres, espectacles, espai infantil, contacontes i menjadors vegans. La Mostra és un espai de trobada i debat obert a tothom amb voluntat crítica i antiautoritària.

Programa:

Divendres 25 Maig

18:30h
Stonewall: L’origen d’una revolta.
La mitificació de la Revolta d’Stonewall ha impedit que es profunditzés sobre les causes que la van produir, el desenvolupament dels fets i les conseqüències immediates sobre la lluita dissident sexual i de gènere. Desconèixer com va ser ha beneficiat els grups més privilegiats de la comunitat, en especial els gais blancs de classe mitjana, i ha afavorit la institucionalització de la lluita. Amb la traducció del llibre de Martin Duberman al castellà es pretén trencar amb aquesta dinàmica i mostrar una versió més fidedigna de què va ser la Revolta d’Stonewall, en el seu context i mitjançant testimonis directes. Amb Piro, de la editorial Imperdible, i Erik, de la Asamblea de Marikas Libertarias.

Dissabte 26

11:00h
Alliberament animal des de la intersecció de lluites
Amb voluntat de confrontar amb l’exclusivitat i apropiació de les lluites per part de la figura d’home-cis blanc i amb l’objectiu d’obrir un espai d’autocrítica al moviment per l’alliberament animal, es vol visualitzar els privilegis i diverses opressions sobre les que es fonamenta el control i discriminació dels cossos des d’una perspectiva interseccional dins del moviment anitespecista. Amb Daniela Xaiet (descolonitzem l’antiespecisme), Nadia i Sheleen (interesecció entre gordofòbia i antiespecisme), Resistència Bollera (transfeminisme i antiespecisme) i Albert (perspecitva no binària i alliberament animal).

16:30h
Més enllà del soterrament. Implicacions anarquistes a les lluites veïnals entorn el conflicte de l’AVE a Múrcia
Quina realitat s’està vivint a Múrcia entorn a l’AVE? Per què s’ha originat el conflicte? I, sobretot, com les anarquistes hem participat d’aquest? Un repàs històric sobre la tensió per l’arribada de l’AVE, experiències de lluita i anàlisi antiautoritari front els macroprojectes del capital. Amb l’Asamblea de estudiantes libertarixs de Murcia.

19:00h
Experiències de resistència davant la judicialització
La judicialització com a eina repressiva i estratègies col·lectives per afrontar-la. Amb companyes de: Encausades 12-O ´99, lluites per la insubmissió, Encausades Parlament i Cas Bemba.

Diumenge 27

11:00h
Racisme als moviments socials. Presentació de “Descentrar la Mirada para ampliar la visión”
Les autores del llibre faran la presentació del llibre i després amb altres companyes de col·lectius antirracistes debat en torn al racisme als nostres espais. Amb Flor i Uriel (autores del llibre), Col·lectiu T.i.c.t.a.c, Nova Usurpada de Gràcia, Cristina Vázquez (Bon Pastor) Activista gitana i altres companyes antirracistes de Barcelona.

16:30h
Masculinitat: reformar-la o destruir-la
La masculinitat comporta privilegis dels quals s’exclou a qui no encaixa en els seus patrons culturals o es rebutja per raons biològiques. Partint de mirades alienes i crítiques a la masculinitat hegemònica debatrem sobre com ens travessa i si és necessari adaptar-la o suprimir-la. Amb Jokin Azpiazu, sociòleg i activista, autor de “Masculinidades y Feminismo” (2017, Virus Ed.), Projecte X, col·lectiu feminista, Teo Valls, activista trans feminista i Antonio Centeno, activista de la diversitat funcional.

19:00h
No le deseo un estado a nadie
Enmig d’un procès doble d’increment de la pressió social independentista i de la repressió estatal centralista, ens cal donar espai a les veus silenciades, crítiques amb la realitat de l’Estat-Nació.

https://mostrallibreanarquista.noblogs.org/

SALUT I BON VIATGE

Share

CONCERT DE RAP SOLIDARI

Dissabte 19 de maig, concert de rap antirepressiu dins la campanya de Solidaritat Inqüestionable. Carrer Calàbria 66 a les 18:00 hores.

Tots els beneficis aniran destinats a despeses antirrepresives de la campanya solidaritat inqüestionable de la CNT de Barcelona.

Més informació a:

http://cntbarcelona.org/el-conflicte-es-ineludible-la-solidaritat-inquestionable-comunicat-davant-de-les-peticions-de-preso-a-diversos-anarcosindicalistas-de-la-cnt-de-barcelona/

SALUT I BON VIATGE


Share

9 DE MAIG, JUDICI CONTRA MYTAXI PER COMPETÈNCIA DESLLEIAL

El dimecres 9 de maig a les 10 del matí, tindrà lloc el judici per la demanda presentada per CNT, contra myTaxi per competència deslleial, al jutjat mercantil número 3, sala 110, de la ciutat de la justícia. Fem una crida a tots els taxistes, a concentrar a les 9 del matí a la ciutat de la justícia per protestar contra la competència deslleial i l’intent de sotmetre al sector del taxi a l’impero de myTaxi.

MyTaxi imposa les seves regles en un transport públic amb tarifes regulades i iguals per a tots els taxistes i usuaris, no respecta el reglament del taxi ni les tarifes establertes, oferint descomptes salvatges del 50% en les carreres del taxi, el que evita que altres conductors puguin competir amb la ‘app’ i per a d’aquesta manera aconseguir més clients. L’estratègia empresarial de myTaxi per fer-se amb tot el mercat és competir amb uns preus que són contraris als fixats en els reglaments del taxi aplicables. Invertint a pèrdues durant un temps, i eliminant a tots els seus rivals a través de la competència deslleial, és el joc de myTaxi. Obtenint així una posició privilegiada per competir amb avantatge respecte als seus competidors (emissores de taxi, altres apps, associacions, independents ….)

Recordem l’absorció de l’App Hailó per myTaxi, així myTaxi elimina a un dels seus principals rivals. Recordem les declaracions del director de myTaxi a Espanya el senyor Cantalapiedra “des del punt de vista de les Smart City i des del punt de vista tecnològic” Über són amics de myTaxi i em sento molt proper a Über “. Recordem també al magnat alemany del grup Daimler (on myTaxi forma part) Dieter Zetsche de Mercedes-Benz, molt somrient en conferències i actes públics al costat de Travis Kalanick el genial emprenedor de uber que a destruït que ha destruït el transport públic de taxi i ha deixat sense feina a milers de taxistes en estats units i altres països.

A poc a poc myTaxi ha anat imposant les seves regles, elimina competidors, obliga el taxista a passar per l’adreçador, està trencant amb un sistema fix de tarifes segures i iguals per a tots portant-nos cap a un escenari de competició de preus, descomptes i dictadura de lliure mercat .

Davant la política comercial agressiva de MyTaxy, l’accionariat controla el fabricant Daimler, l’IMET l’institut metropolità calla, no van contestar a la nostra reclamació administrativa, ni s’han pronunciat davant la demanda per competència deslleial presentada per la CNT contra myTaxi.

El proper 9 de maig tindrà lloc un important judici per a tot el sector del taxi, contra una de les més potents Multinacionals present en més de 50 ciutats, una aplicació que intenta desestabilitzar el sector del taxi, i fer-se amb el control de tot el sector . El judici del proper 9 de maig, contra les grans corporacions i multinacionals com myTaxi que estan en una clara situació d’avantatge davant els petits autònoms, independents i treballadors és sens dubte un judici contra el capitalisme més salvatge.

Gràcies al colectio “appmytaxinorespeta” i a totes les persones que han col·laborat en la caixa de resistència i la campanya contra l’imperi myTaxi.

SALUT I BON VIATGE

Share

1 DE MAIG DE 1891, LA PRIMERA ORGANITZACIÓ AUTÒNOMA DE DONES. LA SOCIETAT AUTÒNOMA DE TREBALLADORES

Avui fa 126 anys, el 1891, es va celebrar per segona vegada a Barcelona la lluita del primer de maig… quan el primer de maig era dia laborable i no estava manipulat ni per l’Església Catòlica (Sant Josep Artesà) ni per els estats. Rarament el moviment obrer podia sortir de la clandestinitat, les persecucions, acomiadaments, empresonaments, deportacions… i morts eren el pa de cada dia.

El primer 1 de maig va ser la convocatòria d’una vaga general, indefinida, fins la consecució de les 8 hores, el seguiment va ser quasi total els primers dies, per anar baixant progressivament, de fet no es va recobrar la “normalitat” fins la segona setmana de maig.

Per el primer de maig de 1891 es va convocar també una vaga general (fins aconseguir les 8 hores), la ciutat va ser envaïda per milers de Guàrdies Civils i soldats, el resultat final va ser morts, ferits, empresonats i clandestinitat.

Els capitalistes, els capellans, els burgesos, bona part de la menestralia i la intel·lectualitat de la renaixença contemplaven indiferents aquests fets, quan no aplaudien als repressors… i hi ha encara qui es sorprèn de l’odi de classe que va esclatar 45 anys desprès, 45 anys de repressió, de morts, d’empresonament i de misèria.

Aquell 1 de maig havien 3 grans posicions. La dels socialistes convocant vaga el mateix dia, però centrant l’acció en grans manifestacions al carrer (com havien fet l’any anterior), la dels moderats (i desacreditats) al voltant de les Tres Classes del Vapor i la influïda per l’anarquisme que es centrava en la vaga general fins aconseguir les 8 hores.

Però el que va caracteritzar aquell 1 de maig va ser la irrupció de les dones treballadores com a força autònoma organitzada, amb la presentació a traves de 2 mitings de la “Sociedad Autònoma de Trabajadoras de Barcelona y su Plano (SAT)”.

El primer míting va ser el 12 d’abril i en ell van assistir homes, encara que se’ls va convidar a marxar per deixar entrar a centenars de dones que havien quedat fora. El segon, el dia 25 d’abril, va ser el que ara anomenem un acte no-mixta, segurament el primer acte no-mixta de caràcter feminista i obrer de Catalunya i de la península.

La SATB, que va tenir una vida molt curta en no poder resistir la repressió posterior al primer de maig, no es limitava a les treballadores de les fàbriques, també estava molt interessada en les dones que treballaven aïllades, les modistes, les planxadores, les camiseres, les sabateres i també les minyones i dides… i en les reunions van intervenir nombroses dones d’aquests oficis.

A part de les dues mestres racionalistes, Soledad Gustavo que va enviar un escrit de recolzament (http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/2911.html ) i Isabel Vila (https://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_Vil%C3%A0_i_Pujol ), la resta eren treballadores com la teixidora Teresa Claramunt (https://ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_Claramunt_i_Creus ), la camisera Joaquima Matas, la sastressa Dolors Fané, la serventa Mercedes Fontserè… i moltes d’altres.

La principal reivindicació és organitzativa “la mujer arrastra mil fatigas por no haberse organizado convenientemente como los Hombres”  reclamant la organització autònoma “excluir toda dirección administrativa y representación de los Hombres”, però també econòmica, denunciant una “bretxa salarial” del 50%, els mísers sous i les llarguíssimes jornades… també dednunciaven el paper de la organització més tradicional dels obrers catalans les “Tres Clases del vapor”, en paraules de Teresa Claramunt “No es sana la asociación las Tres Clases dirigida por hombres que son verdaderas sanguijuelas de la clase”.

Hi ha també una pinzellada antimaquinista, la camisera Matas denunciava que des de la invenció de la màquina de cosir el jornal va baixar de 20 a 10 pessetes setmanals, mentre que la jornada es va intensificar.

És cert que una part minoritària de les oradores va defensar el paper de la dona a la llar, però fins i tot en aquest cas es va defensar una vaga de “cures” per el primer de maig, una de les oradores, animava a les dones a deixar de fer les feines domèstiques el primer de maig i dir a pares i germans “alsa cap al carrer!, buscar menjar, allà on hi hagi!”… En un altra sentit, ja que no es tracta de cures familiars, però semblant, cal citar la proposta de la treballadora domèstica Mercedes Fonseré “pidan todas a los amos que las traten con más respeto ya que muchas se las considera peor que a los perros” i aconsellava que “el dia 1 de mayo, a la una de la tarde, abandonen a sus amos, y que las señoras vayan ellas a la plaza”.

En acabar la reunió Teresa Claramunt va llegir les bases de la Societat Autònoma de Treballadoras:

1.º Que para sustraerse á la explotación industrial es indispensable recurrir á la asociación.

2.° Que ya que los industriales han extremado a rebaja de la mano de obra del trabajo de las mujeres  por considerarnos  débiles y desvalidas, a las mujeres corresponde por dignidad y por necesidad la gestión de la acción resistente.

3.º Que á fin de que nadie se prevalga de la preocupación de la supuesta debilidad femenina para fundar funesto caciquismo, se excluye de las sociedades de trabajadoras la dirección, administración o representación de los hombres.

4.º Que queden c instituidos los núcleos organizadores de las saciedades de sastras, zapateras, costureras y una agrupación de trabajadoras de varios oficios de 1a que se desprenderán los núcleos organizadores de los distintos oficios que cuenten suficiente numero para organizare en lo sucesivo.

5.º Que arrancadas al hogar y á los deberes domésticos por el monopolio que de los medios de producción ejerce la clase capitalista en perjuicio de los trabajadores, aspiran á la solidaridad coa todos los explotados; y se asocian al movimiento reivindicador del 1.º de Mayo, poniendo de su parte toda su presión y energía para que sus padres, sus esposos, sus hijos y sus hermanos lleven á feliz término la conquista de las ocho horas.”

Com veiem hi ha algunes contradiccions, però en termes generals són unes bases encara vigents casi en la seva totalitat.

La reacció de la premsa conservadora, progressista i republicana va anar des de el menysteniment fins a la condescendència.

Molts periodistes es van dedicar a glosar la roba i l’aparença física de les participants, sobretot el corresponsal de “la Vanguardia”: “ejercían de secretarias dos lindas jovencitas, una con sencillo traje negro y un lazo crema al cuello, otra con vestido claro liso y lazo rosa, no siéndonos dado publicar su nombre al haberse opuesto”, “Consuelo Roquetas guapita joven rubia de pelo lacio” “Carmen Damoto, joven con el perfecto tipo de obrera catalana”... de Teresa Claramunt no en fa cap comentari…

Algunes de les perles de la misogínia periodística despreciativa es relacionen a continuació, n’hi han més segurament més bèsties:

“Un Meeting socialista anárquico realizado por Hombres se comprende, realizado por mujeres exclusivamente es una verdadera aberración”.

“El Meeting femenino demostró una vez más que la oratoria tribunicia constituye un arte esencialmente viril que no se ha hecho para débiles mujeres. Mal está la mujer en la fábrica, pero todavía peor en la tribuna”.

“No basta que les dones se posin les calsas. Per adquirir autoritat e inspirar lo degut respecte, es ademés necessari que s’fassin engruixir la veu”

“Es va parlar de huelgas y de la revolució social, y això en llavis d’una dona me sembla una verdadera heretgia; lo mateix que si un home parles de vora vius, repunts i sobrefilats”.

“Res de lo que les dones intentin pot donar resultat, sense la fecunda intervenció dels homes”.

Així no sols van ser mítings “no-mixtes” sinó que volien articular una organització autònoma de dones treballadores organitzades per oficis, sembla mentida que hores d’ara, 127 anys desprès, encara s’hagi de discutir aquests temes en els mitjans anarquistes.

Informacio: http://negreverd.blogspot.com.es/

SALUT I BON VIATGE

 

Share

TAXISTAS Y CONDUCTORES DE UBER SE UNEN PARA EXIGIR MEJORES CONDICIONES LABORALES EN NUEVA YORK

Conductores de taxis y Uber protestaron a las afueras del Concejo municipal de Nueva York para exigir al alcalde, Bill de Blasio, la mejora de sus condiciones laborales. Entre las solicitudes está la garantía de un ingreso mensual mínimo.

Con consignas como “respeta a los conductores”, el gremio de transportadores dio a conocer un pliego de peticiones que beneficiaría tanto a los conductores tradicionales como a los de plataformas como Uber y Lift.

Dentro de las demandas también están incluidas la regulación del alquiler de vehículos, la supervisión de las tarifas que las compañías pagan a los taxistas y el valor del sistema de medallones (los premios legales para conducir un taxi). Los manifestantes han expresado que la cantidad de carros en las calles disminuye sus posibilidades de trabajar y obtener los recursos suficientes para sobrevivir.

“Me levanto y estoy listo para ir a trabajar, como una máquina. De lo contrario, no podría cubrir mis gastos”, dice Lal Singh, conductor de taxi que trabaja alrededor de 12 horas al día.

 La situación económica de los conductores es cada vez más preocupante, “la ciudad de Nueva York tiene el mayor mercado de taxis y vehículos de alquiler en el país con cinco sectores distintos. Estamos teniendo suicidios de conductores en tres de esos sectores. Nunca he visto algo así con el nivel de desesperación que tenemos hoy”, asegura Bhairavi Desai, directora ejecutiva de la Asociación de Trabajadores de Taxis de Nueva York.

Actualmente hay 13.000 taxis amarillos y circulan 120.000 vehículos que prestan servicio de transporte en la Gran Manzana, la gran mayoría de Uber y Lift. Por otro lado, unos 2.000 conductores más se vinculan cada mes, según la Comisión de Taxis y Limosinas de la ciudad, por lo que los conductores deben trabajar más horas al día para lograr reunir la misma cantidad de dinero.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

MA1G: LLUITA PER TU, AMB NOSALTRES

“Deixeu que s’escolti la veu del poble”

Amb aquesta exigència, ofegada per la soga que rodejava la seva gola i posaria fi a la seva vida, entrava a la memòria col·lectiva el company Parsons. Executat per la República Federal nord-americana juntament amb Spies, Fischer i Engels pel doble delicte de ser anarquistes i sindicalistes. Tot va començar quan l’1 de maig de 1886 els sindicats d’EEUU i el Canadà convocaren una gran Vaga General reivindicant la jornada de 8 hores. La mobilització va ser tot un èxit. No obstant això, en Chicago la lluita va ser especialment virulenta, culminant en l’anomenada Revolta d’Haymarket, en la qual van ser assassinades algunes obreres i un oficial de policia. Com a conseqüència d’aquests successos vuit obrers anarquistes van ser convertits en caps de turc i condemnats sense proves: un d’ells s’acabaria suïcidant, quatre van sucumbir a l’orca i la resta van ser empresonats. Els seus noms són i seran recordats: Samuel Fielden, Òscar Neebe, Michael Schwab, George Engel, Adolf Fisher, Albert Parsons, August Spies i Louis Lingg. El moviment obrer va proclamar l’1 de maig dia de vaga general coma repulsa al crim capitalista. A partir d’aleshores aquest dia es va convertir en un símbol de lluita obrera reivindicativa internacionalista.

La burgesia, atemorida davant l’enorme capacitat de la classe treballadora, no va encontrar altra manera de combatre l’immens moviment de solidaritat que amenaçava als seus privilegis que transformar el dia en festiu. Pervertint i devaluant el seu potencial revolucionari.

En la lluita per la jornada de 8 hores en el nostre país la Confederació Nacional del Treball (CNT) va tenir un paper decisiu. A aquest respecte és necessari recordar la Vaga de la Canadenca que va desembocar en el reconeixement d’aquest dret per part de la patronal i del govern. Malgrat la cruenta repressió, després d’una vaga de 44 dies, es va aconseguir la readmissió de totes les persones acomiadades i l’establiment de la jornada de vuit hores. Recorda aquestes sigles: CNT. Allà hi vam ser i aquí hi som.

131 anys després del seu assassinat, el sistema criminal que van combatre segueix provocant misèria i sofriment: la classe treballadora d’aquest país ha anat perdent drets a passos agegantats. Les darreres reformes laborals perpetrades pel PSOE i PP van reduir les ja irrisòries indemnitzacions per acomiadament improcedent, van facilitar a les empreses els acomiadaments objectius i els expedients de regulació de feina (ERE), els despengis de convenis… A tot això hem de sumar les retallades en serveis tan bàsics com la sanitat o l’educació (a la vegada que es practicava el rescat bancari), els nivells surrealistes de corrupció, la implantació de lleis repressives com la Llei Mordassa, la persecució de sindicalistes… Ens volen en silenci.
Però aquest 1 de maig alçarem les nostres veus. Cridant alt i clar que la guerra de classes no ha acabat, que aquí hi som i hi serem combatent fins a acabar amb l’Estat i el Capital. El millor homenatge és continuar la lluita.

Et proposem unir-te amb nosaltres en els actes de l’1 de maig en el parc de les tres xemeneies a partir de les 10:30 i, més important, organitzant-te en CNT sense alliberats ni comitès d’empresa. Perquè s’escolti la teva veu.

SALUT I BON VIATGE

Share

CIUTAT MORTA

Este próximo martes 3 de abril se celebrara el juicio del “Caso Casino del Poblenou” en la ciutat de la justicia. Donde serán juzgados 2 compañeros de CNT de Barcelona, que participaban en un piquete realizado, durante la campaña electoral de las municipales de Barcelona en 2015, en el espacio que da nombre al caso.

Como resultado de ese piquete pacifico delante del casino junto a otros colectivos. La policía sin ningún aviso carga contra la gente que estaba delante del casino protestando. Detienen a dos compañeros de CNT, causando lesiones en el brazo a uno de ellos. Se imputaron cargos penales a dos de nuestros compañeros . Con motivo de visibilizar la situación represiva en el contexto de las luchas obreras, hemos fijado dos actos, una charla/debate, y una concentración el propio día del juicio.

Desde CNT Barcelona queremos invitaros a asistir a ambas convocatorias, así como a participar en la charla debate que tendrá lugar el día 31. Se presentara la ponencia realizada tras las experiencias recogidas en la campaña “Solidaritat Inqüestionable” (16h). Estáis invitados a participar exponiendo, a través de ponencia o presentación, alguna de las situaciones represivas que os afecten.

-Sabado 31 de marzo. Acto solidario 13-18h comida y charla/debate. Agora Juan Andres (c/Riereta amb c/Aurora).

-Martes 3 de abril. Concentracion de apoyo 9.30h Ciutat de la Justicia (Gran Via de les C.C. nº111).

Para mas informacion: http://cntbarcelona.org/el-conflicte-es-ineludible-la-solidaritat-inquestionable-comunicat-davant-de-les-peticions-de-preso-a-diversos-anarcosindicalistas-de-la-cnt-de-Barcelona/

El caso Casino del Poblenou, nos recuerda tristemente al caso “4 F”  uno de los casos mas grabes de corrupción policial  de la ciudad de Barcelona.

La noche del 4 de febrero de 2006 terminó con una carga policial en el centro de Barcelona. Fue en los alrededores de un antiguo teatro okupado en el que se estaba celebrando una fiesta. Entre los golpes de porra, empezaron a caer objetos desde la azotea de la casa okupada. Según relató por radio el Alcalde de Barcelona pocas horas después, uno de los policías, que iba sin casco, quedó en coma por el impacto de una maceta.Las detenciones que vinieron inmediatamente después del trágico incidente nos relatan la crónica de una venganza.Tres jóvenes detenidos, de origen sudamericano, son gravemente torturados y privados de libertad durante 2 años, a la espera de un juicio en el que poco importaba quién había hecho qué.

Poco importaba que el objeto que hirió al policía hubiera sido tirado desde una azotea mientras que los detenidos estaban a pie de calle. Otros dos detenidos aquella noche —Patricia y Alfredo— ni siquiera estaban presentes en el lugar de los hechos: fueron detenidos en un hospital cercano y hallados sospechosos por su forma de vestir. Poco importaba si había pruebas o evidencias que exculpaban a todos los acusados. En aquel juicio no se estaban juzgando a individuos sino a todo un colectivo.Se trataba de un enemigo genérico construido por la prensa y los políticos de la Barcelona modélica. Barcelona, la ciudad que acababa de estrenar su llamada “ordenanza de civismo”, una ley higienista, marco legal perfecto para los planes de gentrifcación de algunos barrios céntricos, destinados al turismo. Los chicos detenidos aquella noche eran cabezas de turco que encajaban perfectamente, por su estética, con la imagen del disidente antisistema: el enemigo interno que la ciudad modélica había ido generando aquellos últimos tiempos.

Años después, dos policías son condenados a inhabilitación y penas de prisión de más de 2 años por haber torturado a un chico negro. La sentencia demuestra que los agentes mienten y manipulan pruebas durante el juicio. Para encubrir las torturas, acusan al joven de ser trafcante de drogas, pero el juez descubre un montaje: el negro es en realidad, hijo de un diplomático: el embajador de Trinidad y Tobago en Noruega.Estos agentes resultan ser los mismos que habían torturado a los jóvenes detenidos aquella noche del 4 de febrero de 2006 y algunos de los testigos que declararon en su contra durante el juicio. El mismo modus operandi en ambos casos. La única diferencia: el origen social de las víctimas.La enésima historia de impunidad policial, acompañada por buenas dosis de racismo, clasismo y la vulneración de derechos fundamentales, todo ello amparado por un sistema judicial heredero del régimen franquista y unos políticos obsesionados con el negocio inmobiliario que brinda la Marca Barcelona a costa de sus ciudadanos.

La experiencia que le atraviesa Patricia Heras a partir de aquella mañana del 4 de febrero de 2006, cuando es detenida junto con su amigo Alfredo en un hospital, da un giro radical a su vida. Dos años de angustia a la espera del juicio, agotando todos los ahorros de su vida para pagar abogados. Tres años de condena en la cárcel. A parte de destrozar su vida, estos hechos disparan su productividad literaria que va quedando registrada en un blog que titula de forma premonitoria: Poeta Muerta.

Patricia se suicida durante una salida de la cárcel, en abril del 2011.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

ACTE DE SUPORT ALS COMPANYS ENCAUSATS A LES LLUITES OBRERES

Fa uns dies hem rebut avís per part del jutjat, que el proper dimarts 3 d’abril seran jutjats 2 companys de CNT Barcelona. El cas que els afecta és el Cas Casino de Poble Nou. Un piquet realitzat, durant la campanya electoral de les municipals de Barcelona el 2015, en l’espai que dóna nom al cas. Com a resultat d’aquest piquet, i després d’una agressió policial, es imputar càrrecs penals a dos dels nostres companys. Amb motiu de visibilitzar la situacio … repressiva en el context de les lluites obreres, hem fixat dos actes, una xerrada / debat, i una concentració el mateix dia del judici.

Des de CNT Barcelona volem convidar-vos a assistir a les dues convocatòries, així com a participar en la xerrada debat que tindrà lloc el dia 31. Es presenta la ponència realitzada després de les experiències recollides en la campanya “Solidaritat inqüestionable” (16h). Esteu convidats a participar exposant, a través de ponència o presentació, alguna de les situacions repressives que us afectin.

-Dissabte 31 de març. Acte solidari 13-18h menjar i xerrada / debat. Agora Juan Andres (c / Riereta amb c / Aurora)

-Dimarts 3 d’abril. Concentració de suport 09:30 Ciutat de la Justícia (Gran Via dels C.C. nº111)

Les notícies no són bones, ja que la fiscalia, una vegada més, actua d’arma política del capitalisme sol·licitant duríssimes penes de presó.

 

El primer cas és el del Casino de Poble Nou. Previament a les eleccions municipals de 2015 es va produir un piquet a les portes del Casino de Poble Nou, on s’estava celebrant un debat electoral amb les persones que per aquell moment eren els alcaldables a la ciutat de Barcelona. Entre aquestes persones estava Xavier Trias, un dels responsables de la cessió il·legal de treballadors informàtics de la Generalitat a empreses com IECISA (Informàtica El Corte Inglés SA). El piquet de la CNT buscava visibilitzar la irresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya d’incomplir la sentència favorable als treballadors, els quals estaven apartats dels seus llocs de treball fins i tot després que un jutge els donés la raó i dictaminés que havien de ser contractats directament per la pròpia Generalitat. Durant el transcurs de l’acte, el piquet va ser atacat per un grup de persones que posteriorment vam saber que eren Guàrdies Urbans vestits de paisà. Com a resposta, es va produir un tall del subministrament elèctric del debat electoral i per tant va estar diversos minuts sense emissió televisiva. El resultat de tot això va ser la imputació de 2 companys acusats de diferents delictes, agreujat d’atemptat contra l’autoritat i delicte d’alteració d’acte electoral.

Una vegada tancat el sumari, la petició fiscal ascendeix a 2 anys i 4 mesos per a un dels companys, així com el pagament de 5.000 € de responsabilitat civil. A l’altre company li demanen 6 mesos de presó. A més la Guàrdia Urbana es persona com a acusació particular, demanant 4 anys de presó i 21.000€ de responsabilitat civil. Finalment tot apunta que també es personarà l’Ajuntament de Barcelona, colze a colze amb la Guàrdia Urbana quan es tracta de reprimir treballadors en lluita.

L’altre cas és el de El Corte Inglés. Els darrers mesos de 2015 vam dur a terme una campanya de boicot a aquesta empresa per denunciar la seva participació en processos penals contra vaguistes del 29M, així com per visibilitzar la política de por i repressió contra els seus propis treballadors, els múltiples casos de masclisme empresarial i les connexions entre l’empresa i alts càrrecs polítics, policials, judicials i eclesiàstics. Aquesta campanya va tenir com a conseqüència la detenció de 3 companys i la seva posterior imputació per delictes de coacció i obstrucció a la justícia. La petició fiscal contra aquests companys ascendeix a 5 anys de presó i 6.500€ de multa per a cadascun d’ells.

Tots dos casos no són més que exemples del que tristament es ve consolidant des de fa anys: un enduriment brutal de la persecució contra sindicalistes i treballadores en lluita. No es tracta de casos aïllats. Arran de la successió de vagues generals que van començar en 2011, comptem per centenars els treballadors represaliats en piquets i conflictes sindicals. Alguns mitjans parlaven de la major ofensiva contra el sindicalisme des de la dictadura. Pràcticament tots els conflictes laborals mínimament contundents, amb accions més enllà de les estrictament jurídiques, acaben amb imputacions penals i alguns d’ells ja amb condemnes fermes: vagues generals, vaga minera, conflicte de Coca Cola, treballadores i estudiants de la UAB, treballadors de Arcelor, miners de Zarreu, muntatge del 14N a Logronyo, sindicalistes d’Airbus, jornaleres andaluses… La llista és interminable.

Sota el nostre punt de vista aquest enduriment de la repressió no és casual. Es tracta d’una maniobra política per acabar amb el poc que queda. Des de fa temps ja venim escoltant veus que des dels despatxos de les empreses clamen per una regulació estricta de les lluites laborals, a través, principalment, de limitar el dret a vaga, però també limitant i fins i tot impossibilitant les lluites col·lectives als centres de treball, els piquets i l’acció directa. I aquesta situació que es viu en el context laboral té una versió equivalent en l’àmbit sociopolític: per a l’Estat, a través de policies, fiscals i jutges, el sindicalisme és coacció i els moviments polítics i socials són terrorisme.

No volem, però, declarar-nos innocents a qualsevol preu. Reconeixem el conflicte i reneguem d’una idea de sindicalisme canalitzada cap a l’única opció dels jutjats. La lluita obrera mai s’ha limitat a posar denúncies i no podem permetre que es converteixi en això, més encara en un moment com l’actual, en el qual cada vegada tenim menys garanties: lleis més estrictes, menys drets i sentències més desfavorables. Fa unos mesos ens copejava la notícia que un jutjat havia avalat la contractació d’empresa externes per a la cobertura dels serveis que es deixen de prestar en una vaga. Amb exemples així, podem permetre’ns canviar la lluita als carrers i als llocs de treball pels jutjats?

Ho hem dit mil vegades, davant la repressió només ens queda seguir lluitant. Ens neguem a callar enfront dels acomiadaments i sancions. Ens neguem a mirar cap a un altre costat davant de la precarietat, els contractes temporals i els sous miserables. Ens neguem a consentir l’assetjament laboral o les discriminacions de gènere, raça o orientació sexual. Molt més que la presó, ens espanta la condemna a una vida de submissió i misèria.

Per tot això amb aquest comunicat us demanem que us solidaritzeu amb els treballadors represaliats, que difongueu el cas perquè més gent sigui conscient que això és un atac contra totes i tots, que recolzeu les mobilitzacions que es convoquin… Però sobretot, que us organitzeu, que alimenteu el moviment obrer als llocs de treball, als barris i als pobles. Ells tenen presons, policies, fiscals, polítics, jutges… Però nosaltres som molts més, i sempre serem molts més.

Llibertat anarcosindicalistas represaliats.
#SolidaritatInquestionable

SALUT I BON VIATGE

Share

PRESENTACIÓN DE LA REVISTA “LIBRES Y SALVAJES Nº 4” EN LA CINETIKA

Sale a la calle el cuarto número de la publicación de pensamiento contra la máquina Libres y Salvajes. Este número viene encuadernado, con portada en cartulina y un grabado artesanal en la portada diseñado por J. Ginés (instagram: j_gines_). Agradecemos al colectivo Candao Crew su colaboración para financiar la revista y todas las demás personas que han participado traduciendo, escribiendo, cediéndonos sus textos, corrigiendo,etc… En este número podréis encontrar artículos sobre nanotecnología, defensa de la tierra, resistencias históricas a la máquina, nuevas tecnologías, permacultura, etc… El precio de la revista es de 4 euros, 3 euros para distribuidoras. Puedes hacer tu pedido en blogmoai@gmail.com. Adjuntamos a continuación un extracto de la editorial.

Este número de la revista sale con casi tres años de retraso. Los motivos son varios y nos parece importante nombrarlos. En primer lugar, nuestro tiempo y energía para dedicar al proyecto han disminuido, y gran parte de nuestro esfuerzo se ha dirigido a otro proyecto importante, la creación de una pequeña editorial y distribuidora. Tras la traducción y edición de Ned Ludd y la Reina Mab, de Peter Linebaugh, nos sumergimos en un texto propio, 12 Historias Ludditas, además de la maquetación y edición de otros textos más breves y otros que vendrán. Esto mermó nuestro trabajo en la revista, aunque no fue lo único.
Sí, hay objetivos claros que no varían ni en la publicación ni en nuestras vidas. El odio a quien destruye el planeta, la rabia por la pérdida cada vez más acentuada de autonomía individual y colectiva, por la pérdida de conocimientos milenarios imprescindibles para una vida autosuficiente. La necesidad de conocer momentos, culturas y transformaciones pasadas o presentes que nos ayuden a obtener una visión global del punto en el que nos encontramos y a afrontar los cambios que vendrán. El sabor amargo en la boca al ver cómo quienes se enfrentan a la dominación y pretenden emanciparse de todo estado y autoridad se acomodan y se justifican en el uso inconsciente de nuevas tecnologías esclavizantes.
Hemos visto cómo avances tan recientes como la iluminación artificial o el automóvil han dado paso al panóptico del futuro, la smart city, ciudades inteligentes para autómatas humanos. De la misma manera, el control y dominación de la tierra con los transgénicos ha dado paso a la nano-bio-tecnología mientras científicos y tecnócratas capitalistas campan a sus anchas por el espacio exterior en busca de algún otro recurso que explotar. Queremos y necesitamos conocer cómo han sido y son exterminadas las culturas preindustriales y cómo nuestros predecesores, los ludditas, fueron borrados de la historia y así aprender de ello. Pretendemos ser críticos, que no dogmáticos, con las nuevas tecnologías. El whatsapp y los smartphones se han adueñado de las relaciones sociales, lo cual nos duele, pero nos duele mucho más cuando se apoderan de nuestras amigas y personas afines o cercanas. Algunos de estos temas se tratan en este cuarto número de Libres y Salvajes, mostrando una realidad que nos deprime, nos aboca a la derrota y a la desesperación.
Las posibilidades de romper las cadenas tecnológicas son menores conforme las redes del sistema de dominación se fortalecen y se entrelazan, cerrando sus resquicios. Sin embargo, aún queda algo de animal salvaje en el fondo de muchas personas, un instinto tan natural como inherente que lucha por liberarse en el interior de cada ser. Y un jabalí es más peligroso y más furo si está herido, y nosotros lo estamos. Aún quedan ejemplos de jabalíes que resisten a ser cazados por el mundo moderno y civilizado, aún hay hueco para la autonomía y la desdomesticación, aún podemos ser cimarrones y liberarnos de la correa y el collar que nos han puesto a la fuerza pero que a veces lucimos con orgullo. La resistencia indígena, las luchas en defensa de la tierra, la defensa de los bosques, la recuperación de semillas milenarias, los proyectos de okupación rural, la crítica antitecnológica y anarquista, la recuperación de saberes… Todos estos proyectos e ideas nos motivan, nos hacen volver a la carga y con más fuerza en este envite desordenado y desesperado.

http://archivomoai.blogspot.com.es/

SALUT Y BUEN VIAJE

Share