Arxiu de la categoria: Solidaridad

TAXIS ANARQUÍA

Tras su disolución en 2012, vuelve este servicio de taxi característico en su forma de atender a la clientela. Amabilidad y simpatía en el trato al pasaje, e interés en aplicar sus opiniones para conseguir el servicio más adecuado.

Posibilidad de cargar el teléfono móvil.

Escuchar la música que les agrade (Clásica, punk, heavy, jazz…) conectar su tfo. móvil o silencio sino les apetece.

Viajar con su animal de compañía.

Conversaciones temáticas: Anarquismo, Punk, Barcelona Subterránea, Parapsicología, o lo que se les ocurra; o silencio sino les apetece conversar.

Taxi gratuito para situaciones de precariedad y urgencia (Infórmese). Un servicio de taxi de carácter idealista y fraternal donde las ideas anarquistas y el Punk, son su base e influencia.

Salud, Punk y Anarquía!

Taxis Anarquía    Tel. 620 20 91 20.

Servicio de Taxi nocturno de 22 a 05h, viernes fiesta.

(La recogida a domicilio no tiene ningún recargo, conectándose el taxímetro en el momento de recoger al cliente/a).

SALUT I BUEN VIAJE

Share

LA CANADENCA: LA SOLIDARITAT

Dissabte passat vam dur a terme el primer dels actes commemoratius de la vaga de La Canadenca en el qual vam rememorar els esdeveniments principals d’un dels processos històrics més importants de l’anarcosindicalisme, una vaga on els treballadors units en solidaritat i suport mutu van aconseguir després de llargues jornades de desgast en la lluita; millores salarials, la readmissió dels obrers acomiadats, l’alliberament dels vaguistes detinguts i la implantació de la jornada laboral de 8 hores per decret llei. A més, vam donar un repàs als nostres últims conflictes sindicals per demostrar que l’acció directa i la solidaritat entre treballadors no són eines del passat, sinó que la seva vigència es constata dia a dia a la lluita organitzada contra la precarietat laboral i l’explotació a la qual la majoria de treballadors estem abocats.

En el nostre següent acte abordarem el tema de la solidaritat amb un col·loqui reincidint sobre la vaga de La Canadenca “La vaga prohibida: solidaritat en acció” i comptarem amb l’actuació de Los Bio-Lentos, una agrupació de poetes i performers que tancaran l’acte retornant a la paraula el seu caràcter més subversiu. Us esperem aquest dissabte al casal de la Prosperitat a les 18.00

Salut i anarquía!

SALUT I BON VIATGE

Share

UN SEGLE DE LA VAGA DE LA CANADIENSE I JORNADES COMMEMORATIVES

Des de la CNT de Barcelona us convidem a participar de les Jornades de commemoració dels 100 anys de la Vaga de la Canadenca, coneguda a l’època com La Canadiense (fàbrica d’electricitat de capital canadenc), una vaga prohibida, solidària i una de les més importants de la història de la classe obrera moderna. Un fet històric que va demostrar la capacitat transformadora d’una classe treballadora conscient i organitzada.

Les jornades consten de 7 actes. Des del 9 de febrer fins al 23 de març.
En cada acte volem remarcar els fets ocorreguts aquella setmana i els hem dividit en els següents:
-9 Febrer: 1. L’inici de la Vaga
-16 Febrer: 2. La solidaritat.
-23 Febrer. 3. La insubmissió
-2 Març 4. Solidaritat feminista
-9 març 5. La vaga continua
-16 Març 6. El triomf sindicalista
-23 Març 7. La lluita segueix

La Vaga va començar un 5 de febrer de 1919, en solidaritat a 8 treballadors acomiadats per no acceptar una rebaixa de sou quan van passar de temporals a fixos, una vaga solidària; i va acabar amb el reconeixement ell 17 de març de bona part de les exigències dels vaguistes que van ser 4:
-Readmissió dels acomiadats i no represalies.
-Augment dels salaris entre un 50 i un 100% del sou
-Jornada laboral de 8 hores
-Llibertat dels empresonats

El 17 de març l’empresa i el govern cedeixen a quasi totes les exigències dels vaguistes, però encara continuen alguns presos, i la jornada de 8 h està promès en un decret però no per llei.

Després es va fer un altre vaga per alliberar als presos, més de 3.000, que va acabar el 3 d’Abril amb la llibertat de la majoria i l’aprovació per llei de la jornada laboral de 8 hores per a totes les treballadores.

Una victòria de la classe obrera!!!!.

EVENTO FB: https://www.facebook.com/events/2258306924493414/

Ver más

SALUT I BON VIATGE

 

Share

10 ANYS DE PRESÓ PER AJUDAR A UN REFUGIAT? ACTE DE SUPORT A LA LOLA

LA SOLIDARITAT NO POT SER DELICTE!

La nostra companya Lola Gutiérrez, Delegada Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona, i activista en pro dels drets de les persones migrants, serà jutjada a Grècia a finals del proper mes de novembre (a menys que hi hagi algun tipus d’aplaçament en la data actualment prevista). La Lola està encausada en dos delictes penals que podrien suposar una condemna de fins a 10 anys de presó, segons la legislació del país hel·lènic.

Per a nosaltres, la Lola no ha comès cap delicte, perquè en cap cas creiem que s’hagi de considerar un delicte la solidaritat amb les persones refugiades, i és per això que reclamem la seva lliure absolució. Volem que la Lola torni a casa després del judici, absolta i lliure. Que torni amb la seva família, amb la seva gent i amb nosaltres, els seus companys i companyes de militància, per a poder seguir desenvolupant la seva activitat en l’àmbit sindical i social amb la mateixa força, dedicació i compromís. Una activitat que per a nosaltres és imprescindible.

Fem una crida  a totes les persones solidàries que lluiten per un món més just, a unir la seva veu a la nostra en l’exigència de llibertat per a la nostra companya. Si ens toquen a una ens toquen a totes.

LOLA ABSOLUCIÓ!

SALUT I BON VIATGE

Share

DIVENDRES 16 DE NOVEMBRE MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DE L´OBRERA

Aquest proper divendres 16 de novembre, tindrà lloc una manifestació al carrer Balmes  nº150 de Barcelona, de suport al centre social L’Obrera de Sabadell.

ObreraVs Cajamar

De qui és aquest local? El local de l’Obrera pertany legalment a Cajamar, una entitat bancària que va cedir la gestió dels seus immobles al grup Haya Real Estate, un grup gestor controlat per un fons voltor dels EEUU i vinculat a grans famílies de la burgesia i el poder polític de l’Estat Espanyol com els Aznar.

Qui participa de l’Obrera? Participem persones a títol individual, tot i que acollim a diverses entitats sense local com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) de Sabadell. Tothom que hi vulgui participar està convidat a fer-ho!

Quins projectes s’estan desenvolupant? Actualment estem tirant endavant diferents projectes com el d’un taller de lectures, un grup de dones, el gimnàs popular “Rukeli”, Capoeira, classes de salsa i swing, diversos col·lectius d’art, un bar autogestionat, Breakdance, el grup excursionista “ La Màquia”, un hort urbà i moltes coses més.

Com ens organitzem? A nivell tècnic tenim una assemblea gestora formada per persones a títol individual i representants de les diferents activitats, que es reuneix cada quinze dies per garantir que els diferents projectes es coordinen entre sí, però tothom està convidat a participar-hi!

En quin estat legal ens trobem? El passat mes de març, 17 persones es van auto-inculpar per via civil per tal de defensar l’espai. Hem aguantat un any més, teixint relacions amb diferents entitats del sud de Sabadell i participant a les festes majors dels barris. El pròxim mes de setembre comença el judici contra les 17 companyes i és per això que engeguem aquesta campanya de firmes, per tal visibilizar el teu suport a la causa.

L’Obrera som totes i la fem entre totes!

twitter: https://twitter.com/l_obrera?lang=es

SALUT I BON VIATGE

Share

VERMUT ANTIREPRESSIU PER A LA CAMPANYA #SolidaritatInqüestionable

El proper diumenge 28 d’Octubre a partir de les 11:30h a l’hort autogestionat “Date una huerta” organitzem un vermut solidari per a visibilitzar la repressió contra l’anarcosindicalisme. Entenem que un model sindical basat en l’acció directa porta inevitablement al conflicte, doncs no ens dobleguem davant la patronal, sigui quin sigui el seu color. Forma part del nostre projecte revolucionari marcar una línia rupturista amb el sindicalisme acomodat, amb les organitzacions institucionalitzades, en definitiva, amb les centrals sindicals desclassades. Entenem que el sindicalisme és l’eina més important de la classe treballadora. És per això que creiem en l’acció directa: no entenem cap relació amb la classe dominant que no passi pel conflicte, doncs empresaris i polítics existeixen gràcies al nostre treball i hem de girar la truita. És per això que diem que en les lluites obreres el conflicte és ineludible i la solidaritat és inqüestionable.

Durant la campanya electoral de les eleccions municipals de 2015 vam convocar un piquet a les portes del Casino de Poble Nou, on s’estava celebrant un debat electoral amb les persones que per aquell moment eren els alcaldables a la ciutat de Barcelona. Entre aquestes persones estava Xavier Trias, un dels responsables de la cessió il·legal de treballadors informàtics de la Generalitat a empreses com IECISA (Informàtica El Corte Inglés SA). El piquet de la CNT buscava visibilitzar la irresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya d’incomplir la sentència favorable als treballadors, els quals estaven apartats dels seus llocs de treball fins i tot després que un jutge els donés la raó i dictaminés que havien de ser contractats directament per la pròpia Generalitat. Durant el transcurs de l’acte, el piquet va ser atacat per un grup de persones que posteriorment vam saber que eren Guàrdies Urbans vestits de paisà. Com a resposta, es va produir un tall del subministrament elèctric del debat electoral i per tant va estar diversos minuts sense emissió televisiva. El resultat de tot això va ser la imputació de 2 companys acusats de diferents delictes, agreujat d’atemptat contra l’autoritat i delicte d’alteració d’acte electoral.

Una vegada tancat el sumari, la petició fiscal ascendeix a 2 anys i 4 mesos per a un dels companys, així com el pagament de 5.000 € de responsabilitat civil. A l’altre company li demanen 6 mesos de presó. A més la Guàrdia Urbana es persona com a acusació particular, demanant 4 anys de presó i 21.000€ de responsabilitat civil.

Ho hem dit mil vegades, davant la repressió només ens queda seguir lluitant. Ens neguem a callar enfront dels acomiadaments i sancions. Ens neguem a mirar cap a un altre costat davant de la precarietat, els contractes temporals i els sous miserables. Ens neguem a consentir l’assetjament laboral o les discriminacions de gènere, raça o orientació sexual. Molt més que la presó, ens espanta la condemna a una vida de submissió i misèria.

En les lluites obreres, el conflicte és ineludible i la solidaritat inqüestionable!
Llibertat anarcosindicalistes represaliats!

#SolidaritatInqüestionable

Pots fer difusió d’aquest acte al twitter fent RT al següent twitt: https://twitter.com/CNT_Barcelona/status/1054449159279964160

Publicació a FaceBook: https://www.facebook.com/cnt.barcelona/photos/a.231384346998092/1347422312060951/?type=3&theater

Publicació a Instagram: https://www.instagram.com/p/BpPvjCSB0hI/?taken-by=cnt_barcelona

Uneix-te al nostre canal de Telegram: t.me/CNT_Barcelona

SALUT I BON VIATGE

Share

CAIXA DE RESISTÈNCIA DE SUPORT ALS TAXISTES EN VAGA

SOLIDARITAT I AJUDA ALS TAXISTES EN VAGA
Portem més de 7 dies de vaga indefinida al taxi de Barcelona, defensant els nostres llocs de treball contra multinacionals com Uber i Cabify. Hi ha companys i companyes que estan en una situació econòmica familiar molt difícil. Demanem solidaritat i ajuda en aquests moments decisius per al sector del taxi. Aportem aquest número de compte com a caixa de resistència, per a totes les persones, col·lectius, sindicats … que vulguin ajudar-nos:

La Caixa: ES08 2100 1183 3902 0024 9028

Posem a disposició la caixa de resistència de la secció del taxi, en suport dels taxistes en vaga. Qualsevol treballador / treballadora del taxi,  autònoma o assalariada que es trobi en dificultats econòmiques, pot sol·licitar ajuda de la caixa de resistència, posant-se en contacte amb nosaltres en aquesta adreça de correu electrònic:

mail: seccio.taxi@barcelona.cnt.es

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

CINCO AÑOS DE LA DESAPACICIÓN DEL TAXISTA ELÍAS CARRERA COLMENERO

Hoy se cumplen cinco años desde que se perdió la pista de Elías Carrera Colmenero, un taxista ourensano que desapareció tras alquilar un coche en Ourense que devolvió, horas después, en Vigo, donde algunas personas lo situaron en las inmediaciones de Alcampo. Esa fue la última noticia que sus familiares tuvieron de él.

Su mujer y su hija piden que todo aquel que pueda ofrecer una pista, por mínima que sea, sobre su paradero se ponga en contacto con el 112.

Es difícil entender el dolor que sufren. Solo se percibe por las lágrimas que asoman en sus ojos cada vez que hablan de Elías Carrera Colmenero. Hoy se celebra el día de las personas desaparecidas sin causa, y la historia de Mercedes Rivero y de Sandra y Tamara Carrera refleja lo que supone una pérdida tan inusual en una familia. Llevan tres años esperando en Ourense por su esposo y su padre.

Desapareció el 17 de julio del 2013 de su casa. «Solo recuerdo que al mediodía oí cómo se cerraba la puerta, pero no le di importancia», dice Sandra. No sabía que sería la última vez que vería a su padre. No fue hasta horas después, cuando comprobaron que el taxi que conducía seguía en el garaje, cuando se percataron de que algo pasaba. «Al principio pensamos que habría sido un arrebato y que volvería a las pocas horas. Pero no fue así», relatan

A lo largo de este tiempo, Mercedes y sus dos hijas han recorrido toda Galicia y la zona de la raia portuguesa que linda con Ourense repartiendo fotos de su marido y padre, reuniéndose con posibles testigos o con personas que aseguraban haberlo visto. Pero a día de hoy no hay pistas. En todos estos meses por sus cabezas ha pasado de todo. «Llevaba tiempo triste, había bajado el ritmo de trabajo. Sin ganas de hacer nada ni de ver a gente. Pero con nosotras estaba bien. No tenía problemas económicos. Se acercaba la boda de una familiar y eso a lo mejor lo puso nervioso…. No se llevó nada de valor, ni su móvil, ni su cartera,…», especula la esposa. En realidad poco saben de las causas. «Intentas buscar una explicación. Así día tras día. Todas las mañana me levanto pensando en dónde estará y creyendo que me va a llamar. Estoy atenta a todo lo que ocurre. Si escuchamos que ha aparecido un cuerpo, sea donde sea, llamamos….», relata Mercedes. Y cuenta cómo una pista la llevó hasta Vigo. «Hace un año nos llamaron, fuimos rápidamente. Incluso yo recogí ropa de mi marido, por si estaba mal y había que arroparlo. Pero al final era una pista falsa. Te llevas muchas decepciones y tienes que reponerte. Hacemos todo lo que podemos y más, pero nada de nada», relata casi llorando. La familia de Elías Carrera sigue buscando y esperando. «Ahora mismo solo queremos saber dónde está. Tener noticias de él, sean cuales sean. Nuestra vida se paró en el 2013», afirma Sandra. «Necesitas saber si lo está pasando mal, si tiene algún problema, si hay algo que puedas hacer…», dice. El caso de Elías Carrera sigue abierto, aunque no hay actualmente ninguna pista, ningún hilo del que tirar. Por eso su familia sigue recorriendo localidades, reuniéndose con posibles testigos y haciendo todo lo posible para buscar esa esperanza que pueda terminar con su sufrimiento. «Sabemos que es mayor de edad -Elías tiene 63 años- pero si la familia lo reclama, como es nuestro caso, algo habrá que hacer», explican. La Asociación de Familiares de Personas Desaparecidas sin Causa Aparente (Inter-SOS) calcula que al año desaparecen en España alrededor de mil personas sin saber el motivo. Hay casos muy mediáticos, como fue el del joven Hodei Egiluz, desaparecido en Amberes en el 2013, cuyo cuerpo fue encontrado este año, o el del niño Jeremy Vargas, que fue visto por última vez hace nueve años. Pero también de familias anónimas, como la de Mercedes, que sufren lo que se denomina la angustia infinita. La fecha del 9 de marzo, para recordar a las personas desaparecidas, fue elegida en el año 2010 en recuerdo de Cristina Bergua, ya que fue ese día de 1997 cuando la joven, de 17 años y residente en Cornellá, desapareció de su casa. Todavía no se sabe nada de ella.

 

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

EL TAXISTA ACUSADO DE QUEMAR LOS CABIFY PIDE AYUDA ECONÓMICA A SUS COMPAÑEROS

La asociación Solidaridad del Taxi se plantea subir la cuota para afrontar los gastos del proceso judicial y compra un local fuera del aeropuerto.

El taxista acusado de quemar los nueve coches de Cabify en un hotel rural de Castilblanco de los Arroyos durante la Feria de Abril de 2017 ha solicitado ayuda económica a sus compañeros del sector para poder hacer frente a los gastos que acarreará su defensa.

Francisco B. H., taxista de Sevilla pero que es natural de Castilblanco y tiene casa en este pueblo, fue detenido a principios de juino  por la Guardia Civil, que le imputa un delito de daños y lo considera el principal sospechoso del incendio de los coches de Cabify que habían venido a reforzar el servicio de esta empresa durante la Feria de Abril.

Este taxista, que no lleva muchos años en el sector, pertenece a la asociación Solidaridad del Taxi, que tiene el monopolio sobre la parada del aeropuerto de San Pablo. Esta asociación celebró la pasada semana una asamblea en la que se planteó la posibilidad de subir las cuotas a los afiliados, que actualmente es de 100 euros al año, para así hacer frente a todas las costas del proceso judicial abierto contra varios taxistas asociados.

Aunque Francisco B. H., que está en libertad con cargos, es el único investigado por el incendio de los coches de Cabify, hay otra treintena de taxistas del aeropuerto imputados por otros delitos de daños, amenazas y coacciones ocurridas en la parada de la terminal.

Todos estos sabotajes e incidentes están siendo investigados en una misma macrocausa contra la mafia del taxi que mantiene abierta la juez de Instrucción número 8 de Sevilla, Reyes Flores. A los taxistas de Solidaridad se les imputa también el delito de pertenencia a organización criminal, mientras que a algunos de ellos se les investiga por los daños causados en los aseos de la terminal.

Estos destrozos coincidieron en el tiempo con el litigio que emprendió AENA contra Solidaridad del Taxi por el incumplimiento de las condiciones del contrato de alquiler del local que funciona como sede de la asociación en el aeropuerto de San Pablo. AENA ha solicitado a la Justicia que desaloje a los taxistas, después de que comprobaran que éstos tenían abiertos un bar que vendía productos a terceros, algo que incumple las condiciones del alquiler.

Solidaridad ha adquirido una casa próxima al aeropuerto, en la carretera que enlaza con las instalaciones de Airbus, para trasladar su sede a este inmueble en las próximas semanas y habilitar allí una cafetería y unas oficinas, como tenían hasta ahora en el almacén de segunda categoría que utilizaban como sede.

El foco sobre Cabrera

La asociación Sevilla semueve ha pedido al Ayuntamiento y, en concreto, al delegado de Movilidad y Seguridad, Juan Carlos Cabrera, que “tome cartas respecto a la situación de hostilidad y mala praxis que provoca cierto sector del taxi en el aeropuerto de Sevilla, puerta turística de la ciudad y que tan mala imagen deja en ocasiones debido a la actividad sin control que allí desempeñan muchos de los taxistas de la capital hispalense”.

En un comunicado, la asociación lamenta que “con cada nueva información” que se publica sobre la mafia del taxi, “la gestión del Ayuntamiento de Sevilla resulta cada vez más bochornosa y, en particular, la de la Delegación de Movilidad, cuyo responsable, como director que fue del Instituto del Taxi, conoce el caso mejor que nadie. Pocos serán los sevillanos que no se avergüencen al leer sobre la trama que desarrollan el grupo de taxistas que ha establecido un monopolio en el aeropuerto a base de coacciones y amenazas, según vienen narrando los medios a través de fuentes policiales”, señalan desde la asociación.

Para Sevilla semueve, el delegado Juan Carlos Cabrera “se mantiene impasible, mirando para otro lado en un caso que da para varios guiones de cine. No sólo no se corta a la hora de echar balones fuera y eludir su responsabilidad de solucionar los problemas de la ciudad, sino que parece darse por satisfecho afirmando que no se pueden tomar medidas hasta haber una sentencia firme”./Diario de Sevilla

SALUT Y BUEN VIAJE

Share