Arxiu de la categoria: Solidaridad

DIVENDRES 16 DE NOVEMBRE MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DE L´OBRERA

Aquest proper divendres 16 de novembre, tindrà lloc una manifestació al carrer Balmes  nº150 de Barcelona, de suport al centre social L’Obrera de Sabadell.

ObreraVs Cajamar

De qui és aquest local? El local de l’Obrera pertany legalment a Cajamar, una entitat bancària que va cedir la gestió dels seus immobles al grup Haya Real Estate, un grup gestor controlat per un fons voltor dels EEUU i vinculat a grans famílies de la burgesia i el poder polític de l’Estat Espanyol com els Aznar.

Qui participa de l’Obrera? Participem persones a títol individual, tot i que acollim a diverses entitats sense local com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) de Sabadell. Tothom que hi vulgui participar està convidat a fer-ho!

Quins projectes s’estan desenvolupant? Actualment estem tirant endavant diferents projectes com el d’un taller de lectures, un grup de dones, el gimnàs popular “Rukeli”, Capoeira, classes de salsa i swing, diversos col·lectius d’art, un bar autogestionat, Breakdance, el grup excursionista “ La Màquia”, un hort urbà i moltes coses més.

Com ens organitzem? A nivell tècnic tenim una assemblea gestora formada per persones a títol individual i representants de les diferents activitats, que es reuneix cada quinze dies per garantir que els diferents projectes es coordinen entre sí, però tothom està convidat a participar-hi!

En quin estat legal ens trobem? El passat mes de març, 17 persones es van auto-inculpar per via civil per tal de defensar l’espai. Hem aguantat un any més, teixint relacions amb diferents entitats del sud de Sabadell i participant a les festes majors dels barris. El pròxim mes de setembre comença el judici contra les 17 companyes i és per això que engeguem aquesta campanya de firmes, per tal visibilizar el teu suport a la causa.

L’Obrera som totes i la fem entre totes!

twitter: https://twitter.com/l_obrera?lang=es

SALUT I BON VIATGE

Share

VERMUT ANTIREPRESSIU PER A LA CAMPANYA #SolidaritatInqüestionable

El proper diumenge 28 d’Octubre a partir de les 11:30h a l’hort autogestionat “Date una huerta” organitzem un vermut solidari per a visibilitzar la repressió contra l’anarcosindicalisme. Entenem que un model sindical basat en l’acció directa porta inevitablement al conflicte, doncs no ens dobleguem davant la patronal, sigui quin sigui el seu color. Forma part del nostre projecte revolucionari marcar una línia rupturista amb el sindicalisme acomodat, amb les organitzacions institucionalitzades, en definitiva, amb les centrals sindicals desclassades. Entenem que el sindicalisme és l’eina més important de la classe treballadora. És per això que creiem en l’acció directa: no entenem cap relació amb la classe dominant que no passi pel conflicte, doncs empresaris i polítics existeixen gràcies al nostre treball i hem de girar la truita. És per això que diem que en les lluites obreres el conflicte és ineludible i la solidaritat és inqüestionable.

Durant la campanya electoral de les eleccions municipals de 2015 vam convocar un piquet a les portes del Casino de Poble Nou, on s’estava celebrant un debat electoral amb les persones que per aquell moment eren els alcaldables a la ciutat de Barcelona. Entre aquestes persones estava Xavier Trias, un dels responsables de la cessió il·legal de treballadors informàtics de la Generalitat a empreses com IECISA (Informàtica El Corte Inglés SA). El piquet de la CNT buscava visibilitzar la irresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya d’incomplir la sentència favorable als treballadors, els quals estaven apartats dels seus llocs de treball fins i tot després que un jutge els donés la raó i dictaminés que havien de ser contractats directament per la pròpia Generalitat. Durant el transcurs de l’acte, el piquet va ser atacat per un grup de persones que posteriorment vam saber que eren Guàrdies Urbans vestits de paisà. Com a resposta, es va produir un tall del subministrament elèctric del debat electoral i per tant va estar diversos minuts sense emissió televisiva. El resultat de tot això va ser la imputació de 2 companys acusats de diferents delictes, agreujat d’atemptat contra l’autoritat i delicte d’alteració d’acte electoral.

Una vegada tancat el sumari, la petició fiscal ascendeix a 2 anys i 4 mesos per a un dels companys, així com el pagament de 5.000 € de responsabilitat civil. A l’altre company li demanen 6 mesos de presó. A més la Guàrdia Urbana es persona com a acusació particular, demanant 4 anys de presó i 21.000€ de responsabilitat civil.

Ho hem dit mil vegades, davant la repressió només ens queda seguir lluitant. Ens neguem a callar enfront dels acomiadaments i sancions. Ens neguem a mirar cap a un altre costat davant de la precarietat, els contractes temporals i els sous miserables. Ens neguem a consentir l’assetjament laboral o les discriminacions de gènere, raça o orientació sexual. Molt més que la presó, ens espanta la condemna a una vida de submissió i misèria.

En les lluites obreres, el conflicte és ineludible i la solidaritat inqüestionable!
Llibertat anarcosindicalistes represaliats!

#SolidaritatInqüestionable

Pots fer difusió d’aquest acte al twitter fent RT al següent twitt: https://twitter.com/CNT_Barcelona/status/1054449159279964160

Publicació a FaceBook: https://www.facebook.com/cnt.barcelona/photos/a.231384346998092/1347422312060951/?type=3&theater

Publicació a Instagram: https://www.instagram.com/p/BpPvjCSB0hI/?taken-by=cnt_barcelona

Uneix-te al nostre canal de Telegram: t.me/CNT_Barcelona

SALUT I BON VIATGE

Share

CAIXA DE RESISTÈNCIA DE SUPORT ALS TAXISTES EN VAGA

SOLIDARITAT I AJUDA ALS TAXISTES EN VAGA
Portem més de 7 dies de vaga indefinida al taxi de Barcelona, defensant els nostres llocs de treball contra multinacionals com Uber i Cabify. Hi ha companys i companyes que estan en una situació econòmica familiar molt difícil. Demanem solidaritat i ajuda en aquests moments decisius per al sector del taxi. Aportem aquest número de compte com a caixa de resistència, per a totes les persones, col·lectius, sindicats … que vulguin ajudar-nos:

La Caixa: ES08 2100 1183 3902 0024 9028

Posem a disposició la caixa de resistència de la secció del taxi, en suport dels taxistes en vaga. Qualsevol treballador / treballadora del taxi,  autònoma o assalariada que es trobi en dificultats econòmiques, pot sol·licitar ajuda de la caixa de resistència, posant-se en contacte amb nosaltres en aquesta adreça de correu electrònic:

mail: seccio.taxi@barcelona.cnt.es

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

CINCO AÑOS DE LA DESAPACICIÓN DEL TAXISTA ELÍAS CARRERA COLMENERO

Hoy se cumplen cinco años desde que se perdió la pista de Elías Carrera Colmenero, un taxista ourensano que desapareció tras alquilar un coche en Ourense que devolvió, horas después, en Vigo, donde algunas personas lo situaron en las inmediaciones de Alcampo. Esa fue la última noticia que sus familiares tuvieron de él.

Su mujer y su hija piden que todo aquel que pueda ofrecer una pista, por mínima que sea, sobre su paradero se ponga en contacto con el 112.

Es difícil entender el dolor que sufren. Solo se percibe por las lágrimas que asoman en sus ojos cada vez que hablan de Elías Carrera Colmenero. Hoy se celebra el día de las personas desaparecidas sin causa, y la historia de Mercedes Rivero y de Sandra y Tamara Carrera refleja lo que supone una pérdida tan inusual en una familia. Llevan tres años esperando en Ourense por su esposo y su padre.

Desapareció el 17 de julio del 2013 de su casa. «Solo recuerdo que al mediodía oí cómo se cerraba la puerta, pero no le di importancia», dice Sandra. No sabía que sería la última vez que vería a su padre. No fue hasta horas después, cuando comprobaron que el taxi que conducía seguía en el garaje, cuando se percataron de que algo pasaba. «Al principio pensamos que habría sido un arrebato y que volvería a las pocas horas. Pero no fue así», relatan

A lo largo de este tiempo, Mercedes y sus dos hijas han recorrido toda Galicia y la zona de la raia portuguesa que linda con Ourense repartiendo fotos de su marido y padre, reuniéndose con posibles testigos o con personas que aseguraban haberlo visto. Pero a día de hoy no hay pistas. En todos estos meses por sus cabezas ha pasado de todo. «Llevaba tiempo triste, había bajado el ritmo de trabajo. Sin ganas de hacer nada ni de ver a gente. Pero con nosotras estaba bien. No tenía problemas económicos. Se acercaba la boda de una familiar y eso a lo mejor lo puso nervioso…. No se llevó nada de valor, ni su móvil, ni su cartera,…», especula la esposa. En realidad poco saben de las causas. «Intentas buscar una explicación. Así día tras día. Todas las mañana me levanto pensando en dónde estará y creyendo que me va a llamar. Estoy atenta a todo lo que ocurre. Si escuchamos que ha aparecido un cuerpo, sea donde sea, llamamos….», relata Mercedes. Y cuenta cómo una pista la llevó hasta Vigo. «Hace un año nos llamaron, fuimos rápidamente. Incluso yo recogí ropa de mi marido, por si estaba mal y había que arroparlo. Pero al final era una pista falsa. Te llevas muchas decepciones y tienes que reponerte. Hacemos todo lo que podemos y más, pero nada de nada», relata casi llorando. La familia de Elías Carrera sigue buscando y esperando. «Ahora mismo solo queremos saber dónde está. Tener noticias de él, sean cuales sean. Nuestra vida se paró en el 2013», afirma Sandra. «Necesitas saber si lo está pasando mal, si tiene algún problema, si hay algo que puedas hacer…», dice. El caso de Elías Carrera sigue abierto, aunque no hay actualmente ninguna pista, ningún hilo del que tirar. Por eso su familia sigue recorriendo localidades, reuniéndose con posibles testigos y haciendo todo lo posible para buscar esa esperanza que pueda terminar con su sufrimiento. «Sabemos que es mayor de edad -Elías tiene 63 años- pero si la familia lo reclama, como es nuestro caso, algo habrá que hacer», explican. La Asociación de Familiares de Personas Desaparecidas sin Causa Aparente (Inter-SOS) calcula que al año desaparecen en España alrededor de mil personas sin saber el motivo. Hay casos muy mediáticos, como fue el del joven Hodei Egiluz, desaparecido en Amberes en el 2013, cuyo cuerpo fue encontrado este año, o el del niño Jeremy Vargas, que fue visto por última vez hace nueve años. Pero también de familias anónimas, como la de Mercedes, que sufren lo que se denomina la angustia infinita. La fecha del 9 de marzo, para recordar a las personas desaparecidas, fue elegida en el año 2010 en recuerdo de Cristina Bergua, ya que fue ese día de 1997 cuando la joven, de 17 años y residente en Cornellá, desapareció de su casa. Todavía no se sabe nada de ella.

 

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

EL TAXISTA ACUSADO DE QUEMAR LOS CABIFY PIDE AYUDA ECONÓMICA A SUS COMPAÑEROS

La asociación Solidaridad del Taxi se plantea subir la cuota para afrontar los gastos del proceso judicial y compra un local fuera del aeropuerto.

El taxista acusado de quemar los nueve coches de Cabify en un hotel rural de Castilblanco de los Arroyos durante la Feria de Abril de 2017 ha solicitado ayuda económica a sus compañeros del sector para poder hacer frente a los gastos que acarreará su defensa.

Francisco B. H., taxista de Sevilla pero que es natural de Castilblanco y tiene casa en este pueblo, fue detenido a principios de juino  por la Guardia Civil, que le imputa un delito de daños y lo considera el principal sospechoso del incendio de los coches de Cabify que habían venido a reforzar el servicio de esta empresa durante la Feria de Abril.

Este taxista, que no lleva muchos años en el sector, pertenece a la asociación Solidaridad del Taxi, que tiene el monopolio sobre la parada del aeropuerto de San Pablo. Esta asociación celebró la pasada semana una asamblea en la que se planteó la posibilidad de subir las cuotas a los afiliados, que actualmente es de 100 euros al año, para así hacer frente a todas las costas del proceso judicial abierto contra varios taxistas asociados.

Aunque Francisco B. H., que está en libertad con cargos, es el único investigado por el incendio de los coches de Cabify, hay otra treintena de taxistas del aeropuerto imputados por otros delitos de daños, amenazas y coacciones ocurridas en la parada de la terminal.

Todos estos sabotajes e incidentes están siendo investigados en una misma macrocausa contra la mafia del taxi que mantiene abierta la juez de Instrucción número 8 de Sevilla, Reyes Flores. A los taxistas de Solidaridad se les imputa también el delito de pertenencia a organización criminal, mientras que a algunos de ellos se les investiga por los daños causados en los aseos de la terminal.

Estos destrozos coincidieron en el tiempo con el litigio que emprendió AENA contra Solidaridad del Taxi por el incumplimiento de las condiciones del contrato de alquiler del local que funciona como sede de la asociación en el aeropuerto de San Pablo. AENA ha solicitado a la Justicia que desaloje a los taxistas, después de que comprobaran que éstos tenían abiertos un bar que vendía productos a terceros, algo que incumple las condiciones del alquiler.

Solidaridad ha adquirido una casa próxima al aeropuerto, en la carretera que enlaza con las instalaciones de Airbus, para trasladar su sede a este inmueble en las próximas semanas y habilitar allí una cafetería y unas oficinas, como tenían hasta ahora en el almacén de segunda categoría que utilizaban como sede.

El foco sobre Cabrera

La asociación Sevilla semueve ha pedido al Ayuntamiento y, en concreto, al delegado de Movilidad y Seguridad, Juan Carlos Cabrera, que “tome cartas respecto a la situación de hostilidad y mala praxis que provoca cierto sector del taxi en el aeropuerto de Sevilla, puerta turística de la ciudad y que tan mala imagen deja en ocasiones debido a la actividad sin control que allí desempeñan muchos de los taxistas de la capital hispalense”.

En un comunicado, la asociación lamenta que “con cada nueva información” que se publica sobre la mafia del taxi, “la gestión del Ayuntamiento de Sevilla resulta cada vez más bochornosa y, en particular, la de la Delegación de Movilidad, cuyo responsable, como director que fue del Instituto del Taxi, conoce el caso mejor que nadie. Pocos serán los sevillanos que no se avergüencen al leer sobre la trama que desarrollan el grupo de taxistas que ha establecido un monopolio en el aeropuerto a base de coacciones y amenazas, según vienen narrando los medios a través de fuentes policiales”, señalan desde la asociación.

Para Sevilla semueve, el delegado Juan Carlos Cabrera “se mantiene impasible, mirando para otro lado en un caso que da para varios guiones de cine. No sólo no se corta a la hora de echar balones fuera y eludir su responsabilidad de solucionar los problemas de la ciudad, sino que parece darse por satisfecho afirmando que no se pueden tomar medidas hasta haber una sentencia firme”./Diario de Sevilla

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

CONCERT DE RAP SOLIDARI

Dissabte 19 de maig, concert de rap antirepressiu dins la campanya de Solidaritat Inqüestionable. Carrer Calàbria 66 a les 18:00 hores.

Tots els beneficis aniran destinats a despeses antirrepresives de la campanya solidaritat inqüestionable de la CNT de Barcelona.

Més informació a:

http://cntbarcelona.org/el-conflicte-es-ineludible-la-solidaritat-inquestionable-comunicat-davant-de-les-peticions-de-preso-a-diversos-anarcosindicalistas-de-la-cnt-de-barcelona/

SALUT I BON VIATGE


Share

ACTE DE SUPORT ALS COMPANYS ENCAUSATS A LES LLUITES OBRERES

Fa uns dies hem rebut avís per part del jutjat, que el proper dimarts 3 d’abril seran jutjats 2 companys de CNT Barcelona. El cas que els afecta és el Cas Casino de Poble Nou. Un piquet realitzat, durant la campanya electoral de les municipals de Barcelona el 2015, en l’espai que dóna nom al cas. Com a resultat d’aquest piquet, i després d’una agressió policial, es imputar càrrecs penals a dos dels nostres companys. Amb motiu de visibilitzar la situacio … repressiva en el context de les lluites obreres, hem fixat dos actes, una xerrada / debat, i una concentració el mateix dia del judici.

Des de CNT Barcelona volem convidar-vos a assistir a les dues convocatòries, així com a participar en la xerrada debat que tindrà lloc el dia 31. Es presenta la ponència realitzada després de les experiències recollides en la campanya “Solidaritat inqüestionable” (16h). Esteu convidats a participar exposant, a través de ponència o presentació, alguna de les situacions repressives que us afectin.

-Dissabte 31 de març. Acte solidari 13-18h menjar i xerrada / debat. Agora Juan Andres (c / Riereta amb c / Aurora)

-Dimarts 3 d’abril. Concentració de suport 09:30 Ciutat de la Justícia (Gran Via dels C.C. nº111)

Les notícies no són bones, ja que la fiscalia, una vegada més, actua d’arma política del capitalisme sol·licitant duríssimes penes de presó.

 

El primer cas és el del Casino de Poble Nou. Previament a les eleccions municipals de 2015 es va produir un piquet a les portes del Casino de Poble Nou, on s’estava celebrant un debat electoral amb les persones que per aquell moment eren els alcaldables a la ciutat de Barcelona. Entre aquestes persones estava Xavier Trias, un dels responsables de la cessió il·legal de treballadors informàtics de la Generalitat a empreses com IECISA (Informàtica El Corte Inglés SA). El piquet de la CNT buscava visibilitzar la irresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya d’incomplir la sentència favorable als treballadors, els quals estaven apartats dels seus llocs de treball fins i tot després que un jutge els donés la raó i dictaminés que havien de ser contractats directament per la pròpia Generalitat. Durant el transcurs de l’acte, el piquet va ser atacat per un grup de persones que posteriorment vam saber que eren Guàrdies Urbans vestits de paisà. Com a resposta, es va produir un tall del subministrament elèctric del debat electoral i per tant va estar diversos minuts sense emissió televisiva. El resultat de tot això va ser la imputació de 2 companys acusats de diferents delictes, agreujat d’atemptat contra l’autoritat i delicte d’alteració d’acte electoral.

Una vegada tancat el sumari, la petició fiscal ascendeix a 2 anys i 4 mesos per a un dels companys, així com el pagament de 5.000 € de responsabilitat civil. A l’altre company li demanen 6 mesos de presó. A més la Guàrdia Urbana es persona com a acusació particular, demanant 4 anys de presó i 21.000€ de responsabilitat civil. Finalment tot apunta que també es personarà l’Ajuntament de Barcelona, colze a colze amb la Guàrdia Urbana quan es tracta de reprimir treballadors en lluita.

L’altre cas és el de El Corte Inglés. Els darrers mesos de 2015 vam dur a terme una campanya de boicot a aquesta empresa per denunciar la seva participació en processos penals contra vaguistes del 29M, així com per visibilitzar la política de por i repressió contra els seus propis treballadors, els múltiples casos de masclisme empresarial i les connexions entre l’empresa i alts càrrecs polítics, policials, judicials i eclesiàstics. Aquesta campanya va tenir com a conseqüència la detenció de 3 companys i la seva posterior imputació per delictes de coacció i obstrucció a la justícia. La petició fiscal contra aquests companys ascendeix a 5 anys de presó i 6.500€ de multa per a cadascun d’ells.

Tots dos casos no són més que exemples del que tristament es ve consolidant des de fa anys: un enduriment brutal de la persecució contra sindicalistes i treballadores en lluita. No es tracta de casos aïllats. Arran de la successió de vagues generals que van començar en 2011, comptem per centenars els treballadors represaliats en piquets i conflictes sindicals. Alguns mitjans parlaven de la major ofensiva contra el sindicalisme des de la dictadura. Pràcticament tots els conflictes laborals mínimament contundents, amb accions més enllà de les estrictament jurídiques, acaben amb imputacions penals i alguns d’ells ja amb condemnes fermes: vagues generals, vaga minera, conflicte de Coca Cola, treballadores i estudiants de la UAB, treballadors de Arcelor, miners de Zarreu, muntatge del 14N a Logronyo, sindicalistes d’Airbus, jornaleres andaluses… La llista és interminable.

Sota el nostre punt de vista aquest enduriment de la repressió no és casual. Es tracta d’una maniobra política per acabar amb el poc que queda. Des de fa temps ja venim escoltant veus que des dels despatxos de les empreses clamen per una regulació estricta de les lluites laborals, a través, principalment, de limitar el dret a vaga, però també limitant i fins i tot impossibilitant les lluites col·lectives als centres de treball, els piquets i l’acció directa. I aquesta situació que es viu en el context laboral té una versió equivalent en l’àmbit sociopolític: per a l’Estat, a través de policies, fiscals i jutges, el sindicalisme és coacció i els moviments polítics i socials són terrorisme.

No volem, però, declarar-nos innocents a qualsevol preu. Reconeixem el conflicte i reneguem d’una idea de sindicalisme canalitzada cap a l’única opció dels jutjats. La lluita obrera mai s’ha limitat a posar denúncies i no podem permetre que es converteixi en això, més encara en un moment com l’actual, en el qual cada vegada tenim menys garanties: lleis més estrictes, menys drets i sentències més desfavorables. Fa unos mesos ens copejava la notícia que un jutjat havia avalat la contractació d’empresa externes per a la cobertura dels serveis que es deixen de prestar en una vaga. Amb exemples així, podem permetre’ns canviar la lluita als carrers i als llocs de treball pels jutjats?

Ho hem dit mil vegades, davant la repressió només ens queda seguir lluitant. Ens neguem a callar enfront dels acomiadaments i sancions. Ens neguem a mirar cap a un altre costat davant de la precarietat, els contractes temporals i els sous miserables. Ens neguem a consentir l’assetjament laboral o les discriminacions de gènere, raça o orientació sexual. Molt més que la presó, ens espanta la condemna a una vida de submissió i misèria.

Per tot això amb aquest comunicat us demanem que us solidaritzeu amb els treballadors represaliats, que difongueu el cas perquè més gent sigui conscient que això és un atac contra totes i tots, que recolzeu les mobilitzacions que es convoquin… Però sobretot, que us organitzeu, que alimenteu el moviment obrer als llocs de treball, als barris i als pobles. Ells tenen presons, policies, fiscals, polítics, jutges… Però nosaltres som molts més, i sempre serem molts més.

Llibertat anarcosindicalistas represaliats.
#SolidaritatInquestionable

SALUT I BON VIATGE

Share

LIBERTAD PARA EL COMPAÑERO ANARQUISTA IRANÍ SOHEIL ARABI

El 23 de septiembre de 2017, Soheil Arabi, blogger y activista político iraní, que se encuentra en la Sala 7 de Teherán, conocido por Evin
Prisión, se ha embarcado en una huelga de hambre en seco, rehusando
consumir alimentos y agua.

En una carta abierta, Soheil dijo que continuará su huelga de hambre
por tiempo indefinido, hasta que sus demandas sean satisfechas. Él ha
ido en una huelga de hambre indefinida [negándose a consumir
comida] desde hace semanas, con lo cual, su salud se deterioró
severamente.

El blogger encarcelado iraní se negó a ser hospitalizado, a pesar de
que los guardias y funcionarios intentaron trasladarlo a la clínica de
la prisión. Además, Soheil fue privado de visitas de sus familiares
hoy después de su negativa a usar ropa de prisión [uniforme].

AQUÍ ESTÁ SU CARTA ABIERTA

Aquí, decir la verdad está prohibido. Pero yo soy un anarquista, por
lo tanto no obedezco la prohibición.

No puedo permanecer en silencio cuando veo a personas inocentes que
están siendo atormentadas aquí es la Prisión de Evin. Aquí, los
librepensadores están siendo castigados por decir la verdad.

No me pidas que permanezca en silencio. En este momento, el silencio es
la traición más alta.

No lloro para pedir apoyo en mi situación. Estoy en huelga de hambre
para ser la voz de todos los prisioneros inocentes. Quiero que nuestras
voces sean escuchadas. Quiero ser la voz de todos los librepensadores
confinados: Manoucher Mohammad Ali, Mahmoud Langroudi, Ali Shariate,
Yousef Emadi, Arash Sadeghi, Sovada Aghasar y otros seres humanos cuyo
crimen es decir la verdad.

Hemos sido condenados por los jueces que son los seres más corruptos de
nuestro tiempo.

Hoy, 23 de septiembre 2017, es el tercer año que mi niña ha empezado a
ir a la escuela y la tercera vez que estoy privado de estar junto con
ella. He hecho mi huelga de hambre de húmedo a seco porque no deseo que
ella me vea en la prisión más.

Soheil Arabi, Sección 7, Prisión de Evin

FIRMA DE PETICIONES EN:

https://www.change.org/p/amnesty-international-free-soheil-arabi

SALUT Y BUEN VIAJE

Share