Arxiu de la categoria: genero

ASSEMBLEA OBERTA INFORMATIVA ELS NOSTRES DRETS A LA VAGA GENERAL FEMINISTA DEL 8M

Quines són les reivindicacions de la Vaga General Feminista de 24 hores del 8 de Març?
Quins són els meus drets com a treballadora?
Qui pot secundar-la?
Si participo en la vaga em poden acomiadar?

Des de CNT Gènere Barcelona us convidem a participar en l’assemblea oberta el pròxim 28 de Febrer a les 18:00h, respondrem a totes les preguntes i dubtes que tingueu!

http://nosotras.cnt.es/
@Cnt_genere

CNT convoca formalment vaga general feminista per al pròxim 8 de març

Aquest 8 de març la CNT torna a col·locar-se darrere del moviment feminista estatal i convoca, tal com és el seu mandat, una vaga general de 24 hores en tots els sectors laborals. Escoltem molt atentament al moviment feminista i compartim la seva anàlisi, sent conscients de la responsabilitat que com a organització obrera i feminista tenim en el moment històric que ens toca viure. La vaga cridarà tant a dones com a homes, igual que el passat 8 de març de 2018.

Les dones de classe obrera ens enfrontem dia rere dia a un sistema capitalista i patriarcal l’existència mateixa del qual depèn de l’opressió de la dona, per la qual cosa comprenem que aquesta vaga no pot circumscriure’s únicament a l’àmbit laboral. Ens unim al moviment feminista en l’exigència que el treball de cures s’equipari al treball productiu i sigui reconegut com el que és: un valor social de primer ordre sense el qual la societat no sobreviuria.

Denunciem la violència de gènere com a eina de control patriarcal. Les xifres esgarrifoses de dones assassinades a les mans de les seves parelles, exparelles, amics, familiars, companys de treball, veïns… en definitiva, a les mans d’homes coneguts i desconeguts, són l’aspecte més extrem i dolorós de la violència estructural que sofrim les dones, però no l’únic. A les dones la violència ens travessa en tots els aspectes de la vida: estudis, família, treball, sexualitat, cultura…

En l’àmbit laboral exigim la fi de la bretxa salarial, que arriba a més d’un 20%, conscients que existeixen mecanismes per a anul·lar-la que no s’estan posant en pràctica, tals com la definició dels elements determinants del salari i complements salarials com a contingut mínim dels convenis, la realització de campanyes d’ofici per part d’Inspecció de Treball, sancions a empreses en les quals existeix bretxa salarial, l’establiment de mesures processals individuals i col·lectives que permetin l’exercici d’accions contra la discriminació indirecta o la realització d’un diagnòstic oficial de la bretxa salarial amb la participació dels sindicats i les organitzacions feministes.

Exigim l’accés a l’Ocupació i la Promoció Professional establint per a això mesures objectives per la via de la negociació col·lectiva, prohibint a les empreses que exigeixin disponibilitat horària fora de la jornada de treball i obligant-les a que la formació hagi de realitzar-se obligatòriament dins de l’horari laboral.

Exigim el dret d’informació a tots els sindicats amb presència en cada empresa referent als processos de selecció, per a garantir la no discriminació, i que s’estableixin límits legals a la llibertat de contractació per ser una font de discriminació indirecta, així com campanyes d’ofici de la Inspecció de Treball orientades a comprovar el compliment de l’objectivitat en l’accés a l’ocupació i promoció professional, amb establiment de sancions específiques al seu incompliment.

Exigim que els permisos de maternitat i paternitat siguin idèntics, obligatoris i intransferibles i que això vagi acompanyat de mesures de foment de la corresponsabilitat entre homes i dones, establiment de permisos per emergència familiar, obligatorietat per a les empreses amb plantilles de més de 250 persones de comptar amb servei de guarderia i centre de dia per a persones majors, establiment com a servei mínim a prestar per Ajuntaments de més de 5.000 habitants de centres de dia i guarderies i la derogació Decret 20/2012 que, entre altres coses, elimina la cotització a la seguretat social de les cuidadores no professionals de la persones dependents.

Referent a l’Ocupació al Servei de la Llar Familiar, exigim la ratificació del Conveni de la 189 de la OIT i, per tant, la derogació del “caràcter especial” d’aquesta relació laboral i la seva inclusió en el règim general i en l’Estatut dels Treballadors amb caràcter general, inclosa la conseqüència de la nul·litat de l’acomiadament, la intervenció de la Inspecció de Treball i la consideració de les hores “de presència” com a temps de treball efectiu.

Exigim així mateix l’establiment de mesures d’igualtat i no discriminació com a contingut mínim de tots els convenis col·lectius, amb independència de la grandària de l’empresa i l’obligatorietat per a totes les empreses de realitzar una anàlisi dels riscos del lloc de treball i específicament dels riscos durant l’embaràs i la lactància.
Referent a les pensions, exigim l’eliminació de la bretxa de gènere. Aquesta bretxa deriva de l’organització social dels treballs, que desvalora les cures, i de les discriminacions de gènere existents en el mercat laboral, que provoquen que les dones tinguem un menor accés i estiguem empleades menys hores i menys anys al llarg de la nostra vida laboral.
La reforma del sistema de pensions ha accentuat aquesta bretxa de gènere en ampliar el període de cotització necessari per a aconseguir el total de la pensió de jubilació, augmentar el nombre mínim d’anys cotitzats i endurir les regles de càlcul de la pensió. La bretxa en les pensions és el resultat d’una societat injusta i misògina que castiga a les dones majors per haver sostingut i continuar sostenint a tres generacions.

En l’àmbit internacional volem aprofitar una vegada més per a mostrar la nostra solidaritat amb la revolució social de Rojava, en el centre de la qual estan les dones. Allí han estat part fonamental en la formació d’una nova societat. Una forma d’organització pluralista basada en la democràcia radical, la transformació de la mentalitat social masclista, la lluita contra el Daeix, l’estat feixista turc, i, sobretot, l’aliança Patriarcat-Estat-Capital. El seu exemple ens reafirma que cap revolució pot tenir èxit sense la plena participació de les dones.

La CNT estarà a l’altura d’aquestes reivindicacions i anirà a la vaga convençuda de la victòria. No acceptem la tebiesa dels sindicats de concertació que volen fer-se la foto alhora que pretenen desactivar el moviment i convertir una Vaga General en una protesta inofensiva, simbòlica i sense capacitat transformadora. Ens veiem obligats/des una vegada més a denunciar la misèria d’unes organitzacions que boicotegen totes aquelles lluites que no poden controlar.

També ens neguem al fet que se’ns utilitzi en processos electorals, bé com a moneda de canvi o bé com decorat de les diferents campanyes. Les reivindicacions feministes són una fi en si mateix i les dones treballadores no som ostatges de ningú, per això utilitzem la vaga, una eina de control obrer que no permet recuperacions ni manipulacions partidistes.

Aquest 8 de març els homes i les dones de la CNT anirem a la vaga conscients que qualsevol petit pas enrere pot suposar una gran reculada. Sabem que aviat la represàlia patriarcal estarà al nivell del desafiament llançat pel moviment feminista i que, com sempre, tindrà al feixisme i a la patronal del seu costat. No és moment, per tant, de tebiesa ni mitges tintes.

Les dones de classe obrera sabem que aquest és el nostre moment i que aquesta lluita només podrem guanyar-la des de la unitat, que no uniformitat. Dones de diferents edats, de diferents procedències, de diferents sectors, en el camp, en la indústria, en els serveis, als pobles i a les ciutats, treballadores de dins i de fora de casa… trobant-nos on ens hem trobat sempre les dones: en el suport mutu i en la solidaritat.

Visca la vaga, companyes. Si ho aturem tot, no ens podran aturar.

SALUT I BON VIATGE

Share

TAXIS CON UN LAZO MORADO: LA INICIATIVA GADITANA PARA QUE NINGUNA MUJER CORRA PELIGRO EN LA CALLE

El taxista Ángel del Río mostrando el lazo morado que lleva en la antena de su vehículo.

Taxistas de Algeciras inician una campaña para socorrer y llevar de manera gratuita a las mujeres que se sientan inseguras o teman por su vida.

“Si en algún momento vais por la calle y os sentís inseguras, vigiladas, presionadas, o en algún momento puede correr peligro vuestra integridad física, acercaros a una parada de taxi y buscad un taxi con el lazo morado”, expresa el taxista Ángel del Río en un vídeo. Se trata de una nueva campaña que han iniciado los taxistas de Algeciras (Cádiz), con la colaboración de algecirasalminuto.es, para que “las mujeres sean libres y puedan ir tranquilas por las calles sin temor ninguno”.

El lazo morado “significa que el conductor os va a ayudar. Os va a aportar la seguridad que necesitéis y si en algún momento dado os tiene que llevar a casa gratis, os va a llevar gratis a casa”, asegura el taxista algecireño. “No preocuparos por el dinero que podáis tener. Ante todo, lo primero es vuestra seguridad”, continúa. Así, este gesto no será solo un acto simbólico, ya que los taxistas buscan prestar un servicio de socorro para todas las mujeres que se sientan acosadas o teman por su vida.

Sin duda, esta iniciativa recuerda a las campañas contra el acoso y las agresiones sexuales en fiestas populares que llevan a cabo colectivos feministas de cada región. Como por ejemplo, la iniciativa de Marea Violeta, La Faraona y Jerelesgay en la pasada Feria del Caballo, de llevar brazaletes y abanicos morados como identificativo para auxiliar a otras mujeres que se sintieran vigiladas y acosadas en el Real./La Voz del Sur

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

EXPOSICIÓ I CONFERÈRENCIES A L´HOSPITALET: “MUJERES LIBRES (1936-1939) PRECURSORAS DE UN MUNDO NUEVO”

Des del Sindicat de L’Hospitalet us volem convidar a participar de l’Exposició i les Conferències que hem organitzat per a la recuperació de la història oblidada de l’organització Mujeres Libres.

Mujeres Libres, agrupació femenina sorgida al si del moviment llibertari durant l’any 1936, tenia el propòsit d’unir a les dones de classe obrera per lluitar per la seva emancipació.

Transcorregudes vuit dècades des de la creació d’aquesta organització femenina, la Fundació Anselmo Lorenzo, a través d’aquesta exposició itinerant, tracta de rescatar aquestes dones de l’oblit donant-los el reconeixement que mereixen, perquè la seva lluita serveixi d’experiència i aprenentatge al moviment feminista actual.

Així mateix complementarem l’Exposició amb la realització de dues Conferències que ens apropin més a conèixer la gestació i desenvolupament de l’organització, les seves reivindicacions i àmbits d’actuació, els seus plantejaments sobre igualtat, educació, treball, sexualitat i la participació activa que van desenvolupar per guanyar la guerra contra el feixisme.

Tots els actes es realitzaran durant el mes d’octubre a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat.

EXPOSICIÓ

del 9 al 28 d’octubre de 2018
Museu de l’Hospitalet de Llobregat, c. Joan Pallarès, 38
Inauguració: 9 d’octubre de 2018, 19h
amb la comissària Sonia Lojo

CONFERÈNCIES

13 d’octubre (18h)
“Mujeres Libres: Feminismo revolucionario” amb Carmen
Gutiérrez Aira “Rocky”. La Iaia, Ateneu Poular i Independentista, c. Jacint Verdaguer, 14 (Metro L1, Sta Eulàlia)

23 d’octubre (19h)
“Amparo Poch. Su lucha contra la ignorancia sexual, la
violencia y la explotación de la mujer y la infancia” amb
Antonina Rodrigo. Can Riera. C/ Riera de l’escorxador, 17.

COM ARRIBAR AL MUSEU DE L’HOSPITALET:

https://cntlhospitalet.wordpress.com/

SALUT I BON VIATGE

Share

MUERE MUJER TAXISTA QUE PARTICIPÓ EN PROTESTAS EN MEDELLÍN

Eliana Zuluaga formó parte del grupo de conductores que se encadenó en el Parque de Las Luces.

El gremio de taxistas de Medellín está de luto debido a la muerte de Eliana Zuluaga, una mujer conductora que pertenecía a varias organizaciones como Fuerza amarilla y Damas Amarillas.

En compañía de otros ocho compañeros, ella decidió encadenarse en el Parque de Las Luces el pasado 22 de agosto para pedir acercamientos con el gobierno municipal en pro de implementar medidas que mejoren la situación del gremio. Este lunes 17 de septiembre, a las 11 de la mañana, murió después de sufrir complicaciones de salud que empezaron mientras estaba encadenada.  

Fue “una serie de sucesos que se pudieron evitar”, explicó Jhon Fredy Betancur, líder de Cultura Amarilla.

La historia que desencadenó la muerte de Zuluaga, según Betancur, se remontaría al pasado 22 de agosto, día en el que 14 agremiaciones taxistas salieron a protestar por los supuestos incumplimientos de la alcaldía a los acuerdos sobre transporte ilegal y seguridad de los transportadores.

“Nosotros salimos a marchar y no nos dejaron llegar con los taxis hasta La Alpujarra, así que al final de la jornada llegamos hasta el Parque de Las Luces unas 50 personas, nueve de ellas decidieron encadenarse para pedir al alcalde que nos escuchara”, comentó Betancur.

Zuluaga estuvo encadenada en el lugar durante cuatro días. Empezó a convulsionar y fue trasladada a un centro asistencial por sus compañeros luego de que paramédicos decidieran no prestarle atención, supuestamente, porque estaba fingiendo, de acuerdo con el relato de otros taxistas.

Al ser hospitalizada, Zuluaga tuvo que ser inducida a un coma debido a las condiciones en las que se encontraba, posteriormente adquirió una bacteria que finalmente ocasionó su muerte.

“Ya cobra un muerto esta lucha ¿Será que el gobierno no se toma esto en serio?”, se pregunta con dolor el líder taxista, al referirse a la mujer que era una conductora muy activa en el gremio, tenía tres hijos y se ganaba el sustento de su familia gracias al transporte.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

SEGONES FESTES FEMINISTES DE VALLCARCA

DJ 6 (A les Festes Alternatives de l’Ateneu Popular de Vallcarca, Placeta Bolívar, Vallcarca) MIXTE/A

18h Inici de festes! Comunicat i musiqueta
20h No solo duelen los golpes – Pamela Palenciano
22 Pink’s not dead (electro punk Live)
23.30 Pd roxon ( mambo transfeminista)

DV 7 (A les pistes de Bàsquet de Avinguda Vallcarca 114, (1 minut a d’alt del Metro VKK) NO MIXTE/A

19h Torneig de Voley Feminista de Vallcarca. NO MIXTE/A
Amb Pica Pica i Altres. No cal inscripició, vine preparadx i puntual per jugar!

DS 8 (A les vinyes, C/ Farigola nº4, (a 1 minutdel metro de Vkk)

12h Vermut Feminista amb Pica Pica
20h Desafiant la Foscor! Vine a trobar-nos a les vinyes per Jugar a la Nit per tot el barri sensepor NO MIXTE/A.

Assemblea de Festes Feministes de Vallcarca, La Brotada, Festes Majors

 

SALUT I BON VIATGE

 

Share

LA TAXISTA DE IRAK

Kifah Umm es la primera mujer que se gana la vida en Bagdad al volante de su coche.

Kifah Umm Ali es una iraquí poco convencional; no está casada, vive sola y conduce un taxi, lo que la convierte en la primera que se gana la vida como profesional del volante en un país donde las mujeres no tienen, ni de lejos, los mismos derechos que los hombres. Así que esta taxista que cada mañana recorre las calles de Bagdad es vista como un símbolo de libertad y emancipación; un ejemplo de cómo reclamar derechos y romper con la tradición del islam más sectario de someter a la mujer. Y, desde luego, observarla a los mandos de su vehículo recogiendo clientes hombres es una formidable noticia que ayuda a derribar prejuicios.

Kifah, eso sí, cumple a rajatabla los códigos de su religión en cuanto al atuendo público. Cuando conduce lo hace ataviada con el tradicional chador. En la intimidad de su modesto apartamento de Bagdad se permite algún toque más alegre. En un reportaje de la cadena Euronews, aparece cocinando unas patatas en un diminuto hornillo vestida con tonos azules claros.

A sus 50 años, cuenta a los periodistas que quería una vida diferente de las mujeres de su edad, metidas en casa y volcadas en el cuidado de su marido e hijos. «Aprendí a conducir hace tres años y tenía un automóvil. Estaba buscando trabajo, así que me convertí en taxista porque no era necesario ningún diploma, únicamente estar en posesión del carné», confiesa.

 

El interior de su taxi tiene un toque ‘kitsch’ con el asiento, el volante, el retrovisor y la palanca de cambios forrada con algo parecido a piel sintética de leopardo. Más alla de los gustos, el coche le ha dado su anhelada independencia, sin necesidad de vivir a la sombra de un hombre. Lo que más desea ahora es que su caso no sea el único y otras compatriotas se decidan a quebrar esas normas sociales no escritas, que resultan las más complicadas de derribar porque nadie las cuestiona. Kifah sí lo ha hecho. Sus ingresos le permiten ser autosuficiente. Y, aunque su vida es sobria, es más libre que la mayoría de las iraquíes

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

FEMINISMO: UNA MIRADA DESDE LA LUCHA DE CLASES

Una mirada al futuro de los feminismos de clase. Domingo 27 de Mayo a las 17:00 en el sindicato de oficios varios de la CNT de Barcelona.

La lucha feminista está alcanzando magnitudes históricas, la huelga del 8 de marzo fue un claro ejemplo de la fuerza que están imponiendo las mujeres para aprehender los derechos que siguen diferenciándonos de los hombres desde tiempos inmemorables.

Es obvio que así debe ser, debemos confrontarnos al patriarcado en todas sus dimensiones, pero es imperante interrogarse sobre el riesgo que corre el movimiento feminista si éste se capitaliza por intereses privados o políticos. Está claro que no hay una sola forma de entender el feminismo, y dentro de unos parámetros se deben aceptar diferencias entre los mismos, pero para nosotras, mujeres anarcosindicalistas, el feminismo tiene un claro componente de clase y en ningún caso puede interpelar a grupos capitalistas.

En los últimos tiempos, hemos visto como grandes marcas, que esclavizan a mujeres y niñas en países asiáticos utilizan lemas feministas en su ropa para atraer al público femenino. Además hay que sumarle el interés de organizaciones y partidos políticos que en su recorrido han hecho uso de su posición de poder para mantener unas estructuras capitalistas y patriarcales y que ahora quieren capitalizar las luchas feministas, aprovechándose de su auge y neutralizando su capacidad transformadora real.

En esa línea, utilizar las vulneraciones que sufrimos a diario las mujeres para hacer una legislación más punitiva, no es uno de los objetivos del feminismo de clase, al considerar que en ningún caso va a la raíz del problema y que además se puede extrapolar a otros ámbitos provocando un aumento represivo. Ejemplo de ello sería la introducción en la agenda política de la prisión permanente revisable. Desde los feminismos de clase, debemos pensar en estrategias que, por una parte, muestren un total rechazo ante cualquier forma de violencia machista, pero a su vez, no comprometan el rechazo hacia las prisiones u otras formas de privación de libertad.

Vemos, por tanto, la necesidad de seguir persiguiendo formas para detener la capitalización del movimiento feminismo y a su vez, hacer la lucha inclusiva y transversal. A partir de este punto, debemos plantearnos en primer lugar, si se ha desprovisto de ideología la lucha feminista en general y proponer estrategias para que el movimiento feminista no se neutralice por parte del sistema capitalista.

Además, nos preguntamos cómo enfocará la sociedad los siguientes 8 de marzo, después del éxito del presente año, ¿volverán los sindicatos del poder a mostrar su cara más vendida a la patronal? Debemos seguir aportando la visión de clase para no olvidar que debe ser un día combativo y de protesta, pero ¿cómo lo debemos hacer?

Artículos y vídeos de consulta:

De como cierto feminismo se convirtió en criada del capitalismo – Nancy Fraser

Cinco disidentes del feminismo mainstream

Feminismo para acabar con el capitalismo

Share

1 DE MAIG DE 1891, LA PRIMERA ORGANITZACIÓ AUTÒNOMA DE DONES. LA SOCIETAT AUTÒNOMA DE TREBALLADORES

Avui fa 126 anys, el 1891, es va celebrar per segona vegada a Barcelona la lluita del primer de maig… quan el primer de maig era dia laborable i no estava manipulat ni per l’Església Catòlica (Sant Josep Artesà) ni per els estats. Rarament el moviment obrer podia sortir de la clandestinitat, les persecucions, acomiadaments, empresonaments, deportacions… i morts eren el pa de cada dia.

El primer 1 de maig va ser la convocatòria d’una vaga general, indefinida, fins la consecució de les 8 hores, el seguiment va ser quasi total els primers dies, per anar baixant progressivament, de fet no es va recobrar la “normalitat” fins la segona setmana de maig.

Per el primer de maig de 1891 es va convocar també una vaga general (fins aconseguir les 8 hores), la ciutat va ser envaïda per milers de Guàrdies Civils i soldats, el resultat final va ser morts, ferits, empresonats i clandestinitat.

Els capitalistes, els capellans, els burgesos, bona part de la menestralia i la intel·lectualitat de la renaixença contemplaven indiferents aquests fets, quan no aplaudien als repressors… i hi ha encara qui es sorprèn de l’odi de classe que va esclatar 45 anys desprès, 45 anys de repressió, de morts, d’empresonament i de misèria.

Aquell 1 de maig havien 3 grans posicions. La dels socialistes convocant vaga el mateix dia, però centrant l’acció en grans manifestacions al carrer (com havien fet l’any anterior), la dels moderats (i desacreditats) al voltant de les Tres Classes del Vapor i la influïda per l’anarquisme que es centrava en la vaga general fins aconseguir les 8 hores.

Però el que va caracteritzar aquell 1 de maig va ser la irrupció de les dones treballadores com a força autònoma organitzada, amb la presentació a traves de 2 mitings de la “Sociedad Autònoma de Trabajadoras de Barcelona y su Plano (SAT)”.

El primer míting va ser el 12 d’abril i en ell van assistir homes, encara que se’ls va convidar a marxar per deixar entrar a centenars de dones que havien quedat fora. El segon, el dia 25 d’abril, va ser el que ara anomenem un acte no-mixta, segurament el primer acte no-mixta de caràcter feminista i obrer de Catalunya i de la península.

La SATB, que va tenir una vida molt curta en no poder resistir la repressió posterior al primer de maig, no es limitava a les treballadores de les fàbriques, també estava molt interessada en les dones que treballaven aïllades, les modistes, les planxadores, les camiseres, les sabateres i també les minyones i dides… i en les reunions van intervenir nombroses dones d’aquests oficis.

A part de les dues mestres racionalistes, Soledad Gustavo que va enviar un escrit de recolzament (http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/2911.html ) i Isabel Vila (https://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_Vil%C3%A0_i_Pujol ), la resta eren treballadores com la teixidora Teresa Claramunt (https://ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_Claramunt_i_Creus ), la camisera Joaquima Matas, la sastressa Dolors Fané, la serventa Mercedes Fontserè… i moltes d’altres.

La principal reivindicació és organitzativa “la mujer arrastra mil fatigas por no haberse organizado convenientemente como los Hombres”  reclamant la organització autònoma “excluir toda dirección administrativa y representación de los Hombres”, però també econòmica, denunciant una “bretxa salarial” del 50%, els mísers sous i les llarguíssimes jornades… també dednunciaven el paper de la organització més tradicional dels obrers catalans les “Tres Clases del vapor”, en paraules de Teresa Claramunt “No es sana la asociación las Tres Clases dirigida por hombres que son verdaderas sanguijuelas de la clase”.

Hi ha també una pinzellada antimaquinista, la camisera Matas denunciava que des de la invenció de la màquina de cosir el jornal va baixar de 20 a 10 pessetes setmanals, mentre que la jornada es va intensificar.

És cert que una part minoritària de les oradores va defensar el paper de la dona a la llar, però fins i tot en aquest cas es va defensar una vaga de “cures” per el primer de maig, una de les oradores, animava a les dones a deixar de fer les feines domèstiques el primer de maig i dir a pares i germans “alsa cap al carrer!, buscar menjar, allà on hi hagi!”… En un altra sentit, ja que no es tracta de cures familiars, però semblant, cal citar la proposta de la treballadora domèstica Mercedes Fonseré “pidan todas a los amos que las traten con más respeto ya que muchas se las considera peor que a los perros” i aconsellava que “el dia 1 de mayo, a la una de la tarde, abandonen a sus amos, y que las señoras vayan ellas a la plaza”.

En acabar la reunió Teresa Claramunt va llegir les bases de la Societat Autònoma de Treballadoras:

1.º Que para sustraerse á la explotación industrial es indispensable recurrir á la asociación.

2.° Que ya que los industriales han extremado a rebaja de la mano de obra del trabajo de las mujeres  por considerarnos  débiles y desvalidas, a las mujeres corresponde por dignidad y por necesidad la gestión de la acción resistente.

3.º Que á fin de que nadie se prevalga de la preocupación de la supuesta debilidad femenina para fundar funesto caciquismo, se excluye de las sociedades de trabajadoras la dirección, administración o representación de los hombres.

4.º Que queden c instituidos los núcleos organizadores de las saciedades de sastras, zapateras, costureras y una agrupación de trabajadoras de varios oficios de 1a que se desprenderán los núcleos organizadores de los distintos oficios que cuenten suficiente numero para organizare en lo sucesivo.

5.º Que arrancadas al hogar y á los deberes domésticos por el monopolio que de los medios de producción ejerce la clase capitalista en perjuicio de los trabajadores, aspiran á la solidaridad coa todos los explotados; y se asocian al movimiento reivindicador del 1.º de Mayo, poniendo de su parte toda su presión y energía para que sus padres, sus esposos, sus hijos y sus hermanos lleven á feliz término la conquista de las ocho horas.”

Com veiem hi ha algunes contradiccions, però en termes generals són unes bases encara vigents casi en la seva totalitat.

La reacció de la premsa conservadora, progressista i republicana va anar des de el menysteniment fins a la condescendència.

Molts periodistes es van dedicar a glosar la roba i l’aparença física de les participants, sobretot el corresponsal de “la Vanguardia”: “ejercían de secretarias dos lindas jovencitas, una con sencillo traje negro y un lazo crema al cuello, otra con vestido claro liso y lazo rosa, no siéndonos dado publicar su nombre al haberse opuesto”, “Consuelo Roquetas guapita joven rubia de pelo lacio” “Carmen Damoto, joven con el perfecto tipo de obrera catalana”... de Teresa Claramunt no en fa cap comentari…

Algunes de les perles de la misogínia periodística despreciativa es relacionen a continuació, n’hi han més segurament més bèsties:

“Un Meeting socialista anárquico realizado por Hombres se comprende, realizado por mujeres exclusivamente es una verdadera aberración”.

“El Meeting femenino demostró una vez más que la oratoria tribunicia constituye un arte esencialmente viril que no se ha hecho para débiles mujeres. Mal está la mujer en la fábrica, pero todavía peor en la tribuna”.

“No basta que les dones se posin les calsas. Per adquirir autoritat e inspirar lo degut respecte, es ademés necessari que s’fassin engruixir la veu”

“Es va parlar de huelgas y de la revolució social, y això en llavis d’una dona me sembla una verdadera heretgia; lo mateix que si un home parles de vora vius, repunts i sobrefilats”.

“Res de lo que les dones intentin pot donar resultat, sense la fecunda intervenció dels homes”.

Així no sols van ser mítings “no-mixtes” sinó que volien articular una organització autònoma de dones treballadores organitzades per oficis, sembla mentida que hores d’ara, 127 anys desprès, encara s’hagi de discutir aquests temes en els mitjans anarquistes.

Informacio: http://negreverd.blogspot.com.es/

SALUT I BON VIATGE

 

Share

PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL “AGUANTANDO EL TIPO” A LA CINÈTIKA

Aquest dissabte 17 de març a les 18,00 h a la Cinetika (Rambla Fabra i Puig nº 28, metro L1, RENFE Sant Andreu Arenal), presentació del documental: “Aguantando el tipo”.

Presentació a càrrec del grup de Gènere de la CNT Barcelona. Documental sobre la primera sentència favorable per la igualtat salarial de tot l’estat. Comptarem amb la participació de Tania Mercader, obrera de la fàbrica Jaeger Ibérica i la directora del documental Nani Miras.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

8 DE MARÇ, VAGA GENERAL DE 24 HORES I MANIFESTACIÓ

Aquest 8 de març VAGA GENERAL FEMINISTA de 24 hores! Manifestació a les 18:30 hores, passeig de Gracia amb avinguda Diagonal.

Des de la CNT Barcelona convoquem a la Vaga General Feminista del proper 8 de març, per denunciar les desigualtats, la violència, els abusos del capitalisme i el patriarcat que afecten a la dona i conseqüentment a la resta de la societat en tots els àmbits de la vida.

Es tracta d’una jornada històrica per la qual ens col·loquem junt al moviment feminista que ,de forma autònoma, assembleària i des d’abaix ha fet una crida a totes les dones, trans, lesbianes, migrants, mares solteres, precàries, vídues, jubilades, estudiants i a totes i a tots per exercir el nostre dret a fer vaga en tots els àmbits on incideix el patriarcat i la seva violència. A més a més, mostrem tot el nostre suport a les que estan preses, aquelles a qui el sistema penitenciari continua explotant.

Denunciem la mercantilització, l’explotació i les dificultats per accedir a un mercat laboral que és precari, injust i violent. Un mercat laboral on la desigualtat salarial entre homes i dones és del 22,99% i no millora d’un any per l’altre, per la qual cosa ens afecta a les treballadores i, per tant, a les treballadores de les generacions futures. On l’assetjament sexual és constant i la conciliació familiar recau plenament en la dona.

La CNT Barcelona reconeix els motius d’aquesta convocatòria feminista i la seva importància, doncs atempten contra la llibertat, tant la individual com la social. Reconeixem i ens oposem al sistema patriarcal, l’opressió, l’explotació, el racisme, l’homofòbia, l’humiliació, la discriminació, el maltractament, l’assetjament, les violacions i els assassinats que es duen a terme, especialment amb motius masclistes.

Per tots aquests motius i molts més, el 8 de març sortirem als carrers i animem a totes i a tots, afiliades, treballadores i classes populars a participar de la Vaga General en els àmbits laborals, estudiantils, de consum i de cures. Demostrem totes juntes que si les dones parem, tot es para. A la Vaga General companyes i companys!

JUNTES PAREM, JUNTES AVANCEM.

QUÈ NO US ENGANYIN! NO ÉS UNA ATURADA! ÉS UNA VAGA GENERAL DE 24H!

Els “sindicats” UGT i CCOO estan convocant aturades de dues hores, per torns, mentre vesteixen els seus discursos de paraules merament simbòliques. Des de la CNT Barcelona no podem entendre aquesta resposta a la convocatòria de VAGA GENERAL més enllà de la indignació i la tristesa.

És això el que val la lluita contra la desigualtat de gènere? És això el que val la dignitat de les treballadores? 2 hores?

COMPANYES, COMPANYS SAPIGUEU FER-VOS DIGNES DE LA CLASSE OBRERA! EL 8 DE MARÇ VAGA GENERAL FEMINISTA DE 24 HORES!

http://nosotras.cnt.es/

SALUT I BON VIATGE

Share