Arxiu de la categoria: Huelga

FRONT LA EMERGÈNCIA CAPITALISTA, LA EMERGÈNCIA SOCIAL!!

Per la suspensió del pagament de lloguers, hipoteques i subministraments bàsics (aigua, llum i gas). Però també de qualsevol deute creditici contret amb qualsevol entitat financera per part de persones sense recursos. Liquidació de l’interès sobre aquestes deutes . Paralització sine die de qualsevol procés de desnonament iniciat contra persones en situació de vulnerabilitat.

Per Garantir el pagament integra de la nòmina, però també una renda bàsica universal que doni cobertura a totes les persones sense ingressos regulars (especialment important per les famílies amb menors a càrrec davant la suspensió dels menjadors escolars). Impedir la carestia dels preus sobre bens de consum de primera necessitat. No permetre cap acomiadament, ni individual ni en format ERE o ERTE. Reincorporació immediata de totes les treballadores i treballadors acomiadats.

Per suspendre qualsevol activitat laboral que no respongui als serveis essencials. Reconversió de la indústria i transports a les necessitats sanitàries i la socialització de les mateixes

Per oferir alternatives d’allotjament per a totes les persones sense llar que el necessitin, per el que #QuedarteEnCasa és un cruel insult. Els habitatges buits i en mans de bancs, fons i entitats financeres han de ser socialitzats i posats a disposició dels col·lectius veïnals i col·lectius que lluiten contra la pobresa. Les cases són de qui les habita, col·lectivització de l’habitatge

Per que la sanitat privada, amb tots els seus recursos, ha de ser socialitzada i posada al servei de l’interès general. Aquesta injecció de recursos també s’ha de destinar a garantir la cobertura sanitària de tots aquells sectors històricament exclosos del dret a la salut, com la població immigrant, psiquiatrizada o la reclusa.. Suspensió de les condemnes per a presos socials i polítics. Amnistia total pel mateixos.

Per la defensa de dones i criatures que la quarantena ha forçat a viure amb els seus maltractadors, allunyament forçat dels mateixos.

Per desmilitaritzar les nostres vides. Que la quarantena no impliqui un pas més enllà de la brutalitat capitalista de sempre.

Si ens obliguen a anar a treballaren plena epidèmia per acomplir serveis no essencials, sols una vaga massiva pot protegir-nos de el contagi.

Entenem que la situació de col·lapse sistèmic que ha agreujat el coronavirus pot ser una excusa per imposar-nos un model capitalista encara més ferotge, controlador e inhumà, per degradar encara més les condicions laborals i perquè el dogma de l’austeritat s’acarnissi més amb els mes pobres; però també pot ser una oportunitat per que els de baix prenguem consciència de les imperfeccions i fragilitats del sistema, ens disposem a recuperar part del terreny perdut i cerquem, en xarxes de recolzament, mitjançant l’acció col·lectiva, la palanca per un canvi de paradigma: més social, més just, més igualitari i més lliure.

Per la convocatòria d’una vaga general laboral, de lloguers, hipoteques i l’impagament col·lectiu dels deutes de la classe treballadora, per defensar la nostra vida i les nostres comunitats.

SALUT I BON VIATGE

Share

NO COBRAMOS NO PAGAMOS HUELGA DE ALQUILERES

Las autoridades han declarado una moratoria de hipotecas, además de medidas muy costosas para rescatar a los bancos y empresarios, y han obviado por completo a las personas más precarias: las arrendatarias y las personas sin techo!

Incluso si puedes pagar, es importante secundar la huelga para apoyar a las personas que no pueden pagar, que han perdido el trabajo, que se encuentran en situación de mas vulnerabilidad.

* Mientras dure la pandemia, no pagaremos el alquiler

* Defenderemos a las personas sin techo que abren casas vacías.

* Si intentan efectuar desalojos o desahucios, saldremos a la calle.

Como secundar la huelga?

Habla con tus vecinas, pon carteles de la huelga en los portales y escaleras o compártelos en las redes.

Envía esta carta al propietario o gestor para que sepa que si no hay moratoria en el pago de alquileres dejaras de pagarle.

Si recibes amenazas de desalojo u otras consecuencias, ponte en contacto con vecin@s del mismo propietario, con alguna asamblea de tu zona que luche por la vivienda o con los movimientos sociales.

Contra el aislamiento, solidaridad social! Que ninguna persona se quede sola.

SI EL ESTADO NO APLICA LA MORATORIA DE ALQUILERES, EL 31 DE MARZO VAMOS A LA HUELGA!

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

TAXISTAS ALEMANES PROTESTAN EN 30 CIUDADES POR LA LIBERALIZACIÓN DEL SECTOR

Taxistas de 30 ciudades alemanas iniciaron este miércoles una protesta contra los planes gubernamentales para liberalizar el mercado, lo que provocó grandes atascos en centros urbanos y el bloqueo de los accesos a algunos aeropuertos.

La propuesta, que está elaborando el Ministerio de Transporte, prevé eliminar algunos de los requisitos que precisan ahora las empresas de movilidad como Uber, que en la actualidad opera tan sólo en Berlín, Múnich, Düsseldorf y Fráncfort.

Los manifestantes, convocados por la Federación de Taxistas y Coches de Alquiler (BZP), aseguran que ven en riesgo su propia supervivencia económica con la llegada de nuevos competidores en condiciones que consideran desiguales.

“Se trata de una pregunta crítica: ¿Debe estar el servicio público de transporte de personas también en el futuro a disposición de los ciudadanos o debe quedar a merced de intereses económicos privados?”, aseguró en un comunicado el presidente de la BZP, Michael Müller.

A su juicio, el documento que ha trascendido con los puntos principales de la reforma que ha propuesto el ministro de Transporte, Andreas Scheuer, “beneficia asimétricamente a Uber y compañía, y perjudica a los taxis”. “La competencia justa es otra cosa”, apostilló.

El ministro de Transportes se citó con los taxistas en la icónica Puerta de Brandeburgo de Berlín, donde terminó una protesta de cientos de taxis en caravana a velocidad mínima, para conocer en primera persona sus reivindicaciones.

“Necesitamos los taxis, también en el futuro”, se limitó a decir a través de su cuenta personal en Twitter en un vídeo grabado desde el asiento de atrás de un taxi.

Además de colapsar el centro de Berlín, los taxistas bloquearon el acceso al aeropuerto de Tegel, impidiendo que accediesen los vehículos de Uber, pero también el transporte público. Muchos viajeros se quejaron en las redes sociales por tener que llegar a pie a las terminales, arrastrando sus maletas.

En Hamburgo, Düsseldorf, Wiesbaden, Stuttgart y Dresde también se vivieron protestas que dificultaron el tráfico rodado.

Un portavoz de Uber señaló a medios alemanes que los taxis son para su empresa un “importante socio” y que comparten con ellos el interés por que el ciudadano medio deje más a menudo en casa su vehículo privado.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

LOS TAXISTAS TOMAN EL CENTRO DE BUENOS AIRES EN PROTESTA CONTRA UBER Y CABIFY

Centenares de taxistas inundaron este jueves el centro de Buenos Aires con una flota negra y amarilla en señal de protesta por la actividad de plataformas de transporte como Uber y Cabify, que consideran que están precarizando el gremio y llevando a cabo una competencia desleal.

Tres años después del desembarco de Uber en Argentina, tanto propietarios de taxis como peones -que manejan coches de otro dueño-, se desplazaron desde diferentes puntos de la ciudad hasta la Casa Rosada, sede el Gobierno argentino, para entregar un documento en el que expusieron la delicada situación que vive el sector.

En noviembre, el Gobierno porteño aprobó una ley para frenar el avance de esta aplicación de transporte privado al endurecer las penas a quienes transporten pasajeros de manera ilegal, como hace la plataforma, pero Uber sigue operando en Buenos Aires.

“Nos causa mucha extrañeza cómo son firmes para movilizar toda la infantería para desalojar a los manteros, que son presuntamente ilegales, y aparentemente no hay herramientas para desalojar a estos ilegales”, aseveró Villalba.

Por otra parte, la aplicación de transporte Cabify sí está legalizada como remisería (empresa de vehículos de transporte con conductor), pero muchos de los participantes en la manifestación la siguen considerando ilegal.

Sobre la modernización del sector del taxi, el representante sindical incidió en que también están avanzando muchísimo, ya que se lanzó la aplicación BATaxi, con un funcionamiento similar al de otras plataformas, por la que el pasajero puede convocarles y ellos acuden.

Gustavo Centurión, que lleva 26 años ejerciendo como taxista, atendió a Efe de camino a la sede gubernamental, rodeado de compañeros que ondeaban banderas amarillas y negras -colores de los taxis porteños- y tocaban la bocina como señal de reivindicación.

Centurión aseguró que esta es “la peor crisis” que ha vivido el gremio, por lo que tiene trabajar más de doce horas al día.

“No solamente en el sector sino en todo el país, la crisis económica que estamos atravesando es terrible y para colmo, tenemos esta contra que es Uber, Cabify y todo esto que nos está complicando”, lamentó.

La queja más repetida entre los asistentes a la movilización es que estas aplicaciones de transporte no cuentan con los mismos registros, seguros, ni conocimientos que a ellos se les exige.

“A nosotros todos los años nos hacen hacer un curso de seis horas para decirnos a qué velocidad se puede circular por una autopista o dónde está el Congreso o la Casa Rosada”, detalló Patricia, que comparte la profesión de taxista con su marido.

Sin embargo, criticó que a Uber no se le exige nada de eso y pueden recoger pasajeros “tranquilamente” y “no pasa nada”.

“Ojalá se haga justicia y ojalá la ley se haga pareja para todos. Si vos te ponés al lado mío en un remís, Uber o lo que sea, te exigen lo mismo que a mí y cobrás lo mismo que yo, te aplaudo. Pero no me vengas a robar mi trabajo, porque nos están robando el trabajo”, expresó la taxista.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

CNT CONVOCA HUELGA GENERAL FEMINISTA DE 24 HORAS PARA HOMBRES Y MUJERES EL 8 DE MARZO

CNT convoca huelga general feminista en todas las comunidades autónomas.

La huelga de 24 horas es para todos los sectores y para todos los trabajadores y trabajadoras.

Tras la convocatoria formal para todo el estado el día 14 de Febrero por parte de la CNT de cara a la Huelga feminista del 8 de Marzo, las convocatorias en el resto de territorios se suceden.

Hubo territorios que convocaron el mismo día que el comité de huelga estatal de la CNT y otros en cambio prefirieron hacerlo al día siguiente. Territorios como Aragón, Galicia, Asturias, La Rioja, Valencia y Cantabria fueron quienes mas madrugaron el día 14 entregando en su institución correspondiente las respectivas convocatorias de Huelga para que no pueda haber un hueco de indefension en ninguna institución o territorio. Otros comités de Huelga como Euskadi, Extremadura, Cataluña, Andalucía, Castilla y León han elegido hacer el trámite al día siguiente del confederal.

Uno de los objetivos de los comités de huelga en las negociaciones que se van a dar después de la entrega de la convocatoria de Huelga, es tratar de reducir el abusivo y muchas veces injustificado uso de los servicios mínimos que tratan de imponer las instituciones y las empresas para intentar amortiguar el impacto de dicha huelga.

Paralelamente se van sucediendo a lo largo y ancho del estado actos, charlas, reparto de octavillas en calles y centros de trabajo, asambleas en los tajos realizados por CNT, o conjuntas con otras organizaciones y asambleas del 8m.

NOSOTRAS -CNT

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

LA CANADIENSE 4º ACTO DEL CICLO CONMEMORATIVO DE LOS 100 AÑOS DE LA HUELGA

Desde la CNT de Barcelona os invitamos a participar a las jornadas de conmemoración de los 100 años de la Huelga de la Canadiense —conocida a la época como La Canadiense (fábrica de electricidad de capital canadiense)— una huelga prohibida y solidaria, que fue una de las más importantes de la historia de la clase obrera moderna. Un hecho histórico que demostró la capacidad transformadora de una clase trabajadora consciente y organizada.

Las jornadas conmemorativas son desde el 9 de febrero hasta el 23 de marzo. En cada acto queremos remarcar los hechos ocurridos aquella semana y los hemos dividido en los siguientes:

  • 9 Febrero: 1. El inicio de la Huelga.
  • 16 Febrero: 2. La solidaridad.
  • 23 Febrero: 3. La insumisión.
  • 2 Marzo: 4. Solidaridad feminista.
  • 9 Marzo: 5. La huelga continúa.
  • 16 Marzo: 6. El triunfo sindicalista.
  • 23 Marzo: 7. La lucha sigue.

La Huelga empezó un 5 de febrero de 1919, en solidaridad a 8 trabajadores despedidos para no aceptar una rebaja de sueldo cuando pasaron de temporales a fijos, y acabó el 17 de marzo con el reconocimiento de buena parte de las exigencias de los huelguistas:

  1. Readmisión de los despedidos y no represalias.
  2. Aumento de los salarios entre un 50 y un 100% del sueldo.
  3. Jornada laboral de 8 horas.
  4. Libertad de los encarcelados.

Así, 17 de marzo de 1919 la empresa y el gobierno cedieron a casi todas las exigencias de los huelguistas, pero todavía seguirían encarcelados algunos trabajadores, y la jornada laboral de 8 horas estaba incluida en un decreto pero no por ley.

Pues se hizo otra huelga para liberar a los presos —más de 3.000—, que acabó el 3 de abril con la liberación de la mayoría de encarcelados y la aprobación por ley de la jornada laboral de 8 horas para todos los trabajadores. Fue una gran victoria de la clase obrera.

¡No os perdáis estas interesantes jornadas!

El primer acto del próximo sábado 9 de febrero a las 17h, en el parque de las 3 Chimeneas del barrio de Pueblo-seco a Barcelona, será una jornada inaugural donde explicaremos los hechos cronológicos de una huelga histórica impulsada por la CNT y también contaremos con los parlamentos de las secciones sindicales más combativas de CNT Barcelona, en los que hablarán de su experiencia de lucha en huelgas ganadas y conflictos con empresas.

Recordamos que CNT no participa de elecciones sindicales ni comités de empresa y apuesta por las secciones sindicales dentro de las empresas, la organización asamblearia de los trabajadores y el  sindical que promueven CCOO y UGT.

¡Salud y Anarquía!

Nos vemos en Mas Fonollar Santa Coloma de Gramanet. #Barcelona.

Web: http://lacanadiense.cntbarcelona.org/

Share

LA CANADENCA: LA INSUBMISSIÓ

Aquest dissabte farem el tercer dels actes commemoratius de la vaga de la Canadenca, aquest cop estem molt contents de disposar d’un espai tan especial com és Can Batlló.

A les 18.00 farem un repàs dels esdeveniments més importants que van succeïr durant els quaranta-quatre dies que va durar la vaga.

Y a partir de les 19.00 musiqueta a càrreg de:
SPINEL I MATT DA TRUTH
ZEKAN ASKALARI
NO SOMOS TU ROLLO
LAS NINYAS DEL CORRO
ELANE
LAS NIÑAS PERDIDAS
MALAMARA
MOITA MAKINARIA

No t’ho perdis!!

La Canadenca Insubmissió

SALUT I BON VIATGE

Share

LA CANADENCA: LA SOLIDARITAT

Dissabte passat vam dur a terme el primer dels actes commemoratius de la vaga de La Canadenca en el qual vam rememorar els esdeveniments principals d’un dels processos històrics més importants de l’anarcosindicalisme, una vaga on els treballadors units en solidaritat i suport mutu van aconseguir després de llargues jornades de desgast en la lluita; millores salarials, la readmissió dels obrers acomiadats, l’alliberament dels vaguistes detinguts i la implantació de la jornada laboral de 8 hores per decret llei. A més, vam donar un repàs als nostres últims conflictes sindicals per demostrar que l’acció directa i la solidaritat entre treballadors no són eines del passat, sinó que la seva vigència es constata dia a dia a la lluita organitzada contra la precarietat laboral i l’explotació a la qual la majoria de treballadors estem abocats.

En el nostre següent acte abordarem el tema de la solidaritat amb un col·loqui reincidint sobre la vaga de La Canadenca “La vaga prohibida: solidaritat en acció” i comptarem amb l’actuació de Los Bio-Lentos, una agrupació de poetes i performers que tancaran l’acte retornant a la paraula el seu caràcter més subversiu. Us esperem aquest dissabte al casal de la Prosperitat a les 18.00

Salut i anarquía!

SALUT I BON VIATGE

Share

UN SEGLE DE LA VAGA DE LA CANADENCA I LA JORNADA DE 8 HORES

En primer terme, les instal·lacions de la Canadenca, característica per les seves tres xemeneies

Un atur en la principal empresa elèctrica de Barcelona en 1919 va deixar la ciutat sense llum i va encoratjar una de les majors mobilitzacions obreres de la seva història.

En ple conflicte liderat per una CNT en auge, el Govern de Romanones va ser un dels pioners a Europa a concedir per decret la jornada de vuit hores.

La patronal catalana va reaccionar poc després aliant-se amb l’Exèrcit per a reprimir al sindicalisme amb la seva pròpia organització paramilitar, el somatén.

A les quatre de la tarda, Barcelona es va quedar sense llum. Van baixar les persianes els magatzems El Segle, en la Rambla, i bona part dels cinemes i teatres. El Banc d’Espanya va paralitzar les seves operacions, els tramvies es van frenar enmig del carrer i els periòdics d’aquell 21 de febrer de 1919 no van arribar a imprimir-se. Els empleats de la Canadenca, la principal elèctrica de la ciutat, es van anar aquell dia a la vaga sense saber que les apagades que van provocar amb la seva protesta serien l’espurna que va encendre una de les majors mobilitzacions obreres de la història d’Espanya.

Els esdeveniments es van precipitar de tal forma que, de l’acomiadament de vuit oficinistes de l’elèctrica Regs i Forces de l’Ebre -coneguda com La Canadenca per ser filial d’una signatura nord-americana- es va passar, en tot just dos mesos, a l’aprovació d’un decret sense precedents: el de la jornada laboral màxima de vuit hores, que es manté fins al dia d’avui. Al mig, la capital catalana va viure la seva vaga més sonada, aturs en tots els subministraments, detencions massives, una declaració d’estat de guerra i l’inici de la reacció paramilitar de la patronal.

“Va haver-hi els qui van posar a les portes els jergones, les cadires, tot, perquè tenien por que nosaltres, els revolucionaris, anéssim a assaltar les cases, a robar i a saquejar”, recorda en les seves memòries Ángel Pestaña, director de ‘Solidaritat Obrera’ i líder de la CNT, sobre la vaga de la Canadenca. El clima de descontrol descrit pel sindicalista a Barcelona, i el temor al fet que prengués en tot el país, va ser el que va portar al Govern del Comte de Romanones a tirar endavant el Decret de la jornada de vuit hores.

Espanya es va convertir en un dels primers països europeus a donar-li forma legislativa, encara que aquesta era una reivindicació històrica que s’estava obrint pas a tot el món. Aquest mateix any el Tractat de Versalles, fruit de la fi de la Primera Guerra Mundial, el reconeixia com un dels seus principis. “El decret es va concedir per la potència de la vaga general. Segurament abans o després s’haurien adoptat les 8 hores, però podria haver estat molt després i amb una llei més restrictiva”, sosté Juan Cristóbal Marinello, autor de Sindicalisme i violència a Catalunya 1902-1919.

Decret de la jornada de vuit hores, signat per Alfons XIII

Tot va començar amb 25 pessetes

Aquest dimecres 6 de febrer es compleix un segle de l’inici del conflicte de la Canadenca. Aquest dia els oficinistes de l’empresa van començar una vaga de braços caiguts en solidaritat amb vuit companys acomiadats després de queixar-se per una rebaixa de 25 pessetes en el seu sou. La protesta va anar contagiant a les diferents seccions fins que el 21 de febrer es va decretar la vaga general en l’empresa. “Es van desconnectar totes les màquines i els cables de corrent i van quedar paralitzats tots els serveis”, registra l’Institut de Reformes Socials (IMS) en la seva Memòria de 1919.

Aquest dia van començar els talls de llum a la ciutat. Més que una apagada total durant dies, van ser parcials i intermitents, ja que “l’Estat es va confiscar dels serveis i va tractar de restablir-los amb enginyers militars, però aquests no tenien la mateixa perícia, segons l’historiador Marinello, i a més cada dia s’anaven sumant altres sectors a la vaga, entre elles els obrers de les fàbriques que sense energia no podien funcionar.

“Dia 26 de febrer. La vaga entra en un període gravíssim”, consta en la memòria de l’IMS. Es referien al fet que els treballadors de la Companyia General d’Aigües de Barcelona, que proveïa el 90% de les llars de la ciutat, havien abandonat els seus llocs en solidaritat amb els seus col·legues de la Canadenca. Fins als faroners de la ciutat es van sumar a l’atur, deixant la tasca d’encendre l’enllumenat públic -que llavors funcionava amb gas- en mans dels soldats.

  Els militars encenent l’enllumenat públic en La Rambla durant la vaga de la Canadenca

Va jugar un paper determinant en l’expansió de la vaga la CNT, que vivia en aquests anys “el moment estel·lar del seu desenvolupament”, en paraules d’Antonio Rivera, professor d’Història de la Universitat del País Basc. El sindicat anarquista havia multiplicat per quatre els seus afiliats entre juny i desembre de 1918 fins a aconseguir els gairebé 350.000. La seva capacitat de pressió era tal que fins al seu sectorial d’Arts Gràfiques va implantar durant la vaga de la Canadenca l’anomenada “censura vermella”: es negaven a imprimir notícies contràries a la mobilització obrera.

En el cas de la CNT, es va donar la paradoxa que malgrat ser un factor clau en la propagació de la vaga, la seva cúpula estava presa des de setmanes abans. Entre ells, Salvador Seguí, el conegut com Noi del Sucre. Havien estat detinguts en el marc de la campanya policial contra les manifestacions nacionalistes favorables al projecte de l’Estatut d’Autonomia, que llavors portava uns mesos en el debat públic. Encara que l’agitació catalanista va quedar desdibuixada pel conflicte obrer, fins llavors havia estat el principal maldecap del Govern i el motiu pel qual aquest havia suspès les garanties constitucionals.

La victòria dels vaguistes

El director gerent de la Canadenca, Fraser Lawton, va arribar a amenaçar a principis de març amb acomiadar a tots els seus empleats si no tornaven al treball. Molt pocs es van presentar. Es va arribar a decretar l’estat de guerra i milers de vaguistes mobilitzats per a tornar als seus llocs es van negar a fer-ho i van ser empresonats. No va ser fins al 14 de març que, amb l’arribada a Barcelona d’un nou Governador Civil, Carlos Montañés, es van començar a entaular les negociacions que desembocarien en una victòria clara dels vaguistes, almenys en el cas de la Canadenca.

                                  Els militars, controlant els treballs del servei d’electricitat

Readmissió de tot el personal, augment de sou, compromís de no represaliar a ningú… I jornada de vuit hores. Aquestes van ser les demandes que va assumir la direcció. No obstant això, perquè la nova jornada laboral prengués forma de decret per a tots els treballadors va caldre esperar dues setmanes més, fins a principis d’abril, i assistir a una nova onada d’aturs en la capital catalana, aquesta vegada amb una patronal molt més organitzada i amb la seva pròpia policia: l’anomenat somatén.

Però abans, la CNT s’havia donat per satisfeta davant els compromisos de millores laborals i d’alliberament dels presos, aconseguit a cavall de l’acord de la Canadenca. Un dels quals van sortir de la presó va ser Seguí, El Noi del Sucre, que en una assemblea en la plaça de toros de les Sorres va convèncer a milers d’obrers de tornar al treball l’endemà. El problema és que, en la pràctica, la patronal no va complir amb les seves promeses, amb el que el 24 de març es va dir de nou –i aquesta vegada, oficialment– a la vaga general.

Prova que la promesa de les vuit hores no convencia a la patronal és el discurs que anys després –ja implantada la mesura– pronunciaria l’industrial i polític Francesc Cambó a Madrid. “Jo crec, senyores i senyors, que la implantació de la jornada de vuit hores, en els moments en què va tenir lloc, va ser una de les majors bogeries que la humanitat ha conegut en el curs de la història”, es va despatxar Cambó, segons recull el catedràtic d’Història Francesc Bonamusa en una exposició de CCOO sobre els orígens d’aquesta conquesta social.

La reacció de la patronal

Encara que va ser durant la vaga general posterior a la de la Canadenca quan es va aprovar el decret sobre la jornada de vuit hores, els historiadors coincideixen en afirmar que, a diferència de l’anterior, aquesta va afeblir als sindicats i va donar ales a la patronal. “Es van establir les bases de la reacció que acabaria desembocant en el cop d’estat de Cosí de Rivera”, analitza el professor de la UPV Antonio Rivera. L’Exèrcit, de tradició anticatalanista i capitanejat per Joaquín Milans del Bosch, es va posar d’acord amb la burgesia catalana per a reprimir als vaguistes.

    Imagen del somatén, la organización armada de la patronal

Es va militaritzar la ciutat, es va decretar el toc de queda passades les 23 hores i es va posar a patrullar els carrers a gairebé 10.000 homes armats amb fusells, el somatén, que perseguien als sindicalistes. Va començar com la vaga més multitudinària de la història de la ciutat –afectant des de tramviaris fins a carregadors del moll, passant per operaris de fàbriques, enterradors, comerciants i mossos d’hotel–, i va durar més que la Setmana Tràgica i l’anterior atur de 1917, però va acabar amb els treballadors desgastats i tornant als seus llocs.

Dimitit Romanones, la patronal es va sentir legitimada per a redoblar la pressió i va arribar a dur a terme diversos lock out, és a dir, tancaments d’empreses per a perjudicar els treballadors. Entre 150.000 i 300.000 obrers van arribar a estar setmanes parats per culpa d’aquesta tàctica dels empresaris al desembre de 1919, segons els estudis de la historiadora Soledad Bengoechea. El xoc entre tots dos col·lectius derivaria en els anys següents en la violència del pistolerismo, amb atemptats d’un i un altre bàndol que van deixar més de 250 morts fins a 1923.

Com van evolucionar les 8 hores?

La consecució de les vuit hores de treball diari a Espanya (que en el decret de 1919 contemplaven les 48 setmanals, és a dir, sis dies laborables) va ser la culminació d’un moviment global i que havia estat gestant-se durant dècades. La commemoració de l’1 de Maig com a Dia del Treballador es va instaurar a la fi del XIX per la lluita per la jornada de vuit hores dels obrers de Chicago en 1886, i el mateix any que Espanya va adoptar la mesura es donava forma a l’Organització Internacional del Treball (OIT), que tenia est entre els seus objectius.

Però, es va arribar a aplicar en la pràctica la jornada? I es va mantenir invariable fins avui? Sobre el paper, sí, respon Antonio Rivera. Ni durant la dictadura de Cosí de Rivera ni durant la de Franco es va abolir. El que es va discutir arran de l’aprovació del decret va ser quines eren les empreses i sectors que es podien acollir a les excepcions i com es gestionaven les hores extres. Encara que al final el compliment de la jornada depenia de la capacitat de pressió dels sindicats. “Igual que ara. De la capacitat d’organització depenia que els treballadors no acabessin fent 10 o 12 hores per jornades de sobre el paper eren de vuit”, rasa.

 

SALUT I BON VIATGE

Share

UN SEGLE DE LA VAGA DE LA CANADIENSE I JORNADES COMMEMORATIVES

Des de la CNT de Barcelona us convidem a participar de les Jornades de commemoració dels 100 anys de la Vaga de la Canadenca, coneguda a l’època com La Canadiense (fàbrica d’electricitat de capital canadenc), una vaga prohibida, solidària i una de les més importants de la història de la classe obrera moderna. Un fet històric que va demostrar la capacitat transformadora d’una classe treballadora conscient i organitzada.

Les jornades consten de 7 actes. Des del 9 de febrer fins al 23 de març.
En cada acte volem remarcar els fets ocorreguts aquella setmana i els hem dividit en els següents:
-9 Febrer: 1. L’inici de la Vaga
-16 Febrer: 2. La solidaritat.
-23 Febrer. 3. La insubmissió
-2 Març 4. Solidaritat feminista
-9 març 5. La vaga continua
-16 Març 6. El triomf sindicalista
-23 Març 7. La lluita segueix

La Vaga va començar un 5 de febrer de 1919, en solidaritat a 8 treballadors acomiadats per no acceptar una rebaixa de sou quan van passar de temporals a fixos, una vaga solidària; i va acabar amb el reconeixement ell 17 de març de bona part de les exigències dels vaguistes que van ser 4:
-Readmissió dels acomiadats i no represalies.
-Augment dels salaris entre un 50 i un 100% del sou
-Jornada laboral de 8 hores
-Llibertat dels empresonats

El 17 de març l’empresa i el govern cedeixen a quasi totes les exigències dels vaguistes, però encara continuen alguns presos, i la jornada de 8 h està promès en un decret però no per llei.

Després es va fer un altre vaga per alliberar als presos, més de 3.000, que va acabar el 3 d’Abril amb la llibertat de la majoria i l’aprovació per llei de la jornada laboral de 8 hores per a totes les treballadores.

Una victòria de la classe obrera!!!!.

EVENTO FB: https://www.facebook.com/events/2258306924493414/

Ver más

SALUT I BON VIATGE

 

Share