Arxiu de la categoria: sants

SETMANA DE DEBATS SOBRE LA MOBILITAT, LA NOCIVITAT DEL COTXE, EL VEHICLE ELÈCTRIC, ZONA DE BAIXES EMISSIONS

La mobilitat, tant la pública com la privada te una característica comuna vers on ens movem, si mirem les dades disponibles de les enquestes de mobilitat, la major part dels desplaçaments son per anar vers la explotació laboral i per anar vers la explotació comercial a través del consum.
La mobilitat lliure, el vagabundejar nòmada per els propis interessos, o senzillament per plaer no comercial (el turisme està fortament comercialitzat) és residual o inexistent.
La mobilitat és una alienació més que hem d’afegir al sac, però és una alienació que te molts biaixos, com a mínim tres, encara que en poden ser més (suposo).

1.-Un biaix de nocivitat: el motor tèrmic d’explosió són la principal font de toxicitat a les nostres vides, la contaminació produïda per els cotxes produeix milers de morts cada any.

2.-Un biaix de classe: sols hi ha bona comunicació als llocs on es pot generar profit, les persones expulsades per l’especulació vers la perifèria no disposen de transport públic eficient hi han de dependre dels cotxes, la Zona de baixes emissions fa caure tot el pes sobre els treballadors autònoms més desfavorits econòmicament…

3.-Els sistemes de “smart mobilitat” són en realitat captadors de dades, dades d’on s’aparca, dades de per on es circula, dades dels desplaçaments en transport públic…

De tot això i de totes les falses alternatives com el cotxe elèctric en parlarem aquest dimarts 18/11/2019 a les 19:30 a CSO Mayday, Passatge Sant Bernat 9, al raval, prop de la Plaça Castella i la Plaça Terenci Moix.

Dilluns 18 a les 17:30 projecció del documental COWSPIRACY i debar sobre el tema a Can Vies jocs Florals num.42 barri de Sants, mira també http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/529158

SALUT I BON VIATGE

Share

1 DE MAYO COCHERAS DE SANTS, PARLAMENTOS Y MANIFESTACIÓN

Este primero de mayo, nos encontraremos en las cocheras de Sants. Empezaremos a las 11.00 horas, con parlamentos y las 13.00 horas manifestación.

1 DE MAYO: EN EL TRABAJO Y EN LA LUCHA, CUENTA CON CNT

El primero de mayo es un día reivindicativo de la clase obrera. Y este año, las calles tienen que volver a llenarse. Porque seguimos sufriendo una perpetua crisis que afecta a multitud de familias mientras el número de personas millonarias ha aumentado el doble en los últimos años. La patronal y los gobiernos potencian de manera pública o soterrada una economía neoliberal que supone quedarse con todos los beneficios, pagar nada o el mínimo de impuestos e ir privatizando progresivamente todos nuestros servicios sociales. Pero cuando llegan las crisis, entonces quieren socializar sus pérdidas, para que paguemos entre todas y todos sus excesos. Y mientras tanto, pretenden culpar de la crisis a los trabajadores y trabajadoras “por vivir por encima de nuestras posibilidades”. En cambio, no se culpa a los bancos por engañar y robar, o al gobierno por dejar que lo hicieran.

Y este año seguimos padeciendo la últimas reformas laborales. La de 2012 sumada a las doce anteriores que se han sucedido desde 1977 y que supuestamente nacieron para mejorar la situación socio-laboral de trabajadores y trabajadoras, pero que han servido justo para todo lo contrario. Aún no nos hemos olvidado de la última, aunque la clase política lleva años tratando de engañarnos prometiendo que la derogarían cuando llegaran al poder. La CNT lleva años exigiendo su revocación, pero no sólo de esta reforma, ni de la anterior, sino de todas ellas, ya que lo que necesitamos es una regulación laboral justa, que equilibre la balanza, que reconozca los derechos de la clase trabajadora, regulando y controlando de forma honesta los abusos de los empresarios.

Pero trabajadoras y trabajadores van poco a poco tomando conciencia de su situación. Por necesidad nos vamos organizando y uniendo con las personas que sufren las mismas privaciones que nosotros y nosotras. Y aquí es donde entra la CNT con ejemplos claros y tangibles, consiguiendo convenios y acuerdos basados en nuestra tabla reivindicativa que tratan de revertir parte de los efectos de las reformas laborales de las que antes hemos hablado. Ejemplo de ello son las victorias en Hermanos Ruiz Morantes, Urbaser, Extracciones Levante, Alumalsa, en los Servicios Informáticos o los Servicios de Emergencias de la Xunta de Galicia, Eurest o los Amarradores del puerto de Barcelona. A estos se suman otros frentes abiertos a día de hoy, como ha sido la huelga de tres días en productos Florida con un 80% de participación, la huelga en la Comercializadora de Etisur, despidos derogados en Capgemini, las constantes victorias de los Figurantes de CNT con múltiples productoras, Clece, Exeo, Wesser o Uber. Ejemplos a los que se unen la lucha y las mejoras que van consiguiendo el conjunto de nuestras secciones sindicales.

Con nuestro modelo sindical aprendemos y nos fortalecemos como clase trabajadora.

Nuestro modelo sindical hace que la patronal nos respete.

Con nuestro modelo sindical se crea conciencia.

Con nuestro modelo sindical no delegamos las decisiones de nuestra vida en terceras personas.

Nuestro modelo sindical no confía en la clase política para conseguir sus objetivos.

Esta es nuestra estrategia: Lucha por nuestros derechos en el trabajo, avanzando en la organización como trabajadoras y lucha por nuestros derechos en la calle, junto a todas aquellas personas y colectivos que se movilizan contra el capitalismo, el fascismo y la explotación. Y este es nuestro objetivo: Una sola clase obrera.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

FESTA DE LAS KELLYS EL PRÒXIM DIMARTS A LA PLAÇA JOAN PEIRO

L’Associació de @LasKellysBCN celebra una gran festa el pròxim dimarts 30 d’octubre a les 17h a la Plaça Joan Peiró.

El col·lectiu de les Kellys porten anys organitzant-se per visibilitzà i combatre les condicions precàries de les cambreres de pis, treballadores que fan una tasca bàsica pel manteniment dels hotels i què sofreixen dia a dia la precarització del seu sector. Elles han decidit que no volen acceptar convenis insultants ni condicions laborals precàries. Elles han decidit lluitar!

Perquè sense Kellys no hi ha hotels!

Uneix-te a la festa!

SALUT I BON VIATGE

Share

EL LOKAL FA 30 ANYS

Diumenge 28 de maig, des de les 12 fins a les 18h a l’Àgora Juan Andrés C/ de l’Aurora amb Riereta.

12h: Vermút – Debat sobre “Les lluites llibertàries i autònomes als barris i al territori”.
14,30H: Fideuà vegana per l’autogestió.

L’Associació Cultural el Raval- El Lokal som un col·lectiu que neix a l’octubre de 1987 provinent de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec i del barri Xino. Començà obrint un espai al centre de Barcelona per la creació i l’experimentació de nous projectes, la trobada de lluites i resistències i la venda i distribució de materials alternatius i de cultura llibertària.

Des dels seus inicis fins avui, ens vam plantejar col·laborar en la reflexió i l’intercanvi d’experiències per posar en qüestió l’estat de coses. La finalitat, caminar cap a una societat lliure i justa des de la contracultura, l’autogestió i la rebel·lia.
El Lokal, dintre de les nostres possibilitats i desitjos, entenem que s’ha de possar al servei de les lluites i resistència del barri, la ciutat i el món.

SALUT I BON VIATGE

 

Share

12 OCTUBRE 2017 RES A CELEBRAR

12 O RES A CELEBRAR, LA VOSTRA REPRESSIÓ NO ENS FARÀ RETROCEDIR TOTES SOM ANTIFEIXISTES

 DIJOUS: 12 d’octubre Res a Celebrar: 11:00h –  Plaça de Joan Peiró

DIMARTS: 10 d’octubre: Presentació documental Metromuster  20:00hCines Girona

DISSABTE: 14 d’octubre: “Les places seran sempre antifeixistes” 19:00h – Pl. Malaga (Sants)

CONCERT: ImpetuM, 2084, DJ Marikarmen Free

DISSABTE: 21 d’octubre: –Esport contra el feixisme: Torneig de futbol i ping pong. 9h Inscripcions (antifeixistes@riseup.net).

10h Torneig , 14h Dinar popular + Cigaló project, 18h Xerrades “Repressió a l’antifeixisme”

 Esport: Can Batlló (Sants), Dinar i Xarrades: Can Vies  Sants.

PLATAFORMA ANTIFEIXISTA: antifeixistes@riseup.net

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

ALTRES GUERRES DEL TAXI

taxis-kOw--620x349@abc

Disturbis ocasionats en 1932 per les divergències entre taxistes de la Casa David i altres empreses al Passeig de Gràcia de Barcelona – Brangulí

En els anys trenta, l’intrusisme va provocar una inflació de l’oferta: quatre mil vehicles per a una ciutat que acabava d’arribar al milió d’habitants

És difícil passar per la vorera dreta del carrer Aribau, entre la Diagonal i Travessera de Gràcia, sense aixecar la vista cap a la cúspide triangular d’aquest edifici de port novaiorquès que identifiquem amb el Drugstore David. Em preguntava el per què del nom del immoble fins que, llegint un reportatge d’Irene Polo a la revista «Imatges» (25 de junh de 1930), vaig descobrir que tan atractiva edificació va ser la seu de la companyia de taxis David, fundada per Josep M. Armanqué i la més important en els anys previs a l’Exposició de 1929.

Des de 1924, i segons el codi aprovat per l’ajuntament barceloní, el cotxe dedicat al transport urbà havia d’incorporar un taxímetre i establir les seves tarifes segons les característiques del vehicle i el servei: si preníem un luxós Hispano Suiza amb xofer uniformat, ens tocava la tarifa blau: 80 cèntims per quilòmetre; si el cotxe era de nivell mitjà, tarifes més groga de 60 cèntims i si el vehicle era vulgar, tarifes més vermella de 40 cèntims.
Disturbis ocasionats en 1932 per les divergències entre taxistes de la Casa David i altres empreses al Passeig de Gràcia de Barcelona.

En inaugurar l’Exposició van proliferar els conductors que es compraven un automòbil de segona mà per a dedicar-lo al servei de taxi. Tal intrusisme -que no lliure competència com passa ara amb Uber- va provocar una inflació de l’oferta: quatre mil vehicles per a una ciutat que acabava d’arribar al milió d’habitants i recentment estrenava el metre; el miler de la companyia David davant els tres mil autònoms nouvinguts.

La guerra entre els «davids» -que mantenien el sistema de tarifes instaurat pel consistori- i els «fortunes» i «barcelones» -que oferien la cursa a una pesseta- va ser cruenta: «Pel que pugui passar, per tornar a casa prendré el tramvia », concloïa Pol en el seu reportatge.
Encara que l’ajuntament de 1930 -faltaban pocs mesos per a la proclamació de la República-, havia unificat la tarifa en 60 cèntims per quilòmetre, el caos del taxímetre va perdurar fins a 1934. En plena recessió econòmica, amb la inflació desbocada, la companyia David va establir una línia de baix cost que va batejar com Goliath, d’acord amb els temps d’estretors que s’acostaven i per neutralitzar el «dumping» que suposava l’intrusisme professional.

«Nihil novum sub sole», que diria el clàssic. La Barcelona actual ha esdevingut al paradís dels intrusos. Utilitzar el «bicing» és una cosa legal i beneït pel nostre consistori: però les bicicletes segueixen sent «objectes circulants no identificats», capaços d’escapolir -a diferència dels cotxes i motos matriculats- de responsabilitat civil en cas d’atropellament. Els manters ocupen dia si i dia també la Rambla o l’avinguda Maria Cristina quan els ramats de turistes trashuman cap a les fonts lluminoses de Montjuïc; els intrusos que infesten les xarxes de notícies sense contrastar aliens al més codi deontològic i els tertulians que opinen de tot, encara que no sàpiguen res sobre el que opinen. I, és clar, la falsària «economia col·laborativa» de Uber. Missatge per a navegants neoliberals de manual: l’intrusisme sense llei enverina la lliure concurrencia.

SALUT I BON VIATGE

Share

L´ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA, UN PODER A L´OMBRA

AMB-Plenari-Trias-i-Balmon

L’oasi català perviu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC governen la institució reconstituïda el 2011 amb poder sobre 36 municipis i tres milions de persones però sense mecanismes clars de control. 606 milions d’euros de pressupost –similar al de la Diputació de Barcelona–, 500 funcionaris, milers de treballadors en 50 empreses o ens subsidiaris i competències en urbanisme, residus, aigua o transports fan de l’AMB un imperi que presideix Xavier Trias però governa Antoni Balmón. L’AMB gasta 4 milions d’euros en sous només per a directius i reparteix 800.000 euros en dietes per assistència a reunions.

Una de les seves últimes decisions ha estat privatitzar la gestió de la T-Mobilitat en favor de La Caixa i d’Indra.

Creada pel franquisme, infiltrada per l’esquerra municipalista, suprimida el 1986 per Jordi Pujol i dispersa des d’aleshores en tres organismes supervivents per ser finalment, fa quatre anys, reconstituïda per llei del Parlament i amb jurisdicció sobre 36 municipis i tres milions de persones, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una desconeguda però important institució pública de segon grau (no elegible directament, similar a una diputació) on perviu l’oasi català. Amb el PP de simbòlica oposició, un insòlit quadripartit format pel PSC, per CiU, per ICV-EUiA i per ERC governa una AMB que presideix l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), però on mana de veritat el vicepresident executiu i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón (PSC). La Junta de Govern de l’AMB, la completen, entre d’altres, barons locals socialistes, convergents, ecosocialistes i republicans com el tinent d’alcalde de Barcelona Antoni Vives (CiU); l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín (PSC); l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV-EUiA), i el regidor barceloní Jordi Portabella (ERC).

El que, de facto, és l’últim gran bastió de poder supramunicipal que té el PSC, i on una àmplia sociovergència funciona sense gaires entrebancs, està regulat per la Llei 31/2010, de 3 d’agost, i pel Reglament orgànic metropolità de 2013, que sembla més propi d’un ens legislatiu o governamental que no supralocal, com és el que reflecteix la composició del Consell Metropolità. En la pràctica, l’AMB es regeix per una potent estructura gerencial dirigida per Ramon Torra i pensada per donar serveis tècnics, essencials o de suport als 36 municipis metropolitans en matèria urbanística, de transport públic, de medi ambient, de gestió de residus i d’aigua i de promoció econòmica. Tot plegat, a partir d’un pressupost anual de 606 milions d’euros –similar al de la Diputació de Barcelona i que gairebé és una quarta part del de l’Ajuntament de Barcelona– i amb una plantilla de 482 treballadors directes –449 funcionaris i 33 laborals– que, globalment, representa una massa salarial de 27 milions d’euros, segons les dades disponibles a la web corporativa. Desglossat, el personal directiu i l’eventual o de confiança (en conjunt, algunes desenes de persones) suma quatre d’aquests milions d’euros en despeses de personal. Els salaris mensuals dels directius oscil·len entre els 5.000 i els 8.000 euros, i es pot constatar que el gerent i tres directors d’àrea de l’AMB són centmileuristes i cobren fins i tot més que els consellers de la Generalitat. Són, concretament, el gerent, Ramon Torra; el director de Serveis Generals, Antoni Novel; el director de l’Àrea de Medi Ambient, Carles Conill, i el director de Transport i Mobilitat Pelayo Martínez. Una altra desena de directius aspiren a centmileuristes, amb sous que oscil·len entre els 84.000 i els 92.000 euros bruts anuals.

800.000 euros en dietes

Al juliol passat, l’exregidor del PSC a Barcelona Jordi Martí va revelar en un article a El País que, en un moment sense especificar, havia renunciat a les dietes per assistència a reunions de l’AMB perquè considerava “senzillament injustificable” una compensació que és “una pràctica molt estesa als governs locals de segon nivell”. Com va explicar el mateix diari l’any 2011 i fonts oficials de l’AMB reconeixen que substancialment no ha variat, l’ens públic metropolità destina uns 800.000 euros anuals per pagar regularment dietes al centenar d’alcaldes, regidors i alts càrrecs en els seus diferents òrgans. Aquesta xifra representa gairebé la meitat de la que destina el Govern de la Generalitat a dietes. Tal com va publicar CRÍTIC el passat 23 de setembre, la Generalitat es gasta cada any 1,7 milions d’euros en dietes per assistència a reunions. L’import de les dietes de l’AMB varia molt en funció del càrrec assistent i del tipus i periodicitat de les reunions (algunes de les quals, com reflecteixen les actes, amb prou feines duren 30 minuts). En tot cas, les dietes pugen, per la banda alta, fins als més de 1.100 euros que Trias i Balmón tenen dret a cobrar cada cop que van (cada dos mesos) al Consell Metropolità o (dues vegades el mes) a la Junta de Govern. Els 17 membres de la Junta de l’AMB (8 alcaldes o regidors del PSC, 5 de CiU, 3 d’ICV i 1 d’ERC) disposen tots plegats, cada 15 dies, de 14.222 euros en compensacions autoritzades. Per la banda baixa, el mínim que l’AMB paga en dietes són els 144 euros destinats a cada assistent d’una simple comissió informativa. Després hi ha singularitats: 1.585 euros rep el portaveu del principal (i únic) grup de l’oposició (PP) per anar a una junta de portaveus. I uns 60 euros cobren els delegats de l’AMB per anar a reunions del Patronat de Collserola, esmorzar a banda, i on alguns treballadors denuncien que assistents amb cotxe oficial han arribat a passar quilometratge.

Trinxeres polítiques disfressades de gestió

El poder de l’AMB supera la mateixa institució, perquè té influència i participació total o parcial en una xarxa de 50 empreses, consorcis i organismes diversos. La filial més gran i coneguda és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), una companyia amb 7.000 treballadors de la qual l’AMB té el 100% de les accions i on fonts sindicals denuncien l’existència de 603 càrrecs de confiança (un 8% de la plantilla) amb sous fora de conveni. Però també tenen el segell de l’AMB l’Institut Metropolità del Taxi, les empreses de sanejament i residus Emssa i Tersa, l’Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (Impsol), el Consorci de Comunicació Local i el del Parc de Collserola, i els think tanks o lobbies metropolitans Barcelona Regional i Pla Estratègic Metropolità, per posar alguns exemples.

Font: Àrea Metropolitana de Barcelona

En aquest marc, la participació de l’AMB en la presa de decisions de rellevància política com la recent cessió del cànon de l’aigua a Agbar mitjançant una empresa mixta; la política d’augment tarifari del transport públic, o la futura revisió del planejament urbanístic metropolità vigent des del 1976 han fet que es comencin a aixecar veus, dins i fora de la institució, que qüestionen la seva transparència i critiquen la manca de mecanismes de participació i control democràtic. És el cas d’un regidor membre del Consell Metropolità i afí a un dels quatre partits de govern que, sota condició d’anonimat, admet: “Malgrat que Trias i Balmón venen l’AMB com un espai merament de gestió i més o menys neutre com potser era abans, en realitat s’ha convertit en un espai per fer política on caldria més transparència i accés ciutadà”. La crítica, la comparteixen veterans funcionaris de l’AMB, en nòmina des d’abans del 1992, que admeten haver estat molts anys “pràcticament sense feina” i que ara veuen com unes “estructures històricament sobredimensionades” comencen a rutllar millor. Tot i que, segons diverses fonts polítiques i laborals consultades, a l’AMB es manté l’estigma de ser “un cementiri d’elefants” perquè “els socialistes s’hi han atrinxerat més que mai”.

L’AMB serveix en safata a Agbar el cànon de l’aigua

El moviment veïnal i ecologista, aplegat a la plataforma Aigua és Vida, considera un “frau democràtic” el decret aprovat el passat 10 de juliol al Parlament, amb els vots de CiU i d’ERC, que fixa un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat i l’AMB pel qual la primera cedeix a la segona els recursos del cànon de l’aigua, durant 30 anys, a canvi d’una compensació única prevista pel mateix Govern en uns 800 milions d’euros a compte d’inversions en sanejament ja fetes per la Generalitat. Aigua és Vida denuncia “un robatori a la ciutadania i als ajuntaments” perquè “es pretén fer pagar dues vegades” per inversions hidràuliques en part ja amortitzades i pagades amb fons de cohesió europeus que no s’han de tornar. Però, sobretot, els moviments ecologista i veïnal denuncien l’entrega d’un impost públic com el cànon de l’aigua a mans privades, concretament a Agbar, que ha creat la filial Aigües Barcelona Finance per emetre bons a compte del cànon i facilitar que l’AMB pugui pagar els 800 milions a la Generalitat. I és que tota l’operació pivota sobre la societat mixta publicoprivada que gestiona el sanejament metropolità: un ens creat per l’AMB el 21 de maig de 2013 –amb els vots favorables del PSC i de CiU, l’abstenció del PP i d’ERC i l’oposició d’ICV-EUiA– i que té Agbar de soci majoritari, ja que controla el 85% de les accions. El president executiu del grup Agbar, Àngel Simón, va ser gerent de l’antiga AMB entre el 1989 i el 1995, quan va deixar l’ens metropolità per ingressar a la companyia d’aigües propietat de La Caixa i de la multinacional francesa Suez.

Irregularitats al Consorci de Collserola

Els darrers dies, l’AMB s’ha vist esquitxada per altres polèmiques que, un cop més, evidencien com de resguardada queda aquesta institució al darrere d’alguns organismes en els quals participa com a actor rellevant. Així, la Sindicatura de Comptes va presentar al Parlament, l’1 d’octubre, el seu informe de fiscalització sobre el Consorci del Parc de Collserola corresponent a l’exercici de 2012. La Sindicatura ha detectat irregularitats contractuals –la plantilla “difereix de l’estructura real de treballadors” i les nòmines inclouen un complement de productivitat que aparentment no està regulat–, així com obres i serveis adjudicades sense concurs malgrat superar el límit mínim per ser-ho. L’AMB participa en el Consorci de Collserola, creat el 1999, al costat de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat i de nou ajuntaments de la zona, i el seu pes en els òrgans decisoris és aproximadament del 30%.

La Caixa i Indra es queden la T-Mobilitat

D’altra banda, recentment s’ha conegut també que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) –organisme on l’AMB comparteix Consell d’Administració amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona i que gestiona un pressupost de 1.089 milions d’euros aquest 2014– ha adjudicat la implantació i la gestió del nou sistema de pagament del transport públic al grup SOC Mobilitat, integrat per CaixaBank, Fujitsu, Indra i Marfina. L’única oferta que l’ATM tenia sobre la taula implica un contracte de 70 milions d’euros per implantar, a partir del 2016, la nova targeta T-Mobilitat que ha de substituir els actuals títols de transport. El coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, critica la “gestió privada de la T-Mobilitat” en una entrada al seu blog. Específicament, Herrera denuncia que la decisió d’atorgar la T-Mobilitat al grup capitanejat per La Caixa s’ha fet “sense que ni tan sols hagi passat pel Consell d’Administració de l’Autoritat Metropolitana del Transport, ni s’hagi vist el plec d’informació, ni les condicions ni l’adjudicació”.

El Pla General Metropolità o la rendible joia de la corona

Amb tot, un exalcalde socialista afirma que “el gran poder fàctic de l’AMB” –que és poder polític i econòmic vestit de simple gestió està en el seu “control de l’ordenació urbanística” a través del Pla General Metropolità. Efectivament, el PGM és la joia de la corona de l’AMB des que la seva polèmica elaboració i aprovació entre el 1974 i el 1976 va ser el camp de batalla on el porciolisme, versió local del franquisme, es va batre en retirada davant del moviment veïnal i d’uns tècnics metropolitans progressistes dirigits per Albert Serratosa i Joan Anton Solans (que després seria totpoderós responsable d’Urbanisme a l’Ajuntament de Barcelona de la Transició i, posteriorment, a la Generalitat). Des del 1976, el PGM ha patit fins a un miler de modificacions puntuals, especialment significatives en nombre i característiques a partir de la dècada dels noranta. I, com explica l’exalcalde socialista, la clau de volta del poder de l’AMB rau en el fet que de les seves decisions aparentment tècniques depenen totes les plusvàlues de sòl que els canvis constants en el planejament urbanístic ofereixen als ajuntaments i a negocis sovint especulatius, amb les possibles derivades de corrupció o tràfic d’influències./Critic.

SALUT I BON VIATGE.

Share

LOS TAXISTAS EXIGEN A LA GENERALITAT QUE SANCIONE A LOS VIAJEROS DE UBER

1411409575_184496_1411413029_noticia_normal

La asociación la Élite amenaza con convocar una huelga indefinida a principios de noviembre

Concentración de taxistas ante la sede del Departamento de Territorio

Los taxistas continúan su lucha contra la aplicación de transporte entre particulares Uber y esta vez exigen a la Generalitat sanciones para los pasajeros que utilicen esta app. De momento, se consideran infractores a quienes prestan el servicio a través de esta aplicación, ya que trasladan a viajeros sin contar con la licencia necesaria. La Asociación Profesional Élite Taxi ha pedido este lunes en una reunión con el subdirector de Ordenación e Inspección (dependiente del Departamento de Territorio y Sostenibilidad), Josep Maria Fortuny, que también se multe a quienes soliciten el servicio.

A esta nueva reivindicación se suma la de la inmovilización inmediata de los vehículos que transportan viajeros sin licencia. La Generalitat ya anunció que la autorizaría a través de una ley de acompañamiento de los Presupuestos, es decir, que no sería efectiva hasta 2015. Los taxistas, sin embargo, no quieren esperar y exigen que se comience a precintar los coches de los infractores lo antes posible. En su reunión con Fortuny, han amenazado con iniciar una huelga indefinida el 7 de noviembre si no se cumple con este pedido. “Nosotros también tenemos derecho a decidir”, han asegurado este lunes los portavoces de la Élite.

Alrededor de 150 taxistas se han concentrado este lunes poco antes de las cinco de la tarde frente a la sede de Territorio, en la avenida de Josep Tarradellas, para protestar contra el intrusismo en el sector. En el interior, una delegación de la Élite ha exigido al Departamento de Territorio que frene de una vez la expansión de Uber en la capital catalana. “Fortuny nos ha dicho que hay 60 expedientes abiertos a conductores de taxis piratay que algunos de ellos trabajan con Uber. Pero nosotros, que estamos cada día en la calle y los conocemos, hemos llegado a censar hasta 120 personas que ofrecen transporte a través de esta aplicación. Tenemos los nombres y matrículas de más de mil conductores que llevan pasajeros sin tener licencia. Es decir que se quedan cortos”, ha explicado Miguel Medina, uno de los portavoces de la Élite.

“Los pirata no tienen nada a su nombre: ni la cuenta bancaria, ni el coche, ni nada. Así que da igual cuantas multas les pongan porque al final no hay forma de cobrarlas”, afirma Enrique N., un taxista de 44 años que lleva dos décadas en la profesión. “Por eso la única solución es que se inmovilice el vehículo”, repite convencido entre las tracas y gritos de sus compañeros, y pone como ejemplo al conductor de un vehículo sin licencia que denunció a mediados de agosto a cinco taxistas por agresión y robo. “Él ha sido sancionado 19 veces, seguro que no ha pagado ninguna de esas multas y aún así sigue recogiendo pasajeros de forma ilegal en el aeropuerto”, afirma.

La Élite ha pedido reunirse con el consejero de Territorio, Santi Vila, y ha anunciado “movilizaciones nunca antes vistas en el sector del taxi” en octubre.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

LOS OJOS DEL TAXI

LOS OJOS DEL TAXI es un cortometraje de Manuel Chico (taxista y poeta de barcelona) realizado a finales de los años 90 en barcelona. Este corto muestra la miseria de esa barcelona post olimpiadas de la mano de un taxi, anunciando de manera profética la crisis que ahora mismo sufrimos. Con poemas de Miguel Hernandez, Gustavo Adolfo Bequer, Jose Maria Espronceda, William Shakespeare, Calderon de la Barca y Juan Rico y Amat  interpretados magistralmente por Manuel Chico.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share