Arxiu de la categoria: mataro

LA VAGA DELS TRAMVIES DEL 1951

la vaga del trambies de 1951

 L’anomenada vaga de tramvies del 51, la vaga de Tramvies del 51, va ser de fet un boicot a utilitzar el tramvia, que era el transport popular entre els treballadors, i que quan es va convertir en vaga no va ser de tramvies sinó general.


Estem al desembre de 1950, corrien temps de racionament, carestia, mercat negre i corrupció. Els sous eren irrisoris. En la indústria tèxtil havien “setmanades” de 65 pessetes quan una dotzena d’ous costava ja 29. La misèria entre la classe treballadora era generalitzada mentre 1 nova crosta de rics havia començat a aflorar, no ja la rància burgesia que va recolzar el cop, sinó els que van fer fortuna amb l’estraperlo i la corrupció de la dictadura franquista.


La situació del dia a dia a nivell popular era desesperant i més quan a nivell internacional s’havien començat a retirar les mesures de bloqueig a la “Espanya de Franco” i els Estats Units havien fet l’ullet al règim, en considerar un puntal en la lluita contra el comunismo.

És l’1 de desembre quan el Consell de Ministres autoritza a la Companyia de Tramvies de Barcelona l’augment de les tarifes de 0,50 pts a 0,70 pts, sent posades en vigor el 19 del mateix mes. Ja la companyia havia collit, des dels seus inicis, l’antipatia de la classe treballadora a causa de la gran quantitat d’accidents que de sempre havia causat, el mateix any 50 van ser 21 els morts i 491 els ferits, amb uns cotxes en condicions lamentables. L’animadversió per al tracte i el menyspreu que la companyia havia demostrat cap als seus viatgers durant dècades havia deixat empremta. A això se sumaria un gest d’hostil discriminació, el fet que a Madrid el preu del bitllet es va acabar fixant en 0,40 pts!

octaveta

Així estaven els ànims quan a primers de Febrer de 1951 van començar a circular per la ciutat, de manera espontània, unes octavetes que convidaven als ciutadans a no pujar al tramvia i que eren reproduïdes majorment de manera manual o que es colaven en algun tiratge de impremta. En moltes ocasions es tractaven de poemes plens de sarcasme o autèntics rebles. Les octavetes eren repartides en mà o per les bústies.


A partir del 14 de febrer apareixen els primers pasquins i el 22 les primeres manifestacions estudiantils. La historiografia sempre ressalta el caràcter pacífic i cívic de la protesta, tot i que les dades esmentades acaben recomponent un escenari molt més crispat.
Dissabte 24 després de les primeres escaramusses entre estudiants i policia, amb alguna petita barricada, carreres i detencions, els incidents es traslladen als barris i es generalitzen els apedregades als tramvies amb 3.400 vidres trencats.

vaga barcelona 1951


El governador civil de Barcelona era per aquells temps Eduardo Baeza Alegria, 1 capitost del Moviment ficat en disputes amb altres jerarques, que segons es diu van ajudar a que circulés el rumor de la seva relació íntima amb la vedette Carmen de Lirio. Rumor que va ser aprofitat pel poble per burlar-se del odiat governador. Amb aquesta finalitat es va fer una manifestació en la qual els participis anaven amb un lliri a la mà i una ampolla d’Aigua del Carme a l’altra.

carmen-de-lirio
Carmen de Lirio, llavors la gran vedette del Paral·lel i també sense pretendre-actriu en la pel·lícula dels fets.


Al llarg dels dies es va registrant un progressiu descens del nombre de passatgers en els cotxes arribant al boicot que té lloc entre l’1 i el 5 de Març, en què únicament pugen entre el 0,1 i el 3% dels usuaris habituals. Queda en la memòria també diumenge dia 3 de Març, quan sota una persistent pluja els aficionats al futbol van ser a l’estadi de Les Corts, on el Barça en un camp impracticable, va guanyar pels pèls el Racing de Santander per 2 a 1. A la sortida, els cotxes s’oferien com una volta més confortable a casa, però els assistents no van caure en la temptació i ningú va pujar al tramvia, la cosa anava molt seriosament i més després de la mort, feia dos dies, d’un nen de 5 anys per trets de la policía.

El 6 de Març, davant el temor de les autoritats a que l’ordre públic es pogués desbordar encara més i malgrat l’oposició del governador, el preu del bitllet torna a ser de 0,50 ptes. Tot i això, es triga dos dies a que la concurrència al transport sigui com la d’abans del boicot.
billete
                                          Bitllet que mostra el retorn a les antigues tarifes

                                      
Tant en l’arrencada de la convocatòria posterior de vaga, com en el del boicot als tramvies no apareix cap organització, ni sindical ni política, com a protagonista, sinó que més aviat van ser aquestes les que van pujar al carro dels fets, encara que quan ho van fer va ser amb determinació, ja que tant la CNT com el PSUC després ho pagarien amb quantioses detencions entre els seus militants.

 

És arran d’una reunió d’enllaços sindicals, on ja s’havien anat infiltrant, en les eleccions del 47 i el 50, sindicalistes oposats al règim, quan sorgeix la convocatòria de vaga, i es va produir el mateix dia en què es tornava a les antigues tarifes. A l’edifici de la CNS, el sindicat vertical, en una tumultuosa reunió de representants sindicals, quan davant l’atribució del mèrit del retorn a l’antic bitllet per part dels jerarques falangistes del sindicat, van sorgir nombroses veus, on es demanava la llibertat dels detinguts i l’augment dels salaris. Per quan va arribar la policia a desallotjar, ja circulava la consigna de convocar una vaga per al proper dilluns 12 de març. A partir del dia següent ja es van començar a rebre trucades telefòniques a les empreses per persones que fent-se passar per càrrecs de la CNS instaven a l’atur.

Imagen028ok

L’empresa del “ram de l’aigua” Vicente Illa S.A. on es van desenvolupar els esdeveniments en la vaga general de 1951.


Va arribar el dia 12 i l’èxit de la Vaga General va ser total. Al Poblenou, que encara era el principal nucli industrial barceloní, es van produir alguns incidents remarcables, tot i que les empreses que no havien tancat l’anaven fent al pas dels piquets. Ja en els dies anteriors del boicot dels treballadors s’havien adonat de la força del seu nombre, cada matí una ingent quantitat d’obrers inundaven caminant les vies que entraven al barri, Sant Joan de Malta, Pere IV i l’Av. Icària, llavors Capità López Varela.

5870_10152098280679572_1849900949_n


Aquell matí de la vaga, les dones del Cànem formar un piquet que es va presentar a la gran empresa Macosa, Can Girona, que seguia treballant i després embolicar-se a bufetades amb un enginyer que els impedia el pas, van increpar als treballadors. “No Teniu pebrots”, “gallinetes”, “Covards” i “esquirols”, paraules que al costat del llançament de pedres, van convèncer als més recalcitrants, tancant l’empresa durant dos dies.


Però van ser els obrers de la indústria tèxtil Vicente Illa SA els que van ser protagonistes d’un dels fets més recordats, quan els treballadors van fer una barricada amb una llarga i pesada biga, que van portar d’una obra propera fins al mig de la via del tramvia de Pere IV i després van acovardir a la policia de paisà quan volien detenir un obrer pels fets. Al Poblenou fins i tot van tancar les indústries de gel, cosa que només ho havia aconseguit Durruti al 36.


La vaga no només va aconseguir la ciutat de Barcelona sinó que es va anar ampliant a Mataró, Badalona, ​​Terrassa i Manresa. En el primer dia, el 12 de Març es parla d’una xifra de 300.000 vaguistes, encara que alguns periodistes estrangers arriben al mig milió. La protesta va durar dos dies més i els participants es van reduir a 50.000, en el tercer dia.

Vanguardia2
La policia armada i la guàrdia civil van ocupar la ciutat, tot i que durant tot el matí del 12 va quedar a mercè del poble que s’anava congregant o manifestant per diferents carrers del centre de Barcelona amb importants disturbis i càrregues policials. L’exèrcit estava aquarterat, amb tres navilis de guerra amarrats al port, però no va arribar a intervenir.
Els morts en tots els incidents del boicot i la vaga posterior no saben amb certesa, però oscil·len de 3 a 5, amb quantiosos ferits. Els dies posteriors són detinguts nombrosos militants de la CNT i la cúpula del PSUC. Les màximes autoritats locals, entre elles el governador, van ser destituïdes. Altres vagues se succeiran a Manresa i al poc al País Basc i Navarra.

Vigilancia1

Vigilancia2Fotos de Bert Hardy que mostren l’estat de “ciutat ocupada per l’exèrcit i la policia” als pocs dies de la vaga.


La vaga de tramvies de 1951 significa per uns historiadors el començament d’un nova forma d’oposició al règim, mentre que per altres és l’últim gest de resistència de la guerra civil, i sens dubte també pot ser que fos dues coses alhora.

Fonts consultades: LA VAGA DE TRAMVIES DE 1951 – FÈLIX FANÉS

00031

 A començaments de març del 1951, Barcelona va protagonitzar un dels moments Claus de la resistència popular contra el franquisme. En aquells dies, negat-se de primer a pujar als tramvies i iniciant a continuació en un sentit més ample d´aquest mot, una vaga general, el poble de Barcelona va donar-se ell mateix, i també a la resta de pobles de l´Estat espanyol, una de les lliçons més clares i fecundes que no s´havien impartit en aquest país d´ençà l´acabament de la Guerra Civil.

SALUT I BON VIATGE.

Share

REBAIXEN MÁS DE TRES ANYS LA PENA DE PRESÓ A UN HOME QUE VA MATAR UN TAXISTA A MATARÓ

BARCELONA, 25 (EUROPA PRESS)

L’Audiència de Barcelona ha rebaixat més de tres anys la pena de presó a un home que va matar a puntades a un taxista a Mataró, i l’ha condemnat a set anys i sis mesos de presó per un delicte d’homicidi, en lloc dels més de 11 anys que li atribuïa, ia pagar més de 170.000 euros a la familia

Segons recull la sentència, el jutge ha considerat que Cristian S. no va actuar amb ànim de matar la víctima ni amb la intenció d’aprofitar la situació d’indefensió en què aquesta es trobava, pel que ha rebaixat la condemna d’un delicte d’assassinat a un d’homicidi.

La matinada del 7 de setembre de 2008, Cristian S. va colpejar el mirall retrovisor d’un taxi que es trobava als afores d’una discoteca, en creure que el conductor estava utilitzant “males maneres” amb una amiga seva que volia pujar al vehicle.

Després de l’agressió, la víctima va aparcar el taxi i va sortir amb un bat de beisbol en direcció a on es trobaven el condemnat i la seva amiga, però Cristian S. ho va copejar primer i la víctima va caure a terra entre dos cotxes, moment en què el condemnat li va donar puntades al cos i al cap que li van ocasionar la mort.

Pel jutge, que la víctima caigués a terra entre dos cotxes i que això dificultés la seva defensa va ser un acte casual, ja que “el lloc on comença l’agressió no ho va triar l’acusat, sinó que va ser precisament la víctima”, a més ha quedat provat que Cristian S. va actuar sota la influència de l’alcohol.

SALUT I BON VIATGE.

Share

UN ACUSAT DE MATAR A COPS UN TAXISTA INCULPA ELS SEUS AMICS DE LA PALLISSA

BARCELONA. EUROPA PRESS.- Un dels quatre acusats de matar un taxista de 50 anys a les portes d’una discoteca de Mataró (Barcelona) el juny del 2008 ha negat davant del jutge haver participat en la pallissa mortal.
Ha inculpat dos dels seus amics que aquest dimecres també s’han assegut en el banc dels acusats de l’Audiència de Barcelona.
L’encausat, Cristian S., de 18 anys en el moment dels fets i que porta tres anys a la presó preventiva, ha argumentat que tothom està en contra seva: “Hi ha gent que ho va veure. Estic a la presó per una cosa que no he comès. Que diguin la veritat”.
Cristian S., que estava amb alguns amics a les portes de les discoteca Activa de Mataró després d’assistir a la celebració del casament de la mare d’un company, va escoltar com un taxista insultava una de les seves amigues, pel que va acudir al lloc i li va demanar explicacions al conductor qui, segons ell, li va deixar anar “em cago amb la teva mare”.
Tot seguit, l’acusat va trencar-li el retrovisor i va aconseguir que el taxista se n’anés, si bé minuts després la víctima va tornar al lloc amb un bat de beisbol a l’altura de la cara i es “van agredir mútuament” a cops de puny fins que els amics el van apartar.
Segons ell, es va quedar a la vorera plorant i observant la pallissa fins que els agents de seguretat el van perseguir perquè ja havien tingut problemes amb ell.
“Em va pegar del revés amb el bat –la víctima–”, ha assenyalat el jove, i ha afegit que, quan suposadament el van apartar, va veure una de les processades, Pilar P., de llavors 20 anys, que agafava l’arma.

CONTRADICCIONS

També ha explicat que va veure l’home desplomar-se quan ell ja no participava en l’agressió, malgrat reconèixer a la vegada que va arribar a donar-li algunes puntades de peu, una contradicció que el Ministeri Fiscal ha remarcat.
Segons la Fiscalia, Cristian S. va clavar diversos cops de puny al taxista, i els processats Xavier B. i Albert M. van aprofitar la circumstància per clavar-li “fortes puntades de peu al cos i al cap recolzant-se fins i tot en els vehicles que es trobaven estacionats per poder pegar-lo amb més força”, i més tard Pilar P. va agafar el bat i també va participar en la pallissa.
La víctima va ser ingressada a l’hospital i va morir al cap de dos anys a conseqüència d’una “insuficiència respiratòria causada per les lesions lesives neurològiques produïdes”, segons la fiscal.
Davant del jutge, un altre dels acusats, Xavier B., de llavors 20 anys i també a la presó provisional, s’ha desvinculat de l’agressió afirmant que quan va arribar “el xivarri ja havia començat”.
Xavier B. ha assenyalat Cristian S. com a autor i ha exculpat el seu amic Albert M., també processat, amb el qual encara té bona relació a diferència de Cristian S., com ha puntualitzat aquest últim en la seva declaració.
Dos dels acusats han explicat que el dia dels fets havien begut molt en la celebració del casament i fins i tot havien consumit cristall de manera “involuntària”, una circumstància que la fiscal no ha considerat com eximent en les seves conclusions provisionals.
La Fiscalia veu els fets constitutius d’un delicte d’assassinat amb traïdoria pel qual demana una pena de 20 anys de presó per a cada un dels processats i una indemnització de 240.000 euros a pagar conjuntament els fills de la víctima i 50.000 euros a cadascun dels seus germans, a més d’abonar gairebé 400 euros pels desperfectes del taxi.

SALUT I BON VIATGE.

Share

REUNIO DE L´STAC AMB TRANSIT

BARCELONA.- Representants de l’STAC i responsables del Servei de Gestió de Trànsit de la Generalitat han mantingut una reunió aquest dijous 16 de juny, a l’edifici de la seu de la Conselleria d’Interior.
S’ha tractat de resoldre i millorar el trànsit al nús viari de Sant Adrià de Besòs, a la confluència de la Autopista C-31 i la Ronda Litoral B-10, concretament als enllaços de la sortida 27 de la Ronda Litoral. Se’ls ha presentat dues propostes.
També l’STAC ha proposat que a la C-31, entre Pl. Glòries i aquest nús, s’ampliï el nombre carrils, i es passi de 3 a 4, ampliant així la capacitat d’aquesta via.

Escrit entregat al Servei de Gestió de Trànsit:

NUS VIARI ST. ADRIA BESOS

C-31, entre Glòries i B-10

Senyalitzar 4 carrils, el de l’esquerra directe cap a la B-10, sentit Trinitat.
Dels 3 que queden, el de la dreta, que incorporaria l’entrada des de Gr. Via / Prim, que vagi cap a la dreta, sota el pont, a unir-se amb el carril que ve de la Trinitat per la B-10 sortida 27 i enllaça amb la C-31 sentit Mataró.
Així tindrien incorporació directa els dos enllaços procedents de la B-10 cap a la C-31, sentit Mataró.
I llavors no hi hauria cap de les retencions que actualment es produeixen.
És a dir, tornaríem a la situació que existia abans de l’última modificació d’aquest nús viari.

Sortida 27 Ronda Litoral en sentit Nord
Hi ha molts embussos. En una cruïlla on abans no n’hi havia d’embussos.
Cal una reordenació d’aquest nus viari, que comprèn:
-La sortida de Barcelona per la C – 31, on es podria passar de 3 a 4 carrils. Es milloraria la sortida de Barcelona, sobretot quan hi ha retencions a la B-10 sentit Trinitat, o a la C-31, a l’alçada de Badalona.
-Carril directe de sortida cap a la B-10 sentit Trinitat.
-Carril directe des de la sortida 27 de la B-10, sentit Llobregat, cap a la C -31, sentit Nord.

NUS VIARI ACTUAL

OPCION 1

OPCION 2

SALUT I BON VIATGE.

Share