Desde la CNT de Barcelona os invitamos a participar a las jornadas de conmemoración de los 100 años de la Huelga de la Canadiense —conocida a la época como La Canadiense (fábrica de electricidad de capital canadiense)— una huelga prohibida y solidaria, que fue una de las más importantes de la historia de la clase obrera moderna. Un hecho histórico que demostró la capacidad transformadora de una clase trabajadora consciente y organizada.
Las jornadas conmemorativas son desde el 9 de febrero hasta el 23 de marzo. En cada acto queremos remarcar los hechos ocurridos aquella semana y los hemos dividido en los siguientes:
9 Febrero: 1. El inicio de la Huelga.
16 Febrero: 2. La solidaridad.
23 Febrero: 3. La insumisión.
2 Marzo: 4. Solidaridad feminista.
9 Marzo: 5. La huelga continúa.
16 Marzo: 6. El triunfo sindicalista.
23 Marzo: 7. La lucha sigue.
La Huelga empezó un 5 de febrero de 1919, en solidaridad a 8 trabajadores despedidos para no aceptar una rebaja de sueldo cuando pasaron de temporales a fijos, y acabó el 17 de marzo con el reconocimiento de buena parte de las exigencias de los huelguistas:
Readmisión de los despedidos y no represalias.
Aumento de los salarios entre un 50 y un 100% del sueldo.
Jornada laboral de 8 horas.
Libertad de los encarcelados.
Así, 17 de marzo de 1919 la empresa y el gobierno cedieron a casi todas las exigencias de los huelguistas, pero todavía seguirían encarcelados algunos trabajadores, y la jornada laboral de 8 horas estaba incluida en un decreto pero no por ley.
Pues se hizo otra huelga para liberar a los presos —más de 3.000—, que acabó el 3 de abril con la liberación de la mayoría de encarcelados y la aprobación por ley de la jornada laboral de 8 horas para todos los trabajadores. Fue una gran victoria de la clase obrera.
¡No os perdáis estas interesantes jornadas!
El primer acto del próximo sábado 9 de febrero a las 17h, en el parque de las 3 Chimeneas del barrio de Pueblo-seco a Barcelona, será una jornada inaugural donde explicaremos los hechos cronológicos de una huelga histórica impulsada por la CNT y también contaremos con los parlamentos de las secciones sindicales más combativas de CNT Barcelona, en los que hablarán de su experiencia de lucha en huelgas ganadas y conflictos con empresas.
Recordamos que CNT no participa de elecciones sindicales ni comités de empresa y apuesta por las secciones sindicales dentro de las empresas, la organización asamblearia de los trabajadores y el sindical que promueven CCOO y UGT.
¡Salud y Anarquía!
Nos vemos en Mas Fonollar Santa Coloma de Gramanet. #Barcelona.
Quines són les reivindicacions de la Vaga General Feminista de 24 hores del 8 de Març?
Quins són els meus drets com a treballadora?
Qui pot secundar-la?
Si participo en la vaga em poden acomiadar?
Des de CNT Gènere Barcelona us convidem a participar en l’assemblea oberta el pròxim 28 de Febrer a les 18:00h, respondrem a totes les preguntes i dubtes que tingueu!
CNT convoca formalment vaga general feminista per al pròxim 8 de març
Aquest 8 de març la CNT torna a col·locar-se darrere del moviment feminista estatal i convoca, tal com és el seu mandat, una vaga general de 24 hores en tots els sectors laborals. Escoltem molt atentament al moviment feminista i compartim la seva anàlisi, sent conscients de la responsabilitat que com a organització obrera i feminista tenim en el moment històric que ens toca viure. La vaga cridarà tant a dones com a homes, igual que el passat 8 de març de 2018.
Les dones de classe obrera ens enfrontem dia rere dia a un sistema capitalista i patriarcal l’existència mateixa del qual depèn de l’opressió de la dona, per la qual cosa comprenem que aquesta vaga no pot circumscriure’s únicament a l’àmbit laboral. Ens unim al moviment feminista en l’exigència que el treball de cures s’equipari al treball productiu i sigui reconegut com el que és: un valor social de primer ordre sense el qual la societat no sobreviuria.
Denunciem la violència de gènere com a eina de control patriarcal. Les xifres esgarrifoses de dones assassinades a les mans de les seves parelles, exparelles, amics, familiars, companys de treball, veïns… en definitiva, a les mans d’homes coneguts i desconeguts, són l’aspecte més extrem i dolorós de la violència estructural que sofrim les dones, però no l’únic. A les dones la violència ens travessa en tots els aspectes de la vida: estudis, família, treball, sexualitat, cultura…
En l’àmbit laboral exigim la fi de la bretxa salarial, que arriba a més d’un 20%, conscients que existeixen mecanismes per a anul·lar-la que no s’estan posant en pràctica, tals com la definició dels elements determinants del salari i complements salarials com a contingut mínim dels convenis, la realització de campanyes d’ofici per part d’Inspecció de Treball, sancions a empreses en les quals existeix bretxa salarial, l’establiment de mesures processals individuals i col·lectives que permetin l’exercici d’accions contra la discriminació indirecta o la realització d’un diagnòstic oficial de la bretxa salarial amb la participació dels sindicats i les organitzacions feministes.
Exigim l’accés a l’Ocupació i la Promoció Professional establint per a això mesures objectives per la via de la negociació col·lectiva, prohibint a les empreses que exigeixin disponibilitat horària fora de la jornada de treball i obligant-les a que la formació hagi de realitzar-se obligatòriament dins de l’horari laboral.
Exigim el dret d’informació a tots els sindicats amb presència en cada empresa referent als processos de selecció, per a garantir la no discriminació, i que s’estableixin límits legals a la llibertat de contractació per ser una font de discriminació indirecta, així com campanyes d’ofici de la Inspecció de Treball orientades a comprovar el compliment de l’objectivitat en l’accés a l’ocupació i promoció professional, amb establiment de sancions específiques al seu incompliment.
Exigim que els permisos de maternitat i paternitat siguin idèntics, obligatoris i intransferibles i que això vagi acompanyat de mesures de foment de la corresponsabilitat entre homes i dones, establiment de permisos per emergència familiar, obligatorietat per a les empreses amb plantilles de més de 250 persones de comptar amb servei de guarderia i centre de dia per a persones majors, establiment com a servei mínim a prestar per Ajuntaments de més de 5.000 habitants de centres de dia i guarderies i la derogació Decret 20/2012 que, entre altres coses, elimina la cotització a la seguretat social de les cuidadores no professionals de la persones dependents.
Referent a l’Ocupació al Servei de la Llar Familiar, exigim la ratificació del Conveni de la 189 de la OIT i, per tant, la derogació del “caràcter especial” d’aquesta relació laboral i la seva inclusió en el règim general i en l’Estatut dels Treballadors amb caràcter general, inclosa la conseqüència de la nul·litat de l’acomiadament, la intervenció de la Inspecció de Treball i la consideració de les hores “de presència” com a temps de treball efectiu.
Exigim així mateix l’establiment de mesures d’igualtat i no discriminació com a contingut mínim de tots els convenis col·lectius, amb independència de la grandària de l’empresa i l’obligatorietat per a totes les empreses de realitzar una anàlisi dels riscos del lloc de treball i específicament dels riscos durant l’embaràs i la lactància.
Referent a les pensions, exigim l’eliminació de la bretxa de gènere. Aquesta bretxa deriva de l’organització social dels treballs, que desvalora les cures, i de les discriminacions de gènere existents en el mercat laboral, que provoquen que les dones tinguem un menor accés i estiguem empleades menys hores i menys anys al llarg de la nostra vida laboral.
La reforma del sistema de pensions ha accentuat aquesta bretxa de gènere en ampliar el període de cotització necessari per a aconseguir el total de la pensió de jubilació, augmentar el nombre mínim d’anys cotitzats i endurir les regles de càlcul de la pensió. La bretxa en les pensions és el resultat d’una societat injusta i misògina que castiga a les dones majors per haver sostingut i continuar sostenint a tres generacions.
En l’àmbit internacional volem aprofitar una vegada més per a mostrar la nostra solidaritat amb la revolució social de Rojava, en el centre de la qual estan les dones. Allí han estat part fonamental en la formació d’una nova societat. Una forma d’organització pluralista basada en la democràcia radical, la transformació de la mentalitat social masclista, la lluita contra el Daeix, l’estat feixista turc, i, sobretot, l’aliança Patriarcat-Estat-Capital. El seu exemple ens reafirma que cap revolució pot tenir èxit sense la plena participació de les dones.
La CNT estarà a l’altura d’aquestes reivindicacions i anirà a la vaga convençuda de la victòria. No acceptem la tebiesa dels sindicats de concertació que volen fer-se la foto alhora que pretenen desactivar el moviment i convertir una Vaga General en una protesta inofensiva, simbòlica i sense capacitat transformadora. Ens veiem obligats/des una vegada més a denunciar la misèria d’unes organitzacions que boicotegen totes aquelles lluites que no poden controlar.
També ens neguem al fet que se’ns utilitzi en processos electorals, bé com a moneda de canvi o bé com decorat de les diferents campanyes. Les reivindicacions feministes són una fi en si mateix i les dones treballadores no som ostatges de ningú, per això utilitzem la vaga, una eina de control obrer que no permet recuperacions ni manipulacions partidistes.
Aquest 8 de març els homes i les dones de la CNT anirem a la vaga conscients que qualsevol petit pas enrere pot suposar una gran reculada. Sabem que aviat la represàlia patriarcal estarà al nivell del desafiament llançat pel moviment feminista i que, com sempre, tindrà al feixisme i a la patronal del seu costat. No és moment, per tant, de tebiesa ni mitges tintes.
Les dones de classe obrera sabem que aquest és el nostre moment i que aquesta lluita només podrem guanyar-la des de la unitat, que no uniformitat. Dones de diferents edats, de diferents procedències, de diferents sectors, en el camp, en la indústria, en els serveis, als pobles i a les ciutats, treballadores de dins i de fora de casa… trobant-nos on ens hem trobat sempre les dones: en el suport mutu i en la solidaritat.
Visca la vaga, companyes. Si ho aturem tot, no ens podran aturar.
Aquest dissabte farem el tercer dels actes commemoratius de la vaga de la Canadenca, aquest cop estem molt contents de disposar d’un espai tan especial com és Can Batlló.
A les 18.00 farem un repàs dels esdeveniments més importants que van succeïr durant els quaranta-quatre dies que va durar la vaga.
Y a partir de les 19.00 musiqueta a càrreg de:…
SPINEL I MATT DA TRUTH
ZEKAN ASKALARI
NO SOMOS TU ROLLO
LAS NINYAS DEL CORRO
ELANE
LAS NIÑAS PERDIDAS
MALAMARA
MOITA MAKINARIA
Madrid, 15 feb .- Madrid ha superado el ratio de taxis adaptados para personas discapacitadas fijado por ley en el 5 % sobre su flota efectiva al alcanzar el 5,25 %, lo que supone un total de 555 vehículos de estas características.
El Real Decreto 1544/2007, de 23 de noviembre, señala en su artículo 8 la obligación de los ayuntamientos de promover que al menos un 5 % de las licencias de taxi correspondan a vehículos adaptados.
En Madrid y otros 45 municipios de la región el 5,25 % de la flota efectiva está formada por vehículos adaptados, por lo que supera el ratio, según ha destacado el Ayuntamiento de la capital en una nota de prensa.
En total, por estos municipios circulan 555 eurotaxis “que permiten atender las necesidades de las personas que se desplazan en silla de ruedas y ofrecen así mejores posibilidades al resto de las personas con movilidad reducida”.
Las cifras son fruto de la segunda convocatoria del Régimen Especial Eurotaxi, incluida en el Plan Madrid Taxi Accesible 2017-2019 y a la que se presentaron 1.103 propietarios de licencias de taxi.
De las 300 plazas ofertadas, 291 eurotaxis ya están en servicio que se suman a la flota anterior (263).
Además, tras la convocatoria ha habido otra incorporación, lo que suma un total de 555 eurotaxis en la denominada Área de Prestación Conjunta (APC), formada por los 46 municipios madrileños mencionados.
En junio de 2015 había 98 eurotaxis, una cifra que se ha multiplicado por más de seis en cuatro años.
Los adjudicatarios de las dos convocatorias de régimen especial de eurotaxi podrán trabajar los 365 días del año al no afectarles los descansos semanales y podrán exhibir publicidad comercial además de en las puertas traseras en la parte posterior de la carrocería del vehículo, según ha recordado el Consistorio.
Barcelona, 15 feb – Los colectivos de personas discapacitadas han pedido este viernes que al menos un 5% de licencias de taxi de Barcelona sean para vehículos adaptados en cumplimiento con el Real Decreto 1544.
El Decreto manifiesta que los taxis pedirán voluntariamente que su vehículo sea adaptado, pero que en el caso de no llegar al porcentaje requerido, los ayuntamientos exigirán a las últimas licencias que se concedan que su taxi sea accesible y estos prestarán servicio de “forma prioritaria” a las personas con discapacidad.
Un grupo de personas y entidades del sector de la diversidad funcional han impulsado una denuncia contra el Instituto Metropolitano del Taxi (IMET) y han convocado tres asambleas para “acordar los términos de la denuncia” el 25, 27 y 28 de febrero en diferentes centros cívicos.
La Plataforma de Diversidad Funcional de Barcelona asegura que transcurridos más de 10 años, Barcelona está “muy lejos de disponer de los 525 vehículos que este RD prevé (5 % de 10.500 licencias), tan solo 88 vehículos adaptados prestan servicio en uso preferencial para el colectivo de personas con discapacidad”.
La carencia de vehículos adaptados implica que conseguir un taxi “a determinadas horas sea imposible, no habiendo servicio nocturno y cobrándose una tarifa mínima de 13,95€ de manera ilegal bajo amenaza de no volver a atender a ese pasajero”.
El 25 de febrero se celebrará la primera asamblea a las 17 horas en el Centro Cívico de Sant Martí, seguida de una reunión el día 27 de febrero a las 11 horas en el Centro Cotxeres de Sants y una posterior manifestación en Plaza Espanya y una última congregación el 28 de febrero a las 11 horas en el Centro Cívico Sandaru.
Los conductores han recorrido la ronda interior hasta las 12.30 horas colapsándolo y provocando diferentes cortes de vías | Proponen una hora de precontratación para los VTC.
Los taxistas de Valencia se encuentran en plena protesta por la situación que vive su sector ante el auge de los VTC y la legislación existente que los regula. Los conductores han convocado cerca de dos horas de protestas en la ciudad de Valencia con un recorrido, a menor velocidad del habitual, por la ronda interior que, como era de esperar, ha colapsado buena parte de la ciudad.
La propuesta del sector del taxi de que los Vehículos de Transporte con Conductor (VTC) tengan que ser contratados con una hora de antelación podría suponer el fin del conflicto entre estos turismos y el sector en la Comunitat Valenciana. Así lo ha asegurado el presidente de la Confederación de Autónomos del Taxi de la Comunitat, Fernando del Molino, que ha señalado que esa hora de precontratación «es lo mínimo que podrían aceptar los taxistas».
Lo ha hecho durante una concentración en la plaza de Manises, en las puertas del Palau de la Generalitat, a donde un centenar de taxistas se ha acercado tras el inicio de la marcha lenta por la ronda interior que en estos momentos corta Guillem de Castro desde la plaza de San Agustín hasta las Torres de Serranos. Asimismo, ha permanecido cortada la calle Cuenca en su acceso a Guillem de Castro y la circulación es era lenta en las grandes vías e incluso en el paseo de la Petxina, la marginal izquierda o Pío XII. Los túneles de la margen derecha han estado cerrados.
Del Molino, que ha agradecido la presencia en la concentración de taxistas de toda la Comunitat e incluso de otros puntos de España como Barcelona o Madrid, ha cargado con dureza contra el Gobierno autonómico de Ximo Puig, a quien ha acusado de no hacer «nada» para solucionar el conflicto. «Lo que nos ofrecen es lo que ya está en el Reglamento General de Circulación y nos piden perdón porque no pueden poner más inspectores», ha explicado.
Los taxistas de Valencia se encuentran en plena protesta por la situación que vive su sector ante el auge de los VTC y la legislación existente que los regula. Los conductores han convocado cerca de dos horas de protestas en la ciudad de Valencia con un recorrido, a menor velocidad del habitual, por la ronda interior que, como era de esperar, iba a colapsar buena parte de la ciudad.
Las asociaciones convocan mañana una manifestación por «la pasividad» de la Generalitat en la regulación de los VTC.
Los taxistas valencianos han convocado mañana una manifestación para protestar por «la pasividad» de la Conselleria de Obras Públicas en la regulación de los vehículos de alquiler de conductor (VTC), ya que el decreto ley anunciado a comienzos de enero aún está en fase de elaboración.
Según un comunicado firmado por las asociaciones representativas del sector del taxi en la Comunitat, la consellera María José Salvador «ha mostrado un claro desconocimiento de lo que es el sector del taxi». En el escrito, las asociaciones acusan a la Generalitat de no proteger los servicios públicos «frente al beneficio de multinacionales».
La protesta, que se desarrollará mañana jueves de 10.30 a 12.30 horas, consistirá en una concentración de vehículos en las inmediaciones de la calle Pintor López y la plaza Teodoro Llorente. La cola de los coches podrá llegar hasta la calle Xàtiva, según han indicado. Una vez estacionados los taxis en los carriles de circulación, los conductores se dirigirán a pie hasta la sede del Palau de la Generalitat para leer un manifiesto con las reivindicaciones
Dissabte passat vam dur a terme el primer dels actes commemoratius de la vaga de La Canadenca en el qual vam rememorar els esdeveniments principals d’un dels processos històrics més importants de l’anarcosindicalisme, una vaga on els treballadors units en solidaritat i suport mutu van aconseguir després de llargues jornades de desgast en la lluita; millores salarials, la readmissió dels obrers acomiadats, l’alliberament dels vaguistes detinguts i la implantació de la jornada laboral de 8 hores per decret llei. A més, vam donar un repàs als nostres últims conflictes sindicals per demostrar que l’acció directa i la solidaritat entre treballadors no són eines del passat, sinó que la seva vigència es constata dia a dia a la lluita organitzada contra la precarietat laboral i l’explotació a la qual la majoria de treballadors estem abocats.
En el nostre següent acte abordarem el tema de la solidaritat amb un col·loqui reincidint sobre la vaga de La Canadenca “La vaga prohibida: solidaritat en acció” i comptarem amb l’actuació de Los Bio-Lentos, una agrupació de poetes i performers que tancaran l’acte retornant a la paraula el seu caràcter més subversiu. Us esperem aquest dissabte al casal de la Prosperitat a les 18.00
Los taxistas junto a otros colectivos volverán a manifestarse este sábado, la primera protesta desde que se desconvocó la huelga indefinida que iniciaron el pasado 21 de enero, para defender la prestación de servicios públicos.
La marcha comenzará a las 18 horas en Atocha y culminará en Cibeles, donde se procederá a la lectura de un manifiesto “en contra de la uberización de los servicios públicos y contra la privatización, la precariedad, la marginación y la pobreza”.
Según relatan las asociaciones del taxi en un comunicado conjunto, la manifestación cuenta con el respaldo de una treintena de colectivos como asociaciones, sindicatos e incluso partidos políticos. Entre ellos, figuran por ejemplo las Marchas de la Dignidad, Sindicato Andaluz de Trabajadores, la Plataforma Sindical EMT o el Sindicato de Estudiantes.
Las asociaciones del taxi subrayan que su movilización para exigir una regulación de la VTC, lejos de haber “fracasado”, ha revelado su “utilidad” para poner encima de la mesa las dificultades que presentan los servicios públicos.
El pasado miércoles los taxistas volvieron a prestar servicio tras decidir el martes en referéndum, por casi un 54 por ciento de los votos, desconvocar el paro indefinido que mantuvieron durante 16 días, al constatar la negativa de la Comunidad de Madrid a realizar una reforma inmediata de la VTC.
El Gobierno regional ya tiene preparado un decreto para modificar el reglamento del taxi donde se incluyen medidas como la opción de tener servicios a precio fijo, la modalidad de taxi compartido y la opción de hacer planes de amortización de licencias.
Los taxistas, por su parte, manifestaron que iban a reorganizarse tras el fin de la huelga y que continuarían con sus movilizaciones, al sentirse “insultados” por el Ejecutivo autonómico al asegurar que solo impulsaría una regulación ordinaria del sector si había consenso con todas las parte.
De hecho, la consejera de Transportes, Rosalía Gonzalo, manifestó que iba a convocar el Consejo Madrileño del Transporte, para iniciar este diálogo, donde aparte de los sectores implicados también se invitará a la Federación Madrileña de Municipios y al Ayuntamiento de la capital.
En primer terme, les instal·lacions de la Canadenca, característica per les seves tres xemeneies
Readmissió de tot el personal, augment de sou, compromís de no represaliar a ningú… I jornada de vuit hores. Aquestes van ser les demandes que va assumir la direcció. No obstant això, perquè la nova jornada laboral prengués forma de decret per a tots els treballadors va caldre esperar dues setmanes més, fins a principis d’abril, i assistir a una nova onada d’aturs en la capital catalana, aquesta vegada amb una patronal molt més organitzada i amb la seva pròpia policia: l’anomenat somatén.
Però abans, la CNT s’havia donat per satisfeta davant els compromisos de millores laborals i d’alliberament dels presos, aconseguit a cavall de l’acord de la Canadenca. Un dels quals van sortir de la presó va ser Seguí, El Noi del Sucre, que en una assemblea en la plaça de toros de les Sorres va convèncer a milers d’obrers de tornar al treball l’endemà. El problema és que, en la pràctica, la patronal no va complir amb les seves promeses, amb el que el 24 de març es va dir de nou –i aquesta vegada, oficialment– a la vaga general.
Prova que la promesa de les vuit hores no convencia a la patronal és el discurs que anys després –ja implantada la mesura– pronunciaria l’industrial i polític Francesc Cambó a Madrid. “Jo crec, senyores i senyors, que la implantació de la jornada de vuit hores, en els moments en què va tenir lloc, va ser una de les majors bogeries que la humanitat ha conegut en el curs de la història”, es va despatxar Cambó, segons recull el catedràtic d’Història Francesc Bonamusa en una exposició de CCOO sobre els orígens d’aquesta conquesta social.
La reacció de la patronal
Encara que va ser durant la vaga general posterior a la de la Canadenca quan es va aprovar el decret sobre la jornada de vuit hores, els historiadors coincideixen en afirmar que, a diferència de l’anterior, aquesta va afeblir als sindicats i va donar ales a la patronal. “Es van establir les bases de la reacció que acabaria desembocant en el cop d’estat de Cosí de Rivera”, analitza el professor de la UPV Antonio Rivera. L’Exèrcit, de tradició anticatalanista i capitanejat per Joaquín Milans del Bosch, es va posar d’acord amb la burgesia catalana per a reprimir als vaguistes.
Imagen del somatén, la organización armada de la patronal
Es va militaritzar la ciutat, es va decretar el toc de queda passades les 23 hores i es va posar a patrullar els carrers a gairebé 10.000 homes armats amb fusells, el somatén, que perseguien als sindicalistes. Va començar com la vaga més multitudinària de la història de la ciutat –afectant des de tramviaris fins a carregadors del moll, passant per operaris de fàbriques, enterradors, comerciants i mossos d’hotel–, i va durar més que la Setmana Tràgica i l’anterior atur de 1917, però va acabar amb els treballadors desgastats i tornant als seus llocs.
Dimitit Romanones, la patronal es va sentir legitimada per a redoblar la pressió i va arribar a dur a terme diversos lock out, és a dir, tancaments d’empreses per a perjudicar els treballadors. Entre 150.000 i 300.000 obrers van arribar a estar setmanes parats per culpa d’aquesta tàctica dels empresaris al desembre de 1919, segons els estudis de la historiadora Soledad Bengoechea. El xoc entre tots dos col·lectius derivaria en els anys següents en la violència del pistolerismo, amb atemptats d’un i un altre bàndol que van deixar més de 250 morts fins a 1923.
Com van evolucionar les 8 hores?
La consecució de les vuit hores de treball diari a Espanya (que en el decret de 1919 contemplaven les 48 setmanals, és a dir, sis dies laborables) va ser la culminació d’un moviment global i que havia estat gestant-se durant dècades. La commemoració de l’1 de Maig com a Dia del Treballador es va instaurar a la fi del XIX per la lluita per la jornada de vuit hores dels obrers de Chicago en 1886, i el mateix any que Espanya va adoptar la mesura es donava forma a l’Organització Internacional del Treball (OIT), que tenia est entre els seus objectius.
Però, es va arribar a aplicar en la pràctica la jornada? I es va mantenir invariable fins avui? Sobre el paper, sí, respon Antonio Rivera. Ni durant la dictadura de Cosí de Rivera ni durant la de Franco es va abolir. El que es va discutir arran de l’aprovació del decret va ser quines eren les empreses i sectors que es podien acollir a les excepcions i com es gestionaven les hores extres. Encara que al final el compliment de la jornada depenia de la capacitat de pressió dels sindicats. “Igual que ara. De la capacitat d’organització depenia que els treballadors no acabessin fent 10 o 12 hores per jornades de sobre el paper eren de vuit”, rasa.
