Arxiu de la categoria: sants-montjuic

ELS DIES 12 I 13 DE NOVEMBRE ES CELEBRARÀ LA QUARTA EDICIÓ DE LA FIRA DEL TAXI DE BARCELONA

La ciutat de Barcelona va ser la pionera a posar en marxa una Fira dirigida exclusivament per al professional del taxi, ja sigui autònom o bé assalariat, pensant a més de l’aspecte comercial en l’aspecte social, creant el concepte de la Festa del Taxi.
Els propers dies 12 i 13 de novembre, se celebrarà la quarta edició de la Fira del Taxi de Barcelona al Pavelló n º 2 del recinte firal de Montjuïc.
Com sempre, la Plaça de l’Univers estarà dedicada a paking gratuït per a tots els taxistes.
Sent un any molt difícil a causa de la crisi que ens afecta a tots, la Fira del Taxi pretén mantenir les senyes d’identitat que l’han distingit d’altres esdeveniments, com el sorteig d’un vehicle per al servei del taxi, el parc infantil per als més petits, o la novetat d’enguany, ja presentada en l’edició de Madrid de l’any passat, un simulador de Fórmula 1.
El guanyador del simulador de Fórmula 1 tindrà com a premi poder conduir un Ferrari al circuit de Montmeló.
En l’aspecte comercial de la Fira, han confirmat la seva presència fabricants d’automòbils, fabricants de taxímetres i distribuïdors de gestió de flotes entre d’altres.

Taxis Anarquia estarà en aquesta quarta fira del taxi, per seguir reivindicant i informant taxistes i usuaris de la problemàtica dels taxistes pirates de l’estació de Sants, i per exigir la restitució de la parada de taxis de plaça paisos catalans ..

SALUT I BON VIATGE.

Share

ELS TAXISTES ALERTEN DE COMPETÈNCIA DESLLEIAL I ESTAFES EN L’ESTACIÓ DE SANTS

Demanen que es restauri la parada dels Països Catalans.
BARCELONA. LA VANGUARDIA. JESÚS SANCHO .- Un col · lectiu de taxistes continua amb les seves reivindicacions perquè es restauri la parada de la plaça dels Països Catalans, davant de l’estació de Sants, que es va suprimir per les futures obres de remodelació de l’intercanviador. Actualment els taxistes disposen d’una parada provisional a la sortida de la plaça Joan Peiró però la consideren insuficient. “Un volum considerable de gent surt per Països Catalans i no sap on és exactament la parada de taxis per la qual cosa perdem el servei. El més lògic, tal com havia abans, és que tinguem una parada a cada sortida i no deixar una sola, ia sobre a la part posterior de l’estació “, comenta Mariano Gutiérrez, un dels taxistes impulsors d’aquesta reivindicació que ja ha presentat 2300 signatures a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF), l’empresa que gestiona l’estació, i l’Institut Metropolità del Taxi (IMT).
Però aquest no és l’únic problema. Els taxistes també alerten de pràctiques irregulars a l’estació. “La precarietat porta problemes afegits com són l’estafa i la competència deslleial. Taxistes del nostre sector per evitar la cua a l’altra banda, podem estar esperant una hora a la parada de Joan Peiró, paren directament a Països Catalans aprofitant que no hi ha parada i agafen passatge “, explica Gutiérrez, que té detectats uns 50 taxis que actuen d’aquesta manera. “També hem posat en coneixement de la Guàrdia Urbana que en els dies de fires i esdeveniments importants a la ciutat hi ha taxis fora de l’àrea metropolitana i vehicles concertats que recullen passatge a Països Catalans”.
“Estem en contacte amb les associacions de taxis i l’Ajuntament, i si es fixa o no una parada depèn de l’Ajuntament”, expliquen fonts d’Adif, que ha millorat fa uns mesos la senyalització. El gestor de l’estació també assenyala que la parada de taxis de Joan Peiró és provisional fins que es duguin a terme les futures obres d’ampliació, sense calendari previst de moment. “En el projecte de la fase inicial es contempla la reordenació del trànsit i de la zona de taxis. Un cop es concloguin les obres es preveu que hi hagi una carril de sortida cap al parc de l’Espanya Industrial direcció a Barcelona amb el que s’evitaria donar la volta a l’estació “. Per la seva banda, l’IMT té coneixement de les demandes dels taxistes i assegura que convocarà “pròximament una taula amb representants de mobilitat de l’Ajuntament, els taxistes i el propi IMT”.
Altres millores
A falta de parada a Països Catalans els taxistes demanen que s’habiliti un espai per poder deixar passatge si vénen des de Barcelona. També sol · liciten que es millori l’actual marquesina. “No ens cobreix i quan plou s’omple tot d’aigua perquè el cobert no arriba a la calçada”, comenta Gutiérrez. Adif assegura que es tracta d’una parada provisional “per ara no és viable” que es realitzin millores i comenta que quan es duguin a terme les futures obres de l’estació “s’ampliarà la superfície de taxis amb una zona coberta”. De moment, el col · lectiu de taxistes fins que aconsegueixi les seves reivindicacions té previst fer assemblees cada mes i no descarta altres accions.

SALUT I BON VIATGE.

Share

ECONOMIA PARTICIPATIVA – MICHAEL ALBERT

Hora y Fecha: El próximo jueves día 13 de octubre queremos invitaros a una conferencia debate con Michael Albert titulada “PARECON: la vida después del capitalismo”, a las 19h en el Espai Obert (C/Violant d’hongria, 71 1er pis, Barri de Sants).

La economía participativa, participatory economics en el original inglés – también llamada “PARECON” – es un sistema económico propuesto como una alternativa al capitalismo (tanto en su versión neoliberal como en su versión más intervenida) y al socialismo de planificación centralizada .
Durante los años setenta y ochenta, Michael Albert y Robin Hahnel, dos economistas libertarios y teóricos norteamericanos, críticos con las propuestas existentes para reemplazar o reformar los modelos capitalistas y / o de planificación centralizada, se propusieron identificar las cuestiones clave en torno a las que construir una alternativa viable a los sistemas económicos vigentes y teóricos existentes. ¿Se puede democratizar la esfera económica? ¿Qué valores deben promoverse para democratizar la economía? ¿Cuáles serían las instituciones de consumo, producción y distribución que servirían a estos valores?
Con el modelo de PARECON, se propone la implementación de mecanismos participativos de toma de decisiones que dirijan la producción, el consumo y la distribución de los recursos. Identifica la solidaridad, la equidad, la autogestión, la eficiencia, la diversidad y la sostenibilidad como los principales valores que toda economía debería promover.
Para defender estos valores, la economía participativa propone las siguientes instituciones: consejos de trabajadores y consumidores, la toma de decisiones para que se implementen los principios de autogestión; complejos equilibrados de tareas en el lugar de trabajo con el fin de eliminar el clasismo creado por el modelo tradicional de división laboral, remuneración según los esfuerzos del trabajador (tiempo y dureza de la tarea) y, al fin, una planificación participativa de la producción y el consumo siguiendo un proceso iterativo entre los consejos de trabajadores y de consumidores.
PARECON fue el tema de una tesis doctoral publicada por ambos autores a través de la Universidad de Princeton. Han publicado varios libros de divulgación y PARECON fue también el tema de numerosos artículos universitarios donde es presentado, analizado y debatido. La obra principal que lo describe se titula Life Beyond Capitalism (2002) de Michael Albert y fue traducido a más de treinta idiomas.
Michael Albert es también el fundador de la editorial South End Press (Boston) y creador de la revista mensual Z Magazine y de la página Znet desde 1990. Robin Hahnel es profesor de economía en la Universidad de Washington. Ambos han publicado más de una veintena de libros sobre temas de economía política, PARECON, economía ecológica, sociología política, etc., y cientos de artículos en revistas especializadas y de divulgación.
El capitalismo y el socialismo de planificación centralizada tienen consecuencias desastrosas para la gran mayoría de la población, la cuestión es: ¿qué alternativa queremos? Con el PARECON o economía participativa, Michael albert y Robin Hahnel identifican y analizan las instituciones clave de los sistemas económicos y proponen otras que defiendan los valores que una economía pensada en clave social debería promover.

ORGANIZAN:

 

CNT-AIT Barcelona

 

 

ICEA – Barcelona

 

COLABORA:

 

Espai Obert

SALUT Y BUEN VIAJE.

 

Share

REUNION PUBLICA A TAXISTAS Y USUARI@S DEL TAXI DE LA ESTACION DE SANTS

El conflicto en la estación de sants con los taxis piratas sigue abierto, sin ningún tipo de solución por parte de la estación ADIF y el IMT, por eso recordamos que hay una reunión publica de taxistas y usuari@s en la parada de taxis de sants (joan peiró), para la acordación de un calendario de movilizaciones.


SABADO 17 SEPTIEMBRE 19:00 HORAS PARADA DE TAXIS DE LA ESTACION DE SANTS (JOAN PEIRO).

NECESITAMOS VUESTRA AYUDA PARA TERMINAR CON LA MAFIA DE TAXIS DE LA ESTACION DE SANTS OS ESPERAMOS A TOD@S.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

BATACLAN, AVINGUDA PARAL.LEL NUMERO 85

En el número 85 de l’avinguda Paral.lel, al costat del carrer Poeta Cabanyes esta l’hotel paral.lel, així com una botiga de roba, i altres dependències tancades …

Fa temps en aquest mateix número 85 de l’avinguda Paral.lel, hi havia un teatre molt popular i molt polèmic, on van tenir lloc esdeveniments i conspiracions secretes.

Ver mapa más grande 
Un teatre musichall que es deia Bataclan, el mateix nom que el famós Bataclán de paris, una sala d’espectacles situada al bulevard Voltaire.

A començaments del segle XX, al mateix indret hi existia un cafè concert amb el nom de Gran Cafè del Recreo. Des de 1910, en aquest cafè-concert s’hi van començar a fer espectacles de music-hall, rebatejant el local com Gran Café Concierto del Recreo. L’èxit va fer que es reformés per a donar-li més cabuda, convertint-se en music-hall i canviant de nou el nom pel de Gran Music-hall Novelty. El Novelty va anar guanyant fama i reconeixement com un dels music-halls més famosos del Paral·lel, molt popular entre els mariners, els obrers de les fàbriques del Poble-sec i Sants i els veïns del barri. L’any 1924, l’empresari Francesc Serrano Arambul, propietari d’El Molino, se’n fa càrrec i li canvia el nom pel de Bataclan. Aquest nom el manvella de Le Bataclan de París (que prenia el nom d’una coneguda opereta d’Offenbach).

Amb el nom de Bataclan va arribar fins la Guerra Civil. Amb l’entrada dels franquistes al poder, aquest modifica el nom i passa a dir-se Ra-ta-plán, sense que en quedin clars els motius. Amb aquesta nomenclatura dura poc, fins el 1942 que passa a ser un magatzem de fustes.
Aquesta película “Un hombre llamado flor de otoño” basat en fets històrics, surt el teatre Music-hall Bataclan, i narra els esdeveniments que allí van tenir lloc, així com també surt al casc antic de barcelona, com el Poblesec de la Barcelona dels anys 1920 a la dictadura de Primo de Rivera.

“Un hombre llamado flor de otoño” és una película de 1978, dirigida per Pedro Olea i protagonitzada magistralment per Jose Sacristan, un advocat laboralista català de il.lustre família amb una doble vida, un advocat respectat de dia, i un homosexual anarquista de nit, líder de un petit grup llibertari, que realitzen accions per al moviment llibertari i que planegen un atemptat contra el dictador Primo de Rivera.
Una gran película on Jose Sacristan fa un gran treball .Aquesta película és una de les primeres películes que aborda l’homosexualitat en la espanya de la transició.

DESCARREGAR:

Share

MEMORIAL CENTENARIO: 75 ANIVERSARIO DE LA REVOLUCION

EL MONOLITO DE LA MEMORIA.

Tras un año de celebraciones, el próximo 18 de junio se culmina los actos del Centenario de la fundación de la Confederación Nacional del Trabajo con la colocación de un monolito en recuerdo a los cientos de miles de integrantes del movimiento libertario que dieron su vida por la libertad y por la Revolución Social y que cayeron bajo las balas genocidas del latrofascio franquista. Y no se puede colocar en sitio más representativo que en el Fossar de la Pedrera de Cementerio de Montjuïc, donde miles y miles sufrieron el holocausto del franquismo.

Era de necesidad que un monumento recordara a las víctimas libertarias. Porque ellas perdieron dos veces la Guerra Civil. La perdieron en el campo de batalla. Y la perdieron en el terreno de la historia, condenadas a cuarenta años de represión en todos los sentidos, y a casi otros tantos de ostracismo, que no deja de ser otra forma de matar. Porque si bien en el paredón de fusilamiento todas las víctimas del franquismo son iguales, para algunos intereses políticos lo mejor es diferenciar las víctimas, reivindicar unas y olvidar otras, falsear la historia y enterrar con ello la memoria.

Desde que el 1 de abril de 1939 se decretara desde Burgos el final oficial de la Guerra Civil española, y las tropas rebeldes de Franco pisaran por primera vez con sus botas asesinas Madrid, para los libertarios solo quedaba un camino con doble intención: luchar contra el fascismo imperante y no olvidar nunca el pasado y los militantes que dieron su vida por la libertad y por un mundo mejor y mas justo. Su empeño les costó a muchos la vida.

Tras una “Transición” que no fue sino el continuismo del régimen franquista, donde incluso organizaciones que habían sufrido la represión franquista no dudaron en volver a enterrar a sus militantes por unas míseras prebendas, el movimiento libertario entendió que tenía que continuar con el camino que sus predecesores le legaron. No plegarse ante el sistema y luchar por lo que consideramos lo justo.

Ahora que han caducado determinados pactos de la Transición, que se abren las fosas de la vergüenza que demuestra la criminalidad genocida del franquismo y el silencio cómplice de algunos que se denominan demócratas, hay que seguir en el empeño de reivindicar la memoria libertaria.

El acto del 18 de junio en Barcelona, en la inauguración de este monolito elaborado por Juan Jose Novella, donde las ramas de un ciprés de acero hacen crecer y extender la Idea, servirá no solo como colofón a los actos del centenario de la CNT. Es el continuar con la recuperación de nuestra memoria e historia, es un homenaje a los que dejaron su vida por la libertad. Y un homenaje a aquellos que aun viven, que sobrevivieron al Holocausto Español del franquismo, y que con sus lecciones y experiencias nos dejan la mejor de las medicinas: la historia como el primer pilar de lucha para la sociedad del porvenir.

Inauguración del monumento en memoria de los compañeros y compañeras asesinados por el fascismo.

FOSSAR DE LA PEDRERA (CEMENTERIO DE MONTJUÏCH – BARCELONA) 18 DE JUNIO DE 2011 A LAS 12 HORAS

http://www.cnt.es/memorial

 

http://memorialcnt.wordpress.com/
OS ESPERAMOS A TODOS, SALUT BUEN VIAJE Y VISCA LA LLUITA ANTIFEIXISTA.

Share

SOLUCIONES YA, ESTACION DE SANTS, MARTES 17 MAYO 11H


La solución la daremos nosotros mismos a la situación de las mafias de taxis de la estación de sants (plaza paisos catalans) ante la indiferencia del ayuntamiento el IMT y ADIF que les da absolutamente igual lo que pasa cada día en la estación de sants, después de entregar 2500 firmas, , así que hacemos un llamamiento a la ciudadania para que participe con nosotros en este acto reivindicativo de la parada de taxis de la estación de sants plaza paisos catalans.
MARTES 17 DE MAYO 2011 A LAS 11 HORAS OS ESPERAMOS A TOD@s, LA SOLUCION LA DARA EL TAXI.

SALUT Y BUEN VIAJE.
Share

EL NOU SERVEI DE TAXIS 15 DE SETEMBRE DE 1936

Els primers taxis recent pintats amb les ensenyes de la CNT, al parc de Montjuïc. Això és el que diu l’article a peu de la foto del cercle, una foto extreta de la vanguardia del dia 15 de setembre de 1936. En aquesta foto es pot apreciar la plaça Espanya i l’avinguda reina maria cristina, amb els primers taxis col.lectivitzats per la CNT a dos mesos de la sublebacion feixista, començava la guerra civil espanyola.
Novament gràcies al nostre amic i company Miguel Angel per aquesta fotografia, del seu bloc el Anarquisme en imatges:

ENLLAÇOS:
http://anarquismo.jimdo.com/

SALUT I BON VIATGE.
Share

CARRER OLZINELLES

El carrer Olzinelles esta al barri de Sants del districte santsmontjuic, comença al carrer de Sants i acaba entre els carrers constitució i gava. Aquest carrer és famos per una cooperativa que va existir en aquest carrer fa temps, aquesta és la seva història.

lleialtat santsenca,la.edificio de los años 20.cooperativa obrera autogestionaria.tambien la cooperativa hacia obras de teatro con la gente del barrio.calle olzinelles,barrio de sants,barcelona.al terminar la guerra en 1939 fue expoliada y expropiada por la dictadura nazional-catolica,durante esa etapa fue una fabrica de turrones,luego fue la discoteca bahia,rainbow(¿).abandonada desde 1988.es propiedad municipal,esta catalogada como equipamiento y esta protegida.ahi un grupo de trabajo con diferentes entidades para recuperar el espacio y vuelva a ser un centro autogestionado.informacion e imagen del periodico=catalunya nº120,septiembre 2010.

LLeialtat santsenca.calle olzinelles,barri de sants.foto de un acto reivindicativo.el edificio robado a la clase trabajadora continua siendo del ayuntamiento barcelones.imagen del periodico=catalunya nº120,septiembre 2010.

La seva demanda té un doble propòsit que parteix del mateix crit de guerra: Recuperem la Lleialtat Santsenca! Un grup de veïns i entitats volen la recuperació d’un immoble noucentista del carrer Olzinelles, símbol de la tradició cooperativista del Districte de Sants-Montjuïc. Han format la Plataforma de la Lleialtat Santsenca, una entitat que reclama el buit al Districte pel que fa a equipaments i, sobretot, el ressorgiment del valor patrimonial d’aquest edifici, la Lleialtat Santsenca, un equipament de propietat municipal que roman abandonat malgrat la seva història estretament lligada al moviment cooperativista del barri de Sants.

L’edifici del carrer Olzinelles va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Alemany, conegut també per haver projectat la façana del Molino al Paral·lel. Allà es traslladava la cooperativa Lleialtat Santsenca, una agrupació de quinze socis que s’havia creat al 1894 al carrer Callao. A la planta baixa hi havia una botiga de queviures, un magatzem i un forn de pa; a la planta principal, hi havia la sala de juntes, el teatre, un gimnàs i una biblioteca. Va ser durant la Guerra Civil que el local va perdre la seva personalitat jurídica, exercint com a fàbrica de torrons fins al 1988, quan l’Ajuntament el va clausurar. La Plataforma Lleialtat Santsenca es va presentar la setmana passada amb uns propòsits bàsics a treballar: aconseguir espais per a les entitats del barri i recuperar la Lleialtat Santsenca. La seva crida, no obstant, vol aprofitar la memòria cooperativa del barri per impulsar projectes actuals de la vida cooperativa i que el llegat històric de Sants tingui projecció.

Gràcies per aquesta informació al meu amic i company Miguel Ángel que està fent un gran treball en aquest blog.

http://anarquismo.jimdo.com/

SALUT I BON VIATGE.

Share