El carrer Olzinelles esta al barri de Sants del districte sants–montjuic, comença al carrer de Sants i acaba entre els carrers constitució i gava. Aquest carrer és famos per una cooperativa que va existir en aquest carrer fa temps, aquesta és la seva història.
lleialtat santsenca,la.edificio de los años 20.cooperativa obrera autogestionaria.tambien la cooperativa hacia obras de teatro con la gente del barrio.calle olzinelles,barrio de sants,barcelona.al terminar la guerra en 1939 fue expoliada y expropiada por la dictadura nazional-catolica,durante esa etapa fue una fabrica de turrones,luego fue la discoteca bahia,rainbow(¿).abandonada desde 1988.es propiedad municipal,esta catalogada como equipamiento y esta protegida.ahi un grupo de trabajo con diferentes entidades para recuperar el espacio y vuelva a ser un centro autogestionado.informacion e imagen del periodico=catalunya nº120,septiembre 2010.
LLeialtat santsenca.calle olzinelles,barri de sants.foto de un acto reivindicativo.el edificio robado a la clase trabajadora continua siendo del ayuntamiento barcelones.imagen del periodico=catalunya nº120,septiembre 2010.
La seva demanda té un doble propòsit que parteix del mateix crit de guerra: Recuperem la Lleialtat Santsenca! Un grup de veïns i entitats volen la recuperació d’un immoble noucentista del carrer Olzinelles, símbol de la tradició cooperativista del Districte de Sants-Montjuïc. Han format la Plataforma de la Lleialtat Santsenca, una entitat que reclama el buit al Districte pel que fa a equipaments i, sobretot, el ressorgiment del valor patrimonial d’aquest edifici, la Lleialtat Santsenca, un equipament de propietat municipal que roman abandonat malgrat la seva història estretament lligada al moviment cooperativista del barri de Sants.
L’edifici del carrer Olzinelles va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Alemany, conegut també per haver projectat la façana del Molino al Paral·lel. Allà es traslladava la cooperativa Lleialtat Santsenca, una agrupació de quinze socis que s’havia creat al 1894 al carrer Callao. A la planta baixa hi havia una botiga de queviures, un magatzem i un forn de pa; a la planta principal, hi havia la sala de juntes, el teatre, un gimnàs i una biblioteca. Va ser durant la Guerra Civil que el local va perdre la seva personalitat jurídica, exercint com a fàbrica de torrons fins al 1988, quan l’Ajuntament el va clausurar. La Plataforma Lleialtat Santsenca es va presentar la setmana passada amb uns propòsits bàsics a treballar: aconseguir espais per a les entitats del barri i recuperar la Lleialtat Santsenca. La seva crida, no obstant, vol aprofitar la memòria cooperativa del barri per impulsar projectes actuals de la vida cooperativa i que el llegat històric de Sants tingui projecció.
Gràcies per aquesta informació al meu amic i company Miguel Ángel que està fent un gran treball en aquest blog.
SALUT I BON VIATGE.
