A començaments del segle XX, al mateix indret hi existia un cafè concert amb el nom de Gran Cafè del Recreo. Des de 1910, en aquest cafè-concert s’hi van començar a fer espectacles de music-hall, rebatejant el local com Gran Café Concierto del Recreo. L’èxit va fer que es reformés per a donar-li més cabuda, convertint-se en music-hall i canviant de nou el nom pel de Gran Music-hall Novelty. El Novelty va anar guanyant fama i reconeixement com un dels music-halls més famosos del Paral·lel, molt popular entre els mariners, els obrers de les fàbriques del Poble-sec i Sants i els veïns del barri. L’any 1924, l’empresari Francesc Serrano Arambul, propietari d’El Molino, se’n fa càrrec i li canvia el nom pel de Bataclan. Aquest nom el manvella de Le Bataclan de París (que prenia el nom d’una coneguda opereta d’Offenbach).

Amb el nom de Bataclan va arribar fins la Guerra Civil. Amb l’entrada dels franquistes al poder, aquest modifica el nom i passa a dir-se Ra-ta-plán, sense que en quedin clars els motius. Amb aquesta nomenclatura dura poc, fins el 1942 que passa a ser un magatzem de fustes.
Aquesta película “Un hombre llamado flor de otoño” basat en fets històrics, surt el teatre Music-hall Bataclan, i narra els esdeveniments que allí van tenir lloc, així com també surt al casc antic de barcelona, com el Poblesec de la Barcelona dels anys 1920 a la dictadura de Primo de Rivera.