El sector del taxi de Barcelona demana a crits reformes per sobreviure a la greu crisi que també els afecta. La situació és molt similar a la que es va viure fa un parell de dècades abans dels accidentats processos de reconversió del col · lectiu per la via de l’amortització de llicències. El discurs és molt semblant: hi ha massa taxis per a tan poc negocio.Barcelona disposa de 10.480 llicències de taxi i la majoria estan en mans de treballadors autònoms que ara lideren una croada per reduir la presència de taxis a la capital catalana. Volen que l’Institut Metropolità del Taxi (IMT) limiti a 16 hores el temps màxim diari que un taxi pugui treballar, com ja han aprovat en altres capitals espanyoles com Madrid, València, Bilbao o Còrdova. Els empresaris que tenen flotilles de taxis han protestat perquè el seu negoci consisteix a explotar les seves llicències les 24 hores del dia contractant conductors per torns i alerten que Barcelona es podria quedar sense taxis a la nit si s’aplica aquesta restricció. Així que la pilota està a la teulada de l’administració que aquesta setmana podria convocar a ambdues parts per iniciar una negociació que alguna solució haurà d’oferir.

La crisi que pateixen els taxistes es deu a la reducció de la demanda i l’augment de les despeses que suporten, especialment dels carburants. A més, no poden pujar les tarifes més del compte perquè s’acabarien d’enfonsar. Per aquest motiu ja es sentin veus que recuperen velles idees que van funcionar en altres temps o que es van plantejar però van quedar oblidades en un calaix. Una d’aquestes propostes podria consistir a obligar els taxistes a fer algun dia més de festa ala setmana. Cuandose va passar d’una a dues jornades festives, de cop van deixar de circular 2.500 taxis diaris. Així, els que treballaven es repartien un part més gran del pastís.

Una altra proposta que s’ha tornat a posar sobre la taula és la de potenciar les parades de taxis. En la majoria de municipis metropolitans, els taxistes no circulen constantment buscant un client que aixequi la mà i requereixi el seu servei, sinó que esperen en parades fins on els usuaris van o truquen per telèfon. En canvi, Barcelona no té aquesta tradició. Encara que hi ha parades, el client barceloní està acostumat a aturar el primer taxi que passa per davant de casa. La proposta, ja plantejada fa anys, consisteix a habilitar parades en cantonades de l’Eixample, on avui ja existeixen zones de càrrega i descàrrega. La mesura seria ideal perquè estalviaria combustible, reduiria el trànsit i el cansament dels taxistes. No obstant això, considera que abans d’aplicar-s’ha de realitzar una prova pilot en alguns punts de Barcelona per avaluar el seu funcionament. A què esperem?

SALUT I BON VIATGE.