LA CANADENCA: LA INSUBMISSIÓ

Aquest dissabte farem el tercer dels actes commemoratius de la vaga de la Canadenca, aquest cop estem molt contents de disposar d’un espai tan especial com és Can Batlló.

A les 18.00 farem un repàs dels esdeveniments més importants que van succeïr durant els quaranta-quatre dies que va durar la vaga.

Y a partir de les 19.00 musiqueta a càrreg de:
SPINEL I MATT DA TRUTH
ZEKAN ASKALARI
NO SOMOS TU ROLLO
LAS NINYAS DEL CORRO
ELANE
LAS NIÑAS PERDIDAS
MALAMARA
MOITA MAKINARIA

No t’ho perdis!!

La Canadenca Insubmissió

SALUT I BON VIATGE

Share

MADRID SUPERA EL RATIO DE TAXIS ADAPTADOS PARA PERSONAS DISCAPACITADAS

Madrid, 15 feb .- Madrid ha superado el ratio de taxis adaptados para personas discapacitadas fijado por ley en el 5 % sobre su flota efectiva al alcanzar el 5,25 %, lo que supone un total de 555 vehículos de estas características.

El Real Decreto 1544/2007, de 23 de noviembre, señala en su artículo 8 la obligación de los ayuntamientos de promover que al menos un 5 % de las licencias de taxi correspondan a vehículos adaptados.

En Madrid y otros 45 municipios de la región el 5,25 % de la flota efectiva está formada por vehículos adaptados, por lo que supera el ratio, según ha destacado el Ayuntamiento de la capital en una nota de prensa.

En total, por estos municipios circulan 555 eurotaxis “que permiten atender las necesidades de las personas que se desplazan en silla de ruedas y ofrecen así mejores posibilidades al resto de las personas con movilidad reducida”.

Las cifras son fruto de la segunda convocatoria del Régimen Especial Eurotaxi, incluida en el Plan Madrid Taxi Accesible 2017-2019 y a la que se presentaron 1.103 propietarios de licencias de taxi.

De las 300 plazas ofertadas, 291 eurotaxis ya están en servicio que se suman a la flota anterior (263).

Además, tras la convocatoria ha habido otra incorporación, lo que suma un total de 555 eurotaxis en la denominada Área de Prestación Conjunta (APC), formada por los 46 municipios madrileños mencionados.

En junio de 2015 había 98 eurotaxis, una cifra que se ha multiplicado por más de seis en cuatro años.

Los adjudicatarios de las dos convocatorias de régimen especial de eurotaxi podrán trabajar los 365 días del año al no afectarles los descansos semanales y podrán exhibir publicidad comercial además de en las puertas traseras en la parte posterior de la carrocería del vehículo, según ha recordado el Consistorio.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

COLECTIVOS DE DISCAPACITADOS RECLAMAN MÁS TAXIS ADAPTADOS

Barcelona, 15 feb – Los colectivos de personas discapacitadas han pedido este viernes que al menos un 5% de licencias de taxi de Barcelona sean para vehículos adaptados en cumplimiento con el Real Decreto 1544.

El Decreto manifiesta que los taxis pedirán voluntariamente que su vehículo sea adaptado, pero que en el caso de no llegar al porcentaje requerido, los ayuntamientos exigirán a las últimas licencias que se concedan que su taxi sea accesible y estos prestarán servicio de “forma prioritaria” a las personas con discapacidad.

Un grupo de personas y entidades del sector de la diversidad funcional han impulsado una denuncia contra el Instituto Metropolitano del Taxi (IMET) y han convocado tres asambleas para “acordar los términos de la denuncia” el 25, 27 y 28 de febrero en diferentes centros cívicos.

La Plataforma de Diversidad Funcional de Barcelona asegura que transcurridos más de 10 años, Barcelona está “muy lejos de disponer de los 525 vehículos que este RD prevé (5 % de 10.500 licencias), tan solo 88 vehículos adaptados prestan servicio en uso preferencial para el colectivo de personas con discapacidad”.

La carencia de vehículos adaptados implica que conseguir un taxi “a determinadas horas sea imposible, no habiendo servicio nocturno y cobrándose una tarifa mínima de 13,95€ de manera ilegal bajo amenaza de no volver a atender a ese pasajero”.

El 25 de febrero se celebrará la primera asamblea a las 17 horas en el Centro Cívico de Sant Martí, seguida de una reunión el día 27 de febrero a las 11 horas en el Centro Cotxeres de Sants y una posterior manifestación en Plaza Espanya y una última congregación el 28 de febrero a las 11 horas en el Centro Cívico Sandaru.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

LOS TAXIS PRESIONAN AL CONSELL CON TRES HORAS DE COLAPSO EN VALENCIA

Los conductores han recorrido la ronda interior hasta las 12.30 horas colapsándolo y provocando diferentes cortes de vías | Proponen una hora de precontratación para los VTC.

Los taxistas de Valencia se encuentran en plena protesta por la situación que vive su sector ante el auge de los VTC y la legislación existente que los regula. Los conductores han convocado cerca de dos horas de protestas en la ciudad de Valencia con un recorrido, a menor velocidad del habitual, por la ronda interior que, como era de esperar, ha colapsado buena parte de la ciudad.

La propuesta del sector del taxi de que los Vehículos de Transporte con Conductor (VTC) tengan que ser contratados con una hora de antelación podría suponer el fin del conflicto entre estos turismos y el sector en la Comunitat Valenciana. Así lo ha asegurado el presidente de la Confederación de Autónomos del Taxi de la Comunitat, Fernando del Molino, que ha señalado que esa hora de precontratación «es lo mínimo que podrían aceptar los taxistas».

Lo ha hecho durante una concentración en la plaza de Manises, en las puertas del Palau de la Generalitat, a donde un centenar de taxistas se ha acercado tras el inicio de la marcha lenta por la ronda interior que en estos momentos corta Guillem de Castro desde la plaza de San Agustín hasta las Torres de Serranos. Asimismo, ha permanecido cortada la calle Cuenca en su acceso a Guillem de Castro y la circulación es era lenta en las grandes vías e incluso en el paseo de la Petxina, la marginal izquierda o Pío XII. Los túneles de la margen derecha han estado cerrados.

Del Molino, que ha agradecido la presencia en la concentración de taxistas de toda la Comunitat e incluso de otros puntos de España como Barcelona o Madrid, ha cargado con dureza contra el Gobierno autonómico de Ximo Puig, a quien ha acusado de no hacer «nada» para solucionar el conflicto. «Lo que nos ofrecen es lo que ya está en el Reglamento General de Circulación y nos piden perdón porque no pueden poner más inspectores», ha explicado.

Los taxistas de Valencia se encuentran en plena protesta por la situación que vive su sector ante el auge de los VTC y la legislación existente que los regula. Los conductores han convocado cerca de dos horas de protestas en la ciudad de Valencia con un recorrido, a menor velocidad del habitual, por la ronda interior que, como era de esperar, iba a colapsar buena parte de la ciudad.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

EL TAXI VALENCIANO SALE A LA CALLE: CONCENTRACIÓN ESTE JUEVES DE 10:30 A 12:30 HORAS

Las asociaciones convocan mañana una manifestación por «la pasividad» de la Generalitat en la regulación de los VTC.

Los taxistas valencianos han convocado mañana una manifestación para protestar por «la pasividad» de la Conselleria de Obras Públicas en la regulación de los vehículos de alquiler de conductor (VTC), ya que el decreto ley anunciado a comienzos de enero aún está en fase de elaboración.

Según un comunicado firmado por las asociaciones representativas del sector del taxi en la Comunitat, la consellera María José Salvador «ha mostrado un claro desconocimiento de lo que es el sector del taxi». En el escrito, las asociaciones acusan a la Generalitat de no proteger los servicios públicos «frente al beneficio de multinacionales».

La protesta, que se desarrollará mañana jueves de 10.30 a 12.30 horas, consistirá en una concentración de vehículos en las inmediaciones de la calle Pintor López y la plaza Teodoro Llorente. La cola de los coches podrá llegar hasta la calle Xàtiva, según han indicado. Una vez estacionados los taxis en los carriles de circulación, los conductores se dirigirán a pie hasta la sede del Palau de la Generalitat para leer un manifiesto con las reivindicaciones

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

LA CANADENCA: LA SOLIDARITAT

Dissabte passat vam dur a terme el primer dels actes commemoratius de la vaga de La Canadenca en el qual vam rememorar els esdeveniments principals d’un dels processos històrics més importants de l’anarcosindicalisme, una vaga on els treballadors units en solidaritat i suport mutu van aconseguir després de llargues jornades de desgast en la lluita; millores salarials, la readmissió dels obrers acomiadats, l’alliberament dels vaguistes detinguts i la implantació de la jornada laboral de 8 hores per decret llei. A més, vam donar un repàs als nostres últims conflictes sindicals per demostrar que l’acció directa i la solidaritat entre treballadors no són eines del passat, sinó que la seva vigència es constata dia a dia a la lluita organitzada contra la precarietat laboral i l’explotació a la qual la majoria de treballadors estem abocats.

En el nostre següent acte abordarem el tema de la solidaritat amb un col·loqui reincidint sobre la vaga de La Canadenca “La vaga prohibida: solidaritat en acció” i comptarem amb l’actuació de Los Bio-Lentos, una agrupació de poetes i performers que tancaran l’acte retornant a la paraula el seu caràcter més subversiu. Us esperem aquest dissabte al casal de la Prosperitat a les 18.00

Salut i anarquía!

SALUT I BON VIATGE

Share

LOS TAXISTAS VUELVEN A LA CALLE ESTE SÁBADO CONTRA LA UBERIZACIÓN DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS

Los taxistas junto a otros colectivos volverán a manifestarse este sábado, la primera protesta desde que se desconvocó la huelga indefinida que iniciaron el pasado 21 de enero, para defender la prestación de servicios públicos.

La marcha comenzará a las 18 horas en Atocha y culminará en Cibeles, donde se procederá a la lectura de un manifiesto en contra de la uberización de los servicios públicos y contra la privatización, la precariedad, la marginación y la pobreza”.

Según relatan las asociaciones del taxi en un comunicado conjunto, la manifestación cuenta con el respaldo de una treintena de colectivos como asociaciones, sindicatos e incluso partidos políticos. Entre ellos, figuran por ejemplo las Marchas de la Dignidad, Sindicato Andaluz de Trabajadores, la Plataforma Sindical EMT o el Sindicato de Estudiantes.

Las asociaciones del taxi subrayan que su movilización para exigir una regulación de la VTC, lejos de haber “fracasado”, ha revelado su “utilidad” para poner encima de la mesa las dificultades que presentan los servicios públicos.

El pasado miércoles los taxistas volvieron a prestar servicio tras decidir el martes en referéndum, por casi un 54 por ciento de los votos, desconvocar el paro indefinido que mantuvieron durante 16 días, al constatar la negativa de la Comunidad de Madrid a realizar una reforma inmediata de la VTC.

El Gobierno regional ya tiene preparado un decreto para modificar el reglamento del taxi donde se incluyen medidas como la opción de tener servicios a precio fijo, la modalidad de taxi compartido y la opción de hacer planes de amortización de licencias.

De hecho, la consejera de Transportes, Rosalía Gonzalo, manifestó que iba a convocar el Consejo Madrileño del Transporte, para iniciar este diálogo, donde aparte de los sectores implicados también se invitará a la Federación Madrileña de Municipios y al Ayuntamiento de la capital.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

UN SEGLE DE LA VAGA DE LA CANADENCA I LA JORNADA DE 8 HORES

En primer terme, les instal·lacions de la Canadenca, característica per les seves tres xemeneies

Un atur en la principal empresa elèctrica de Barcelona en 1919 va deixar la ciutat sense llum i va encoratjar una de les majors mobilitzacions obreres de la seva història.

En ple conflicte liderat per una CNT en auge, el Govern de Romanones va ser un dels pioners a Europa a concedir per decret la jornada de vuit hores.

La patronal catalana va reaccionar poc després aliant-se amb l’Exèrcit per a reprimir al sindicalisme amb la seva pròpia organització paramilitar, el somatén.

A les quatre de la tarda, Barcelona es va quedar sense llum. Van baixar les persianes els magatzems El Segle, en la Rambla, i bona part dels cinemes i teatres. El Banc d’Espanya va paralitzar les seves operacions, els tramvies es van frenar enmig del carrer i els periòdics d’aquell 21 de febrer de 1919 no van arribar a imprimir-se. Els empleats de la Canadenca, la principal elèctrica de la ciutat, es van anar aquell dia a la vaga sense saber que les apagades que van provocar amb la seva protesta serien l’espurna que va encendre una de les majors mobilitzacions obreres de la història d’Espanya.

Els esdeveniments es van precipitar de tal forma que, de l’acomiadament de vuit oficinistes de l’elèctrica Regs i Forces de l’Ebre -coneguda com La Canadenca per ser filial d’una signatura nord-americana- es va passar, en tot just dos mesos, a l’aprovació d’un decret sense precedents: el de la jornada laboral màxima de vuit hores, que es manté fins al dia d’avui. Al mig, la capital catalana va viure la seva vaga més sonada, aturs en tots els subministraments, detencions massives, una declaració d’estat de guerra i l’inici de la reacció paramilitar de la patronal.

“Va haver-hi els qui van posar a les portes els jergones, les cadires, tot, perquè tenien por que nosaltres, els revolucionaris, anéssim a assaltar les cases, a robar i a saquejar”, recorda en les seves memòries Ángel Pestaña, director de ‘Solidaritat Obrera’ i líder de la CNT, sobre la vaga de la Canadenca. El clima de descontrol descrit pel sindicalista a Barcelona, i el temor al fet que prengués en tot el país, va ser el que va portar al Govern del Comte de Romanones a tirar endavant el Decret de la jornada de vuit hores.

Espanya es va convertir en un dels primers països europeus a donar-li forma legislativa, encara que aquesta era una reivindicació històrica que s’estava obrint pas a tot el món. Aquest mateix any el Tractat de Versalles, fruit de la fi de la Primera Guerra Mundial, el reconeixia com un dels seus principis. “El decret es va concedir per la potència de la vaga general. Segurament abans o després s’haurien adoptat les 8 hores, però podria haver estat molt després i amb una llei més restrictiva”, sosté Juan Cristóbal Marinello, autor de Sindicalisme i violència a Catalunya 1902-1919.

Decret de la jornada de vuit hores, signat per Alfons XIII

Tot va començar amb 25 pessetes

Aquest dimecres 6 de febrer es compleix un segle de l’inici del conflicte de la Canadenca. Aquest dia els oficinistes de l’empresa van començar una vaga de braços caiguts en solidaritat amb vuit companys acomiadats després de queixar-se per una rebaixa de 25 pessetes en el seu sou. La protesta va anar contagiant a les diferents seccions fins que el 21 de febrer es va decretar la vaga general en l’empresa. “Es van desconnectar totes les màquines i els cables de corrent i van quedar paralitzats tots els serveis”, registra l’Institut de Reformes Socials (IMS) en la seva Memòria de 1919.

Aquest dia van començar els talls de llum a la ciutat. Més que una apagada total durant dies, van ser parcials i intermitents, ja que “l’Estat es va confiscar dels serveis i va tractar de restablir-los amb enginyers militars, però aquests no tenien la mateixa perícia, segons l’historiador Marinello, i a més cada dia s’anaven sumant altres sectors a la vaga, entre elles els obrers de les fàbriques que sense energia no podien funcionar.

“Dia 26 de febrer. La vaga entra en un període gravíssim”, consta en la memòria de l’IMS. Es referien al fet que els treballadors de la Companyia General d’Aigües de Barcelona, que proveïa el 90% de les llars de la ciutat, havien abandonat els seus llocs en solidaritat amb els seus col·legues de la Canadenca. Fins als faroners de la ciutat es van sumar a l’atur, deixant la tasca d’encendre l’enllumenat públic -que llavors funcionava amb gas- en mans dels soldats.

  Els militars encenent l’enllumenat públic en La Rambla durant la vaga de la Canadenca

Va jugar un paper determinant en l’expansió de la vaga la CNT, que vivia en aquests anys “el moment estel·lar del seu desenvolupament”, en paraules d’Antonio Rivera, professor d’Història de la Universitat del País Basc. El sindicat anarquista havia multiplicat per quatre els seus afiliats entre juny i desembre de 1918 fins a aconseguir els gairebé 350.000. La seva capacitat de pressió era tal que fins al seu sectorial d’Arts Gràfiques va implantar durant la vaga de la Canadenca l’anomenada “censura vermella”: es negaven a imprimir notícies contràries a la mobilització obrera.

En el cas de la CNT, es va donar la paradoxa que malgrat ser un factor clau en la propagació de la vaga, la seva cúpula estava presa des de setmanes abans. Entre ells, Salvador Seguí, el conegut com Noi del Sucre. Havien estat detinguts en el marc de la campanya policial contra les manifestacions nacionalistes favorables al projecte de l’Estatut d’Autonomia, que llavors portava uns mesos en el debat públic. Encara que l’agitació catalanista va quedar desdibuixada pel conflicte obrer, fins llavors havia estat el principal maldecap del Govern i el motiu pel qual aquest havia suspès les garanties constitucionals.

La victòria dels vaguistes

El director gerent de la Canadenca, Fraser Lawton, va arribar a amenaçar a principis de març amb acomiadar a tots els seus empleats si no tornaven al treball. Molt pocs es van presentar. Es va arribar a decretar l’estat de guerra i milers de vaguistes mobilitzats per a tornar als seus llocs es van negar a fer-ho i van ser empresonats. No va ser fins al 14 de març que, amb l’arribada a Barcelona d’un nou Governador Civil, Carlos Montañés, es van començar a entaular les negociacions que desembocarien en una victòria clara dels vaguistes, almenys en el cas de la Canadenca.

                                  Els militars, controlant els treballs del servei d’electricitat

Readmissió de tot el personal, augment de sou, compromís de no represaliar a ningú… I jornada de vuit hores. Aquestes van ser les demandes que va assumir la direcció. No obstant això, perquè la nova jornada laboral prengués forma de decret per a tots els treballadors va caldre esperar dues setmanes més, fins a principis d’abril, i assistir a una nova onada d’aturs en la capital catalana, aquesta vegada amb una patronal molt més organitzada i amb la seva pròpia policia: l’anomenat somatén.

Però abans, la CNT s’havia donat per satisfeta davant els compromisos de millores laborals i d’alliberament dels presos, aconseguit a cavall de l’acord de la Canadenca. Un dels quals van sortir de la presó va ser Seguí, El Noi del Sucre, que en una assemblea en la plaça de toros de les Sorres va convèncer a milers d’obrers de tornar al treball l’endemà. El problema és que, en la pràctica, la patronal no va complir amb les seves promeses, amb el que el 24 de març es va dir de nou –i aquesta vegada, oficialment– a la vaga general.

Prova que la promesa de les vuit hores no convencia a la patronal és el discurs que anys després –ja implantada la mesura– pronunciaria l’industrial i polític Francesc Cambó a Madrid. “Jo crec, senyores i senyors, que la implantació de la jornada de vuit hores, en els moments en què va tenir lloc, va ser una de les majors bogeries que la humanitat ha conegut en el curs de la història”, es va despatxar Cambó, segons recull el catedràtic d’Història Francesc Bonamusa en una exposició de CCOO sobre els orígens d’aquesta conquesta social.

La reacció de la patronal

Encara que va ser durant la vaga general posterior a la de la Canadenca quan es va aprovar el decret sobre la jornada de vuit hores, els historiadors coincideixen en afirmar que, a diferència de l’anterior, aquesta va afeblir als sindicats i va donar ales a la patronal. “Es van establir les bases de la reacció que acabaria desembocant en el cop d’estat de Cosí de Rivera”, analitza el professor de la UPV Antonio Rivera. L’Exèrcit, de tradició anticatalanista i capitanejat per Joaquín Milans del Bosch, es va posar d’acord amb la burgesia catalana per a reprimir als vaguistes.

    Imagen del somatén, la organización armada de la patronal

Es va militaritzar la ciutat, es va decretar el toc de queda passades les 23 hores i es va posar a patrullar els carrers a gairebé 10.000 homes armats amb fusells, el somatén, que perseguien als sindicalistes. Va començar com la vaga més multitudinària de la història de la ciutat –afectant des de tramviaris fins a carregadors del moll, passant per operaris de fàbriques, enterradors, comerciants i mossos d’hotel–, i va durar més que la Setmana Tràgica i l’anterior atur de 1917, però va acabar amb els treballadors desgastats i tornant als seus llocs.

Dimitit Romanones, la patronal es va sentir legitimada per a redoblar la pressió i va arribar a dur a terme diversos lock out, és a dir, tancaments d’empreses per a perjudicar els treballadors. Entre 150.000 i 300.000 obrers van arribar a estar setmanes parats per culpa d’aquesta tàctica dels empresaris al desembre de 1919, segons els estudis de la historiadora Soledad Bengoechea. El xoc entre tots dos col·lectius derivaria en els anys següents en la violència del pistolerismo, amb atemptats d’un i un altre bàndol que van deixar més de 250 morts fins a 1923.

Com van evolucionar les 8 hores?

La consecució de les vuit hores de treball diari a Espanya (que en el decret de 1919 contemplaven les 48 setmanals, és a dir, sis dies laborables) va ser la culminació d’un moviment global i que havia estat gestant-se durant dècades. La commemoració de l’1 de Maig com a Dia del Treballador es va instaurar a la fi del XIX per la lluita per la jornada de vuit hores dels obrers de Chicago en 1886, i el mateix any que Espanya va adoptar la mesura es donava forma a l’Organització Internacional del Treball (OIT), que tenia est entre els seus objectius.

Però, es va arribar a aplicar en la pràctica la jornada? I es va mantenir invariable fins avui? Sobre el paper, sí, respon Antonio Rivera. Ni durant la dictadura de Cosí de Rivera ni durant la de Franco es va abolir. El que es va discutir arran de l’aprovació del decret va ser quines eren les empreses i sectors que es podien acollir a les excepcions i com es gestionaven les hores extres. Encara que al final el compliment de la jornada depenia de la capacitat de pressió dels sindicats. “Igual que ara. De la capacitat d’organització depenia que els treballadors no acabessin fent 10 o 12 hores per jornades de sobre el paper eren de vuit”, rasa.

 

SALUT I BON VIATGE

Share

UN SEGLE DE LA VAGA DE LA CANADIENSE I JORNADES COMMEMORATIVES

Des de la CNT de Barcelona us convidem a participar de les Jornades de commemoració dels 100 anys de la Vaga de la Canadenca, coneguda a l’època com La Canadiense (fàbrica d’electricitat de capital canadenc), una vaga prohibida, solidària i una de les més importants de la història de la classe obrera moderna. Un fet històric que va demostrar la capacitat transformadora d’una classe treballadora conscient i organitzada.

Les jornades consten de 7 actes. Des del 9 de febrer fins al 23 de març.
En cada acte volem remarcar els fets ocorreguts aquella setmana i els hem dividit en els següents:
-9 Febrer: 1. L’inici de la Vaga
-16 Febrer: 2. La solidaritat.
-23 Febrer. 3. La insubmissió
-2 Març 4. Solidaritat feminista
-9 març 5. La vaga continua
-16 Març 6. El triomf sindicalista
-23 Març 7. La lluita segueix

La Vaga va començar un 5 de febrer de 1919, en solidaritat a 8 treballadors acomiadats per no acceptar una rebaixa de sou quan van passar de temporals a fixos, una vaga solidària; i va acabar amb el reconeixement ell 17 de març de bona part de les exigències dels vaguistes que van ser 4:
-Readmissió dels acomiadats i no represalies.
-Augment dels salaris entre un 50 i un 100% del sou
-Jornada laboral de 8 hores
-Llibertat dels empresonats

El 17 de març l’empresa i el govern cedeixen a quasi totes les exigències dels vaguistes, però encara continuen alguns presos, i la jornada de 8 h està promès en un decret però no per llei.

Després es va fer un altre vaga per alliberar als presos, més de 3.000, que va acabar el 3 d’Abril amb la llibertat de la majoria i l’aprovació per llei de la jornada laboral de 8 hores per a totes les treballadores.

Una victòria de la classe obrera!!!!.

EVENTO FB: https://www.facebook.com/events/2258306924493414/

Ver más

SALUT I BON VIATGE

 

Share

LA COMUNIDAD DE MADRID RECHAZA LA PROPUESTA DE LOS TAXISTAS QUE CELEBRARÁN UN REFERÉNDUM MAÑANA MARTES

La reunión que ha mantenido la Comunidad de Madrid con el sector del taxi esta tarde para tratar de desbloquear la huelga que mantienen los taxistas desde hace dos semanas ha acabado sin acuerdo. La Consejería de Transportes ha citado para el próximo lunes a todos los actores implicados, entre ellos las VTC mientras cientos de taxistas ahora mismo reunidos en la Puerta del Sol aseguran que no se moverán hasta que hablen con sus representantes sindicales. La Comunidad rechaza así la propuesta del sector del taxi, mientras los taxistas se preparan para celebrar mañana martes un referéndum.

Ni el Gobierno regional ni los taxistas han hallado un acuerdo sobre la propuesta de regulación exprés anunciada por el presidente regional, Ángel Garrido. Desde la Comunidad de Madrid se plantea ahora la posibilidad de hacer un reglamento nuevo que incluya el taxi compartido y la posibilidad de tarifas fijas y así lo trasladará a las partes en la próxima reunión del lunes.

Los taxistas llevaban la última semana solicitando por activa y por pasiva una reunión con la Comunidad de Madrid. Su estrategia de presión en la calle había aflojado voluntaria y unilateralmente, “como gesto de buena voluntad”. Por fin, el sector del taxi obtiene ese encuentro con la consejera de Transportes, Infraestructuras y Vivienda, Rosalía Gonzalo para intentar resolver un conflicto que tiene a los 15.723 taxistas de Madrid en huelga desde hace 15 días.

Será hoy en la sede de la Consejería a las 17:30 y en ella se abordará la última propuesta del gremio, la cuarta según los taxistas, la segunda según fuentes de la Comunidad. Coincidirá el encuentro con la manifestación de Sol que los taxistas llevan realizando desde hace más de una semana y que, en más de una ocasión, ha derivado en una ocupación de las calles aledañas: Gran Vía, Alcalá, Cibeles y el Paseo del Prado.

El pasado jueves por la noche, los taxistas remitían de manera telemática a la Consejería de Transportes una propuesta libre de “líneas rojas”. Especialmente retiraron, según ellos, el recorrido mínimo y la polémica precontratación. No obstante, la precontratación sí que estaba incluída y definida en el texto sólo que remitía su especificación al Ayuntamiento de Madrid.

No obstante, el propio presidente de la Comunidad de Madrid, Ángel Garrido, ya les advertía en un acto la mañana siguiente que “no permitirían la ‘vía Colau’ o la ‘vía Carmena’ para que se legislara por la puerta de atrás”. Y hoy reiteraba, pese a la reunión prevista, que no aceptará legislar contra los vehículos de transporte con conductor (VTC) y ha reclamado a los taxistas que “presenten propuestas para competir mejor” y que finalicen la huelga ya que les está perjudicando “en lo personal, en lo económico y en lo reputacional”.

El presidente de la Federación Profesional del Taxi de Madrid, Julio Sanz, ha asegurado que están preparados para una huelga “larga e intensa” y ha informado de que asociaciones del sector están gestionando líneas de microcréditos para apoyar a los compañeros tras 15 días de paro.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share