Arxiu de la categoria: *DENUNCIAS

ARMILLES GROGUES, POBRESA, CAPITALISMES….I HIPOCRESIA CLIMÀTICA (primera part)

Un fantasma recorre Europa, be al menys recorre França. És el fantasma dels “armilles grogues” francesos, un fantasma amb molts caps o facetes. El mon polític està trasbalsat, o millor dit cagat de por. Per “l’esquerra” és un fantasma feixista, per “la dreta” un perill de desordre “anarquitzant o facha”… per tots els polítics institucionals populisme de la pitjor mena… i per els fatxes una oportunitat única. Els sindicats també estan trasbalsats (CGT, CFDT i FO) i demanen una pacte social i de la transició ecològica, des de el seu camp (i també el camp de l’esquerra partidista) els fa tanta por quedar al marge, com por els fa desfilar al costat dels lepenistes (liberation ) .

Tots, partits i sindicats, afirmen comprendre i compartir les reivindicacions dels armilles (no comparteixen ni les accions ni els pocs fets violents produïts), malgrat que tots han participat en un sistema que ha precaritzat la feina, que ha fet augmentar l’atur, que ha gentrificat pobles i ciutats, que ha reduït prestacions socials, que ha fet difícil l’accés a l’habitatge i que finalment ha trinxat el territori al servei del capital, esdevenint el vehicle privat (motor del capital) imprescindible per alguns treballadors. Els “armilles grogues” son un moviment polifacètic, descentralitzat, de moment sense una direcció o amb una “direcció descentralitzada”, on s’inclouen des de precaris econòmics i socials, aturats, nois amb contractes de formació, agricultors i petits empresaris del transport (generalment autònoms). Ells mateixos han fet una enquesta, que diuen que han contestat 30.000 participants, les peticions més repetides han estat les antifiscals, però al darrera ve l’augment del salari mínim (1.200, 1.300…), l’accés a l’habitatge, un salari màxim, la jubilació als 60 anys, màxim de 25 alumnes per classe, reopertura de tots els serveis tancats (escoles, estafetes, guarderies, ambulatoris…), campanyes d’aïllament d’habitatges, taxació dels carburants dels vaixells i de l’aviació… i coses tan curioses com la prohibició del glisofat o el desenvolupament del cotxe d’hidrogen (SERPENT LIBERTAIRE) .

Els “armilles grogues” han paralitzat bona part de França amb talls i “filtrats” de carreteres, marxes de vehicles a pas lent, bloquejos de rotondes, entrades a zones comercials i benzineres (entre 2.000 i 3.000 bloquejos, portats a terme per més de 300.000 persones), i van convertir Paris en un camp de batalla. Altres objectius han esta 600 dels 4.500 radars de trànsit (600 cremats) i les catenàries de l’AVE,també enel balanç, cal destacar el cost humà, que no ha estat baix, dos morts i centenars de ferits i detinguts. El govern francès està tan acollonit que ha arribat a seure amb uns autodenominats líders del moviment. Hi ha una dada curiosa, en la reunió amb el ministre d’ecologia els “representants” dels armilles van filmar i gravar tota la reunió i la van penjar a les xarxes.

A França s’ha produït un procés semblant al que s’ha produït a Catalunya i a altres llocs de l’estat (i del mon). Es gentrifiquen els centres de les ciutats (i les ciutats “centrals”), paral•lelament es precaritza el treball, es rebaixen els sous (o es mantenen malgrat la pujada del cost de la vida) i es dificulta l’accés a l’habitatge. Com resultat, els més desafavorits, son expulsats cada cop més lluny fins arribar a un lloc on el preu de l’habitatge pot ser assumit per el pressupost familiar, aquests llocs son llunyans als possibles llocs de treball, les feines precàries tenen horaris brutals (per durada, per inici i per acabament) i, a més es troben en llocs amb poc o sense transport públic (un 28% de la població francesa viu en zones “blanques” sense transport públic mínim). En aquest mar pretenen pescar peixos la dreta dels Republicans (els zarkosistes) i els lepenistes, aquests es centren exclusivament en el tema fiscal i volen donar a la protesta un to neoliberal, o sia menys recaptació= menys despesa pública (menys sanitat, menys educació, menys protecció social…). La ineptitud i la impotència de les organitzacions de la “esquerra del capital”, i dels moviments socials que en son satèl•lits, fa difícil la recuperació de la lluita que tradicionalment ha estat la seva tasca, aquest cop, el poder capitalista, potser deixarà la feina en mans de Marine Lepen. Una de les excuses que es posen per no recolzar el moviment, és el seu caire xenòfob i homòfob, els incidents han estat mínims per una mobilització de 300.000 persones amb tota la tensió que comporten els bloquejos de carreteres, el més greu va ser el intentar treure el vel a una dona, val a dir que PriscillaLudosky, una de les portantveus del moviment és una dona d’origen africà o afroamericà (alternativelibertaire).

La seva vitalitat i el fet de ser, de moment, un moviment difús, pot fer que el moviment es mantingui, s’estengui incorporant noves temàtiques i muti vers una morfologia inesperada, inesperada per analistes polítics i acadèmics… o potser s’esgoti per autoconsum.
Tot plegat es tracta d’arrogància prepotent de les classes altes (de dreta i d’esquerra) i de hipocresia climàtica. L’objectiu dels impostos “ambientals” sobre els carburants fòssils és “incentivar la elecció de sistemes de mobilitat menys emissors de GEH”, com si l’ús del cotxe no vingués determinat per anys d’una política de foment del transport amb vehicle privat, com si la planificació territorial (especialment del transport) no fes impossible una mobilitat diferent de la del cotxe, tot això desprès d’anys de desinversió en el transport públic i la reforma dels ferrocarrils amb tancament de línies que suposarà una retallada de serveis i de llocs de treball, aquesta disminució del transport públic és acompanyada per el tancament de serveis públics de proximitat, des de hospitals a estafetes de correus, obligant als usuaris a desplaçar-se sovint desenes de km.

Els rics viuen a prop dels seus centres de treball, o en poblacions ben connectades, o finalment, es poden permetre emprar el vehicle privat, fins i tot un elèctric d’alta gamma, o un híbrid de baixes emissions, en tots els cassos vehicles d’alt cost, així que “la taxa ecològica” sobre els carburants no els afecta gens (sobretot tenint en conta el baix percentatge dels ingressos que dediquen al transport). Val a dir que també utilitzen més els vehicles, i que no es te en conte tot el cicle de vida de les màquines, per exemple, en el cas del vehicle elèctric, el coure per els motors i els materials necessaris per les bateries (que no estan taxats malgrat el seu impacte).
Els precaris viuen en llocs apartats dels centres de treball, sense o amb escàs transports públics, els horaris poden no estar adaptats als possibles transports (d’anar i tornar fins 3 hores o més de viatge), molts polígons no disposen de cap mena de transport, això aboca a utilitzar transport públic (en vehicles de poc cost, de segona ma i vells) i en el cas de joves i dones (que tenen menys accés als vehicles i al carnet de conduir) els limita molt els llocs de treball als que poden accedir.
El problema real no és doncs la circulació de vehicles vells a gasoil sinó el sistema capitalista tecnoindustrial, un sistema que segrega a la immensa majoria, tant en l’accés als bens com a la energia.

El sistema tecnoindustrialva fer dels cotxesun dels puntals de la economia productiva, sense importar-li evidentment la seva nocivitat, també el va convertir en un fetitxe del desenvolupament, del benestar, del rang social i, fins i tot de la masculinitat, ara que l’automòbil està en crisi por ser el moment d’atacar la idea de capitalista de benestar, de rang social i de la masculinitat mediatitzada per el patriarcat, el capital i la tecnologia.
No molt més d’un 10% de la població acapara la major part dels recursos, sols expropiant aquest 10% els canvis serien radicals. Evidentment volem anar més enllà, ni la terra, ni l’espècie humana, ni la resta de la biosfera por sostenir més al sistema tecnoindustrial, el canvi climàtic no l’aturarà les mesures hipòcrites sinó la eliminació del sistema.
Les reformes graduals (tractats internacionals,Cimeres per el Clima,polítiques fiscals, tecnologies netes, economia circular…) sols reforcen l’explotació de les persones i de la terra… ens manca la capacitat de poder impulsar allò que ja està present en llavor, entre una bona part de la població, la de França, la de Catalunya… la del mon, el malestar, la ràbia i el desig de canvi, tan de bo la insurrecció francesa sigui un anunci d’alguna cosa més gran i més extensa… avui (dissabte dia 1) torna ha haver una cita a Paris, als Camps Elisis, ja veurem que passa…

CONTRA TOTA NOCIVITAT

Article de : http://negreverd.blogspot.com

SALUT I BON VIATGE

Share

MÁS DE 1000 TAXISTAS BLOQUEAN LA ENTRADA DE RTVE EN EL DEBATE DE LAS ELECCIONES ANDALUZAS

Los taxistas han vuelto a presentarse en el debate para las elecciones andaluzas, como ya hicieran el lunes pasado en Canal Sur. En este caso, unos 1.000 profesionales del sector han colapsado los accesos al centro territorial de RTVE, donde Susana Díaz, Juanma Moreno, Teresa Rodríguez y Juan Marín se ven este lunes las caras en el segundo encuentro de esta campaña electoral.

Rodeados de fuertes medidas de seguridad, con muchos agentes de la Policía desplegados, los taxistas han protagonizado escenas de tensión, insultando sobre todo a Susana Díaz, quien ha adelantado su llegada a la sede de Televisión Española para evitar precisamente encontrarse con ellos,

El candidato a la Vicepresidencia de la Junta por Adelante Andalucía Antonio Maíllo, se ha acercado a hablar con los taxistas acompañado por el secretario general del PCE, Ernesto Alba, el número dos de Podemos, Pablo Pérez Ganfornina, y Pedro Ortega.

Maíllo le ha dicho a los taxistas que sus reivindicaciones son justas pero los ha exhortado a no perder «el cariño y el respeto de los clientes» y a moderar sus posturas. Antonio Maíllo se ha comprometido a que, si ellos llegan a la Junta, regularán el sector del transporte colectivo tanto a nivel autonómico como nacional. También se ha comprometido a mediar en Madrid para resolver sus reivindicaciones.

La intervención de Antonio Maíllo se ha saldado con gritos de «Teresa presidenta» que se sumaban a las críticas a Susana Díaz, «te va a votar tu .. madre» «¿dónde esta el PSOE, el PSOE dónde está?».

Más protestas

Si bien es la segunda protesta ante un debate electoral, es la tercera vez que los taxistas irrumpen en la campaña. También lo hicieron el jueves de la pasada semana cuando se presentaron en un mitin de la socialista Susana Díaz y obligaron a suspender el acto «por razones de seguridad», aseguraron los socialistas.

Desde el partido de Díaz explicaron que los taxistas, embozados, habían tirado botellas de agua y hasta una maceta. Precisamente ese enfrentamiento provocó que el Ayuntamiento sevillano anunciara la retirada de las licencias de los taxistas involucrados en esa protesta.

Desde el colectivo de taxistas, el vicepresidente de FAAT y presidente de la Unión Sevillana del Taxi, Fernando Morales, ha asegurado a EP que la movilización ha transcurrido en «absoluta» tranquilidad, «abarrotando» unos «1.500 taxistas» los accesos a la sede de la RTVE desde la SE-20, donde la Policía Nacional había instalado un fuerte dispositivo de acordonamiento de las instalaciones.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

10 ANYS DE PRESÓ PER AJUDAR A UN REFUGIAT? ACTE DE SUPORT A LA LOLA

LA SOLIDARITAT NO POT SER DELICTE!

La nostra companya Lola Gutiérrez, Delegada Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona, i activista en pro dels drets de les persones migrants, serà jutjada a Grècia a finals del proper mes de novembre (a menys que hi hagi algun tipus d’aplaçament en la data actualment prevista). La Lola està encausada en dos delictes penals que podrien suposar una condemna de fins a 10 anys de presó, segons la legislació del país hel·lènic.

Per a nosaltres, la Lola no ha comès cap delicte, perquè en cap cas creiem que s’hagi de considerar un delicte la solidaritat amb les persones refugiades, i és per això que reclamem la seva lliure absolució. Volem que la Lola torni a casa després del judici, absolta i lliure. Que torni amb la seva família, amb la seva gent i amb nosaltres, els seus companys i companyes de militància, per a poder seguir desenvolupant la seva activitat en l’àmbit sindical i social amb la mateixa força, dedicació i compromís. Una activitat que per a nosaltres és imprescindible.

Fem una crida  a totes les persones solidàries que lluiten per un món més just, a unir la seva veu a la nostra en l’exigència de llibertat per a la nostra companya. Si ens toquen a una ens toquen a totes.

LOLA ABSOLUCIÓ!

SALUT I BON VIATGE

Share

ESTEM PERDENT DRETS I LLIBERTATS, FINS QUAN EL PERMETREM TOTS PLEGATS?

Bé,cada vegada mes sovint vaig percebent que s’esta portant a la gent a assumir les condicions de vida propies d’una época neo-medieval,que al capitalisme no li havia estat possible implantar-les fins ara ,per les limitacions que implicaven el no dispossar de les tecnologies adients.

D’un temps enca el capitalisme salvatge esta implementant a tota velocitat la forca de les noves tecnologies que fins ara no existien. Pero fa temps que ja estan disponibles en quantitat creixent que permeten assolir els antics desitjos insatisfets d’explotacio dels humans i que han hagut d’esperar un llarg impàs de 500 anys.

En questa epoca neo-medieval els essers humans de base tenen al davant un front advers comandat pels poders economics ,que mitjancant l’us de la disponibilitat dels politics com brac executor, els esta sotmeten i precaritzant ,fins arribar a les portes de la quasi extenuacio. Just per a que no els quedi temps ni forces, per a preparar la rebel-lio que alguns poc fertils a la llavor de l’adoctrinament subliminal i directe,- puguin comencar a tenir en ment.

Tot plegat fa que la balanca es vagi inclinant amb rapidessa cap a la banda dels suprapoders economics en detriment de la societat de base cada vegada més ampla i que no esta reaccionant ni individual ni molt menys solidariament per a no seguir perdent drets fonamentals. Arribant al punt que Ni s’en parla de recuperar els drets perduts,ja que es dona com un fet la irreversibilitat del sistema condemnatòri, ben greixat per la massiva distraccio d’efectes subliminals dissuasoris ,la educacio que no fomenta l’esperit critic i que indueix a la obedient submissio. Rematat per la manca interessada de control sobre les drogues, ja que la persona que es droga, no fa cap revolucio i es morirà jove, la qual cosa significara un estalvi per al poder politic al no haver de pagar en el futur,ni pensio ni geriatric mes endavant. Els poders antisocials ja poden cantar de moment : BINGO.!!

SALUT I BON VIATGE

Share

CABIFY, DELIVEROO, UBER, GLOVO….ELS VAMPIRS DE L´ECONOMIA DIGITAL

La economia col·laborativa (economia de la servitud,ES a partir d’ara), basada en plataformes TIC, va sedimentant-se i fent-se un lloc (un lloc molt ampla) dins del sistema tecnoindustrial, és la faceta d’explotació laboral del que se suposen les smartcities en la gestió dels espais.

Una de les aspiracions de les corporacions de la ES (Economia de la submissió) és modificar els marcs legals de les relacions laborals… naturalment al seu favor per tal de maximitzar els beneficis derivats de les plataformes d’internet en que es basen, reduint el cost humà que és el més “reduïble”. És una modificació complexa i lenta, però, com era d’esperar, poc a poc va triomfant malgrat algunes derrotes puntuals.

El lligam entre la ES i la tecnologia és tan fort que, sovint se’ls anomena “plataformes tecnològiques”. La ES ésun dels primers engendres dels dispositiu mòbils en irrompre en el mon de l’explotació laboral. Queda per veure el que ens portarà la proliferació exponencial de connexions derivades de l’Internet de les coses.

El recurs als tribunals laborals és un recurs sovint inevitable per fer una mica menys miserable la vida, però és un recurs clarament insuficient, sobretot en casos nous, com és el de la ES. Ens troben davant d’un sector emergent amb expectatives de beneficis milionaris (sols cal veure els finançaments, sense contraprestacions, esmerçats en empreses com Glovo, Delibero o les clàssiques Uber i Cabyfi), el poder legislatiu es mostra summament  complaent i dependent del poder financer i, mentre esperen un nou marc legal de la Unió Europea i de l’Estat favorable totalment als seus projectes, van obrint camí amb sentències contradictòries que van generant una “jurisprudència” insegura, però favorable per les plataformes de la ES a mig, i segurament també a llarg, termini.

Així, a principis d’estiu d’aquest any un Jutjat de València sentenciava que la relació entre els “riders” (recaders) i DELIVEROO era de caràcter laboral i que els treballadors de DELIVEROO eren falsos autònoms, una victòria que va semblar, a alguns, definitiva.

El sector de la ES (Economia de la Submissió) està fortament organitzat, en forma d’associacions i de lobbys influeixen sobre l’autoritat de la competència, sobre els parlaments i ministeris… i sobre la justícia. Naturalment ha organitzat una gran campanya de lamentacions sobre l’impacte en la ocupació (precària i esclavista) i sobre l’efecte de frenar les iniciatives “innovadores” dels “emprenedors” digitals… naturalment no parlen de l’amenaça als seus resultats de beneficis .

Així, reaccionant a la sentència de València, aquest setembre, un jutjat de Madrid ha considerat que els treballadors de GLOVO (amb condicions semblants a les de DELIVEROO) son autònoms reals i no falsos autònoms i reconeix la seva “independència”, validant la relació mercantil en lloc de la laboral.

Però no és únicament en aquests el sectors del repartiment, el dels riders o el dels serveis de transport (UBER, CABIFY, AMAZON), on les condicions creades per les tecnologies mòbils obren una escletxa per augmentar l’explotació, hi ha un gran nombre de sectors on el fet de poder estar localitzable permanentment obreun camí semblant al dels riders.

Aquest és el cas de les guàrdies localitzades. Les guàrdies localitzades son períodes de temps en que el treballador ha d’estar a disposició de l’empresa per presentar-se en un curt termini de temps (generalment en no més de 30 minuts), el debat (debat immediat, a més llarg termini el debat seria un altra) està en si aquest temps s’ha de pagar com hora treballada i si no s’ha de considerar període de descans.

Tot això és possible a partir de que els dispositius mòbils faciliten la localització permanent dels treballador. Les guàrdies localitzades afecten a sectors molt diversos, queden ja lluny els busques de personal sanitari de fa uns anys, ara el smart-telèfon fa que el control del temps lliure dels treballadors abasti, a més enllà del personal sanitari, bombers, serveis de manteniment… i arribi a tot el que dicti la imaginació dels directors de “recursos humans”. Fins i tot diversos sectors, com per exemple el del comerç, hi ha una mena de “guàrdia localitzada” on la treballadora ha d’estar disposada a anar a despatxar a la botiga per períodes curtíssims i d’immediat. Les crides al treball per períodes curts (fins i tot d’hores) a discreció de l’empresari s’estan estenent cada cop mes.

Aquests darrers mesos s’han dictat diverses sentències sobre les guàrdies localitzades (les que son guàrdies, no la disponibilitat de dependentes i reponedores…). Partint d’una sentència favorable dels tribunals europeus sobre les guàrdies d’uns bomber Belgues, s’han mogut algunes coses, així hi ha una sentència del Tribunal Superior de Madrid, desfavorable als bombers forestals madrilenys, on es diu que el temps de guardià localitzada NO és temps de treball (?), per contra hi ha una sentència favorable a un metgegaleg on es reconeix que les guàrdies localitzades SI és temps de treball.

La via de la justícia laboral és evidentment insuficient, i esdevé un camí sense sortida si es formula al marge de tot el procés de digitalització de la societat.

La digitalització dela explotació en el treball avança, i és un recurs per incrementar la precarització i la extensió de la dominació. Evidentment la cosa no acaba aquí i caldrà veure quin impacte ha de tenir la irrupció de la Intel·ligència Artificial en el mon de la producció i dels serveis.

El smart treball és només una de les cares de la smart dominació, o per dir-o d’una altra manera la dominació digitalitzada. Tan els projectes de la smartcity en tots els àmbits (urbanisme, mobilitat, sanitat, seguretat…), com els intents de tecnificació, de control i de gestió del mon més o menys salvatge, formen part d’un moviment coordinat vers una domesticació profunda de la terra, de les persones i dels altres animals.

Article de : http://negreverd.blogspot.com/

SALUT I BON VIATGE

Share

ASALARIADOS DEL TAXI CALIFICAN DE “GRAN OBRA DE TEATRO” LA REUNIÓN ENTRE EL GOVERN Y LAS PATRONALES

@Vicent Torres / Asalariados del taxi han denunciado que la reunión que mantuvo el Govern con los representantes de los taxistas y de los empresarios en Eivissa ha sido una “gran obra de teatro” para que los propietarios puedan seguir “explotando a sus trabajadores con la connivencia institucional”.

El encuentro entre la directora general Trabajo, Economía Social y Salud Laboral del Govern balear, Isabel Castro, con los representantes de los ayuntamientos, las asociaciones titulares del taxi, las agrupaciones de los taxistas asalariados y los empresarios tuvo lugar el pasado martes en la sede del Consell de Eivissa.

El origen fue la queja de un asalariado que denunció que eran obligados a trabajar en turnos de 12 horas sin descanso y, además, cobrando la gran mayoría de su sueldo en dinero negro, algo que se traduce en un fraude millonario a la seguridad social y a Hacienda.

“Se abrazaron, se dieron palmadas en la espalda y concluyeron que todo está bien, perfecto y bonito. La gente tiene que tener claro que cuando un empresario, un político y un representante de los trabajadores se abrazan acaba en robo, fraude y esclavitud para el obrero. Todo está hecho para perpetuar un sistema tirano”, denunció ayer un asalariado con más de una década de experiencia.

En este sentido, los denunciantes, que prefieren mantenerse en el anonimato por temor a ser despedidos, aclararon que Isabel Castro “no se dignó a comprobar si existía fraude” antes de la reunión. Algo que, aseveran, es tan sencillo como mirar el registro del GPS que demuestra las horas que pasa dentro del taxi cada trabajador.

“[Alejandro] Cardell quiere que el lobo cuide de las ovejas. Dicen que el trabajador es libre de descansar. Claro, lo es, pero si libra o trabaja menos horas de las esperadas acaba en la calle. Los días libres conllevan despidos. Así es como trabaja la empresa privada”, añaden los denunciantes.

Además, las mismas fuentes indican que los representantes de los asalariados únicamente persiguen que se salvaguarden “sus propios intereses”, que desembocan en conseguir licencias fijas a medio plazo “a la mitad del precio de mercado”.

“Es un juego que están permitiendo los ayuntamientos. Es una auténtica confabulación con las administraciones públicas para trabajar en una licencia fija, tener su estacional con trabajadores a 12 horas durante cuatro meses y, si se portan bien, conseguir el premio de una licencia a b buen precio”, concluyen.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

LAS PALMAS: FLOTERO ANTE LA JUEZA POR GESTIONAR UNA FLOTA DE TAXIS

Se enfrenta a nueve años de cárcel y el pago de 1,5 millones de euros

Visto sentencia el juicio que ha sentado en el banquillo a Francisco José R. Q., quien ha sido acusado por el Ministerio Fiscal de haber ocultado de manera deliberada los beneficios económicos que obtuvo de la gestión de 34 licencias de taxis de Las Palmas de Gran Canaria entre los años 2005 y 2007.

En la vista, la fiscal delegada de delitos económicos, Evangelina Ríos, elevó a definitivas su petición de condena de 961.294 euros de multa por las infracciones cometidas durante los tres años en los que operaron esas licencias, nueve años de cárcel por tres delitos contra la hacienda pública y una indemnización en concepto de responsabilidad civil a la Agencia Tributaria de Las Palmas de 480.620 euros. Por su parte, la defensa del presunto flotero ejercida por el letrado Alberto Hawach interesó la libre absolución de su patrocinado argumentando que la investigación ha estado viciada porque antes de iniciarse el proceso ya había unas diligencias abiertas contra Francisco José R. Q., de las que éste nunca fue informado, que se han cometido varias vulneraciones de la intimidad del acusado y que, según la ley, los delitos de los que se le acusan ya han prescrito.

Según la Fiscalía, el acusado, durante los años señalados, estaba dado de alta en tres epígrafes distintos del Impuesto de Actividades Económicas: Comercio menor de accesorios y recambios de vehículos, reparación de automóviles y bicicletas y transporte para auto-taxi. Pero según la denuncia, Francisco José R. Q. realizaba actividades paralelas como comisionista, con pólizas de Mapfre dentro del sector del taxi. Además, en 2005 montó un surtidor de la BP donde acudían todos los vehículos de su flota.

En 2005 y 2007 llegó a explotar 34 licencias de taxi, por las 36 que gestionó en 2006 y lo hacía, según la fiscal, a través de una organización en la que contactaba con usuarios de licencias que estaban al borde de la jubilación o buscaba viudas de titulares fallecidos. Entonces se comprometía a abonarles 500 euros al mes a cambio de la explotación de las licencias y se hacía cargo del mantenimiento de las mismas. Posteriormente, buscaba dos asalariados por taxi que se repartieran el día en turnos de 12 horas, en los que debían abonar una cantidad de entre 42 y 48 euros –según el año– y el depósito de carburante lleno. El beneficio para los conductores es el que lograran una vez alcanzada esa cantidad. Posteriormente se dejaba el sobre con el dinero del querellado en un cajetín.

Francisco José R. Q. presentó declaraciones en las que dejó una cuota debida a Hacienda de 2.286,57 euros en 2005, 522,62 euros en 2006 y 6.478,48 en 2007. Según la denuncia, en todas estas declaraciones omitió consignar importantes ingresos derivados de la explotación numerosa de licencias y fue la AEAT la que comprobó que los ingresos de esos años ofrecieron un rendimiento de 284.450,37 euros en 2005, 315.830,42 en 2006 y 376.054,36 en 2007. La Fiscalía sostiene que, por lo examinado en sus declaraciones, el acusado cometió tres delitos contra la Hacienda Pública./Canarias7

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

L´ANTIFEIXISME ÉS COSA DE TOTES! 12 OCTUBRE MANIFESTACIÓ

Des de la CNT de Barcelona mostrem tot el nostre suport a la Plataforma Antifeixista que convoca (Jardinets de Gràcia, 11 h) a totes aquelles què ens neguem a acceptar que el dia 12 d’octubre es converteixi en un dia d’impunitat per al feixisme i el nazisme. Un dia d’exaltació a un genocidi sistemàtic i a l’espoli de tot un continent, sota el pretext de la civilització i la cristianització.

Aquí a Barcelona sempre es trobaran amb una classe treballadora unida i organitzada sota la bandera de l’antifeixisme, sota la bandera de la dignitat!

El context polític dels últims anys i, sobretot dels últims mesos, ens demostren que des de les institucions tant polítiques com judicials no només no els interessa actuar contra l’auge del feixisme, sinó que el recolzen i l’embolcallen en una impunitat que no fa res més que constatar quins són els seus interessos. Ateneus cremats, amenaces o pallisses que acaben sense cap mena de resposta judicial, ens indiquen més que mai que la unitat contra el feixisme neix del poble, de la classe treballadora.

Barcelona és i serà la tomba del feixisme i aquest divendres 12 d’octubre tornarem als carrers a demostrar que els totalitarismes no tenen lloc als nostres barris.

El dia 13 la mateixa Plataforma Antifeixista organitza un concert a la Plaça Harry Walker de 9Barris, a partir de les 20 hores. Defensem els nostres barris, destruïm el feixisme!

Hispanitat és genocidi, el 12 d’octubre res a celebrar!

SALUT I BON VIATGE

Share

IBIZA: “SOY UN TRABAJADOR ASALARIADO DEL TAXI Y ESTOY DESTRUIDO FÍSICA Y PSICOLÓGICAMENTE”

Un empleado del sector denuncia ante la dirección general de Trabajo del Govern que se vea obligado a trabajar durante seis meses sin un solo día de descanso | Advierte del peligro que supone para la seguridad vial el cansancio acumulado.

«Soy un trabajador del taxi [un asalariado] y llevo muchas temporadas sin descansar un solo día. Estoy destruido física y psicológicamente». Este es el testimonio de un conductor de taxi, que denuncia la precariedad laboral en el sector y que advierte del «peligro» que eso supone para la seguridad del tráfico. Trabaja nueve horas diarias de lunes a domingo durante seis meses, pero reconoce que su caso es «una excepción», ya que hay otros compañeros cuyas jornadas de trabajo se prolongan hasta 12 horas sin disfrutar tampoco de un solo día de descanso.

El Ayuntamiento de Ibiza pactó con el sector un calendario de libranzas (dos a la semana), pero sólo de octubre hasta mayo.

Harto de esta situación, y ante la falta de respuesta de la mayoría de sus compañeros, que asumen y aceptan estas condiciones de trabajo, este taxista trasladó el problema a las instituciones. Primero contactó con el Consell para «suplicar» por un día libre, pero al no hallar ninguna solución dio un paso más y llamó a la puerta de la dirección general de Trabajo del Govern balear. «Señora, por favor, llevo desde el 1 de mayo sin librar, estoy reventado, destruido física y psicológicamente; le ruego que ponga un calendario anual para poder descansar», redacta el denunciante en el correo electrónico que remitió a la directora general de Trabajo, Isabel Castro.

El Consell tenía previsto convocar hoy a las partes (titulares y asalariados), por separado, a una reunión, en la que debía participar la directora general de Trabajo del Govern, para tratar este asunto, entre otras cuestiones. Pero la cita se ha anulado debido a que la consellera insular de Territorio y Movilidad, Pepa Marí, viaja a Madrid para participar en una reunión con el Gobierno sobre el decreto que regula las licencias de vehículos con conductor (VTC).

La consellera no se pronuncia

Marí rehúsa pronunciarse sobre este asunto hasta que no conozca, dice, «el planteamiento de cada parte», al tiempo que apunta que el Consell actuará de «anfitrión» en esta reunión «para facilitar el encuentro» porque «no tiene responsabilidad sobre esta cuestión». «Sobre temas laborales no tenemos ninguna potestad», indica, al tiempo que recuerda que son los ayuntamientos los responsables de definir las normas de funcionamiento del sector del taxi.

La consellera asegura, además, que no tiene constancia de que se haya presentado ninguna denuncia formal. De momento, el taxista se ha limitado a exponer «el problema» a las instituciones antes de interponer una denuncia ante Inspección de Trabajo, que, en todo caso, será el siguiente paso. «Estamos en fase de diálogo», dice.

Posibles despidos

El denunciante, que no representa a ninguna asociación, clama solo por los días de descanso, aunque cuenta con el apoyo, según dice, de un grupo de taxistas. También critica que los asalariados que han obtenido una licencia estacional actúan igual con sus empleados.

Otro taxista asalariado consultado por este diario reconoce que plantear la posibilidad de disfrutar de días libres podría suponer la pérdida del puesto de trabajo. En todo caso, la mayoría de los asalariados llevan poco tiempo en el sector y prefieren no descansar ningún día para ganar el máximo posible durante el verano, según señalan las fuentes consultadas: «Es muy difícil ir todos a una».

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

MUERE MUJER TAXISTA QUE PARTICIPÓ EN PROTESTAS EN MEDELLÍN

Eliana Zuluaga formó parte del grupo de conductores que se encadenó en el Parque de Las Luces.

El gremio de taxistas de Medellín está de luto debido a la muerte de Eliana Zuluaga, una mujer conductora que pertenecía a varias organizaciones como Fuerza amarilla y Damas Amarillas.

En compañía de otros ocho compañeros, ella decidió encadenarse en el Parque de Las Luces el pasado 22 de agosto para pedir acercamientos con el gobierno municipal en pro de implementar medidas que mejoren la situación del gremio. Este lunes 17 de septiembre, a las 11 de la mañana, murió después de sufrir complicaciones de salud que empezaron mientras estaba encadenada.  

Fue “una serie de sucesos que se pudieron evitar”, explicó Jhon Fredy Betancur, líder de Cultura Amarilla.

La historia que desencadenó la muerte de Zuluaga, según Betancur, se remontaría al pasado 22 de agosto, día en el que 14 agremiaciones taxistas salieron a protestar por los supuestos incumplimientos de la alcaldía a los acuerdos sobre transporte ilegal y seguridad de los transportadores.

“Nosotros salimos a marchar y no nos dejaron llegar con los taxis hasta La Alpujarra, así que al final de la jornada llegamos hasta el Parque de Las Luces unas 50 personas, nueve de ellas decidieron encadenarse para pedir al alcalde que nos escuchara”, comentó Betancur.

Zuluaga estuvo encadenada en el lugar durante cuatro días. Empezó a convulsionar y fue trasladada a un centro asistencial por sus compañeros luego de que paramédicos decidieran no prestarle atención, supuestamente, porque estaba fingiendo, de acuerdo con el relato de otros taxistas.

Al ser hospitalizada, Zuluaga tuvo que ser inducida a un coma debido a las condiciones en las que se encontraba, posteriormente adquirió una bacteria que finalmente ocasionó su muerte.

“Ya cobra un muerto esta lucha ¿Será que el gobierno no se toma esto en serio?”, se pregunta con dolor el líder taxista, al referirse a la mujer que era una conductora muy activa en el gremio, tenía tres hijos y se ganaba el sustento de su familia gracias al transporte.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share