30 Agost 20h. Acte en record de Josep Lluís Facerías i la Guerrilla anarquista per Marxa Homenatge als Maquis. Any rere any farem l’acte en record de Josep Lluís Facerías i la Guerrilla anarquista, ofrena floral, parlaments i cantautors. Dijous 30 Agost 20h. En la confluencia dels carrers Doctor Pi i Molist ,Passeig Urrutia i Passeig Verdum ( Plaça de las Madres de Plaza de Mayo) Barcelona.

José Luis Facerias o Josep Lluís Facerías, conegut també per “Face” o per “Petronio” pels seus amics i companys més íntims, va ser, juntament amb Quico Sabater, un dels exponents màxims de la guerrilla urbana a Catalunya, dels anys quaranta i cinquanta.

Cap de guerrilla, era físicament un home ben plantat, elegant, un veritable “Dandi”. Intrèpid home d’acció, va destacar pel seu excepcional talent i lucidesa, arribant a ser un dels organitzadors més capaços amb què va explicar el maqui urbà llibertari de l’època. Molt ràpid va ocupar càrrecs de responsabilitat, dins del clandestí moviment llibertari català.

Nascut a Barcelona el 6 de gener de 1920, en el 36, estava afiliat al sindicat de la Fusta de la CNT i a les Joventuts llibertàries del Poble Sec.(Barri Barceloní).

A l’inici de la guerra civil, es va allistar a la Columna Ascaso, lluitant durant tota la guerra en el front d’Aragó. En una de les últimes batalles de Catalunya, quan l’exèrcit republicà es batia en retirada, a principis de febrer del 39,va ser fet presoner.

En aquest mateix any, va perdre a la seva companya i filla de mesos, quan  anaven camí de França. Fugint, al costat de milers de futurs refugiats. Probablement, mai van arribar a creuar la frontera. Metrallades pels avions nazis Messerchmitt, que sembraven la mort de la població que fugia.

Facerias, va passar per diferents camps de concentració i batallons de treball, A Saragossa, Vitòria i Extremadura.

En ser cridada la seva cinquena sota el nou règim franquista, va passar de presoner de guerra a soldat, destinat a una Unitat de Transports Militars a Barcelona, com a conductor i poc més tard, va ocupar el càrrec de chofer particular del comandant del cos jurídic Militar.

Llicenciat a la fi del 45, s’incorpora al sindicat d’Indústries gràfiques de la CNT i es posa a treballar, primer de cambrer i després de caixer en el restaurant “La Rotonda”, al peu del Tibidabo.

Tot el temps lliure que disposa, ho dedica a l’activitat clandestina; Encara era l’època d’esperança per a molts, d’una intervenció aliada, acabada la segona guerra mundial, de la intensificació de la lluita del maqui rural i sobretot urbà.

A partir de març del 46, (Facerias) va ser l’animador més dinàmic dels “Grups de defensa” de la barriada barcelonina del Centre.

Va intervenir activament, en les accions d’organització i defensa, de les joventuts llibertàries de Catalunya, les quals tornaran a publicar, a partir del 46, “Ruta”, el seu portaveu, que era distribuït, per mitjà de saques de pel·lícules, que es repartien per cinemes i bars.

Detingut amb altres militants per la brigada Polític-Social, el 17 d’agost del 46, va ser empresonat en la Modelo, fins a juliol del 47, que va sortir en llibertat.

En aquest mateix any, forma el seu grup guerriller i realitza la seva primera acció: L’atracament a la fàbrica Hispà-Olivetti, d’on aconsegueix 300.000 pessetes i 100.000 més del Banc Español de Crèdit, del carrer Mallorca.

Facerias creia que la lluita armada era la manera més ràpida per obtenir uns diners que servirien de suport al Sindicat anarquista i als militants presos i als seus familiars més necessitats.

Dels atracaments, cal destacar, els vuit realitzats amb el seu grup, durant l’any 46, amb els quals va aconseguir 3.000.000 pessetes, lliurats íntegrament a l’organització. D’aquestes vuit accions cal destacar: la del Banc de Biscaia del Carrer Rocafort, la del Banc de Bilbao, la del Banc Hispà-Colonial, de la Diagonal i també del carrer Muntaner, la de la Banca Pérez López d’Hospitalet i la del Banc Hispà-Colonial del carrer Major de Grácia. També, va assaltar una fàbrica de fusta, en la carretera del Port, la fàbrica ICANSA, del Poble Nou i l’empresa d’Automòbils Eucort.

A més de diversos atracaments a joieries de Barcelona, també es va dedicar a visitar els “Meublés” de luxe freqüentats per gent adinerada. El primer va ser el de “Pedralbes” (Barri Barceloní molt burgès) d’on es va apoderar dels diners i de les joies dels clients. A l’agost del 49; es va presentar amb altres activistes en “La Caseta Blanca”(Meublés molt conegut a Barcelona) d’on es va portar 37.000 pessetes i joies; Al maig del 51 va tornar a la “Caseta Blanca”; i a l’octubre del 51 va tornar al “Meublé” de Pedralbes.

Pel que fa als sabotatges, a l’agost del 46, des d’un cotxe en marxa Facerias i els seus homes, metrallen la Comissaria de Grácia en la Travesera de Dalt, van incendiar els dipòsits d’un local de la CAMPSA (Gasolina a Espanya) al carrer Sepúlveda, on van resultar destruïts 40 cotxes i també va actuar conjuntament amb el grup de Quico Sabater en la col·locació d’explosius en els consolats favorables a l’ingrés de l’estat Español en l’ONU.

L’1 d’abril del 50 -Commemoració de la victòria franquista-va aconseguir col·locar un potent artefacte explosiu sota una tribuna principal en el Passeig de Grácia, i distribuint per tota la ciutat, en un cotxe robat, milers de octavillas antifranquistes, El vuit d’abril faria esclatar una potent bomba en la comissaria de la Llotja, del Carrer Ample (Ample), resultant greument ferits sis policies i produint moltes destrosses.

També, en la carretera de la Rebassada a Sant Cugat, realitzaria la “operació Documentació”, (agost 49) que consistia a desviar els cotxes per un camí que conduïa a la masia anomenada “Mes del Bosc”,on examinaven els passaports i la documentació i s’apoderaven dels de més interès per falsificar-los.

L’armament emprat pels grups d’acció de Facerias, estava compost de metralladora “Stein” i “Thompson”, pistoles “Parabellum” “Walter P.38”, “Colt” calibri 45 “Star” calibri 9mm.llarg, i bombes de mà, carabinas americanes automàtiques, detonadors, dinamita, trilita i plàstic.

Facerias era un dirigent nat, que va explicar sempre amb la confiança de tots els seus companys de lluita, la major part dels quals moririen en enfrontaments amb la policia, o la guàrdia civil, com és el cas del seu millor amic i col·laborador, Guillermo Ganuza Navarro o Antonio Franquesa i César Saborit.

Facerias va actuar en ocasions conjuntament amb altres grups com és el cas del grup de Quico Sabater, o el de Wenceslao Orive.

En la tardor del 51, després de la caiguda de tres components del grup de Facerias, la policia va poder aconseguir dels detinguts una cita a la qual havia d’acudir Facerias el 26 d’octubre. Est va arribar amb bicicleta vint minuts abans i no va observar gens sospitós, encara que el parany estava ja preparada.

En la huída, “Face” es deixa una cartera on portava una adreça del Carrer Arenys del (Barri) Carmelo, (on guardava armament i propaganda antifranquista). Sense pensar-ho dues vegades es dirigeix cap a la casa, per arribar abans que la policia, i tenir temps de portar-se el més important. Quan sortia, va ser assaltat, amb foc creuat d’armes automàtiques, però, malgrat tot, va aconseguir fugir de nou. En l’enfrontament hi haurà un agent mort i nou ferits.

Durant els dies següents s’acordonaran illes senceres de cases per efectuar registres. La policia Armada patrullava pels carrers barcelonins, en grups de sis i en algun barri els vianants, van anar constantment molestats.

Tot això, contribuïa més a augmentar la popularitat de Facerias a Barcelona, el qual va arribar a adquirir com Quico Sabater, les dimensions de mite.

A principis del 52, Facerias fugiria a França, però davant del risc de ser detingut per la policia francesa, que li buscava i en cas de detenció ho hauria extraditat a la policia espanyola, va decidir marxar a Itàlia, on va entrar clandestinament per la muntanya, el mes de juny del 52.

Allí col·labora intensament amb els grups anarquistes italians i va prendre part en la creació dels Grups Anarquistes d’Acció Proletària.

A pesar que en el 53 la CNT de l’exili francès havia desautoritzat la lluita armada, Facerias va decidir tornar a Barcelona, després de no arribar a un acord conjuntament amb Quico Sabater, va sortir de Tolosa de Llenguadoc acompanyat de Luis Agustín Vicente, alies “El Metralla” i de l’italià Goliardo Fiaschi. A la frontera van notar que hi havia una intensa vigilància, però ells es van fer passar per excursionistes.

Equipats els tres amb motxilla i bicicleta van seguir fins a Sant Joan de les Abadesses. En Sant Quirze de Bàssora,”El Metralla” no va voler seguir amb bicicleta i va agafar el tren. Facerias i Galiardo, van seguir el viatge amb bicicleta, passant prop de Vic, vorejant el Montseny fins a arribar a Granollers, i d’allí a Mataró, i finalment cap al Tibidabo era el 27 d’agost.

Es van refugiar en una cabanya-Xalet, dissimulada entre els pins del bosc de Sant Mesurar. Aquella mateixa nit, era detingut “El metralla”, el qual es va rendir sense oposar resistència. La policia no va fer cap tret: es tractava de capturar-ho viu. L’endemà, va ser detingut Goliardo, quan tornava a la Cabanya/ Xalet del Tibidabo. La policia va muntar guàrdia tota la nit, a l’espera de Facerias, però aquest no es va presentar.

Sense tenir notícies de la detenció dels seus companys, el dia 30, “Face” es va dirigir cap a una cita, a les onze del matí, en la confluència de les callis Dr.Urrutia i Pi i Molist, al costat del Passeig de Verdum, pràcticament davant de la porta del manicómio de Sant Andrés.

Cap a les 11 i cambra, uns agressors invisibles disparen, ferit, es mira la cama dreta, tenia el turmell fracturat. En un instant tornen a disparar. Facerias s’incorpora amb dificultat, amb la idea de sortir d’aquell parany, es recolza el ventre en la baranda i donant-se impuls amb les mans es deixa caure a l’altre costat, en un solar de quatre metres de desnivell.

Encara va poder treure una bomba de mà, però des d’unes finestres de la calli Nil sonaven descàrregues d’armes automàtiques; el Cos de Facerias cau immòbil, sense vida, amb la bomba de mà en els seus dits crispats, el seu cos tenia nou impactes de bala, la majoria mortals.

Un nombre impressionant de policies i tot un destacament de la Guàrdia civil, estaven esperant, ben amagats darrere de les finestres i dels terrados.

La seva mort, és possiblement, com ho assenyalen tots els indicis, deguda a una delació del “Metralla” company de l’últim viatge el qual va delatar la cita, a canvi de salvar-se ell.

Amb la seva mort, gens més quedaven dos grups guerrillers a Catalunya; El de Quico Sabater i el de Ramón Vila Capdevila.

SALUT I BON VIATGE