UN TAXI PARA TOBROUK |

Aquesta pelicula no té res a veure amb el món del taxi, només el títol Un Taxi per Tobrouk. Aquesta pelicula és un film bèlic ambientada en la segona guerra mundial, a l’escenari del nord de africa i del famós Afrika Korps de Rommel la guineu del desert i la derota dels nazis al Alamein. Així que aquesta pelicula només s’ha posat en la secció de cinema pel títol i per les curiositats de fins on pot arribar el món del taxi. Un Taxi per Tobruk és una pelicula de 1960 una bona pelicula per veure.

L’acció es situa al Nord d’Àfrica, a finals de 1942. Després d’una incursió de les ordres aliats contra les instal.lacions alemanyes en Tobruk, un grup de quatre soldats francesos supervivents s’interna en el desert per tornar a les seves llunyanes posicions a El Alamein. No obstant això, quan el seu vehicle es fa malbé, no tindran altre remei que caminar pel desert. Casualment topen en el seu camí amb una patrulla alemanya a la que eliminen, capturant el seu vehicle ia un presoner, un oficial alemany, el capità Stiegel. Tot i que la relació d’aquest amb els seus captors s’inicia amb desconfiança, al llarg del perillós camí de tornada acabarà per néixer un sentiment de companyonia entre tots els integrants del grup.

Nascuda com coproducció europea, amb capital essencialment francès “Un taxi per Tobruk”, suposa un curiós (per hora) legat antibel.licista, en una època, com els anys 60, en què el cinema bèl.lic era més donat a reflectir l’èpica de la guerra que a mostrar les seves misèries. Amb un plantejament argumental que em va recordar molt al clàssic del gènere bèl.lic “Sàhara” la pel.lícula ens mostra una història convencional, encara que ben portada, amb el tema central de la natural fraternitat humana com a eix. En general el desenvolupament de la història resulta una mica lent, encara que els personatges, ben dibuixats, aconsegueixen dotar de molta humanitat a la història. El principal error és que l’absència d’acció fa que el metratge (de només hora i mitja) sembli més llarg del que és, encara que això es supleix en part amb uns diàlegs no destacats, però sí ben elaborats i naturals. Un aspecte que no em va agradar molt és que l’amistat entre l’alemany i els seus enemics sorgeix de manera una mica injustificada, encara que donat és escàs metratge suposo que no podia desenvolupar-se més en profunditat l’evolució dels personatges.