EL PERIÓDICO .- Molt poques activitats econòmiques estan sortint indemnes d’aquesta llarga i inclement crisi, i el sector del taxi a Barcelona no és una excepció. La recaptació mitjana per xofer ha disminuït gairebé un 15% i molts taxis estan sent usats en doble torn perquè el vehicle proporcioni ingressos a dos conductors i no només a un. Però aquest augment de l’oferta disponible no ha implicat una millora objectiva del servei. Més aviat al contrari, nombrosos ciutadans lamenten el deteriorament d’un transport públic que l’usuari pot utilitzar a la seva mida, i és una queixa recurrent el desconeixement de la ciutat-i de vegades també l’idioma-que tenen no pocs taxistes.

Què pot fer l’Administració per redreçar aquest rumb? No hi ha fórmules simples, i menys en una activitat en la qual conviuen empresaris, autònoms i assalariats, amb interessos sovint no coincidents. Però les autoritats i el sector no han de defugir un debat seriós i assossegat sobre el possible excés de llicències o de taxis en circulació, i més peremptòriament sobre un augment dels requisits exigibles per a l’exercici d’una professió el caràcter ardu no eximeix d’un tracte adequat als clients. El taxi va experimentar a Barcelona un notable salt de qualitat en ocasió dels Jocs del 92. Avui, encara que la crisi ho fa més difícil, cal una estratègia semblant, perquè el servei és manifestament millorable.