Un dia com avui 1 novembre 1910 neix la CNT (Confederanción Nacional del Treball) en el desaparegut Palau de Belles Arts de Barcelona, ​​als antics jutjats situats entre el passeig Pujades i al passeig Lluís Companys, davant del parc de la Ciutadella.

 Palau de Belles Arts de Barcelona. Espai emblemàtic per a la història de l’anarquisme hispà. El 1888 va ser un dels espais principals de l’Exposició Universal de Barcelona, molt criticada per l’anarquisme i anarcosindicalisme d’aleshores, però gràcies a l’anarquista i anarcosindicalista José Prat, fill del conserge del mateix recinte, va ser possible utilitzar aquest espai per a la celebració del Segon Certamen Socialista, en 1889, el Congrés de 1907 de Solidaritat Obrera i el de 1910 en el qual es va crear la CNT. Teatre Belles Arts de Barcelona. Novembre de 1910. Segon Congrés de Solidaritat Obrera i fundacional de la CNT.


El II Congrés de Solidaritat Obrera

 La proposta de creació de la Confederació Nacional del Treball ( CNT ) , en 1910 , va ser el fruit sostingut i pacient del societarisme i / o sindicalisme obrer per trobar una coordinació que es creia necessària i beneficiosa per a la classe obrera en la lluita contra el capitalisme i pel desenvolupament d’una nova societat basada en les tesis anarquistes . El seu origen podria fixar-se en 1870 , any en que va ser fundada la Federació Regional Espanyola ( FRE ) de l’Associació Internacional dels Treballadors ( AIT ) .Les successives experiències internacionalistes al nostre país ( FRE , FTRE , OARE , etc . ) No van caure en sac trencat i , malgrat les persecucions , les dissidències , els períodes de clandestinitat i la incessant repressió governamental , l’esperit de l’AIT va continuar arrelat en el si del moviment obrer espanyol .Després de la redacció en 1906 de la Carta d’Amiens , que va donar lloc al sindicalisme revolucionari francès , ambdós corrents es van fer una sola per acabar convertint-se en el que posteriorment es coneixeria com anarcosindicalisme .A nivell organitzatiu , producte de la fusió d’aquests dos corrents va ser la creació de l’organització regional catalana Solidaritat Obrera , que va tenir el seu inici en 1907 , com a Federació Local de les societats obreres de la ciutat de Barcelona . Des d’aquest organisme obrer , es va ser capaç d’eixamplar l’àmbit d’actuació per arribar a ser provincial al març de 1908 i regional en un àmbit català el setembre del mateix any .

 A causa de la repressió exercida sobre bona part del moviment obrer arran dels esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona al juliol de 1909 , es va posposar la celebració del congrés de Solidaritat Obrera . Gairebé a l’any de la primera iniciativa fallida , concretament els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910, Solidaritat Obrera va convocar un Congrés Obrer Nacional al Teatre Belles Arts de Barcelona . En aquest comici es va aprovar transcendir l’àmbit regional català cap a un àmbit estatal espanyol amb el nom de Confederació Nacional del Treball ( CNT ) .L’organització regional catalana de Solidaritat Obrera no va fer sinó catalitzar l’aspiració generalitzada de múltiples nuclis obrers de tot el país que de nou aspiraven a estructurar una organització nacional . S’havien dirigit en aquest sentit al consell de Solidaritat Obrera de Catalunya , la Federació Extremenya , els obrers agrícoles de la regió valenciana , les federacions de la Corunya , Saragossa , Gijón i els pagesos de les comarques de Cadis , Jaén i Còrdova .Catalunya i Andalusia eren , amb diferència , les zones regionals de major incidència sindical ( tant en els seus inicis com en el cicle que va transcórrer fins a l’esclat de la guerra ) . De les 124 societats obreres que van participar en aquest primer Congrés, Catalunya va aportar un total de 67 societats . Li seguiria , a gran distància , però amb un pes específic considerable , Andalusia amb 25 . En un segon nivell d’importància quant a la seva presència en el nombre de societats obreres hem d’assenyalar a Astúries , Galícia i el País Valencià . Pel que fa a altres regions de la resta d’Espanya la seva presència en aquest Congrés era testimonial o inexistent . Aquesta implantació va ser semblant i es corresponia a grans trets amb la geografia desenvolupada per l’AIT ( FRE i FTRE ) en el seu període d’assentament durant el segle XX .

 El Palau de les Belles Arts, obra d’August Font, va ser un edifici de Barcelona que es va construir amb motiu de l’Exposició Universal de 1888. Enderrocat el 1942, en el seu lloc hi havia els jutjats municipals davant del Parc de la Ciutadella, a la cantonada del passeig de Lluís Companys amb el Passeig Pujades. Va ser lloc també d’actes públics, des de la inauguració de l’Exposició Universal de 1888, passant pels Jocs Florals, la primera Fira de mostres, la fundació de la Caixa de Pensions, o el primer Saló de l’Automòbil.

 Comunicat de Anselmo Lorenzo al segon Congrés de Solidaritat Obrera i constitucional de la CNTCompanys : elegits per la confiança dels vostres companys associats , cadascun sou l’expressió del pensament dels vostres representats i ressò també de les aspiracions del proletariat en general . Aneu a celebrar un pacte destinat a influir en la marxa sempre progressiva de la humanitat . Davant vosaltres el llibre de la història presenta una pàgina en blanc; prepareu a omplir amb l’honra per a vosaltres , amb profit per a tots , presents i futurs .

 Heu après sociologia en els tristos aules de l’explotació del salari , resum de l’esclavitud i de la servitud . Cada un dels vostres coneixements experimentals és resultat d’un dolor. La vostra ciència no és tota adaptació del pensament aliè escampat per la impremta , és en gran part rebel · lia enèrgica contra aquest abominable dret d’accessió atorgat fa segles pel legislador romà als propietaris , als usurpadors de la riquesa natural i social . Sabeu , no per exercici de la memòria , sinó per excitacions del fuet capitalista , que us assetja , fent ensopegar amb la duresa autoritària , amb la cobdícia agiotista i amb totes les plagues de la misèria . Sou , no ja el quart estat que va quedar irredempt en 1789 i al qual pretén aburgesar la democràcia social i el radicalisme polític ; sou menys encara per a la societat present, encara que sigueu molt per a la societat futura ; sou els obrers despullats del relativament noble caràcter de artesans , convertits en peons , en restes de l’antiga indústria que es transforma successivament en accessoris de la màquina i en ” unemployed ” , obrers desocupats , sense sou , sense pa , sense llar , sense amor , sense terra que trepitjar , que sobren , que destorben , que moren en un racó , en un transatlàntic o al camp erm d’una colònia aliena .Sou doncs el que s’anomena la més baixa capa social , la que sustenta totes les restants, cadascuna de les quals participa relativa i proporcionalment del privilegi . Pel mateix esteu excepcionalment capacitats per a la gran obra humana : la reorganització de la societat sobre la base de la participació de tots en el patrimoni universal , la contribució de tots a la producció i la distribució racional dels productes , perquè si és veritat , jutjant l’home que on està el seu tresor està el seu cor , vosaltres , el positiu bé està en l’avenir , que no explotáis a ningú , que a ningú enganyeu , que no deixeu al vostre pas cap víctima , que no teniu la menor avantatge en el antagonisme general d’interessos que caracteritza la societat i que practiqueu l’associació per a fins redemptors , podeu establir les bases de la societat definitiva .Llibertat; l’individu en la plenitud de la seva consciència i del seu sentiment , lliures el cor i el cap per a la determinació racional i potencial de la voluntat , els individus en lliure pacte per portar el seu pensament , la seva voluntat i la seva acció als últims límits del possible, això és el sindicalisme , això heu de ser vosaltres , això ha de ser el vostre congrés , perquè d’ell brot la llum i la força que elevi al proletariat , recompensa de tants segles de tirania , a la condició de salvador i regenerador de la humanitat .Així com l’àtom o la part invisible d’un cos té la seva vida , la seva autonomia i la seva regularitat , i de les de tots ells resulta la normalitat d’un ésser , així també la societat ha de reflectir la satisfacció de cada infant , de cada home , de cada dona , de cada persona gran com grandiós resum de bondat i de bellesa en aquest món que habitem .Atreviu-vos a manifestar la vostra veritat als privilegioados del món , ja que tots ells , sense distinció de color , creença ni nacionalitat , per lluny que es trobin i malgrat les fronteres i dels mars , imposa a cadascun de nosaltres la seva socaliña rentística en els materials , en els transports , en les duanes , en el canvi , ja que són amos de parcel · les del món , i per dret d’accessió , dels fruits naturals , dels fruits industrials i dels fruits civils . Digueu , perquè alhora s’assabenten tots els treballadors que encara vegeten en la insolidaritat , que voleu ser homes en l’amplitud que la naturalesa i la societat poden desrrollar el tipus humà , que el Sindicalisme , la força econòmica, ha de reemplaçar a la força política i autoritària dels estats; que la humanitat ha entrat en nova via , que la societat ha de conformar-se amb l’home , no l’home amb la societat , i que s’aproxima el dia en què el dret es reconegui amb la sola presència de l’individu i no amb la inscripció en el Registre de la Propietat .Inspirats en el més pur criteri , amb la mira posada en l’ideal d’unitat i d’integritat humana , resoleu els assumptes a l’ordre del dia del crongreso ; creeu una organització extensa i poderosa que reculli totes les iniciatives individuals i reuneixi la força i la intel · ligència del nombre , i mereixereu l’aprovació i l’estima fraternal dels vostres companys . Salut .Anselmo Lorenzo

 El 30 d’octubre i 1 de novembre de 1910, va tenir lloc el Congrés de Solidaritat Obrera, anomenat “Congrés de les Belles Arts“, amb delegats sindicals de tot Espanya i on es va fundar la CNT.

El congrés va acordar mantenir de moment Solidaritat Obrera com a portaveu oficial de tota la Confederació i es va fer un estudi per intensificar la propaganda , formar quadres de propagandistes preparats , intensificar la publicació de textos sindicalistes eficaços i crear de manera immediata esucelas per als treballadors , de acord amb les exigències més racionals de la ciència moderna .
 El sindicalisme va ser definit no com un fi en si mateix, sinó com un mitjà de lluita i resistència als antagosnismo creats per l’existència de les classes socials . La fi era l’emancipació integral de la classe treballadora mitjançant l’expropiació dels mitjans de producció pertanyen a la patronal i la burocràcia política i la consegüent direcció pròpia de la producció .En el tema relatiu a l’emancipació dels treballadors , el vell lema de la Internacional ” l’emancipació dels treballadors ha de s’obra dels treballadors mateixos” , va trobar una interpretació estrictament literal . Es van fer clares al · lusions a la classe política :“Els vividors de tota mena que procuren servir-se dels obrers manuals per a aquests encumbramientos que els fan plaent i grata la vida . “El Congrés va defensar la tàctica d’acció directa i l’aplicació del boicot contra els propietaris que exigien dipòsit previ en els contractes d’arrendament , arribant-se en cas de necessitat a la vaga general d’inquilins que defensaria la negativa sistemàtica al pagament de lloguers . Es va acordar reivindicar fermament la jornada de vuit hores , anteposant-la a la fixació de qualsevol salari mínim , donat el ràpid i constant encarecimeinto de la vida .Sobre la vaga general , el Congrés es va mostrar cautelós : la vaga general només podria ser revolucionària i , en conseqüència , no havia prodigar . Per tant , no hauria declarés per reivindicar més salari o disminució en la jornada de treball , sinó per aconseguir una transformació total en la producció i distribució dels productes . A més , la vaga general postulava la promulgació en el pla nacional , atès que en el pla local seria sufocada fàcilment .Durant els cinc primers mesos de 1911 es van produir vagues a Madrid , Bilbao , Sevilla , Jerez de la Frontera , soia , Màlaga , Terrassa i Saragossa . En aquesta localitat la vaga es va fer general de 11 al 14 de juliol.Sent el sindicalisme revolucionari una eina útil per agrupar diferents sectors del moviment obrer , això no va ser menyscabament perquè es produïssin diferents crisis d’organització degudes , en bona part , a l’intent de neutralització política de diversos col · lectius obrers ( republicà radical i socialista , fonamentalment ) .Mentrestant , en el clima creat per aquests esdeveniments , especialment després dels successos de la Setmana Tràgica , el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE ) va concertar una aliança amb els partits republicans amb fins d’oposició al govern d’Antonio Maura . La conjunció republicà – socialista va ser promoguda el 7 de novembre de 1909 a un míting celebrat a Madrid . Recolzat en aquesta força i de cara a les eleccions parlamentàries de maig de 1910 , el PSOE , en la persona de Pablo Iglesias , va aconseguir la seva primera acta de diputat . En aquest míting Pablo Iglesias havia dit entre altres coses :“Nosaltres mantenim en tota la seva puresa dels ideals del Partit Socialista , o sigui , igualtat social ; nosaltres aspirem a que el poder polític sigui conquistat pel proletariat . “Així s’iniciava el socialisme seva primera experiència parlamentària a favor d’ aquesta somiada conquesta del poder polític . Camí lent , contradictori , que haurà de oferir a la classe obrera no poques lliçons .

SALUT I BON VIATGE.

Ver mapa más grande

CNT 100 años de lucha