El taxista Luís Bergel davant del quiosc barceloní on es van produir els fets
L’anarcosindicalista de la CNT Luís Bergel va ser condemnat per una falta de lesions contra un mosso fora de servei amb qui va tenir una discussió de trànsit a la ciutat de Barcelona. Ara li han embargat el compte bancari per negar-se a pagar la multa.
Luís Bergel és taxista i el passat mes de juny, mentre conduïa per Barcelona, va tenir una discussió de trànsit amb un motorista que va resultar ser un mosso d’esquadra de paisà. Malgrat que en cap moment no van arribar a les mans, tal com afirma ell mateix o la testimoni del judici, el taxista ha estat condemnat a una falta de lesions. Amb la CNT, sindicat del qual forma part, van organitzar una campanya per denunciar la situació. Bergel es va negar a pagar la multa de 462 euros que li van imposar, però li han embargat el compte.
Què va passar aquell dia de juny al migdia?
Jo pujava conduint pel carril de l’esquerra del carrer Urgell. Com que sé que travessat el carrer París aquest carril es converteix en obligatori pels que volen girar, vaig posar l’intermitent per canviar-me a la dreta. Darrere meu venien només un cotxe i una moto i els vaig deixar passar. Al semàfor en vermell, el motorista, que estava davant meu, es gira sobre si mateix i comença a increpar-me.
Per què?
No li devia agradar com em vaig canviar de carril. Jo vaig fer correctament la maniobra, indicant-la i esperant que passessin el cotxe i ell. Una maniobra que potser faig tres-centes vegades al dia. Jo des de dins del cotxe i per senyes li dic que em deixi en pau. M’assenyalo el rellotge, fent-li entendre que és molt d’hora per buscar problemes. I que passi de mi que no vull saber res.
“Em va venir tot brandant el braç i intentant donar-me cops al cotxe. Llavors ell va descarregar un cop de puny sobre el meu retrovisor”
Llavors es posa verd i pugem avinguda de Sarrià, que és la continuació del carrer Urgell. Poso l’intermitent per tornar a l’esquerra, ell ho veu, i em talla un cop. Seguim tirant cap a dalt, ho torno a intentar i em torna a tallar. Fins que la tercera vegada ja no va poder tancar-me. Llavors em va venir tot brandant el braç i intentant donar-me cops al cotxe. Jo el vaig intentar esquivar fins que em vaig adonar que podia donar-li un cop a un altre cotxe. Llavors ell va descarregar un cop de puny sobre el meu retrovisor.
Llavors us atureu.
A la mateixa avinguda hi ha una plaça amb un quiosc i una parada de taxis. Ell va pujar sobre de la vorera. Jo vaig aturar el meu cotxe davant del quiosc a comprovar que no m’havia trencat el retrovisor. El primer que fa quan ens acostem és treure’m una placa, tapant el número d’identificació: resulta que és mosso. Llavors jo li dic que molt bé, que quina forma d’actuar si és policia. Vam tenir una discussió verbal. Aixecàvem la veu, i ell em feia fotos.
En un moment donat, jo estava assegut amb els peus fora del cotxe i ell estava a sobre meu, dient-me coses i tal. Em va posar molt nerviós. Li vaig posar la mà sobre el pit, sense força, ni cop, ni agressió de cap tipus. I ell em contesta que li pegui, que li pegui. Llavors em vaig aixecar, vaig anar a la seva moto i li vaig tornar el cop de puny al retrovisor. Vaig tornar cap al meu cotxe i em deia que em denunciaria per donar-me a la fuga. Allà el vaig deixar i me’n vaig anar cap a comissaria a denunciar el cop de puny al meu retrovisor i l’assetjament al carrer.
Mentre esperava a la comissaria de Les Corts vaig recordar perquè havien posat allà càmeres de vigilància, perquè havien agredit a detinguts i tal. I vaig pensar: “i ara els explicaré el que ha fet el seu company?”. L’error que vaig cometre va ser que a la sentinella li vaig comentar el que havia passat i que me n’anava al jutjat de guàrdia. Dos dies després va venir la policia a casa meva amb una denúncia, per la qual m’havia de presentar a declarar per atemptat contra l’autoritat.
El mosso havia posat la denúncia abans que tu.
Sí, va fer una denúncia des de la comissaria de Les Corts, signada sobre les sis de la tarda.
I tu? Vas anar al jutjat a denunciar?
No, jo no vaig anar al final, perquè com que no havia passat res greu, vaig pensar que ja havia perdut massa temps i que no en volia perdre encara més. El que passa és que com que a ell el vaig posar en alerta, va reaccionar. A la denúncia va presentar, o un informe de lesions fals, o es va autolesionar, perquè jo en cap moment el vaig agredir.
Hi havia testimonis? Vas parlar amb ells després?
En rebre la denúncia vaig fer uns cartells i durant uns dies vaig estar posant-los a les parades de taxis per si havien vist la discussió que hi havia hagut, però ningú em va contestar. Llavors vaig recordar-me de la quiosquera. Em va reconèixer de seguida quan vaig anar cap allà. Li vaig explicar el que havia passat, i li vaig demanar si es podia presentar al judici. Em va dir que vindria.
També em va comentar que el dia dels fets el mosso va anar a parlar amb ella. Em va dir que havia trucat a una patrulla i hi havia uniformats, que se li va acostar agressivament mostrant-li la placa davant dels ulls, dient-li que havia de fer de testimoni per ell. Ella, per no posar-se en problemes, va dir que no havia vist res.
I al judici?
Al judici es van presentar el mosso, agent 3025, un company seu de paisà i un advocat. Quan vaig comentar-li a la funcionària que estava esperant el meu testimoni, el policia i el seu advocat van posar cara de sorpresas.
Que va dir la quiosquera a la declaración?
El fiscal va intentar embolicar-la. Li preguntaven qui buscava els problemes a la discussió, si el taxista o el mosso: i ella va respondre que el mosso. A una altra pregunta amb el mateix sentit, va tornar a dir que no, que era el mosso el que buscava brega. Llavors li van preguntar sobre l’agressió i ella deia que no en va veure cap. Un cop, dos cops… El fiscal insistia en el fet que mentia, i al final li van fer dir que podia ser que no hagués vist l’agressió malgrat s’hagués produït. Però el motorista en cap moment es va treure la jaqueta. En tot moment anava enfundat en una caçadora de motorista bona, forta. Consta a la denúncia que li vaig trencar la roba. Si això hagués passat, costaria de creure que la senyora del quiosc no veiés cap agressió.
Creus que si no haguessis anat a comissaria, hauria estat tot més fàcil?
Sí, jo crec que el mosso no m’hauria denunciat. El problema és que jo el poso sobre avís, i per això em va denunciar. A banda, jo no sé ben bé com van aquestes coses, però quan a mi m’han fet alguna cosa al carrer, me n’he anat al Clínic a què em fessin l’informe de lesions. Aquest senyor va acudir a una mútua que té a la Via Augusta, segons diu ell, i allà li van fer l’informe. Al judici, jo anava sense advocat, perquè no va ser un judici d’atemptat contra l’autoritat sinó un judici de faltes, i allà ningú va comprovar aquests papers ni res.
Aquest tipus de conflictes és molt habitual en el món del taxi?
Jo crec que és a tots els àmbits. Podria haver passat a la cua d’un forn o on fos, perquè va ser un acte sense justificació. Pot passar. Amb la policia hi ha hagut problemes a discoteques, al carrer. Alguns casos han acabat més violentament que el meu, que al final no va passar res.
ENTREVISTA DE LA DIRECTA:
https://directa.cat/actualitat/un-taxista-de-cnt-condemnat-lesionar-un-mosso-fora-de-servei-es-nega-pagar-multa
SALUT I BON VIATGE