Aquesta crisi esta estimulant a moltes persones a reflexionar. Un dels temes que fa recapacitar a molts es la irracionalitat de les jornades de mes de 8 hores i l’alt risc d’accident, patint les conseqüencies els passatgers, el taxista i els vianants.
RESPONSABILITATS:
Taxista, IMT, Generalitat de Catalunya, Associacions del taxi i Sindicats, Usuaris exigint seguretat,com en els demès transports publics.
“EL COL.LECTIU DE TREBALLADORS ASSALARIATS” S’esta cometent el delicte d’incompliment de la llei de l’estatut dels treballadors. Implicitament la normativa de prevencio de riscos laborals.
RESPONSABILITATS: Empreses, Treballador, IMT, Inspeccio del Dep.Treball de la Generalitat Catalunya, Associacions del taxi i Sindicats, Usuaris exigint seguretat,com en els demès transports publics.
La crisi COVID-19, ens proporciona una nova oportunitat, per a eradicar la estupidesa del taxi en dedicar-se a jornades de mes de 8 hores de treball, son nefastes les conseqüencies :
– Risc d’accident greu.
– La no concil.liacio laboral/familiar.
– Major risc a ser infectat.
– Afectacions a la salut del taxista (estres, infarts, ictus, angoixa, insomni, depressio, colesterol diabetes, afectacions esqueleto-musculars.)
– La facturacio no varia,ja que les carreres totals de la jornada no augmenten encara que s’hi dediquin mes hores.
En aquests moments de tràgedia laboral per la crisi de la Covid-19, es prioritaria la solidaritat en la defensa dels drets laborals. Els processos desgraciadament poden ser llargs , pertant valdra la pena aplicar el sentit pràctic. Una de les primeres accions per aconseguir liquiditat econòmica, consisteix en reclamar els impagaments de les hores extres ( hores treballades per sobre de les 8 hores reglamentaries) cosa que ja han aconseguit cobrar varis col.legues.
Per demanar el pagament de les hores extres a les empresas, cal reunir còpia de la maxima quantitat de tickets de la facturació diaria de cada jornada, on queda registrada la duració de la jornada i de la facturació
La CNT te les seves portes obertes per atendre a tots els treballadors per a oferir-lis la assesoria “GRATUITAMENT” i realitzar tots els tràmits necessaris per a la reclamacio de l’impagament d’hores extres. Vos podeu adreÇar a la CNT personalment, telefònicament i per e-mail.
L’única arma contra el virus d’explotació en el taxi de Barcelona, és l’organització i la lluita pels drets laborals de tots els treballadors i treballadores del taxi.
L’institut metropolità del taxi ha emès un informe sobre la facturacio del taxi de l’AMB, en l’estat d’alarma Covid-19. La manera com l’IMT manipula les dades en aquest informe ,constitueix una ofensa a la intel.ligència.
L´IMTcertifica una facturació de 3645 € mes es el resultat de la activitat del taxista treballant 168 hores mes ? 21,7€ hora. Quan la realitat es que les dades de facturacio que li han facil.litat les empreses mediadores del servei del taxi “floteros” son el resultat de la activitat d’un assalariat, realitzada en jornades de 12 hores , les quals donen un comput mensual de 258 hores. El resultat del càlcul adient es ben diferent, vegem 3645 € mensuals ? 258 hores mensuals = 14,1€ hora.
Aquest resultat de 14,1€/hora si que es versemblant amb la realitat del que rendeix de mitjana una hora de dedicacio del taxista al servei del taxi a Barcelona. Per tant , la facturacio mitjana d’un taxista treballant en jornades d 8 hores (40 hores setmanals que donen un comput de 168 hores mensuals, segons conveni) seria de 168 hores mensuals per 14,1€ hora =2368,8€ mensuals
Llavors queda denunciat que el taxista no obte un rendiment de 21,7€ per hora treballada hans al contrari,ja que el rendiment mitjà real es de 14,1€ per hora treballada.
Tristament els floteros practiquen la il.legal explotacio dels assalariats, obligant-los a treballar jornades de 12 hores , es ben evident i tolerada per la Administracio Publica. Es indignant que l’IMT, realitzi aquesta mena de joc interessat d’engany i confusio.
L’arribada del corona virus ha iniciat un tsunami,que ha anat arrossegant tots els sectors dels que s’alimentava el taxi:
-El turisme (caiguda del 95%) anul.lació de nombrossos congressos, MWC, fires, macro-festivals de música i culturals, macro-concerts, verbenes, festes populars, espectacles massius, curses GPmotos, formula 1, campionats de fútbol i d’ altres esports.
-Perdua de clientela per l’ index d’ atur superior al 21% i per caiguda del poder adquisitiu.
-Devalla l’interès per la mobilitat urbana i de viatges.
-Costos d’explotació del taxi sense abaratiment.
-Sense perspectiva de moratories de carregues fiscals.
EL TAXI RESTARA CONDEMNAT A LA PRECARIETAT MENTRE NO ES POSI EN MARXA L’EQUIVALENT A UN AUTÈNTIC “PLA MARSHALL” PER AL TAXI.
CONCLUSIONS.
La innexistència de mesures d’ajut suficients durant almenys 2 anys,comportara riscs molt alts d’acomiadaments massius. Nombrosos ja s’han executat i d’altres resten ralentitzats pels ERTO. Els taxistes assalariats son mes de 3000 i en alt risc d’acomiadament. Son conductors del 20% dels taxis.
També es molt alt el risc de ruina severa, per a la majoria dels autonóms titulars de les 10500 llicèncie. Tots plegats conformen un col.lectiu de 13500 persones, afectades per un alt risc de caure en la indigencia.
Per a prevenir la indigència, vist el maldestres que son els governants ,nomès resta la esperança de la concessió de la hipotètica “RENDA UNIVERSAL BÀSICA”
Del propi sector comencen a sorgir propostes per a lluitar per a assolir la remontada. El sindicat de classe CNT ha estat pioner en editar un conjunt de mesures de xoc i un altre a curt tèrmini.Pero manca el principal :
El pla de xoc per al taxi s’avançat en la receptivitat de la AMB, pero sense concretar seriosament les accions, operativa, terminis ni pressupostos. Ho han deixat tot mig embastat i penjat a l’aire. Practicament tots els temes son problemes antics . A aquestes alçades de la crisi , hauria d’estar tot estructurat i ja donar la ordre d’entrar en vigor.
Pensem que les “promeses” en realitat corresponen a les reiterades reivindicacions dels taxistes i que mai han estat ateses. Sembla que ara volen que un cop mes, esperem amb esperança de que no tornaran a faltar al compliment. Considerem que les mesures exposades no constitueixen el pla de xoc a la crisi del COVID19, que els taxistes haurien ja d’estar dispossant des de fa un mes.
Per a poder seguir proporcionant un servei de taxi que sigui rendible i sostenible fins que la economia es normalitzi, a dia d’avui (12 de maig del 2020) el mercat existent proporciona una facturació, que ni treballant solament el 20% de la flota no arriba a cobrir ni el nivell minim per a la subsistència. Les expectatives que s’albiren a 2 anys vista no son gens esperançadores:
-caiguga total del turisme internacional i nacional. (Inclos AIRBNB ha tancat la oficina de Barcelona amb mes de 1000 treballadors)-
-anul.lació de: nombrosos congressos ,MWC, fires, macro-festivals de musica i cultura general ,macro-concerts, festes majors, populars, verbenes, espectacles, curses GP motos i formula 1,campionats de futbol i d’altres esports en general.
-perdua de clientela per l’augment de l’atur al 21%.
-perdua clientela per caiguda del poder adquisitiu.
-descens de l’interés a la mobilitat urbana i de viatges de la ciutadania.
-els costos d’explotació del taxi no tenen perspectiva d’abaratiment.
-no hi ha perspectiva de moratòries de les càrregues fiscals.
EN RESUM NO HI HA L’EQUIVALENT A UN AUTÈNTIC “PLA MARSHALL PER AL TAXI”
CONCLUSIÓNS:
A no ser que immediatament es reaccioni des de tots els estaments ,el sector del taxi que en els darrers anys ja arrossegava una progressiva precarietat i a jornades inhumanes de mes de 12 hores. Ara corre el risc de caure en una davallada catastròfica que comportaria ruina i acomiadaments massius, condemnant a molts taxistes i sobretot als assalariats, a la indigència ja que a mès no hi ha agut voluntat de fomentar la cultura solidaria constituint cooperatives de treball. Tampoc de moment l’estat planteja oferir la RENDA BÀSICA UNIVERSAL.
Les nostres propostes de la secció del taxi de la CNT, aborden el problema real del taxi de Barcelona, l’excés d’hores al volant, que històricament ha estat el gran problema del taxi, proposant davant aquesta dramàtica situació, ara mes que mai la jornada de 8 hores per a tots els taxistes.
Siguen llegándonos quejas de los trabajadores de Todotaxi, en calle Llul 95 de Barcelona. Ante la crisis del covid-19 y el estado de alarma, la empresa Todotaxi que gestiona varias licencias de taxi de particulares, a preferido despedir a varios trabajadores antes de aplicarles un Erte. El despido a sido fulminante aplicando el famoso articulo del convenio caducado del taxi de la provincia de Barcelona, que dice “no haber superado el periodo de prueba”. Estos trabajadores despedidos no han recibido la indemnización por despido correspondiente, ni horas extras, ni vacaciones, ni tampoco han recibido las nominas. Se han desentendido por completo de estos trabajadores, que no tienen ninguna contestación ni respuesta, por parte de los titulares de licencia para los que trabajaban. Seguiremos denunciando a Todotaxi las veces que sean necesarias, y animamos a los trabajadores y trabajadoras de Todotaxi a que se organice y defiendan sus derechos ante estos explotadores de taxistas de Todotaxi.
Aquesta catástrofe de la salut pública i de molt negatives conseqüencies econòmiques, pot ser tambè la oportunitat per a que els taxistes reaccionin fent de una vegada el front comú,sempre tan reivindicat per alguns. Pero mai assolit per tothom per causes com els conflictes d’interessos, mança de coneixements especifics, no haver optat per assessorament competent, mança de conciencia de classe, mança de solidaritat i la ineptitud de l’Administració Pública amb la seva habitual mança de voluntat i sense sensibilitat social ni general ,per tal de reorientar el sector.
Ara som davant una oportunitat única per tal de realitzar una reestruturació radical del sector i en la que l’Administració Pública no te mes remei que admetre-ho i col.laborar. No es pot oblidar que a mes hi ha pendent una nova llei catalana del taxi, que esta en periode d’ elaboració i que caldra que al sector li sigui admesa la participació.
CALEN DIVERSES MESURES :
a/.Mesures de xoc i d’acompanyament en la remuntada :
1-facilitar EPI ‘s.
2-subvenció desinfeccio vehicles.
3-subvenció mampares.
4-accès a una retribució bàsica.
5-moratória de 2 anys en la obligació irracional i indiscriminada de canvi de vehicle als 10 anys.
6-moratòria de 2 anys del pagament de la ITV.
7-moratòria de 2 anys del pagament de l’impost de circulació.
8-moratòria de 2anys del pagament area blava.
9- moratòria de pagament de l’impost de matriculació.
10- moratòria d’un any del pagament quota autonòms.
11-moratória d’un any en el pagament de la S.Social.
12-Supressió durant 1 any de la càrrega d’impostos sobre combustibles i derivats petroli.
13-subvenció durant 1 any de l’assegurança del vehicle.
14-implantació de l’APP oficial pública del sector i la corresponent promoció.
15-reentrada operativa progressiva de la flota, iniciant el servei mitjançant la presència nomes del 50% de les llicencies alternativament parells i senars cada setmana. Implantació de sistema de control de la jornada de 8 hores per conductor.
16-nou conveni col·lectiu de treball d’empreses d’autotaxi i de lloguer de vehicles amb conductor de la província de Barcelona (l’actual conveni col·lectiu d’empreses de taxis i VTC de Barcelona porta caducat tres anys).
17-Evitar el cost pel canvi periòdic de tarifes.
b/.A curt termini reestructuració del sector, determinant terminis i calendari d’execucions:
1-replantejament del grau de reconversió en funció de l’excès d’ oferta que pateix el sector.
2- establir actuacions per part de l’Administració Pública per tal de garantir el rigoros compliment de la jornada de 8 hores/conductor i drets laborals sistemàticament arrabassats freqüentment en el cas d’assalariats.
3-campanyes de promoció del taxi,l’APP i serveis.
4-que l’IMT compleixi la llei estatal de la Seguretat Social, en quan al dret del taxista a optar per la JUBILACIÓ ACTIVA. La qual si compleixen tota la resta d’Administracions Locals de l’estat.
5-opció a la jubilació voluntària als 55 anys, per a conductors professionals del taxi ( equiparació amb altres sectors de risc ).
6-erradicar el greuge comparatiu que sofreixen els taxis de 4 places, per causa de la competència deslleial per part dels taxis de 6 places
7-accions eficaces de control de l’intrusisme.
8-accions eficaces de control de VTC ‘es.
9-establir indemnitzacions a pagar per part del passatger, en casos d’ús incivic ó deperfectes produids per indisposició orgànica ó altres causes atribuibles al passatger.
10-llibertat d’elecció del model de vehicle, sempre i quan compleixi els requisits d’homologació del taxi.
11- alliberament del fons d’1200000 € procedent de dipòsits de taxistes ( que segueixen captius a l’IMT) ,per a que puguin ser destinats al suport i auxili del sector en aquestes circumstancies de tanta gravetat i necessitat.
12-promocionar la afiliacio a cooperatives de treballadors, mitjançant campanyes didàctiques que enfatitzin els beneficis laborals-socials i d´empoderament de clase.
13-Barcelona nomésdisposade 91taxisadaptatsper acobrir elservei de més de130.000discapacitats.En canvi, lanormativavigent indicaque a la capitalcatalanahauria d’haveren servei unmínim de525vehiclesadaptats, el querepresentaria un5%del total.
Un año más se acerca el 1º de Mayo, pero este año no podemos reivindicarlo en la calle como es debido. No obstante estos días es más importante que nunca reivindicar nuestros derechos. Por eso des de CNT Barcelona os invitamos a asistir virtualmente a 3 coloquios que haremos en 3 días consecutivos. El 29 de Abril hablaremos de vivienda, el 30 de género y el 1 de Mayo sobre secciones sindicales. Todas las charlas se harán a través de nuestro canal de youtube, a las 18:30h donde además podréis participar con vuestras preguntas y comentarios. Os esperamos. Salud!
1 de Maig: ara més que mai, orgull de classe treballadora
Aquest 1 de Maig serà, sens dubte, una jornada de reivindicació atípica per a la classe treballadora. En el context d’una crisi global a causa de la pandèmia del COVID-19, els treballadors i treballadores ens enfrontem enguany a una situació límit. No és que abans estiguéssim bé, però ara es posa a prova la nostra capacitat, no només de resistir a l’adversitat, sinó de combatre-la, demostrant a més com de fonamental és l’activitat sindical que desenvolupem en aquesta societat.
Aquesta nova crisi no ha fet sinó evidenciar qui som els primers que ens veiem perjudicats directament quan les coses es torcen: la classe treballadora. Especialment, les treballadores i treballadors en situació de precarietat, temporalitat i d’extrema vulnerabilitat. L’aparentment contradictori és que són aquestes mateixes persones precisament les que estan tirant la situació endavant, mitjançant la seva imprescindible activitat. A hores d’ara, és molt necessari reconèixer i valorar la tasca de les i els professionals de la Sanitat, bregant amb el virus des de la primera línia, però també cal fer el mateix amb el treball de sectors habitualment invisibilitzats, com el transport, l’agroalimentació, la neteja, etc. Sectors aquests que s’han demostrat essencials, i sense els quals ni tan sols la pròpia activitat sanitària seria capaç de desenvolupar la seva tasca.
Aquest nou escenari torna a confirmar l’existència d’una estructura de classes socials, que és la que sosté el propi sistema econòmic, i constata -més encara si és possible- que sense nosaltres, sense la classe treballadora, aquesta societat no seria capaç d’avançar. Com sempre s’ha reivindicat des de la CNT, la necessitat de l’enfortiment i la defensa dels serveis públics és una de les conclusions que hem d’extreure, amb la mirada posada en el futur, ja que s’han evidenciat vitals per pal·liar els efectes d’aquesta pandèmia i per protegir les persones més afectades, que, com sempre, són les més humils dins de la classe treballadora. És aquí on poden apreciar-se les conseqüències genocides que han ocasionat les tesis neoliberals i la globalització, evidenciant un cop més davant el conjunt de la societat que el capitalisme és en realitat un sistema que prima els beneficis econòmics abans que les vides humanes i el propi planeta .
Al costat de la desprotecció absoluta en què s’ha trobat la classe treballadora, també ha pogut comprovar-se el paper dels sindicats -mal anomenats- majoritaris. Les seves cúpules dirigents han acceptat el conjunt de les mesures laborals i econòmiques aprovades pel Govern sense la més mínima crítica, fins i tot consensuant les propostes amb la mateixa patronal. Un cop més, la classe treballadora s’ha vist traïda per la seva incapacitat, mentre observa atònita com accepten que centenars de milers de treballadors/es tornin als seus llocs de treball considerats no essencials per sucumbir als interessos de la patronal de les grans indústries i de la construcció.
Les escasses mesures socials i laborals adoptades per aquest govern pretesament socialdemòcrata s’han implementat tard i han resultat ser totalment insuficients. S’ha permès que les empreses es desfacin de milers i milers de persones treballadores amb contractes temporals durant les primeres setmanes; encara no s’ha implementat una Renda Bàsica amb garanties suficients; la desprotecció absoluta de les persones migrants; la situació de les qui treballen com a falses autònomes; etc. Es desconeix l’abast que podria tenir aquesta pandèmia a escala mundial; no obstant això, la CNT sempre farà front a qui pretengui utilitzar aquest pretext per limitar els drets fonamentals o implantar mesures injustificades que suposin una retallada de les llibertats més bàsiques que la classe treballadora ha aconseguit a força de lluita social durant dècades.
Aquest any la lluita ha de seguir als carrers i als centres de treball, amb més arguments si és possible, ja que s’espera una cruenta ofensiva de les elits econòmiques i de la patronal en l’àmbit internacional, que intentarà emprendre per tots els mitjans una sagnia d’acomiadaments i retallades dels drets bàsics que tant han costat conquerir. Es tracta d’una crisi global amb una classe treballadora que, independentment de la seva procedència, sempre és la que pateix en primera instància les conseqüències, tot i que també és el ciment sobre el qual funciona tot gràcies a la seva força de treball i la seva capacitat autoorganitzativa. Hem presenciat com les treballadores i treballadors estan sent els elements fonamentals que estan possibilitant seguir endavant, donant tot el possible, arriscant fins i tot la seva pròpia vida per proporcionar tot el necessari: sanitat, cures, higiene, aliments, productes bàsics, medicaments, ensenyament i informació. Hem vist com la solidaritat i el suport mutu han deixat de ser simples paraules per convertir-se en fets que faciliten la vida en molts barris i pobles de tot el territori, teixint xarxes des de la base per ajudar i conèixer a les nostres veïnes i veïns. Xarxes solidàries que, en alguns casos, aconsegueixen fins i tot sobrepassar la capacitat del propi Estat, atesa la seva incapacitat d’abordar la situació. S’ha demostrat, una vegada més, que només el poble és capaç de salvar el poble.
Des de CNT, sentim veritable orgull de ser un sindicat de classe, de seguir assessorant i ajudant a milers de persones abans i durant l’emergència del COVID-19, evitant els abusos empresarials i aconseguint victòries que blinden els drets de la classe treballadora; orgull de continuar treballant per aconseguir una món més just i igualitari.
Estem davant d’un 1r de Maig singular però, encara que no puguem trobar-nos als carrers, ara més que mai seguirem amb les nostres reivindicacions. Perquè, ara més que mai, cal reprendre el sentiment de pertinença a la classe treballadora, de satisfacció pels èxits i capacitats pròpies per ser plenament conscients que la classe treballadora, unida i organitzada, ho pot tot.
Ara més que mai, orgull de classe treballadora.
Ara més que mai #ComptaAmbCNT.
1 de Mayo: Ahora más que nunca, orgullo de clase trabajadora
Este 1º de Mayo será, sin duda, una jornada de reivindicación atípica para la clase trabajadora. En el contexto de una crisis global a causa de la pandemia del COVID-19, los trabajadores y trabajadoras nos enfrentamos este año a una situación límite. No es que antes fuera bien, pero ahora se pone a prueba nuestra capacidad, no solo de resistir a la adversidad, sino de combatirla, demostrando además cuán fundamental es la actividad sindical que desarrollamos en esta sociedad.
Esta nueva crisis no ha hecho sino evidenciar quién es la primera en verse perjudicada directamente cuando las cosas se tuercen: la clase trabajadora. En especial, las trabajadoras y trabajadores en situación de precariedad, temporalidad y de extrema vulnerabilidad. Lo aparentemente contradictorio es que son estas mismas personas precisamente quienes están sacando la situación adelante, mediante su imprescindible actividad. En estos momentos, es muy necesario reconocer y valorar la labor de las y los profesionales de la Sanidad, lidiando con el virus desde la primera línea, pero también hay que hacer lo propio con el trabajo de sectores habitualmente invisibilizados, como el transporte, la agroalimentación, la limpieza, etc. Sectores estos que se han demostrado esenciales, y sin los cuales ni tan siquiera la propia actividad sanitaria sería capaz de desarrollar su labor.
Este nuevo escenario vuelve a confirmar la existencia de una estructura de clases sociales, que es la que sostiene al propio sistema económico, y constata –más aún si cabe- que sin nosotras y nosotros, sin la clase trabajadora, esta sociedad no sería capaz de avanzar. Como siempre se ha reivindicado desde la CNT, la necesidad del fortalecimiento y la defensa de los servicios públicos es una de las conclusiones que debemos extraer, con la mirada puesta en el futuro, ya que se han probado vitales para paliar los efectos de esta pandemia y para proteger a las personas más afectadas, que, como siempre, son las más humildes dentro de la clase trabajadora. Es aquí donde pueden apreciarse las consecuencias genocidas que han ocasionado las tesis neoliberales y la globalización, evidenciando una vez más ante el conjunto de la sociedad que el capitalismo es en realidad un sistema que prima los beneficios económicos antes que las vidas humanas y el propio planeta.
Junto a la desprotección absoluta en la que se ha encontrado la clase trabajadora, también ha podido comprobarse el papel de los sindicatos –mal llamados– mayoritarios. Sus cúpulas dirigentes han aceptado el conjunto de las medidas laborales y económicas aprobadas por el Gobierno sin la más mínima crítica, incluso consensuando las propuestas con la misma patronal. Una vez más, la clase trabajadora se ha visto traicionada por su incapacidad, mientras observa atónita cómo aceptan que cientos de miles de trabajadoras/es vuelvan a sus puestos de trabajo considerados no esenciales para sucumbir a los intereses de la patronal de las grandes industrias y de la construcción.
Las escasas medidas sociales y laborales adoptadas por este gobierno pretendidamente socialdemócrata se han implementado tarde y han resultado ser totalmente insuficientes. Se ha permitido que las empresas se deshagan de miles y miles de personas trabajadoras con contratos temporales durante las primeras semanas; aún no se ha implementado una Renta Básica con garantías suficientes; la desprotección absoluta de las personas migrantes; la situación de quienes trabajan como falsas/os autónomas/os; etc. Se desconoce el alcance que podría tener esta pandemia a escala mundial; no obstante, CNT siempre estará enfrente de quienes pretendan utilizar dicho pretexto para limitar los derechos fundamentales o implantar medidas injustificadas que supongan un recorte de las libertades más básicas que la clase trabajadora ha conseguido a base de lucha social durante décadas.
Este año la lucha debe seguir en las calles y en los centros de trabajo, con más argumentos si cabe, puesto que se espera una cruenta ofensiva de las élites económicas y de la patronal en el ámbito internacional, que va a intentar acometer por todos los medios una sangría de despidos y recortes de los derechos básicos que tanto han costado conquistar. Se trata de una crisis global con una clase trabajadora que, independientemente de su procedencia, siempre es la que sufre en primera instancia las consecuencias, pese a que también es el cimiento sobre el que funciona todo gracias a su fuerza de trabajo y su capacidad autoorganizativa. Hemos presenciado cómo las trabajadoras y trabajadores están siendo los elementos fundamentales que están posibilitando seguir adelante, dando todo lo posible, arriesgando hasta su propia vida para proporcionar todo lo necesario: sanidad, cuidados, higiene, alimentos, productos básicos, medicamentos, enseñanza e información. Hemos visto cómo la solidaridad y el apoyo mutuo han dejado de ser simples palabras para convertirse en hechos que facilitan la vida en muchos barrios y pueblos de todo el territorio, tejiendo redes desde la base para ayudar y conocer a nuestras vecinas y vecinos. Redes solidarias que, en algunos casos, consiguen incluso sobrepasar la capacidad del propio Estado, vista su incapacidad de abordar la situación. Se ha demostrado, una vez más, que solo el pueblo es capaz de salvar al pueblo.
Desde CNT, sentimos verdadero orgullo de ser un sindicato de clase, de seguir asesorando y ayudando a miles de personas antes y durante la emergencia del COVID-19, evitando los abusos empresariales y consiguiendo victorias que blindan los derechos de la clase trabajadora; orgullo de continuar trabajando para conseguir un mundo más justo e igualitario.
Estamos ante un 1º de Mayo singular pero, aunque no podamos encontrarnos en las calles, ahora más que nunca seguiremos con nuestras reivindicaciones. Porque, ahora más que nunca, es necesario retomar el sentimiento de pertenencia a la clase trabajadora, de satisfacción por los logros y capacidades propias para ser plenamente conscientes de que la clase trabajadora, unida y organizada, lo puede todo.
Ahora más que nunca, orgullo de clase trabajadora.
Ahora más que nunca #CuentaConCNT.
El SARS-CoV-2, también conocido como “Coronavirus”, es un virus que afecta las vías respiratorias y que se transmite mediante el contacto directo entre personas. Puede permanecer activo en aerosoles en suspensión durante 3 horas, provocando una posible transmisión en espacios cerrados. Además, también puede quedarse en diferentes superficies por un período de tiempo que puede durar entre 4 y 48 horas dependiendo del tipo de superficie y otras condiciones ambientales.
Para evitar contagios, es importante mantener ciertas directrices y disponer de los equipos de protección individual (EPI) necesarios, pero aún es más importante saber cómo utilizar estos EPI.
Desde el SOV de Barcelona hemos elaborado esta guía donde se detallan los diversos tipos de EPI que son disponibles para la mayoría de centros de trabajo o de uso común ante la infección de SARS-CoV-2. Y lo que es más importante, se indican también las recomendaciones a seguir para hacer un buen uso de estos equipos de protección, así como todo lo que no se debe hacer. La importancia de utilizar los EPI correctamente es fundamental, ya que un mal uso puede llevar a aumentar el riesgo de exposición a una posible infección por negligencia, obviamente involuntaria. Os adjuntamos la guía a continuación:
El SARS-CoV-2, també conegut com a “Coronavirus”, és un virus que afecta les vies respiratòries i que es transmet mitjançant el contacte directe entre persones. Pot romandre actiu en aerosols en suspensió durant 3 hores, provocant una possible transmissió en espais tancats. A més, també pot quedar-se en diferents superfícies per un període de temps que pot durar entre 4 i 48 hores depenent del tipus de superfície i d’altres condicions ambientals.
Per tal d’evitar contagis, és important mantenir certes directrius i disposar dels equips de protecció individual (EPI) necessaris, però encara és més important saber com utilitzar aquests EPI.
Des del SOV de Barcelona hem elaborat aquesta guia on es detallen els diversos tipus d’EPI que són disponibles per a la majoria de centres de treball o d’ús comú davant la infecció de SARS-CoV-2. I el que és més important, s’indiquen també les recomanacions a seguir per tal de fer un bon ús d’aquests equips de protecció, així com tot allò que no s’ha de fer. La importància d’utilitzar els EPI correctament és fonamental, ja que un mal ús pot portar a augmentar el risc d’exposició a una possible infecció per negligència, òbviament involuntària. Us adjuntem la guia a continuación:
