El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en les seves sigles en anglès) entre EUA i la UE s’està negociant entre les grans empreses multinacionals i les elits polítiques a esquena de la ciutadania d’ambdues regions. Constitueix una greu amenaça per a molts sectors i per a tots els treballadors, un d’aquests sectors amenaçats pel TTIP seria el taxi ja que aquest tractat entre europa i estats units permetria a empreses com Uber operar lliurement amb tota comoditat destruint la indústria del taxi i deixant sense feina a milers de taxistes. Les conseqüències socials i laborals del TTIP: crònica d’un desastre anunciat.
El seu objectiu teòric és suprimir obstacles aranzelaris a l’activitat comercial (però les taxa duaneres ja són bastants baixes: 5,2% a la Unió Europea i 3,5% als Estats Units d’Amèrica), la inversió, el creixement econòmic i la creació d’ocupació.
El seu objectiu real és desregular i eliminar drets socials, laborals, sindicals, normatives mediambientals i privatitzar els serveis públics com la salut, l’educació, l’aigua, els transports, etc., per aconseguir més beneficis.
El TTIP pretén garantir les inversions de les empreses per sobre de les lleis dels estats, fins al punt que aquests hauran d’indemnitzar les empreses si veuen perjudicat el nivell previst dels seus guanys, a través de l’Instrument de Resolució de Conflictes entre Inversors i Estats, els famosos tribunals d’arbitratge, no sotmesos a la justícia ordinària dels Estats.
El TTIP és una volta de rosca més, per acabar amb els drets de la ciutadania i disciplinar els treballadors i treballadores, a accentuar els processos de retallades, privatització i liberalització de fluxos de capitals, augmentant encara més el poder del gran capital, tal com ha succeït amb altres tractats, com amb el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA en anglès).
Des d’aquesta perspectiva les seves conseqüències van a ser negatives per a l’agricultura, l’alimentació i el medi rural, la salut, la privacitat, l’ocupació, els drets laborals i socials i el medi ambient.
CONSEQÜÈNCIES PER A l’OCUPACIÓ I ELS DRETS LABORALS I SOCIALS
Segons el govern dels EUA amb el TTIP es crearien milions de llocs de treball. Hi ha estudis que parlen de la creació de 750.000 llocs de treball i d’un augment del Producte Interior Brut (PIB) a la UE d’entre 1% i 0,5% fins al 2.027, però la mateixa Comissió el redueix al 0,1%. Es destruirien llocs de treball a la indústria càrnia, el sector dels fertilitzants, el bioetanol, el sucre, béns d’equip i el metal·lúrgic.
Un estudi alternatiu i crític realitzat per la Universitat de Tufts, afirma, entre altres coses, que es perdrien 600.000 llocs de treball a la UE, les rendes del treball es reduirien en la seva participació en el PIB i es perdrien ingressos públic.
Pel que fa als drets laborals i sindicals, cal tenir en compte la “harmonització” de la regulació, la igualació a la baixa.
A Estats Units els drets laborals i sindicals brillen per la seva absència, a la Unió Europea per ara estan garantits, però no armonizados1, almenys encara que formalment estiguin mínimament garantits, es conculquen i incompleixen cada vegada més.
EUA només ha signat dos dels vuit convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT), els contraris al treball infantil i al treball esclau, però no els que es refereixen a la negociació col·lectiva i al dret d’organització i associació.
Tampoc ha ratificat el Pacte Internacional de Drets Econòmics (inclosos els drets laborals, sindicals i de salut), socials i culturals, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant la resolució 2200 A (XXI) de 16 de desembre de 1966 i que va entrar en vigor el 3 gener 1976.
Així mateix, entre els Estats de la Unió hi ha una competitivitat per atreure inversors, tant d’altres estats com de països estrangers, per als qual en 24 d’ells han rebaixat els salaris i retallat drets en seguretat i salut laboral. La negociació col·lectiva i l’organització sindical no estan reconegudes, per tant el dret de vaga i la llibertat sindical han desaparegut del món laboral.
Es donen “facilitats per treballar” (disponibilitat per a l’ocupació o ocupabilitat), en lloc de treball. S’ha implantat l’anomenat workfare, l’acceptació de qualsevol treball sota pressió per part dels aturats (des d’una visió neoliberal es responsabilitza els desocupats de la seva pròpia situació, i no al context socioeconòmic que produeix atur, pobresa i desigualtat), que també s’anomena paradoxalment right to work (dret a treballar). No està establert el salari mínim, ni la seguretat i la salut en el centre de treball.
Els treballadors d’algunes multinacionals, com Wal-Mart i McDonald ‘s, cobren salaris de fam, i tant és així, que han de sol·licitar els bons d’alimentació que concedeix el govern als pobres.
Aquesta és la situació laboral que molt probablement podria implantar-se en els països de la UE, en nom de la competitivitat, si arribés a signar-se el TTIP.
D’altra banda, EUA és el país més desigual del món, on no es reconeix l’accés a l’atenció mèdica com un dret humà fonamental. El seu sistema de salut és privat gairebé íntegrament i de baixa qualitat. Recentment s’ha ampliat l’atenció sanitària amb el president Obama, però gairebé la meitat dels 50 Estats de la Unió es neguen a ampliar l’atenció sanitària per als pobres.
Aquesta situació és deguda principalment al poder econòmic de les grans asseguradores mèdiques. El que té diners pot accedir a una atenció sanitària de qualitat.
Per la seva banda la UE fa ja dècades que aplica la política neoliberal en tots els àmbits, inclòs especialment el socioeconòmic, la política social, on està inclosa la política laboral, que es delega clarament als Estats membres. Aquesta política no només no acaba amb la desigualtat, l’atur i la pobresa sinó que els aguditza. Es limita a dissenyar i elaborar Plans, perquè els posin en marxa els Estats.
Es considera als aturats, igual que a EUA, com els únics responsables de la seva situació, per la qual cosa cal fer-los “empleables”, aplicant-los “polítiques actives d’ocupació” (individualitzen el problema) i pressionant perquè acceptin qualsevol ocupació, en potenciar els contractes temporals ia temps parcial, el treball precario2.
Les prestacions han perdut la seva consideració de DRETS i s’han tornat a “contractes obligacionals”, cosa segur assistencial, afeblint seriosament les condicions laborals.
S’està ampliant l’edat de jubilació i reduint les pensions. Les reformes laborals donen encara més poder als empresaris. Per aquest motiu, hi ha hagut vagues generals a Grècia, Portugal, Espanya i, recentment, també a Itàlia i Bèlgica.
Aquesta és la precària situació dels drets laborals i socials a la UE, en el marc del Tractat de Lisboa encara vigent, que s’assembla cada vegada més, d’una manera inquietant i perillós, als paràmetres nord-americans.
Per tant, cal lluitar contra aquesta construcció europea i contra el TTIP, des de la societat civil, els treballadors i treballadores i els sindicats alternatius de classe, de forma coordinada i eficaç, perquè el gran capital no aconsegueixi fer desaparèixer els drets fonamentals, entre els quals es troben els drets socials, laborals i sindicals, l’eliminació és l’objectiu real d’aquests acords.
SALUT I BON VIATGE