El passat 3 d’Abril del 2.017, en el Casinet d´Hostafrancs de Barcelona, es va realitzar l’Assemblea General de treballadors del Metre en sessions de matí i tarda.
El resultat de la mateixa, una vegada realitzades les votacions i el seu recompte, fué el de dur a terme aturs de 2 hores per torn, tots els Dilluns acordats a tal fi, per intentar forçar asi a la direcció de Metro, al fet que pensi en la seva actitud davant els treballadors del Suburbà, en les negociacions portades fins a aquest moment.
La direcció de TMB segueix incomplint acords i pactes de la mateixa manera que feia abans, segueix negant-se a facilitar les dades sobre les retribucions dels fora de conveni, segueix negant-se a complir amb sentències i requeriments del GAIP.
Molt poca participació i implicaciónde els treballadors de metro en les assemblees . Caldria meditar sobre aquests resultats i amb que nombre de gent s’han aconseguit: 412 empleats, sobre 3.500 del total de treballadors del Metre de Barcelona…
La situació dels treballadors de Metro es complica mes davant una direcció de metro inflexible i autoritària.
La negociació del conveni de juliol, solament va servir per dividir mes als treballadors de metro. Els avanços de la negociació del conveni han estat mínims. En l’acord de juliol es va signar que a partir de gener de 2017 es reactivaria la conversió de contractes al 100% i que per cada jubilat parcial s’ampliaria al 100% el contracte temporal d’un agent, no obstant això ja en el mes de gener els representants de l’adreça van anunciar que no seria així. Que havien d’esperar el vistiplau des de la presidència de TMB (Mercedes Vidal) perquè calia esperar a l’aprovació dels pressupostos generals de l’estat.
Els incompliments i les falses promeses són part de l’estratègia de la direcció de Metro per desgastar, dividir i dominar als treballadors i treballadores de Metro.
incompliment de l’acord de febrer del 2007 sobre equivalència de temps de conducció i estacions per als agents d’atenció al client. En teoria haurien de tenir trams d’atenció en estacions equivalents al mateix temps que han estat conduint, però en la pràctica el temps amb tren supera amb escreix al temps en estacions.
incompliment de l’abonament del temps de treball que supera la jornada laboral diària a tots els treballadors en cas de proves, prolongacions, etc.
incompliment del conveni de 1982 en el punt en què obliga a l’empresa a posar tots els mitjans al seu abast perquè cap treballador excedeixi el temps de la seva jornada diària.
incompliment de l’article 20 del conveni de 1984 quant a sol·licitud i concessions de llocs alternatius.
Aquesta última mensualitat se’ls ha abonat als fora de conveni (tant als quals haurien d’estar en conveni com a l’alta adreça) l’import corresponent als objectius, el qual se’ls va congelar estant Convergència en l’alcaldia, i pel que sabem aquest pagament seria entre 3000 euros i gairebé 10000 euros pels DyT de major nivel.
Gairebé al mateix temps apareix la notícia a Catalunya Plural en la qual s’explica que TMB va pagar (amb diners públics) 9000 € en informes per mantenir ocultes les retribucions i càrrecs de l’alta dirección.
Els treballadors i treballadores de metro es mobilitzen per un conveni just i contra la congelació salarial i la resposta de la direcció de Metro és l’alta pujada salarial als seus directius.
La política de claudicació de la direcció de Metro és clara, acords que no es compliran mai per parar les mobilitzacions i desgastar lentament als treballadors i treballadores de metro. Amb la complicitat de la nova classe política, com Mercedes Vidal presidenta de TMB o Gemma Ubasart (Podem Catalunya) on en BTV demostra tota la seva hipocresia política qüestionant els motius perquè la plantilla de Metre vagi a la vaga.
SALUTI BON VIATGE.