Aquí estem, immersos en aigües regirades. D’una banda, l’empresa i l’Ajuntament amb un objectiu clar: llevar-nos drets que tenim en acords o Convenis. D’altra banda, una guerra d’interessos personals i sobretot sindicals per aconseguir més vots en les futures eleccions sindicals. Al mig, la plantilla.
I en aquestes condicions ens toca decidir; secundar o no secundar els aturs, és el gran dubte que té una part de la plantilla de Metre. Per què ara sí i pel MWC 17 no?; Si després de prop de 70 reunions de conveni no s’ha avançat gens, Què anem a aconseguir ara amb aquests aturs?; Si el peix està venut, para què perdre diners?; La meva categoria ni es nomena, Què vaig a aconseguir? Són algunes de les preguntes que se senten.
Nosaltres entenem i compartim moltes d’aquestes inquietuds, però així i tot estem convençudes que toca fer els aturs, per consciència obrera, perquè no cal cedir davant una Direcció i un Ajuntament que tenen com a objectiu eliminar molts dels nostres drets. Volen modificar les nostres condicions de treball i fer de esquirols els deixa la porta oberta perquè ho facin. No és només pel Conveni, és per consciència i pel que vindrà després si vam mostrar feblesa, volen encarrilar-nos cap a un model d’empresa privada.
No són vagues per defensar al Comitè d’empresa, no serem nosaltres els qui ho facin, anem a fer les vagues per deixar clar a l’adreça que no ens anem a rendir, que anem a seguir en peus per defensar els nostres drets. La decepció i queixes cap al Comitè d’empresa poden esperar, ja se’ls donarà resposta més endavant amb el Conveni signat. Que la memòria no ens falli d’aquí a uns mesos, quan demanin el vot de la plantilla.
Una cosa ens ha de quedar clara, l’adreça ha canviat i ens enfrontem a un enemic que mai havíem tingut. Si TMB és públicament opaca, l’objectiu de la nova adreça ho és encara més. Ja no es tracta que ens ofereixin més o menys, és que no compleixen pactes acords i convenis, i no tenen problema a reconèixer-ho davant dels propis mediadors. No ens podem fiar d’algú que no compleix l’acordat perquè no li dóna la gana. O ens plantem ara mateix o ens veurem arrossegats a unes aigües de les quals difícilment podrem sortir.
En CNT tenim molt clar que la millor eina per lluitar són les mobilitzacions i encara que és veritat que és decebedora la situació actual, que és lamentable haver deixat perdre bones oportunitats, no per això anem a deixar de donar el nostre suport als aturs encara que siguin excessivament prudents.
Estem en un riu regirat i a les treballadores ens han vist cara de peix. No deixem que tant empresa com algunes seccions sindicals treguin, d’aquestes aigües, tallada a costa dels treballadors.
ÀNIMS I A LA LLUITA COMPANYES.
cntmetro@tmb.cat / seccio.metro@barcelona.cnt.es
SALUT I BON VIATGE