És evident que la COVID-19 ha marcat l’últim any per a tota la humanitat. Però després de la crisi sanitària s’han posat de manifest amb una gravetat sense precedents els pitjors mals de la nostra societat. Les desigualtats socials i econòmiques han aflorat amb tal virulència que ens han mostrat la pitjor cara de l’actual sistema econòmic en el qual vivim.
Hem pogut comprovar, malgrat la propaganda del Govern, que les mesures socials per a protegir la classe treballadora han estat insuficients. Des dels primers moments del confinament l’any passat, quan l’economia va parar, vam veure com milers de persones perdien els seus treballs precaris, o simplement ni tan sols van poder accedir a l’economia submergida en la qual milers de famílies subsisteixen en aquest país. Els serveis socials dels ajuntaments, els sindicats o moltes altres entitats socials ja no rebien consultes o crides per a sol·licitar ajudes econòmiques; la gent demanava menjar.
Davant aquesta situació es van activar bancs d’aliments, xarxes veïnals de suport, sindicats col·laborant per a proveir necessitats bàsiques. Una vegada més, el suport mutu i la solidaritat van posar solucions molt més efectives per part del poble.
Als centres de treball, per contra, es va evidenciar una vegada més l’avarícia sense fi dels capitalistes. Malgrat les noves lleis del Govern per a aplicar ERTOs que havien de salvar els llocs de treball, hem hagut de combatre els diferents abusos i fraus de moltes empreses: plantilles a les que se’ls exigia treballar des de casa malgrat estar d’ERTO, coaccions i pressions per a abandonar els llocs de treball durant els ERTO, quan no directament acomiadaments sense cap mena de vergonya.
Podem dir que la crisi sanitària ha servit per a accelerar i començar ja una crisi econòmica que s’havia d’activar en pocs anys. Així, grans empreses i multinacionals de tota índole han accelerat els acomiadaments massius destruint ocupació i accelerant la desindustrialització de la nostra economia. Per contra, en una altra mena d’indústries s’incrementa la subcontractació, aplicant pitjors condicions a la mà d’obra, amb el beneplàcit de comitès d’empresa.
Davant aquesta situació, des de CNT reivindiquem una acció sindical que retorni la dignitat a la Classe Treballadora d’aquest país. Reivindiquem el paper d’un sindicalisme que defensi pujades salarials reals, que millorin el poder adquisitiu de la gent, que defensi la igualtat real a les empreses. No volem maquillar convenis, volem que la gent s’organitzi i lluiti per a conquistar més drets, més dignitat. I creiem fermament que el sindicalisme d’acció directa dels qui formem part de CNT representa els millors valors de la humanitat, el suport mutu i la solidaritat.
Visca el Primer de Maig!
SALUT I BON VIATGE