La falta de personal es veu reflectida en el servei que es presta als ciutadans, que han vist com TMB els reduïa l’oferta de trens. Les estacions queden sense cobrir a més de que alguns trens programats no surten a circular o bé són retirats per falta de personal.
Els usuaris no solament paguen aquesta retallada de plantilla amb la reducció i empitjorament del servei sinó que també es troben amb instal·lacions brutes i insegures per falta de personal de neteja i de seguretat, amb avaries constants per falta de manteniment i per obsolescència de determinats equips i instal·lacions que, en ocasions, han arribat a posar en risc la seguretat del passatge i amb trams de línia parcialment construïts que no es posen servei per falta de recursos.
L’opacitat en els comptes de l’empresa no ha aconseguit ocultar la mala gestió i administració dels recursos financers i materials. Així mentre la Direció repeteix el discurs de l’austeritat i la contenció salarial entre la plantilla el personal fora de conveni ha anat augmentant les seves retribucions en més d’un 17% aquests últims quatre anys i l’empresa es nega a publicar les remuneracions detallades d’aquest personal malgrat existir una sentència judicial que li obliga a això. Mentre es retalla plantilla, aquest personal fora de conveni ha augmentat prop d’un 10%. Metre s’ha convertit en la destinació de la porta giratòria del sector públic vinculat a la política municipal i comarcal.
L’incompliment i la progressiva reducció de les aportacions al finançament del transport públic per part de les administracions públiques han portat a TMB a una situació d’asfíxia econòmica. Per maquillar les seves xifres de dèficit Ajuntament, Generalitat i Estat Central han obligat a TMB a assumir un deute que els corresponia a elles. Aquest deute ha anat creixent any rere any superant els 500 milions d’euros i per sanejar els seus comptes la ATM ha demanat un crèdit sindicat a la Caixa per un valor de prop de 480 milions, crèdit del com Metre és avalador. D’aquesta manera Metre ha estat llançat als peus de la Caixa que, en la seva condició de creditora, s’ha fet amb el poder a l’ombra del major operador del transport de Catalunya imposant-li a través d’un pla de viabilitat les seves condicions econòmic-pressupostàries per recuperar els seus diners. La Caixa ja ha marcat a l’adreça les línies vermelles a seguir en la taula de negociació del nou conveni: increment zero de la massa salarial.
Amb aquesta jugada s’ha iniciat la privatització encoberta del transport públic. El següent pas ha estat la concessió de la T-Mobilitat a un grup d’empreses, casualment, liderat per la Caixa. Amb això amb l’excusa de la implantació d’un nou sistema tarifari mitjançant pagament contact less es privatitza tota la venda i validació de bitllets del transport regular de viatgers a Catalunya.