MENTIDES I MALGASTAMENT A TMB

La publicació aquesta setmana de les escandaloses retribucions de 21 alts directius de TMB, sobre uns 120.000 € anuals de mitjana, ha provocat la indignació de la ciutadania. Una informació incompleta perquè falta publicar els salaris d’uns 70 càrrecs directius més; Adjunts a Direcció, Directors de Servei, Gerents i Responsables Operatius són alguns dels càrrecs dels quals es desconeixen les retribucions. Les vergonyoses justificacions que referent a això està donant Mercedes Vidal, regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i Presidenta de TMB no fan més que augmentar aquesta indignació.
Parlen de transparència, però TMB és un exemple d’opacitat, mala gestió i balafiament de capital públic.
Que TMB compta des de fa anys amb un elevat nombre de càrrecs directius amb salaris desproporcionats no ens sorprèn a les treballadores, és un fet que sospitàvem i que hem anat denunciant des de fa temps. Tampoc ens sorprèn la política de la mentida, engany i manipulació que per ocultar-han mantingut i mantenen la Direcció i l’Ajuntament.
Les treballadores estem patint aquesta actitud des de fa mesos, res de nou. Durant l’actual negociació del conveni col·lectiu que va provocar les passades mobilitzacions, Ada Colau, Mercedes Vidal i Marc Grau van mentir i van manipular a la ciutadania per desacreditar la nostra lluita. Van ocultar les nostres vertaderes reivindicacions difonent que exigíem unes millores salarials inacceptables, quan en realitat en només un dels punts de la plataforma de conveni fèiem referència al salari i es demanava la seva descongelació. Un salari que portava congelat quatre anys mentre la Direcció, amb seus 120.000 € de salari anual es el pujava un 14%.
Les mobilitzacions van acabar amb la signatura d’un acord de sortida de vaga en el qual s’estableix que no es realitzaran canvis organitzatius sense acordar-los amb la representació dels treballadors. Però no passa ni un mes quan TMB ho incompleix l’externalitzar part del tornejat de rodes dels trens i llogar maquinària de manteniment de vies, encara que l’empresa ja disposa d’aquest tipus de maquinària i treballadores que s’encarreguen d’aquesta. Si aquests canvis organitzatius no s’han negociat amb el Comitè d’Empresa s’incompleix l’acord i l’espai de negociació es trenca. ¿Això és tenir voluntat de negociació? Un engany més de la Direcció de TMB amb Mercedes Vidal al capdavant.

Però aquí no acaba tot, casualment en aquesta mateixa setmana en què esclata l’escàndol dels sous dels directius s’inicia una persecució a les treballadores de Metro. Les companyes que condueixen els trens són pressionades per les seves gerències perquè incompleixin el Reglament de Circulació en pretendre que se saltin la regulació que marca el sistema. Se’ls crida als despatxos perquè donin explicacions per complir amb la RDT. Aquests Responsables excessivament remunerats haurien de conèixer el que diu el Reglament de Circulació:

“Art. C13. Obediència a les indicacions dels cartells de regulació (RDT)

A més de l’estricta obediència als sistemes de seguretat per a la circulació del tren, el conductor / a ha d’obeir les indicacions del senyal de RDT (cartell de regulació de trànsit), a fi de complir els objectius de regularitat i puntualitat. “

L’incompliment del Reglament de Circulació pot ser motiu de sanció.

Opacitat i mentides a la ciutadania. Enganys, amenaces i sancions injustificades a les treballadores. La política de TMB és molt roí, tot i que que es pot esperar d’una empresa que té a una farisea com a presidenta.
I en aquest moment, quan la credibilitat de la Direcció de TMB deixa molt a desitjar, quan se’ns amenaça i sanciona, és quan les treballadores del metro continuem negociant les nostres condicions de treball, el nostre conveni col·lectiu. I estarem alerta. No permetrem que se’ns assetgi ni que empitjorin les nostres condicions de treball.

L’espai de negociació l’ha trencat l’empresa, si cal tornaran les mobilitzacions.

NO ENS RENDIREM