Hem d’ignorar la propaganda del sistema, fer memòria i recordar la raó d’ésser d’aquest dia de lluita: commemorar el sacrifici dels anarquistes de Chicago, que fa 128 anys moriren a mans de l’Estat per lluitar per la jornada de 8 hores. Un fet que no és una mera curiositat històrica, sinó una mostra més de la brutal repressió a la que tot Estat sotmet a la classe treballadora tan bon punt intenta defensar-se. Encara ara, més d’un segle després, ens trobem casos com el de les encausades del Parlament, per posar un exemple de la infinitat que es podrien llistar.
Ens sobren raons per sortir un cop més al carrer enguany: la reforma de la llei de l’avortament, la llei de seguretat ciutadana, la reforma del codi penal, les salvatges retallades en sanitat i educació i la creixent precarietat laboral que vivim dia rere dia son només les darreres voltes de rosca a les que ens sotmeten els nostres odiosos governants. No oblidem les nostres reivindicacions de sempre: la destrucció del sistema de classes, l’abolició del treball assalariat i l’eliminació de l’autoritat en totes les seves formes per aconseguir l’alliberament de l’humanitat, per a crear una societat en la que ningú sigui menys per raó de naixement, ofici, gènere o orientació sexual; en la que la riquesa sigui per a totes i no per a uns pocs.
L’única manera d’aconseguir el que ens proposem és admetre l’existència de la lluita de classes i participar-hi activament utilitzant totes les eines al nostre abast. Aprenguem de les companyes escombriaires de Madrid i de les treballadores de Panrico, que han anat a la vaga indefinida per prendre el que és seu. No reculem quan s’intenti criminalitzar-nos i atacar-nos, doncs la repressió és la millor prova que ho estem fent bé i que els nostres explotadors ens tenen por.
Des de la CNT-AIT creiem que fan bé en tenir-nos por. Farem tot el possible per donar-li a aquest primer de maig el sentit combatiu que té des del seu origen.
1886-2014. Lluitaren llavors, lluitarem avui
SALUT I BON VIATGE.