Arxiu de la categoria: pensiones

EL SÍNDIC DE GREUGES SUGGEREIX AL IMET ADAPTAR LA JUBILACIÓ ACTIVA PER AL TAXITA AUTÒNOM AL REGLAMET TAXI DAVANT LES RECLAMACIONS PRESENTADES PER LA CNT

En una carta enviada a l’institut metropolità del taxi,el Síndic de Greuges, suggereix al IMET, que estudiés la possibilitat d´adaptar el regim jurídic que regula el reglament del taxi, a la nova modalitat de jubilació i envelliment actiu, permetent així de continuar als professionals amb la llicència de taxi, fins que es percebi íntegrament la pensió de jubilació, en quin cas, si que seria adequat i correcte establir-ho com a causa de transmissió obligatòria de la llicència.

Davant les reclamacions presentades al IMET, per la jubilació ativa per al taxista autònom, i la negació de l’IMET a adequar l’article 22 del Reglament del Taxi a la situaciò legal Vigent, de la SEGURETAT SOCIAL, que përmet la Jubilació activa. Ens dirigim al Síndic de Greuges, per presentar un queixa contra l’Institut Metropolità del Taxi.

Ara el Síndic de Greuges ens dóna la raó, i suggereix al IMET  modificar el règim jurídic que regula el reglament del taxi, per adaptar-lo a la nova modalitat de jubilació i envelliment actiu, permetent així la jubilacion activa per al taxista autònom.

https://taxi.cnt.cat/seccio/article/category/jubilacion

SALUT I BON VIATGE

Share

EL SINDIC DE GREUGES RECONEIX EL DRET A LA JUBILACIÓ ACTIVA PER Al TAXISTA AUTÒNOM RECLAMAT PER LA CNT


A les reclamacions presentades per la CNT, reclamant la jubilació activa per al taxista autònom al IMET, el Sindic de Greuges respon a la reclamació de la CNT, reconeixent la jubilació activa per al taxista autònom, instant al IMET a canviar el regiment jurídic del reglament del taxi, per adaptar-ho a la nova modalitat de pension de jubilació de la seguretat social.

El IMET nega el dret a la jubilació activa per al taxista autònom, obligant-ho a transferir la llicència a l’hora de la jubilació, i no contemplant la nova modalitat de jubilació activa de la seguretat social. El sindic sol·licita al IMET, la possibilitat d’adaptar el reglament del taxi, a la nova modalitat de pensió de jubilació i envelliment actiu previst en l’articulo 214 del reial decret llei 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text de la llei general de la seguretat social.

Segons el IMET “el sector del taxi està contingentat” i la requerida adaptació tindria conseqüències restrictives, atenent que “mes del 80% de la renovació del sector va motivada per la jubilació dels titulars de llicència” i, és per aquest motiu que no es creu convenient aquesta adaptació.

El Sindic de Greuges, una vegada estudiada la normativa vigent, entenen que no es desprèn
cap irregularitat, indicant que actualment es pot gaudir de la pensió de jubilació compatibilitzant-la amb el treball, ja sigui per compte propi o aliena a temps parcial o complet, tenint la consideració de pensionista amb caràcter general, però amb la corresponent reducció de la quantitat de la pensió (50%) i que una vegada finalitzada la relació laboral per compte aliena, o produït el cesament en l’activitat per compte propi, es restablirà la percepció integra de la pensió de jubilació, entenent que tindrà més sentit que es permeti seguir sent titular de la llicència de taxi fins que es restableixi la percepció integra de la pensió de jubilació.

Altrament, la conclusió del IMET, que l’adaptació del reglament que regula les llicències del taxi a la normativa de la seguretat social, tindria conseqüències restrictives (atenent que més del 80% de la renovació en el sector va motivada per la jubilació dels titulars de llicència), entenem que és una consideració que es pot objectar, tenint un caràcter més lucratiu i econòmic que no pas  social i protector de les persones taxistes, ja que podria malmetre els drets de les persones que treballin per compte pròpi que, podrien seguir treballant en el sector del taxi, indistintament de la seva edat, però per compte aliena o, sol·licitant una nova llicència, en cas de treballar per compte propi.

Certament mentre no es jubilin, podrien seguir treballant amb la llicència que disposa el titular, fins que les capacitats laborals ho permetin, ja que ningú esta obligat a jubilar-se al món laboral. En cas contrari, si el taxista es jubila en la modalitat que sigui, ha de traspassar la llicència, a pesar que es podria seguir treballant en el sector del taxi, però solament per compte aliena, per la qual cosa s’en atendre que la renovació del sector no es produiria en les persones sinó en les llicències, entenem que s’entreveu un afany de lucre del IMET, mes que no pas el benefici a les persones professionals del taxi.

El sindic de Greuges ha sugerrit a l´IMET, que s´estudii la posibilitat d´adaptar el regim jurídic que regula el reglament del taxi a la nova modalitat de jubilació i envelliment actiu, permetent aixi de continuar amb la llicència de taxi fins que es percebi íntegrament la pensió de jubilació, en quin cas si que seria adequat i correcte establir-ho com a causa de transmissió obligatòria de la llicència.

SALUT I BON VIATGE

Share

RECLAMACIÓ ADMINISTRATIVA AL IMET PER LA JUBILACIÓ ACTIVA PER AL TAXISTA AUTÒNOM

Davant la negativa de l’institut metropolitado del taxi ,a la nostra sol·licitud per a la jubilació activa per al taxista autònom, hem presentat al IMET una reclamació administrativa perquè ens expliqui perquè el taxista autònom no té dret a la jubilació activa.

EXPEDIENT:registre entrada, Data 02-maig-2018. IMT,2018/4833 ,document nº 1.

Registre sortida ,data 08-maig-2018.IMT 2018/3607,document nº2.

J  M  A, provist de D N I xxxxx  afiliat al sindicat CNT Barcelona i amb domicili al 08011 Barcelona, xxxxxx , davant d’ aquest organisme compareix i com millor en dret procedeixi,

DIU :

Que mitjançant el present escrit,presenta en temps i forma,aquesta part,

EXPOSA :

Que amb data 02-maig-2018 i registre d’entrada, IMT, 2018/4833 ,document nº 1. Va presentar escrit de sol.licitud de permís per a continuar com a titular de la llicència xxxx exercint l’activitat de taxista,en la situació laboral de JUBILACIÓ ACTIVA.

Que amb data 08-maig-2018 i registre de sortida IMT, 2018/3607,document nº 2. Se li comunica la resolució on es diu, que en la situació laboral de JUBILACIÓ ACTIVA,podrá continuar exercint la professió de taxista pero simultàniament haura de perdre per incompatibilitat la titularitat de la llicència,mitjançant la seva transmissió.Tal com estableix per a aquests casos el règim jurídic de l’ IMT i que ho fa palès en el Reglament del Taxi emès l’any 2004,article 22.

Partint del pensament de que qualsevol norma o condicionament a d’obeir a raons de pes que ho justifiquin i més en el cas d’haver-hi persones implicades/afectades, a les quals cal donar resposta a unes causes originàries.

L’any 2004 l’IMT va emetre el Reglament del Taxi,en el qual l’article 22 obligava al titular que es jubilava,a la transmissió forçosa de la llicència.

Entenem que en aquell context era una mesura lògica de fiscalització per tal d’ evitar que el titular de llicència,un cop jubilat,pogués cometre frau per continuar il.legalment l’activitat, quan de fet ja estaria cobrant la totalitat de la paga per jubilació absoluta.

Donat que des de l’any 2017, la situació es diferent, ja que la SEGURETAT SOCIAL permet l’opció de la JUBILACIÓ ACTIVA,entenem que en aquesta modalitat no s’escau la funció ficalitzadora anterior,obligant al titular a la transmissió forçosa de la llicència,ja que que segons la llei de la SEGURETAT SOCIAL, li es permes continuar exercint l’activitat laboral,sota el requisit de renúncia al 50% de la paga de la jubilació.

Per tot això ,entenem que l’article 22 del Reglament del Taxi no s’adequa a la situació legal vigent,des del moment en que la SEGURETAT SOCIAL permet la JUBILACIÓ ACTIVA .

Per tot l’anterior,

SOL.LICITEM :

1.-Que el treballador titular de llicència no sigui obligat a la transmissió de la mateixa,quan s’aculli a la jubilació activa.

2.-Subsidiariament i en cas de no ser acceptada la nostra sol.licitud,esperem se’ns comuniqui una resposta argumentada, sobre quines son les raons per les quals el seu règim jurídic els porti a dictar una determinada resolució sobre el cas plantejat.

A Barcelona a tretze de juny de dos mil divuit

SALUT I BON VIATGE

Share

SOLICITUD AL IMET DEL PERMISO DE JUBILACIÓN ACTIVA

Solicitud presentada al instituto metropolitano del taxi, para ejercer el permiso de actividad de jubilación activa.

A L’INSTITUT METROPOLITÀ DEL TAXI

Don xxxx, provisto de D. N. I. xxxx, y con domicilio sito en 08011-Barcelona, xxxxxxxx, ante este organismo comparece, y como mejor en derecho proceda, DICE:

Que mediante el presente escrito, presentado en tiempo y forma, esta parte SOLICITA que se le permita ejercer la actividad de taxista con la licencia de taxi xxxx, una vez opte por la jubilación activa de conformidad con lo dispuesto en el artículo 214.1 y 214.2 de la Ley General de la Seguridad Social.

En este sentido, entendemos procede que se le permita al trabajador ejercer la actividad utilizando la licencia, porque aunque el artículo 22 del Reglament Metropolità del Taxi de fecha 22 de julio de 2004 establece en su apartado 3ª), que la transmisión de la licencia será obligatoria en el supuesto de jubilación; este precepto entendemos contraviene de manera flagrante lo que prevé el artículo 214.1 y 214.2 que permite la jubilación activa del trabajador, con derecho a percibir el 50 % de la prestación de jubilación, y seguir ejerciendo la actividad.

En relación a este punto, debemos poner de manifiesto que la Ley General de la Seguridad Social es una disposición con rango de Ley, y que el Reglament Metropolità del Taxi tiene un rango Reglamentario, por lo que atendiendo al principio de jerarquía normativa, cualquier disposición de rango inferior que contravenga la Ley, como es el caso, deberá ser considerada nula de pleno derecho.

Además, debemos tomar en consideración que la Ley General de la Seguridad Social, es de fecha 30 de octubre de 2015, y que en concreto el apartado 2º del artículo 214 de la Ley General de la Seguridad Social es producto de una reforma de fecha 24 de octubre de 2017, por lo que el Reglament del Taxi de 22 de juliol de 2004 entendemos no está adecuado a la legislación actual vigente, además de que debemos entender que la norma legal más nueva, deroga todos los preceptos anteriores que resulten contrarios a ésta última.

En su virtud;

A L’INSTITUT METROPOLITÀ DEL TAXI SOLICITA: Que mediante el presente escrito, presentado en tiempo y forma, lo admita, y en mérito al mismo se le otorgue al trabajador su derecho a ejercer la actividad de taxista con la licencia de taxi xxxx, una vez opte por la jubilación activa, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 214.1 y 214.2 de la Ley General de la Seguridad Social.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

QUEIXA PRESENTADA AL SINDIC DE GREUGES CONTRA L´IMET PER LA JUBILACIÓ ACTIVA PER EL TAXISTA

Segons l’IMET (Institut Metropolità del Taxi) la jubilació activa no és aplicable als taxistes que vulguin jubilar-se i seguir treballant, perquè el reglament metropolità del taxi, diu que els taxistes titulars de llicència que es jubilin disposen d’un termini de 3 mesos per transmetre la llicència, concloent així la seva activitat com a taxista. En canvi l’article 214 del Regimen General de la Seguretat Social, diu:

“el disfrute de la pensión de jubilación, en su modalidad contributiva, será compatible con la realización de cualquier trabajo por cuenta ajena o por cuenta propia del pensionista”

Ens trobem amb una llei del règim general de la seguretat social, contradictòria amb el reglament metropolità del taxi de l’àrea metropolitana de Barcelona. Davant d’aquesta contradicció preval l’article 214 del règim general de la seguretat social, per ser una llei de rang superior i tenir principi de temporalitat.

Hem presentat una queixa al Síndic de Greuges, contra l’IMET per negar-se a permetre la jubilació activa als taxistes titulars de llicència, que decideixin jubilar-se i seguir treballant de taxista. La jubilació per al taxista no ha de ser la fi de la seva activitat com a taxista.

SALUT I BON VIATGE

Share

LA RIDÍCULA SUBIDA DE LAS PENSIONES

¿Por qué se ha subido sólo el 0,25 %?

La subida del 0,25 % de la pensión es fruto de la reforma que el gobierno hizo en el modo de calcular las subidas anuales de las mismas. Anteriormente, este aumento dependía del alza de precios prevista para el año siguiente. Luego, una vez conocida la inflación real que se había producido, se ajustaba una paga en el mes de noviembre, para que no hubiera pérdida de poder adquisitivo en las pensiones.

Con la última reforma, se estableció una complicada fórmula, que fija un máximo y un mínimo anuales. Como mínimo, las pensiones se revalorizan nominalmente un 0,25 %, independientemente de la inflación, y cómo máximo, un 0,5 % por encima de lo que haya subido el IPC.

¿De qué factores depende la subida?

  • De los ingresos que tenga el sistema de la Seguridad Social: fundamentalmente, las cotizaciones de trabajadores, trabajadoras y empresas. A más ingresos, mayor subida de las pensiones. Con menos ingresos, la subida de las pensiones es menor.
  • Del número de pensiones que se paguen: a mayor número de pensionistas, menor subida de las pensiones.
  • De la cuantía de las nuevas pensiones: si las pensiones nuevas, que se empiezan a pagar a las personas que se jubilan, son más altas que las que se dejan de pagar por fallecimientos, la revalorización será menor.
  • Del déficit de la Seguridad Social: si la Seguridad Social tiene más gastos que ingresos, la subida anual sea menor.
  • Del factor de sostenibilidad: esto quiere decir que, si la esperanza de vida de la población aumenta, la pensión inicial con la que se comienzan a hacer los cálculos se verá reducida.

Las claves del asunto

  • Todo parte de suponer que las pensiones tienen que depender del equilibrio de una supuesta caja, que tendría la Seguridad Social, separada de la caja común de las cuentas del Estado. En otras partidas de gastos estatales no se aplica el mismo criterio. No se calculan los ingresos con los que cuentan, los gastos que originan ni se toman decisiones en función del saldo de esa cuenta.
  • Si la caja de la Seguridad Social tiene déficit, no es obligatorio actuar sobre los gastos, que es donde han incidido las sucesivas reformas que hemos sufrido, desde la década de los 80 del siglo pasado. Se podría actuar también sobre los ingresos de esa caja. Si el Estado dispone de recursos para grandes operaciones de rescate, como la de la banca o las autopistas, para eliminar los impuestos de patrimonio o sucesiones, para pagar subvenciones agrícolas a terratenientes, para abonar los intereses de la deuda pública, que ha aumentado en los años de la crisis financiera, o para permitir las tributación nula en paraísos fiscales, tolerados por los Estados, ¿por qué no habría de tener recursos para sanear definitiva y permanentemente las cuentas de la Seguridad Social?
  • Las pensiones se dotan, o no, de recursos dependiendo de la voluntad política de quienes toman las decisiones. El criterio de mantener un sistema público de pensiones saneado no depende de cálculos técnicos y aritméticos sino de la voluntad política, del orden de prioridad que se le quiera dar a ese derecho.
  • Exactamente lo mismo ocurre con el resto de derechos sociales: la sanidad pública universal, la educación pública de calidad o la asistencia en las situaciones de dependencia, por poner solo tres ejemplos. Si esos derechos se anteponen a otros gastos, habrá recursos. Si, por el contrario, se dejan para el final en el orden de prioridad de los gastos del Estado, habrá recortes y disminución de esos servicios públicos.
  • Y a cada recorte de un servicio universal le corresponde el florecimiento de un negocio privado. Frente al recorte de la pensión, está el refuerzo de los Fondos de Pensiones de las entidades financieras. Frente al recorte en la sanidad, está el alza en el negocio de la medicina privada. Frente al recorte en la ley de dependencia, está la privatización de los servicios de atención a las personas dependientes, con la correspondiente pérdida de calidad del servicio y la exclusión del mismo de miles y miles de personas.
  • Teniendo en cuenta las altas tasas de paro existentes y la precariedad en el empleo, los salarios y las cotizaciones sociales disminuyen necesariamente. A eso se le añade la tardía incorporación al mundo laboral de millones de personas. La conclusión es sencilla: el actual sistema de la Seguridad Social va a excluir en el futuro a muchísimas personas del cobro de una pensión digna.
  • Por tanto, lo que se persigue es pagar menos, crear miedo a la clase social que puede permitirse alguna tasa de ahorro, para que se haga un plan de pensiones, e ir convirtiendo paulatinamente el sistema público, colectivo, y solidario de la Seguridad Social en un sistema residual, mientras se instaura progresivamente otro privado, individual e insolidario.
  • De este modo, una importante parte del ahorro colectivo, que podría estar administrado a través de la Seguridad Social con criterios cada vez más redistributivos y solidarios, va a quedar en manos de las entidades financieras, a través de la administración de los planes privados de pensiones.
  • Todo depende de quién influye en la elaboración de las leyes y en la creación de opinión. Si lo siguen haciendo las entidades financieras, las pensiones se empobrecerán cada vez más. Si influyen las empresas de medicina privada, la sanidad pública seguirá deteriorándose. Y así con todos los derechos sociales.

O la sociedad, desde abajo, le pone las cartas boca arriba a todos los poderosos, que viven en otro mundo, o estos seguirán haciendo de su capa un sayo.

Secretariado Permanente del Comité Confederal

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

RECONOCEN UNA PENSIÓN VITALICIA PARA UN TAXISTA QUE SUFRE LEUCEMIA

LV_20140105_LV_FOTOS_D_54398828776-992x558@LaVanguardia-Web

El juzgado concede al demandante la incapacidad permanente absoluta para cualquier tipo de trabajo

El Juzgado Social número 3 de Barcelona ha estimado una demanda interpuesta por J.N.R., de 63 años, contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social y condena a este organismo a que le abone una pensión vitalicia de 1.142 euros por 14 pagas al año. La sentencia indica que el demandante, que trabajaba como taxista, sufrió una Leucemia Mieloide Aguda (LMA) que le impedía trabajar, por lo que el juzgado le concede la incapacidad permanente absoluta para cualquier empleo.

Esta pensión deberá abonarse con efectos retroactivos desde 2014 ya que es cuando el Instituto Nacional de la Seguridad Social rechazó la petición del demandante “por estar en remisión y en tratamiento”, según un dictamen previo. El taxista, representado por centro médico-jurídico Tribunal Médico, recurrió la decisión ante el juzgado ya que la enfermedad le impedía realizar su trabajo.

Durante el proceso, los representantes legales del taxista indicaron que sufría la leucemia mieloide aguda agravada con posteriores infecciones respiratorias, bajada drástica de peso, hernias vertebrales y una hipotrofia muscular que incluso le impide mantenerse en pie, por lo que el hecho de conducir quedaba completamente descartado. Dichas patologías causaron al demandante, además,un cuadro psiquiátrico de trastorno adaptativo.

Alejandro García, responsable del centro Tribunal Médico, afirma que “cuando hablamos de cáncer, como en esta ocasión, se debe instruir un proceso de invalidez permanente en cualquiera de sus grados para luchar por los derechos que nos corresponden. Y si después de agotar las medidas terapéuticas se continúa con la patología, o ésta se ha superado pero quedan secuelas graves, se ha de gestionar un proceso de incapacidad definitivo si la situación disminuye o incluso anula la capacidad laboral de la persona”.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

EL FALSO ESTEREOTIPO DE LA CLASE OBRERA

DESGRACIADAMENTE está bastante extendida la idea de “clase obrera” como un grupo social desfasado compuesto en exclusiva por el proletariado fabril, para más detalle varón, de mediana edad, y en las imágenes más paródicas presumiblemente con barba, tejanos, tripa cervecera y una llave inglesa en la mano derecha. No sé de dónde viene esta imagen, supongo que de una mezcla de propaganda burguesa, cierto machismo de la izquierda ignorante y delirios posmodernos.

En cualquier caso, aunque ese grupo era y es parte importante de la clase -el proletariado fabril lo seguirá siendo, ya que continúa creciendo espectacularmente a nivel mundial-, su identificación con toda la clase trabajadora es una falsedad sin base alguna. Sólo hace falta repasar casi cualquier acontecimiento histórico para comprobar la enorme heterogeneidad tanto de la clase como de sus vanguardias en la lucha. Por ejemplo, nadie parece acordarse de que ninguno de los procesados por los acontecimientos del 1 de mayo de 1886 -fecha fundamental para el movimiento obrero- formaba parte del proletariado fabril. No sólo eso, sino que ninguno era asalariado, siendo todos ellos trabajadores por cuenta propia o cooperativistas. Por otro lado, en un acontecimiento fundamental en la consolidación del movimiento obrero europeo como actor político, la insurrección parisina de 1848, Friedrich Engels relataba así la participación de las jóvenes ‘grisettes’ (jóvenes bohemias que practicaban ocasionalmente la prostitución):

“La mayoría de los defensores de la barricada se retiraron. Sólo siete hombres y dos mujeres, dos ‘grisettes’ bellas y jóvenes, permanecieron en su puesto. Uno de los siete se sube a la barricada portando una bandera. Los otros abren fuego. La guardia nacional responde y el portador de la bandera cae. Entonces una grisette, una chica alta, bonita y bien vestida con los brazos desnudos, agarra la bandera, escala la barricada y avanza sobre la guardia nacional. El fuego continúa y los miembros burgueses de la guardia nacional abaten a la chica justo cuando se ha acercado a sus bayonetas. La otra grisette inmediatamente salta hacia delante, agarra la bandera, levanta la cabeza de su compañera y, cuando la encuentra muerta, arroja furiosamente piedras contra la guardia nacional. Ella, también, cae bajo las balas de la burguesía”.

La clase obrera de nuestros días del siglo XXI, esa sufrida clase trabajadora que la machancan con recortes laborales, con subidas del transporte público , con recortes en la sanidad, educación en las pensiones, son los estudiantes, son informáticos, son los taxistas, son trabajadores autónomos, son la gente del “15 M”… esa clase obrera mileurista azotada por las reformas laborales de el estado, silenciada por la Ley mordaza, golpeada y detenida por las fuerzas y cuerpos de seguridad de el estado son los parados, son las asociaciones de vecinos, son los panaderos, los profesores, son la gente de la “PAH”, son los camioneros, los repartidores de pizzas, las enfermeras, los jubilados, los porteros, los autobuseros, los actores, los reponedores del Mercadona, son los conductores de ambulancias…. esa clase obrera eres tu.

SALUT Y BUEN VIAJE.
 

Share

26S, JORNADA DE LLUITA EN DEFENSA DE LES PENSIONS

La CNT rebutja qualsevol reforma o retallada de l’actual sistema de pensions per part del Govern i la Patronal. Alhora, ens oposem a que CCOO i UGT s’atorguin la representació de tots els treballadors per seure en un despatx a negociar com seguir destruint el futur i la quantia de les nostres jubilacions.

Tampoc reconeixem com a vàlid el Pacte de Toledo (format per partits, empresaris i sindicats oficials) perquè decideixi sobre les nostres jubilacions, ja que aquest organisme ha demostrat en diferents ocasions que tan sols és un instrument per desmuntar i robar els pocs drets que ens queden a la classe treballadora.

La CNT sortirà als carrers el dijous 26 de setembre, denunciant i oposant-se a la reforma i retallada de les pensions. Us convidem a totes i tots a sumar, ia lluitar col · lectivament contra aquesta nova agressió del sistema contra els nostres drets i condicions de vida.

26S, jornada de lluita en defensa de les pensions Acudeix!
Que s’alci la protesta i s’estengui la revolta!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CNT-AIT

diptico pensiones 1 (Castellano)
diptico pensiones 2 (Castellano)
diptico pensiones 1 (Catalá)
diptico pensiones 2 (Catalá)
diptico pensiones 1 (Euskera)
diptico pensiones 2 (Euskera)
diptico pensiones 1 (Galego)
diptico pensiones 2 (Galego)

SALUT I BON VIATGE 


Share

LA CNT DAVANT LA NOVA REFORMA DE LES PENSIONS

En el context actual el pensament en bloc ens porta a la crítica simplista de les retallades en les pensions “públiques “, des del punt de vista de la defensa de les mateixes , davant de les privades . El debat no està sent ben enfocat , ja que no es tracta d’una dicotomia entre pensions públiques o privades , sinó entre que el control sobre la nostre futur de jubilacio el tingui l’Estat o les empreses privades . Aquest marc de protestes reduccionista ho estan posant els grups polítics d’esquerres , defensors del paper estatal com manera de conservar els seus privilegis . Cal la memòria històrica per comprendre aquesta tercera via que cap d’ells vol ni tan sols esmentar , on els mateixos treballadors organitzats gestionem la salut i les necessitats col · lectives socials .Molta gent s’està tirant les mans al cap pel que suposa la nova Reforma de les Pensions. Som molts els que veiem allunyar l’hora de la jubilació , i som molts també els que ni tan sols la veiem com una possibilitat remota . També sabem que les quanties que rebem van a reduir-se i que es va a beneficiar el negoci privat de les pensions . En realitat és una cosa que es podia intuir , ja que no és la primera , ni segurament serà l’última Reforma de les Pensions.Les modificacions de 1985 , 1997 , 2002 , 2006 i 2011 han portat una línia clara : retardar l’edat de jubilació , fomentar que la gent segueixi treballant després de la mateixa i donar suport al negoci rodó de la pensions privades, a través de desgravacions fiscals . Encara que en aquests anys s’han creat pensions de misèria , molt similars a la caritat cristiana , però a través de la contribució obligatòria via impostos, en general la situació ha anat a pitjor . La clau del per què aquests retalls en les condicions socials és la nul · la força de la classe treballadora , totalment desmobilitzada , per enfrontar-los. 

CLAUS HISTÒRIQUES PER COMPRENDRE LA SITUACIÓ ACTUAL :
El Sistema Públic de Pensions no és un invent de fa dos dies . Si a Europa s’implanta el sistema de Seguretat Social bismarckià a mitjan segle XIX , a Espanya no és fins l’any 1908 quan es crea l’Institut Nacional de Previsió , que pretenia dissenyar un model de pensió de vellesa , en un règim d’afiliació lliure , subvencionat per l’Estat i dependent del mateix . Des d’aquest moment , el model va anar evolucionant i ampliant serveis , a costa d’ampliar les aportacions patronals i dels obrers , en un principi lliurement , però més tard de manera obligatòria . La classe treballadora en general desconfiar d’aquesta mesura .Ara bé , no podem deixar de banda el context en el qual es donaven aquestes suposades millores a la classe treballadora , que era precisament un moment d’alta conflictivitat social , i sobretot de gran organització obrera , que , encara que insuficients , mantenia sistemes de solidaritat per mantenir els treballadors en casos de jubilacio , accidents o altres esdeveniments inesperats . Els gremis , les cases de socors , les mútues obreres , les borses de treball i finalment els sindicats , donaven solució a gran part al que coneixem com Seguretat Social , i d’aquí el seu nom , ” social ” que no ” estatal” . En realitat , l’Estat i la Patronal treure el control de la solidaritat als obrers que perdien així la capacitat de decisió sobre la seva pensió , a canvi de finançar ells mateixos la seva pròpia paga de jubilacio : Patró i Estat obtenien els diners de les quotes que ingressaven a costa de l’ esforç dels treballadors . De fet sistemes de pensions estatals van començar sense cotització directa del treballador ja que al cap ia la fi el que aporti tant l’Estat com la patronal és riquesa alienada als treballadors .

I ARA QUÈ ? 

És evident que l’Estat té eines suficients perquè la caixa comuna de les pensions no es trenqui . És evident també que l’única manera de que l’Estat no desmantelli les pensions és que hi hagi una resposta social prou potent com per mantenir el sistema de pensions . Però des de CNT entenem que és més important anar a l’arrel del problema per poder arribar a una solució .En primer lloc , cal ser conscients , com hem comentat , que el Sistema de Pensions se sustenta a través de l’esforç diari de la classe obrera . La dotació econòmica de la caixa comuna part : de les cotitzacions empresarials , cada vegada més baixes i que surten directament de l’explotació dels treballadors , dels impostos , cada vegada més injustos , que ens roba cada dia l’Estat , més les cotitzacions forçoses dels treballadors a la Seguretat Social .En segon lloc , vist que el problema és l’explotació de la classe obrera pels qui ostenten el poder , cal comprendre que l’única lluita que ens portarà a canviar les coses , serà la que estigui lliure d’ingerències dels polítics , que només busquen enfilar-se al Poder . Per tant , no hem de fer seguidisme de les consignes de Partits i Sindicats Oficials , no ens hem de deixar portar com ovelles a l’escorxador electoral , sinó que hem de generar plantejaments propis , que surtin del marc de propostes establert , que només ens porta a l’atzucac de canviar-ho tot perquè res canviï .En aquesta línia , des de la CNT sempre ens hem oposat a la intervenció de l’Estat en la solució dels problemes de la classe treballadora , perquè precisament és un dels causants dels nostres mals . Ens oposem també per coherència a la intervenció de l’Estat en les cures de la nostra jubilacio . No obstant això mentre no reorganitzem un moviment obrer capaç de prendre el control i proporcionar una cobertura social a totes les persones , ens tocarà defensar el que tenim contra les retallades en les condicions laborals i de vida , en aquest cas les pensions .

 NO HI HA FUTUR SENSE PRESENT
 No podem oblidar-nos de reconstruir eines que ens permetin tenir una jubilacio segura, que depenguin només de nosaltres / as mateixos / es, és a dir , dels / les treballadors / es lliurement associats . El pacte de suport mutu i solidaritat que ens uneix a les persones que formem la CNT , ha de ser la base per a un futur de pensions de control obrer . Un sistema basat en la solidaritat , el suport mutu i la lliure federació de comunitats lliures . Mentre part de la lluita està en prendre el control social dels sistemes públics de protecció social , apostant per la seva autogestió i democratització per part dels mateixos treballadors , usuaris i la col · lectivitat en general .És la lluita la que ens dóna el que la llei ens treu, i en última instància és destruir per complet el sistema establert per canviar-lo per un altre que ens valgui , el que ens permetria passar la tercera edat amb tranquil · litat i bona salut. . 

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CNT- AIT

SALUT I BON VIATGE.

Share