NOVA RECLAMACIÓ AL IMET SOBRE LA LIBERALITZACIÓ DEL TAXI ELS CAPS DE SETMANA I LA FALTA DE CONTROL SOBRE LES EMPRESES DE TAXIS


Att: Gerent
Sra. Ma Teresa Carrillo Palacin
Benvolguda senyora,
En relació al seu escrit de 26 de juny de 2018,amb registre de sortida 27 de juny de 2018 num.2018/5279 i en referència als paragrafs on vostes diuen:

-Les relacions laborals pertanyen als empresaris, treballadors, Generalitat i Sindicats.

-L’incompliment del Conveni col·lectiu forma part de les relacions laborals,del dret de vaga,de les denúncies a la inspecció de treball i de reclamacions davant els jutges del social.

-Que aquesta institució no te competències per a sancionar l’incompliment del conveni col·lectiu dels empresaris i treballadors.

Els manifestem la nostra extranyesa per la seva absoluta inhibició sobre aquests temes, tant punyents i amb risc de repercusions greus per el sector i el servei al client.
A pesar de no tenir competències sobre aquests afers, voldriem saber per quina rao sembla que s’autoexclouen de la possibilitat de col·laborar- hi.

En el darrer paragraf afirmen :el que fem des d’ aquesta administració es intentar garantir el servei del taxi a l’usuari. Voldriem tenir una resposta de com pretenen donar aquestes garanties.

També voldriem saber, que els impedeix oferir als ens que intervenen en el sector col·laboracions, sol·licitar intervencions,sol·licitar explicacions o si s’escau presentar denuncia. Perquè l’Institut Metropolità del Taxi, no sol·licita la intervenció del departament de treball de la Generalitat (com fan altres institucions i administracions) per controlar les empreses i flotes de taxis, i protegir al taxista assalariat?

Totes aquestes consideracions pensem que tenen la seva importancia relativa pero important per al bon servei a l’usuari ,que és qui en definitiva dona sentit a la existencia del taxi i vida a tot l’ entorn del sector, inclosa l’administració pública.

El terme alliberament en dies puntuals,entenem que pot entendre’s com ofensiu ja que per a que a una persona se li possibiliti fer un sobresforç sense cap compensació extra no es pot entendre com un alliberament vers la seva persona.

Respecte a la possibilitat d’optar a treballar en diez puntuals que coincideixen amb el temps de descans, els agreirem ens argumentin quin es l’objectiu pretès i aspectes que tenen en consideració.
Volem posar en el seu coneixement que la nostra percepcio es que aquesta mesura tal com esta establerta, practicament solament es seguida per l’assalariat obligat pel patró, el qual deixa entreveure el risc d’ acomiadament si es nega a treballar hores extres sense ser retribuides com correspondria en compensació al sobresforç.

Per tant la eficacia de la mesura es dubtosa i seguira existint el problema de servei si no es donen les compensacions esmentades.
Per tant creiem que si no s’ofereix una compensacio suficient,no s’enten que hi hagi un tracte digne a la persona que es veura afectada per un sobresforç i treball nocturn al qual per alguna rao li esta legalment reconegut un plus de nocturnitat per les conseqüencies de salut que l’ afectaran com a esser humà.

SALUT I BON VIATGE

Share