DEBAT SOBRE EL MOBILE WORLD CONGRESS A CNT CORNELLÀ

image-0001DEBAT SOBRE EL MOBILE WORLD CONGRESS DIVENDRES 6 DE MARÇ A LES 18:00 HORES AL SINDICAT DE LA CNT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT, CARRER LA FLORIDA NUM 40, METRO GAVARRA TRAMBAIX CORNELLÀ CENTRE.

El Congrés dels Mòbils (El Congrés) va més enllà d’allò que anomenàvem mòbils fa uns anys, ja no es tracta de telèfons ni de “comunicació” persona a persona, sinó de tot un ventall d’opcions d’interconnexió i sobretot relacions màquina/màquina (M2M) que en conjunt tendeixen a augmentar la dominació.

Si prenem el programa oficial del WMC (World Mobile Cogress programa) i busquem un seguit de “paraules clau”: l’internet de les coses (IoT), els medis de pagament mòbils, els wearables o “tecnologia vestible” (que també son una part de la IoT)… obtenim els resultats de la taula que segueix:

MOT Vegades que apareix el mot En el títol d’una sessió Altres
Internet de les coses 31 3 sessions 1 pavelló
Seguretat informàtica 19 1 sessió 1 fòrum
Comerç 18 2 sessions 2 seminaris
Salut 18 1 sessió
Pagaments (incloent NFC) 18 2 sessió 1 seminari
Wearables (tecno vestibles) 11 1 sessió
Identitat 10 2 sessions
Jocs 8 1 sessió

Indubtablement els pagaments i el comerç més enllà del pagament, son un tema important en el congrés. Les tècniques NFC (Near Field Comunication) no acaben d’enlairar-se i no generen suficients transaccions (o no generen tantes com les que desitjaven). Malgrat les grans esperances que els mercaders havien posat en elles i encara que en els primers 3 dies de que Apple engegués Apple Pay (amb NFC a través del iPhone) un milió de targetes de crèdit s’activessin en aquesta plataforma.

Tot i que, per impulsar el seu us per “pagar”, la NFC s’ha volgut imposar com identificació per accessos i per l’ús del transport públic… i recentment ha estat inclosa en la nova versió del DNI digital, no sembla que els usuaris de targetes de crèdit tinguin la suficient confiança en el sistema com per adoptar el telèfon com a medi de pagament.

L’INTERNET DE LES COSES (IoT) UNA NOVA/VELLA FORMA D’EXPLOTAR A LA GENT I A LA NATURALESA.

Els usos mercantils del mòbil son força atractius (per ells), però con veiem a la taula el que sembla moure’s ara mateix és l’internet de les coses (l’internet de les coses), o el que és el mateix el mon de l’internet industrial i de la economia de plataformes (en diuen economia col·laborativa per despistar) . En resum les màquines que es parlen entre elles sense intermediari humà i les plataformes a l’estil de UBER (economía col·laborativa).

La economia digital va en una direcció i en ella tenen cada cop un pes més gran els dispositius mòbils, autònoms i connectats al núvol, es parla de que l’internet de les coses (IoT) s’expandirà fins assolir milers de milions de dispositius connectats. Hi ha prediccions per a tots els gustos, però, sense creure’ns al peu de la lletra les seves prediccions (segurament inflades), CISCO ens diu que actualment hi ha més aparells connectats que habitants al planeta, 25.000 milions (3,5 per habitant) i el 2020 seran 50.000 milion (6,6 per habitant).

Els tecno-optimistes ens han venut la economia digital com un futur de descentralització i de “democràcia emprenedora”, però el que es veu en realitat és un present d’una gran centralització i una relació cada cop més dominada per grans empreses, on les petites son irrellevants.

Centralització que arriba sovint al monopoli (Google, Facebook, Twiter… Uber, Airbnb…), i a oligopolis restringits en pràcticament la totalitat de sectors. Els “treballadors” de les plataformes d’internet (workers on tap) esdevenen “usuaris/consumidors” del lliure mercat, “lo tomas o lo dejas”. Retrocedim més endarrere del primer capitalisme depredador dels segles XVII i XIX!!.

De fet mai amb tants pocs treballadors s’havien generat tants beneficis, sols cal veure l’adquisició de WhatsApp per part de Facebook… 22.000 milions de dòlars per una empresa amb 55 treballadors!! (a 400 milions per treballador!!!, això si que és una bona plusvàlua empresarial!!), o les rondes de finançament d’UBER (els taxistes, uber i net ludd) desenes de milions per finançar una empresa amb poc més d’un centenar de treballadors.

La nova economia, l’anomenada tercera o quarta revolució industrial (o serà la cinquena?) marxa camí a limitar dràsticament el nombre d’ocupats. De fet els economistes del capital pensen que es poden destruir entre 20 i 30 milions de llocs de treball en els propers anys (canvis al mercat laboral, the future of employment)

La idea pretesament consoladora de que la tecnologia recupera amb escreix els llocs de treball que destrueix és una mentida mal intencionada que no es sustenta en la realitat, cada nova evolució tecnològica ha suposat una disminució de la ocupació en el sector afectat, per exemple, la producció d’acer als EUA entre 1982 i 2002 va créixer en un 60%, mentre que la ocupació en el sector va disminuir en un 74%.

La automatització, basada en els dispositius mòbils connectats, l’internet de les coses, la “intel·ligència artificial”, la nova robòtica de la “industria 4.0”… amenaça al 50% dels oficis actuals (la larga marcha de los robots), els oficis amenaçats son majoritàriament del sector terciari (telemarketing, operadors telefònics, recepcionistes, venedors de segurs, xofers…) però també del sector industrial (ensambladors de material electrònic, instal·ladors…) i oficis qualificats, prestigiosos i fins fa poc intocables (comptable, auditor, arxiver, bibliotecaris, assessors financers, programador informàtics, economista..).

Es podria pensar que això és una tendència per els països del “primer mon”, però no, aquests països segurament han perdut ja el tren (excepte els EUA que tenen l’exercit més poderós del mon, al menys de moment), la revolució de la IoT s’està produint sobretot als països emergents, especialment a la Xina i en menor grau a la Índia.

El capitalisme xinés a desenvolupat les eines necessàries per liderar aquesta suposada tercera o quarta revolució. La Xina és el país líder en internet de les coses aplicades a quelcom més que el control de l’ambient de cases luxoses i domotitzades. El 27% de les connexions M2M (de màquina a màquina, de dispositiu a servidor…) estan a  a la Xina, el 40% de les connexions M2M del mon estan a l’Asia… de moment Àfrica queda fora de tot i caldrà veure quin camí segueix Sud-Amèrica…

I no estem parlant de l’abolició del treball ni de la societat de l’oci, ni per suposat de l’anarquia, sinó de la societat de la exclusió i de l’increment de la desigualtat social i econòmica, parellada al sotmetiment i a la dominació. Per descomptat que no volem tornar a inexistents paradisos de la “plena ocupació” o del suposat “estat de benestar” anterior a la globalització, o a quimèriques sobiranies econòmiques, ni inaugurar taxes Tobin o Rendes de Garantia Social.

Àmplies capes de la població es mantindran al marge (per apartheid educatiu, social o pel país de naixement) de la societat tecnològica i opulenta, es veuran sotmesos a treballs precaris i marginals o a una vida subsidiada allà on les condicions ho permetin. Desposseïts fins i tot de la condició de treballadors serem, això si, consumidors, consumidors insatisfets emmirallats en un mon al que no tindrem accés i “usuaris” de les plataformes d’economia col·laborativa o sota demanda.

Viurem sotmesos a un nou feudalisme que ja s’albira. Feudalisme amb castells (hospitals, barris, urbanitzacions, escoles… per la noblesa i els seus servidors i hospicis, guetos, escoles/contenidors… per els plebeus i els miserables), un feudalisme amb mesnades dels senyors i pena de presó revisable per els plebeus (companyies privades de seguretat).

No es veu massa clar el camí que em de seguir, no estem segurs de quin és el “bon camí” (segurament hi ha pluralitat de “bons camins”), però si volem tenir clar on anem, no volem l’actual destí laboral, ni el del futur, ni qualsevol altre, ja sigui com treballador de les corporacions o com “usuaris” de plataformes, no volem ser domesticats i dominats, no volem capitalisme, ni estats, ni patriarcat… el que volem és molt simple, VOLEM L’ANARQUIA!.

Per un mon lliure i salvatge!!

Més info negreverd

Mira també viure treballar i sobreviure en una smart city, la nocivitat difusa, punts per rebutjar la tecnologia mòvil 

SALUT I BON VIATGE

 

Share