ELS TAXISTES VAN PER LLIURE

 Només el 15% dels professionals forma part d’alguna organització professional.
 L’Administració denúncia la dificultat de negociar amb un grup tan “atomitzat”.
BARCELONA. EL PAIS. DAVID GARCÍA VÁZQUEZ. – Joan espera el seu torn a la parada taxis a la confluència de Rambla de Catalunya amb el carrer Diputació mentre discuteix iradament amb tres companys sobre el futur del sector. Diu que des de fa quatre anys l’espera per aconseguir un client s’ha disparat: “Abans, en 20 minuts ja sortíem, ara Déu dirà”, denúncia amb resignació. És una de les queixes més recurrents dels professionals del sector en els últims mesos. Des de 2007, el sector ha perdut la meitat del seu negoci, asseguren les principals associacions en què s’integren els professionals del ram.
La crisi no ha pal · liat el sempitern problema de la manca d’unitat que ha afectat el conjunt del sector, sinó l’ha agravat.Estas diferències van semblar aparcar aquesta setmana quan, per unanimitat, en una reunió amb l’Administració, es va revocar el sistema de torns , acceptat fa un any pel sector, després de dos dies d’una vaga salvatge que va deixar sense servei l’aeroport i l’estació de Sants. El sistema de torns pretenia retirar de la circulació a 2.000 taxis i l’acord va ser subscrit per l’Institut Metropolità del Taxis (IMET) i cinc agrupacions de professionals. Al maig es van celebrar eleccions, en què només va participar el 30% del sector, i va sortir 1/6 formació, que només va durar uns dies perquè es va retirar “per conflictes interns”, assenyala Eduard Ràmia, gerent IMET, organisme dependent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i autoritat encarregada de regular l’activitat del taxi.
“Els taxistes sempre han estat individualistes i amb interessos confrontats”, explica Ràmia. “La situació econòmica ha fet explotar aquesta rivalitat”, sentència. Al sector conviuen empresaris que tenen una flota, autònoms que exploten la seva llicència les 24 hores del dia amb un altre treballador, aquells que tenen el seu propi vehicle i treballen a un sol torn (12 hores) i assalariats.
Amb un sector “tan atomitzat”, reconeix Ràmia, es complica la tasca de trobar un punt de consens. “Hem de buscar solucions globals per a problemes particulars”, reconeix. Després d’aquesta primera prova, Ràmia té clar que no es pot marcar un horari als autònoms: “Ells es van comprar un taxi i no volen que ningú els digui quan han de treballar”
Són pocs els que al sector reconeixen la seva part de culpa. Josep Maria Goñi, representant de la Coordinadora Metropolitana del Taxi, admet que part d’aquest problema és la poca capacitat de lideratge de les associacions: “No som capaços d’unir el sector”. En l’actualitat, només el 15% dels taxistes pertany a alguna organització.
Tot i la situació asfixiant que denuncia una gran part de professionals, en els últims 15 anys no s’han reduït les prop de 10.500 llicències que hi ha a l’àrea metropolitana. “Vivim una època de vaques grasses on hi havia treball per a tothom, i es podia arribar a guanyar entre 4.000 i 5.000 euros nets al mes”, recorda Goñi,. La tesi Goñi la sostenen des del IMET.
Mentre Goñi manté que els taxistes aconsegueixen avui dia sous nets superiors als 2.000 euros mensuals, José María Sánchez, secretari general del Sindicat de Taxis de Catalunya (STAC), rebaixa aquesta xifra als 1.200 euros. Les últimes xifres oficials es remunten a 2007, quan un taxi que treballava a un sol torn facturava 137 euros al dia, segons fonts del IMET. “Actualment, hi ha professionals que només cobreixen les despeses bàsiques”, revela Sánchez.
Malgrat la multitud de discrepàncies, tots els actors coincideixen en la reducció de llicències com a sortida al problema d’excés d’oferta. Una mesura que ja es va dur a terme el 1998, quan es va acordar la supressió de més de 1.215 permisos. Dos anys després el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul · lar la rebaixa després de la denúncia de 144 taxistes. “El problema, com ha passat aquesta setmana, és que uns minoria pot acabar amb qualsevol acord”, sentència Ràmia.

SALUT I BON VIATGE.

Share