NO A LA SOBREEXPLOTACIÓ DE LES LLICÈNCIES DE TAXI

En els últims trenta anys ha anat creixent la xarxa de transport públic de l’AMB, així com el transport privat, i en canvi l’oferta en nombre de taxis no s’ha vist reduïda. Al contrari, irresponsablement sense tenir en compte les conseqüències s’ha fomentat la sobreexplotació de les mateixes llicències, i el servei de taxi no s’ha promocionat en relació a altres sistemes de transport que s’han afavorit desproporcionadament en competència directa nostra. Després de fracassar el Pla de Viabilitat de 1996, que preveia l’enretirada de llicències pel mateixos taxistes titulars, l’any 2003 des del Parlament de Catalunya, amb la complicitat de la classe política i empresarial, es va aprovar la Llei del taxi (Llei 19/2003, de 4 de juliol, del taxi). Aquesta llei amb un gran interès especulatiu va suposar un canvi de model d’explotació en perjudici de la majoria del sector, els mateixos treballadors/es:
  • Va fer possible la transmissió de les llicències lliberalitzant la compra-venda de títols habilitants.
  • Va permetre la capitalització dels mateixos títols habilitants a inversors privats a través de societats de capital, generant un mercat especulatiu que ha provocat una escalada de preus, i ha encarit el cost d’explotació de l’activitat.
  • Va permetre acumular fins a 50 llicències en reconèixer finalment les persones jurídiques.
  • Va canviar el model d’explotació de las llicències, permetent a tots els titulars la contractació de treballadors assalariats sense establir cap limitació en la consecució de l’equilibri de l’activitat econòmica que la pròpia Llei del Taxi empara.
Com a conseqüència d’aquesta estructura legal i que l’Administració no rescata les llicències que sobren, tenim que es garanteix l’oferta en excés donat la sobreexplotació de llicències, en contra s’afavoreix la precarietat laboral i la degradació del servei: tot el contrari del que es pretén amb la llei en la consecució del nivell òptim en la prestació que rep l’usuari. L’equilibri de l’activitat econòmica com a principi de la llei no s’està tenint en compte, obviant-se la rendibilitat econòmica de l’activitat del taxista autònom que es dedica de manera personal i exclusiva a l’explotació de la llicència, i el que és pitjor, no es té en compte que la sobreexplotació de les llicències fa impossible l’acompliment del Conveni col·lectiu aplicable a les empreses de taxis. ÉS LA MATEIXA LLEI DEL TAXI QUE S’ESTÀ INCOMPLINT EN DETRIMENT DE LA MAJORIA DEL SECTOR I EN BENEFICI D’UNA MINORIA EMPRESARIAL.
Contràriament, quan la demanda s’ha vist reduïda en més d’un 40 %, l’oferta de servei de taxi ha augmentat en més d’un 25 %. Una situació insostenible, que ens obliga a dedicar moltes més hores de treball, sovint jornades que sobrepassen les 12 hores, amb el perill que comporta per a la salut, la seguretat viària i la mobilitat. No hi cabem a les parades de taxi i ha augmentat les pràctiques poc professionals entre els mateixos companys/es i vers els usuaris en augmentar la competència interna. Treballem en una situació de tensió contínua, agreujada per la persecució arbitrària moltes vegades dels mateixos agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, pel que fa a l’increment de les sancions de trànsit injustes.
En matèria laboral, és alarmant la situació d’esclavitud del treballador/a assalariat/da a les empreses de taxis (persones físiques i jurídiques), fins a tal punt que el nou Conveni col·lectiu signat per UGT i CCOO, ens veiem obligats a impugnar-lo. Aquest torna a establir una recaptació mínima obligatòria que de no assolir-se és motiu d’acomiadament. S’ha reduït el salari base, vacances, pagues extres a la meitat, i retirat el complement per treballar en dies festius. Molt sovint les condicions econòmiques entre empresa i treballador, de manera coaccionada es pacten per sota del que estableix el mateix Conveni. Denunciem el tracte preferent que rep el sector empresarial, en especial aquelles empreses que estableixen condicions de frau fiscal i precarietat laboral fora de l’actual legislació vigent, també pel que fa a arrendaments i gestió il.legal de llicències. Denunciem el nombre d’hores anuals de treball no declarades a raó de jornades laborals en torns de 12 hores diàries. Aquesta situació s’ha de acabar, no podem tolerar més l’abús d’una minoria empresarial per damunt dels treballadors autònoms i assalariats que desenvolupem personalment l’activitat de taxista. L’Administració és responsable i ha de trobar una sortida a aquest carreró que ens ha ficat. D’entrada li diem que té dues sortides, o es rescaten les llicències que sobren o s’aborda la reestructuració legal de l’activitat i per tant el model d’explotació, PER UN SOCIALMENT MES JUST I REDISTRIBUTIU.
Només volem recordar que l’explotació personal i exclusiva de les llicències amb preferència de concessió a treballadors assalariats, fonamentava les polítiques iniciades a la crisi de la dècada dels anys vuitanta, en previsió de portar a terme un pla de viabilitat amb el rescat de llicències que sobrepassaven la ratio de 2,5 taxis per cada mil habitants, fixada al mateix Reglament Metropolità del Taxi de 1981. Fa temps que esperem i la nostra paciència s’acaba…


ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL TAXI DE BARCELONA DIEM:  NO A LA SOBREEXPLOTACIÓ DE LLICÈNCIES DE TAXI, PER UN TREBALL DIGNE I UN SERVEI DE TAXI DE QUALITAT.

SALUT I BON VIATGE.

Share