“Deixeu que s’escolti la veu del poble”
Amb aquesta exigència, ofegada per la soga que rodejava la seva gola i posaria fi a la seva vida, entrava a la memòria col·lectiva el company Parsons. Executat per la República Federal nord-americana juntament amb Spies, Fischer i Engels pel doble delicte de ser anarquistes i sindicalistes. Tot va començar quan l’1 de maig de 1886 els sindicats d’EEUU i el Canadà convocaren una gran Vaga General reivindicant la jornada de 8 hores. La mobilització va ser tot un èxit. No obstant això, en Chicago la lluita va ser especialment virulenta, culminant en l’anomenada Revolta d’Haymarket, en la qual van ser assassinades algunes obreres i un oficial de policia. Com a conseqüència d’aquests successos vuit obrers anarquistes van ser convertits en caps de turc i condemnats sense proves: un d’ells s’acabaria suïcidant, quatre van sucumbir a l’orca i la resta van ser empresonats. Els seus noms són i seran recordats: Samuel Fielden, Òscar Neebe, Michael Schwab, George Engel, Adolf Fisher, Albert Parsons, August Spies i Louis Lingg. El moviment obrer va proclamar l’1 de maig dia de vaga general coma repulsa al crim capitalista. A partir d’aleshores aquest dia es va convertir en un símbol de lluita obrera reivindicativa internacionalista.
La burgesia, atemorida davant l’enorme capacitat de la classe treballadora, no va encontrar altra manera de combatre l’immens moviment de solidaritat que amenaçava als seus privilegis que transformar el dia en festiu. Pervertint i devaluant el seu potencial revolucionari.
En la lluita per la jornada de 8 hores en el nostre país la Confederació Nacional del Treball (CNT) va tenir un paper decisiu. A aquest respecte és necessari recordar la Vaga de la Canadenca que va desembocar en el reconeixement d’aquest dret per part de la patronal i del govern. Malgrat la cruenta repressió, després d’una vaga de 44 dies, es va aconseguir la readmissió de totes les persones acomiadades i l’establiment de la jornada de vuit hores. Recorda aquestes sigles: CNT. Allà hi vam ser i aquí hi som.
131 anys després del seu assassinat, el sistema criminal que van combatre segueix provocant misèria i sofriment: la classe treballadora d’aquest país ha anat perdent drets a passos agegantats. Les darreres reformes laborals perpetrades pel PSOE i PP van reduir les ja irrisòries indemnitzacions per acomiadament improcedent, van facilitar a les empreses els acomiadaments objectius i els expedients de regulació de feina (ERE), els despengis de convenis… A tot això hem de sumar les retallades en serveis tan bàsics com la sanitat o l’educació (a la vegada que es practicava el rescat bancari), els nivells surrealistes de corrupció, la implantació de lleis repressives com la Llei Mordassa, la persecució de sindicalistes… Ens volen en silenci.
Però aquest 1 de maig alçarem les nostres veus. Cridant alt i clar que la guerra de classes no ha acabat, que aquí hi som i hi serem combatent fins a acabar amb l’Estat i el Capital. El millor homenatge és continuar la lluita.
Et proposem unir-te amb nosaltres en els actes de l’1 de maig en el parc de les tres xemeneies a partir de les 10:30 i, més important, organitzant-te en CNT sense alliberats ni comitès d’empresa. Perquè s’escolti la teva veu.
SALUT I BON VIATGE
