Arxiu mensual: març de 2018

CIUTAT MORTA

Este próximo martes 3 de abril se celebrara el juicio del “Caso Casino del Poblenou” en la ciutat de la justicia. Donde serán juzgados 2 compañeros de CNT de Barcelona, que participaban en un piquete realizado, durante la campaña electoral de las municipales de Barcelona en 2015, en el espacio que da nombre al caso.

Como resultado de ese piquete pacifico delante del casino junto a otros colectivos. La policía sin ningún aviso carga contra la gente que estaba delante del casino protestando. Detienen a dos compañeros de CNT, causando lesiones en el brazo a uno de ellos. Se imputaron cargos penales a dos de nuestros compañeros . Con motivo de visibilizar la situación represiva en el contexto de las luchas obreras, hemos fijado dos actos, una charla/debate, y una concentración el propio día del juicio.

Desde CNT Barcelona queremos invitaros a asistir a ambas convocatorias, así como a participar en la charla debate que tendrá lugar el día 31. Se presentara la ponencia realizada tras las experiencias recogidas en la campaña “Solidaritat Inqüestionable” (16h). Estáis invitados a participar exponiendo, a través de ponencia o presentación, alguna de las situaciones represivas que os afecten.

-Sabado 31 de marzo. Acto solidario 13-18h comida y charla/debate. Agora Juan Andres (c/Riereta amb c/Aurora).

-Martes 3 de abril. Concentracion de apoyo 9.30h Ciutat de la Justicia (Gran Via de les C.C. nº111).

Para mas informacion: http://cntbarcelona.org/el-conflicte-es-ineludible-la-solidaritat-inquestionable-comunicat-davant-de-les-peticions-de-preso-a-diversos-anarcosindicalistas-de-la-cnt-de-Barcelona/

El caso Casino del Poblenou, nos recuerda tristemente al caso “4 F” uno de los casos mas grabes de corrupción policial de la ciudad de Barcelona.

La noche del 4 de febrero de 2006 terminó con una carga policial en el centro de Barcelona. Fue en los alrededores de un antiguo teatro okupado en el que se estaba celebrando una fiesta. Entre los golpes de porra, empezaron a caer objetos desde la azotea de la casa okupada. Según relató por radio el Alcalde de Barcelona pocas horas después, uno de los policías, que iba sin casco, quedó en coma por el impacto de una maceta.Las detenciones que vinieron inmediatamente después del trágico incidente nos relatan la crónica de una venganza.Tres jóvenes detenidos, de origen sudamericano, son gravemente torturados y privados de libertad durante 2 años, a la espera de un juicio en el que poco importaba quién había hecho qué.

Poco importaba que el objeto que hirió al policía hubiera sido tirado desde una azotea mientras que los detenidos estaban a pie de calle. Otros dos detenidos aquella noche —Patricia y Alfredo— ni siquiera estaban presentes en el lugar de los hechos: fueron detenidos en un hospital cercano y hallados sospechosos por su forma de vestir. Poco importaba si había pruebas o evidencias que exculpaban a todos los acusados. En aquel juicio no se estaban juzgando a individuos sino a todo un colectivo.Se trataba de un enemigo genérico construido por la prensa y los políticos de la Barcelona modélica. Barcelona, la ciudad que acababa de estrenar su llamada “ordenanza de civismo”, una ley higienista, marco legal perfecto para los planes de gentrifcación de algunos barrios céntricos, destinados al turismo. Los chicos detenidos aquella noche eran cabezas de turco que encajaban perfectamente, por su estética, con la imagen del disidente antisistema: el enemigo interno que la ciudad modélica había ido generando aquellos últimos tiempos.

Años después, dos policías son condenados a inhabilitación y penas de prisión de más de 2 años por haber torturado a un chico negro. La sentencia demuestra que los agentes mienten y manipulan pruebas durante el juicio. Para encubrir las torturas, acusan al joven de ser trafcante de drogas, pero el juez descubre un montaje: el negro es en realidad, hijo de un diplomático: el embajador de Trinidad y Tobago en Noruega.Estos agentes resultan ser los mismos que habían torturado a los jóvenes detenidos aquella noche del 4 de febrero de 2006 y algunos de los testigos que declararon en su contra durante el juicio. El mismo modus operandi en ambos casos. La única diferencia: el origen social de las víctimas.La enésima historia de impunidad policial, acompañada por buenas dosis de racismo, clasismo y la vulneración de derechos fundamentales, todo ello amparado por un sistema judicial heredero del régimen franquista y unos políticos obsesionados con el negocio inmobiliario que brinda la Marca Barcelona a costa de sus ciudadanos.

La experiencia que le atraviesa Patricia Heras a partir de aquella mañana del 4 de febrero de 2006, cuando es detenida junto con su amigo Alfredo en un hospital, da un giro radical a su vida. Dos años de angustia a la espera del juicio, agotando todos los ahorros de su vida para pagar abogados. Tres años de condena en la cárcel. A parte de destrozar su vida, estos hechos disparan su productividad literaria que va quedando registrada en un blog que titula de forma premonitoria: Poeta Muerta.

Patricia se suicida durante una salida de la cárcel, en abril del 2011.

SALUT Y BUEN VIAJE

ACTE DE SUPORT ALS COMPANYS ENCAUSATS A LES LLUITES OBRERES

Fa uns dies hem rebut avís per part del jutjat, que el proper dimarts 3 d’abril seran jutjats 2 companys de CNT Barcelona. El cas que els afecta és el Cas Casino de Poble Nou. Un piquet realitzat, durant la campanya electoral de les municipals de Barcelona el 2015, en l’espai que dóna nom al cas. Com a resultat d’aquest piquet, i després d’una agressió policial, es imputar càrrecs penals a dos dels nostres companys. Amb motiu de visibilitzar la situacio … repressiva en el context de les lluites obreres, hem fixat dos actes, una xerrada / debat, i una concentració el mateix dia del judici.

Des de CNT Barcelona volem convidar-vos a assistir a les dues convocatòries, així com a participar en la xerrada debat que tindrà lloc el dia 31. Es presenta la ponència realitzada després de les experiències recollides en la campanya “Solidaritat inqüestionable” (16h). Esteu convidats a participar exposant, a través de ponència o presentació, alguna de les situacions repressives que us afectin.

-Dissabte 31 de març. Acte solidari 13-18h menjar i xerrada / debat. Agora Juan Andres (c / Riereta amb c / Aurora)

-Dimarts 3 d’abril. Concentració de suport 09:30 Ciutat de la Justícia (Gran Via dels C.C. nº111)

Les notícies no són bones, ja que la fiscalia, una vegada més, actua d’arma política del capitalisme sol·licitant duríssimes penes de presó.

El primer cas és el del Casino de Poble Nou. Previament a les eleccions municipals de 2015 es va produir un piquet a les portes del Casino de Poble Nou, on s’estava celebrant un debat electoral amb les persones que per aquell moment eren els alcaldables a la ciutat de Barcelona. Entre aquestes persones estava Xavier Trias, un dels responsables de la cessió il·legal de treballadors informàtics de la Generalitat a empreses com IECISA (Informàtica El Corte Inglés SA). El piquet de la CNT buscava visibilitzar la irresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya d’incomplir la sentència favorable als treballadors, els quals estaven apartats dels seus llocs de treball fins i tot després que un jutge els donés la raó i dictaminés que havien de ser contractats directament per la pròpia Generalitat. Durant el transcurs de l’acte, el piquet va ser atacat per un grup de persones que posteriorment vam saber que eren Guàrdies Urbans vestits de paisà. Com a resposta, es va produir un tall del subministrament elèctric del debat electoral i per tant va estar diversos minuts sense emissió televisiva. El resultat de tot això va ser la imputació de 2 companys acusats de diferents delictes, agreujat d’atemptat contra l’autoritat i delicte d’alteració d’acte electoral.

Una vegada tancat el sumari, la petició fiscal ascendeix a 2 anys i 4 mesos per a un dels companys, així com el pagament de 5.000 € de responsabilitat civil. A l’altre company li demanen 6 mesos de presó. A més la Guàrdia Urbana es persona com a acusació particular, demanant 4 anys de presó i 21.000€ de responsabilitat civil. Finalment tot apunta que també es personarà l’Ajuntament de Barcelona, colze a colze amb la Guàrdia Urbana quan es tracta de reprimir treballadors en lluita.

L’altre cas és el de El Corte Inglés. Els darrers mesos de 2015 vam dur a terme una campanya de boicot a aquesta empresa per denunciar la seva participació en processos penals contra vaguistes del 29M, així com per visibilitzar la política de por i repressió contra els seus propis treballadors, els múltiples casos de masclisme empresarial i les connexions entre l’empresa i alts càrrecs polítics, policials, judicials i eclesiàstics. Aquesta campanya va tenir com a conseqüència la detenció de 3 companys i la seva posterior imputació per delictes de coacció i obstrucció a la justícia. La petició fiscal contra aquests companys ascendeix a 5 anys de presó i 6.500€ de multa per a cadascun d’ells.

Tots dos casos no són més que exemples del que tristament es ve consolidant des de fa anys: un enduriment brutal de la persecució contra sindicalistes i treballadores en lluita. No es tracta de casos aïllats. Arran de la successió de vagues generals que van començar en 2011, comptem per centenars els treballadors represaliats en piquets i conflictes sindicals. Alguns mitjans parlaven de la major ofensiva contra el sindicalisme des de la dictadura. Pràcticament tots els conflictes laborals mínimament contundents, amb accions més enllà de les estrictament jurídiques, acaben amb imputacions penals i alguns d’ells ja amb condemnes fermes: vagues generals, vaga minera, conflicte de Coca Cola, treballadores i estudiants de la UAB, treballadors de Arcelor, miners de Zarreu, muntatge del 14N a Logronyo, sindicalistes d’Airbus, jornaleres andaluses… La llista és interminable.

Sota el nostre punt de vista aquest enduriment de la repressió no és casual. Es tracta d’una maniobra política per acabar amb el poc que queda. Des de fa temps ja venim escoltant veus que des dels despatxos de les empreses clamen per una regulació estricta de les lluites laborals, a través, principalment, de limitar el dret a vaga, però també limitant i fins i tot impossibilitant les lluites col·lectives als centres de treball, els piquets i l’acció directa. I aquesta situació que es viu en el context laboral té una versió equivalent en l’àmbit sociopolític: per a l’Estat, a través de policies, fiscals i jutges, el sindicalisme és coacció i els moviments polítics i socials són terrorisme.

No volem, però, declarar-nos innocents a qualsevol preu. Reconeixem el conflicte i reneguem d’una idea de sindicalisme canalitzada cap a l’única opció dels jutjats. La lluita obrera mai s’ha limitat a posar denúncies i no podem permetre que es converteixi en això, més encara en un moment com l’actual, en el qual cada vegada tenim menys garanties: lleis més estrictes, menys drets i sentències més desfavorables. Fa unos mesos ens copejava la notícia que un jutjat havia avalat la contractació d’empresa externes per a la cobertura dels serveis que es deixen de prestar en una vaga. Amb exemples així, podem permetre’ns canviar la lluita als carrers i als llocs de treball pels jutjats?

Ho hem dit mil vegades, davant la repressió només ens queda seguir lluitant. Ens neguem a callar enfront dels acomiadaments i sancions. Ens neguem a mirar cap a un altre costat davant de la precarietat, els contractes temporals i els sous miserables. Ens neguem a consentir l’assetjament laboral o les discriminacions de gènere, raça o orientació sexual. Molt més que la presó, ens espanta la condemna a una vida de submissió i misèria.

Per tot això amb aquest comunicat us demanem que us solidaritzeu amb els treballadors represaliats, que difongueu el cas perquè més gent sigui conscient que això és un atac contra totes i tots, que recolzeu les mobilitzacions que es convoquin… Però sobretot, que us organitzeu, que alimenteu el moviment obrer als llocs de treball, als barris i als pobles. Ells tenen presons, policies, fiscals, polítics, jutges… Però nosaltres som molts més, i sempre serem molts més.

Llibertat anarcosindicalistas represaliats.
#SolidaritatInquestionable

SALUT I BON VIATGE

PRESENTACIÓN DE LA REVISTA “LIBRES Y SALVAJES Nº 4” EN LA CINETIKA

Sale a la calle el cuarto número de la publicación de pensamiento contra la máquina Libres y Salvajes. Este número viene encuadernado, con portada en cartulina y un grabado artesanal en la portada diseñado por J. Ginés (instagram: j_gines_). Agradecemos al colectivo Candao Crew su colaboración para financiar la revista y todas las demás personas que han participado traduciendo, escribiendo, cediéndonos sus textos, corrigiendo,etc… En este número podréis encontrar artículos sobre nanotecnología, defensa de la tierra, resistencias históricas a la máquina, nuevas tecnologías, permacultura, etc… El precio de la revista es de 4 euros, 3 euros para distribuidoras. Puedes hacer tu pedido en blogmoai@gmail.com. Adjuntamos a continuación un extracto de la editorial.

Este número de la revista sale con casi tres años de retraso. Los motivos son varios y nos parece importante nombrarlos. En primer lugar, nuestro tiempo y energía para dedicar al proyecto han disminuido, y gran parte de nuestro esfuerzo se ha dirigido a otro proyecto importante, la creación de una pequeña editorial y distribuidora. Tras la traducción y edición de Ned Ludd y la Reina Mab, de Peter Linebaugh, nos sumergimos en un texto propio, 12 Historias Ludditas, además de la maquetación y edición de otros textos más breves y otros que vendrán. Esto mermó nuestro trabajo en la revista, aunque no fue lo único.
Sí, hay objetivos claros que no varían ni en la publicación ni en nuestras vidas. El odio a quien destruye el planeta, la rabia por la pérdida cada vez más acentuada de autonomía individual y colectiva, por la pérdida de conocimientos milenarios imprescindibles para una vida autosuficiente. La necesidad de conocer momentos, culturas y transformaciones pasadas o presentes que nos ayuden a obtener una visión global del punto en el que nos encontramos y a afrontar los cambios que vendrán. El sabor amargo en la boca al ver cómo quienes se enfrentan a la dominación y pretenden emanciparse de todo estado y autoridad se acomodan y se justifican en el uso inconsciente de nuevas tecnologías esclavizantes.
Hemos visto cómo avances tan recientes como la iluminación artificial o el automóvil han dado paso al panóptico del futuro, la smart city, ciudades inteligentes para autómatas humanos. De la misma manera, el control y dominación de la tierra con los transgénicos ha dado paso a la nano-bio-tecnología mientras científicos y tecnócratas capitalistas campan a sus anchas por el espacio exterior en busca de algún otro recurso que explotar. Queremos y necesitamos conocer cómo han sido y son exterminadas las culturas preindustriales y cómo nuestros predecesores, los ludditas, fueron borrados de la historia y así aprender de ello. Pretendemos ser críticos, que no dogmáticos, con las nuevas tecnologías. El whatsapp y los smartphones se han adueñado de las relaciones sociales, lo cual nos duele, pero nos duele mucho más cuando se apoderan de nuestras amigas y personas afines o cercanas. Algunos de estos temas se tratan en este cuarto número de Libres y Salvajes, mostrando una realidad que nos deprime, nos aboca a la derrota y a la desesperación.
Las posibilidades de romper las cadenas tecnológicas son menores conforme las redes del sistema de dominación se fortalecen y se entrelazan, cerrando sus resquicios. Sin embargo, aún queda algo de animal salvaje en el fondo de muchas personas, un instinto tan natural como inherente que lucha por liberarse en el interior de cada ser. Y un jabalí es más peligroso y más furo si está herido, y nosotros lo estamos. Aún quedan ejemplos de jabalíes que resisten a ser cazados por el mundo moderno y civilizado, aún hay hueco para la autonomía y la desdomesticación, aún podemos ser cimarrones y liberarnos de la correa y el collar que nos han puesto a la fuerza pero que a veces lucimos con orgullo. La resistencia indígena, las luchas en defensa de la tierra, la defensa de los bosques, la recuperación de semillas milenarias, los proyectos de okupación rural, la crítica antitecnológica y anarquista, la recuperación de saberes… Todos estos proyectos e ideas nos motivan, nos hacen volver a la carga y con más fuerza en este envite desordenado y desesperado.

http://archivomoai.blogspot.com.es/

SALUT Y BUEN VIAJE

TAXI SEAT 1400 (1955-1960´s)

El model de taxi més característic de la segona meitat de la dècada dels 1950’s a Barcelona fou sens dubte el Seat 1400.

Aquest model ja havia estat presentat per la firma italiana Fiat al Saló de l’Automòbil de Ginebra de 1950. El seu disseny exterior s’inspirava en les carrosseries autoportants nordamericanes i destacava pel seu espaiós interior. El motor era de quatre cilindres en línia amb una potència de 44 CV i 1.395 cc, que li permetien assolir velocitats de 120 km/h. El canvi era de quatre velocitats més la marxa enrera i la primera no sincronitzada.

Les primeres unitats del 1400 van sortir de la factoria de la Zona Franca el 1953. Aquest automòbil, que fou el primer que la marca espanyola Seat va fabricar sota la llicència italiana Fiat, va evolucionar durant els 1950’s cap als models 1400-A (1954) i 1400-B (1956) que incorporaven bàsicament més cromats a la carrosseria. L’últim model fou el 1400-C que ja no tenia res a veure amb l’original, la carrosseria era totalment nova, de formes rectilínies i va ser l’embrió del que després seria el Seat 1500, el model de taxi que va envair els carrers de la ciutat a partir de la dècada dels 1960’s.

Les primeres cinquanta unitats de taxis Seat 1400 van començar a circular per Barcelona a la tardor de 1955. Certament a mitjans dels anys 1950’s la flota de taxis de la ciutat estava molt envellida, els taxistes es queixaven de les multiples reparacions que tenien que sufragar en els seus vehicles, el consum de benzina dels vells models era molt alt i calia procedir amb urgència a una substitució a fons. L’inici de la producció espanyola d’automòbils a la factoria Seat ho va afavorir. A partir de finals de 1955 se sortejaven mensualment al Parc Mòbil Municipal de Montjuïc noves unitats del model Seat 1400 entre els taxistes que volien substituir l’antic vehicle per tal d’anar renovant el parc de taxis.

La incorporació d’aquest model al parc de taxis va generar alguna polèmica. Malgrat l’espaiós interior, la seva capacitat va quedar inicialment limitada a tres places de passatgers, a diferència de les cinc dels taxis més antics. Això dificultava el seu ús per les families nombroses. D’altra banda, un canvi en l’ordenança municipal va obligar als nous taxis de tres places a substituir el pilot verd exterior de lliure, per una altre de vermell, per tal d’assegurar que de nit el client podia distingir des de lluny la capacitat del vehicle.

Alguns taxis Seat 1400-A van ser allargats per Carrosseries Costa de Terrassa per permetre una cabuda superior als tres passatgers. Però amb el temps aquesta limitació a tres places es va superar, i seguint l’exemple de l’ajuntament de Madrid, aviat s’autoritzà a un quart passatger ocupar el seient davanter al costat del taxista.

SALUT I BON VIATGE

PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL “AGUANTANDO EL TIPO” A LA CINÈTIKA

Aquest dissabte 17 de març a les 18,00 h a la Cinetika (Rambla Fabra i Puig nº 28, metro L1, RENFE Sant Andreu Arenal), presentació del documental: “Aguantando el tipo”.

Presentació a càrrec del grup de Gènere de la CNT Barcelona. Documental sobre la primera sentència favorable per la igualtat salarial de tot l’estat. Comptarem amb la participació de Tania Mercader, obrera de la fàbrica Jaeger Ibérica i la directora del documental Nani Miras.

SALUT Y BUEN VIAJE

UN GRUPO DE TAXISTAS AGREDE A CONDUCTORES DE UBER EN UNA PROTESTA EN ATENAS

Los taxistas de Atenas secundaron hoy un paro parcial contra la competencia desleal de las plataformas de conductores privados, una jornada marcada por la violencia contra chóferes de Uber y compañeros que no se habían unido a sus demandas.

Los enfrentamientos tuvieron lugar durante una protesta en la que centenares de taxistas marcharon por el centro de Atenas en contra de “la irrupción ilegal de Uber en el sector del transporte“. La tensión comenzó cuando un coche, supuestamente conducido por un trabajador de Uber, atravesó la zona donde estaban los huelguistas.Estos comenzaron a lanzar botellas y golpear el automóvil, hasta que fueron parados por la policía, lo que se repitió con otros vehículos, incluidos taxis de compañeros que no se unieron a la protesta.

El Sindicato de Taxistas Atenienses (Sata) denunció en un comunicado la existencia de “empresas y plataformas electrónicas que, con el pretexto de la innovación, roban a los taxistas”. Sata expresó su apoyo al ministro griego de Transporte, Jristos Spirtzis, que comparte sus puntos de vista, “pero no pudo legislar a causa de la oposición de los acreedores”. La liberalización de la profesión del taxi fue desde el inicio de la crisis griega una exigencia constante de las instituciones acreedoras del país, a la que Sata siempre se ha opuesto.

El Ministerio de Transporte presentó al Parlamento un proyecto de ley, cuya aprobación está pendiente, que asimila aplicaciones electrónicas a empresas de servicios de taxi y les exige colaborar únicamente con conductores profesionales. El proyecto de ley, además de prohibir prácticamente el funcionamiento de Uber en Grecia, afecta también a la aplicación Beat, que colabora exclusivamente con taxistas. En respuesta a la proliferación de estos servicios, Sata ha desarrollado una plataforma similar a la de Beat.

El pasado diciembre, un dictamen del Tribunal de Justicia de la Unión Europea estipuló que el servicio que ofrece Uber se rige por las reglas de transportes de cada Estado comunitario.

SALUT Y BUEN VIAJE

8 DE MARÇ, VAGA GENERAL DE 24 HORES I MANIFESTACIÓ

Aquest 8 de març VAGA GENERAL FEMINISTA de 24 hores! Manifestació a les 18:30 hores, passeig de Gracia amb avinguda Diagonal.

Des de la CNT Barcelona convoquem a la Vaga General Feminista del proper 8 de març, per denunciar les desigualtats, la violència, els abusos del capitalisme i el patriarcat que afecten a la dona i conseqüentment a la resta de la societat en tots els àmbits de la vida.

Es tracta d’una jornada històrica per la qual ens col·loquem junt al moviment feminista que ,de forma autònoma, assembleària i des d’abaix ha fet una crida a totes les dones, trans, lesbianes, migrants, mares solteres, precàries, vídues, jubilades, estudiants i a totes i a tots per exercir el nostre dret a fer vaga en tots els àmbits on incideix el patriarcat i la seva violència. A més a més, mostrem tot el nostre suport a les que estan preses, aquelles a qui el sistema penitenciari continua explotant.

Denunciem la mercantilització, l’explotació i les dificultats per accedir a un mercat laboral que és precari, injust i violent. Un mercat laboral on la desigualtat salarial entre homes i dones és del 22,99% i no millora d’un any per l’altre, per la qual cosa ens afecta a les treballadores i, per tant, a les treballadores de les generacions futures. On l’assetjament sexual és constant i la conciliació familiar recau plenament en la dona.

La CNT Barcelona reconeix els motius d’aquesta convocatòria feminista i la seva importància, doncs atempten contra la llibertat, tant la individual com la social. Reconeixem i ens oposem al sistema patriarcal, l’opressió, l’explotació, el racisme, l’homofòbia, l’humiliació, la discriminació, el maltractament, l’assetjament, les violacions i els assassinats que es duen a terme, especialment amb motius masclistes.

Per tots aquests motius i molts més, el 8 de març sortirem als carrers i animem a totes i a tots, afiliades, treballadores i classes populars a participar de la Vaga General en els àmbits laborals, estudiantils, de consum i de cures. Demostrem totes juntes que si les dones parem, tot es para. A la Vaga General companyes i companys!

JUNTES PAREM, JUNTES AVANCEM.

QUÈ NO US ENGANYIN! NO ÉS UNA ATURADA! ÉS UNA VAGA GENERAL DE 24H!

Els “sindicats” UGT i CCOO estan convocant aturades de dues hores, per torns, mentre vesteixen els seus discursos de paraules merament simbòliques. Des de la CNT Barcelona no podem entendre aquesta resposta a la convocatòria de VAGA GENERAL més enllà de la indignació i la tristesa.

És això el que val la lluita contra la desigualtat de gènere? És això el que val la dignitat de les treballadores? 2 hores?

COMPANYES, COMPANYS SAPIGUEU FER-VOS DIGNES DE LA CLASSE OBRERA! EL 8 DE MARÇ VAGA GENERAL FEMINISTA DE 24 HORES!

http://nosotras.cnt.es/

SALUT I BON VIATGE