Quines són les reivindicacions de la Vaga General Feminista de 24 hores del 8 de Març?
Quins són els meus drets com a treballadora?
Qui pot secundar-la?
Si participo en la vaga em poden acomiadar?

Des de CNT Gènere Barcelona us convidem a participar en l’assemblea oberta el pròxim 28 de Febrer a les 18:00h, respondrem a totes les preguntes i dubtes que tingueu!

http://nosotras.cnt.es/
@Cnt_genere

CNT convoca formalment vaga general feminista per al pròxim 8 de març

Aquest 8 de març la CNT torna a col·locar-se darrere del moviment feminista estatal i convoca, tal com és el seu mandat, una vaga general de 24 hores en tots els sectors laborals. Escoltem molt atentament al moviment feminista i compartim la seva anàlisi, sent conscients de la responsabilitat que com a organització obrera i feminista tenim en el moment històric que ens toca viure. La vaga cridarà tant a dones com a homes, igual que el passat 8 de març de 2018.

Les dones de classe obrera ens enfrontem dia rere dia a un sistema capitalista i patriarcal l’existència mateixa del qual depèn de l’opressió de la dona, per la qual cosa comprenem que aquesta vaga no pot circumscriure’s únicament a l’àmbit laboral. Ens unim al moviment feminista en l’exigència que el treball de cures s’equipari al treball productiu i sigui reconegut com el que és: un valor social de primer ordre sense el qual la societat no sobreviuria.

Denunciem la violència de gènere com a eina de control patriarcal. Les xifres esgarrifoses de dones assassinades a les mans de les seves parelles, exparelles, amics, familiars, companys de treball, veïns… en definitiva, a les mans d’homes coneguts i desconeguts, són l’aspecte més extrem i dolorós de la violència estructural que sofrim les dones, però no l’únic. A les dones la violència ens travessa en tots els aspectes de la vida: estudis, família, treball, sexualitat, cultura…

En l’àmbit laboral exigim la fi de la bretxa salarial, que arriba a més d’un 20%, conscients que existeixen mecanismes per a anul·lar-la que no s’estan posant en pràctica, tals com la definició dels elements determinants del salari i complements salarials com a contingut mínim dels convenis, la realització de campanyes d’ofici per part d’Inspecció de Treball, sancions a empreses en les quals existeix bretxa salarial, l’establiment de mesures processals individuals i col·lectives que permetin l’exercici d’accions contra la discriminació indirecta o la realització d’un diagnòstic oficial de la bretxa salarial amb la participació dels sindicats i les organitzacions feministes.

Exigim l’accés a l’Ocupació i la Promoció Professional establint per a això mesures objectives per la via de la negociació col·lectiva, prohibint a les empreses que exigeixin disponibilitat horària fora de la jornada de treball i obligant-les a que la formació hagi de realitzar-se obligatòriament dins de l’horari laboral.

Exigim el dret d’informació a tots els sindicats amb presència en cada empresa referent als processos de selecció, per a garantir la no discriminació, i que s’estableixin límits legals a la llibertat de contractació per ser una font de discriminació indirecta, així com campanyes d’ofici de la Inspecció de Treball orientades a comprovar el compliment de l’objectivitat en l’accés a l’ocupació i promoció professional, amb establiment de sancions específiques al seu incompliment.

Exigim que els permisos de maternitat i paternitat siguin idèntics, obligatoris i intransferibles i que això vagi acompanyat de mesures de foment de la corresponsabilitat entre homes i dones, establiment de permisos per emergència familiar, obligatorietat per a les empreses amb plantilles de més de 250 persones de comptar amb servei de guarderia i centre de dia per a persones majors, establiment com a servei mínim a prestar per Ajuntaments de més de 5.000 habitants de centres de dia i guarderies i la derogació Decret 20/2012 que, entre altres coses, elimina la cotització a la seguretat social de les cuidadores no professionals de la persones dependents.

Referent a l’Ocupació al Servei de la Llar Familiar, exigim la ratificació del Conveni de la 189 de la OIT i, per tant, la derogació del “caràcter especial” d’aquesta relació laboral i la seva inclusió en el règim general i en l’Estatut dels Treballadors amb caràcter general, inclosa la conseqüència de la nul·litat de l’acomiadament, la intervenció de la Inspecció de Treball i la consideració de les hores “de presència” com a temps de treball efectiu.

Exigim així mateix l’establiment de mesures d’igualtat i no discriminació com a contingut mínim de tots els convenis col·lectius, amb independència de la grandària de l’empresa i l’obligatorietat per a totes les empreses de realitzar una anàlisi dels riscos del lloc de treball i específicament dels riscos durant l’embaràs i la lactància.
Referent a les pensions, exigim l’eliminació de la bretxa de gènere. Aquesta bretxa deriva de l’organització social dels treballs, que desvalora les cures, i de les discriminacions de gènere existents en el mercat laboral, que provoquen que les dones tinguem un menor accés i estiguem empleades menys hores i menys anys al llarg de la nostra vida laboral.
La reforma del sistema de pensions ha accentuat aquesta bretxa de gènere en ampliar el període de cotització necessari per a aconseguir el total de la pensió de jubilació, augmentar el nombre mínim d’anys cotitzats i endurir les regles de càlcul de la pensió. La bretxa en les pensions és el resultat d’una societat injusta i misògina que castiga a les dones majors per haver sostingut i continuar sostenint a tres generacions.

En l’àmbit internacional volem aprofitar una vegada més per a mostrar la nostra solidaritat amb la revolució social de Rojava, en el centre de la qual estan les dones. Allí han estat part fonamental en la formació d’una nova societat. Una forma d’organització pluralista basada en la democràcia radical, la transformació de la mentalitat social masclista, la lluita contra el Daeix, l’estat feixista turc, i, sobretot, l’aliança Patriarcat-Estat-Capital. El seu exemple ens reafirma que cap revolució pot tenir èxit sense la plena participació de les dones.

La CNT estarà a l’altura d’aquestes reivindicacions i anirà a la vaga convençuda de la victòria. No acceptem la tebiesa dels sindicats de concertació que volen fer-se la foto alhora que pretenen desactivar el moviment i convertir una Vaga General en una protesta inofensiva, simbòlica i sense capacitat transformadora. Ens veiem obligats/des una vegada més a denunciar la misèria d’unes organitzacions que boicotegen totes aquelles lluites que no poden controlar.

També ens neguem al fet que se’ns utilitzi en processos electorals, bé com a moneda de canvi o bé com decorat de les diferents campanyes. Les reivindicacions feministes són una fi en si mateix i les dones treballadores no som ostatges de ningú, per això utilitzem la vaga, una eina de control obrer que no permet recuperacions ni manipulacions partidistes.

Aquest 8 de març els homes i les dones de la CNT anirem a la vaga conscients que qualsevol petit pas enrere pot suposar una gran reculada. Sabem que aviat la represàlia patriarcal estarà al nivell del desafiament llançat pel moviment feminista i que, com sempre, tindrà al feixisme i a la patronal del seu costat. No és moment, per tant, de tebiesa ni mitges tintes.

Les dones de classe obrera sabem que aquest és el nostre moment i que aquesta lluita només podrem guanyar-la des de la unitat, que no uniformitat. Dones de diferents edats, de diferents procedències, de diferents sectors, en el camp, en la indústria, en els serveis, als pobles i a les ciutats, treballadores de dins i de fora de casa… trobant-nos on ens hem trobat sempre les dones: en el suport mutu i en la solidaritat.

Visca la vaga, companyes. Si ho aturem tot, no ens podran aturar.

SALUT I BON VIATGE