Arxiu de la categoria: Comisiones

TAXI DE GRILLS

* Tot el sector està d’acord que calen mesures per reduir a Barcelona el nombre de vehicles al carrer i reflotar la recaptació.
* Falta consens sobre cap on tirar i d’aquí a dues setmanes es convoca un referèndum per decidir-ho.
* “La cultura del taxi haurà de canviar” Els taxistes alerten de la caiguda en picat de la recaptació.
* El nombre d’assalariats i l’arrendament de llicències han crescut molt en els darrers anys, fins a saturar el mercat.

  El sector del taxi a Barcelona i l’àrea metropolitana passa per una situació dramàtica. En l’últim any, es calcula que la recaptació ha caigut entre un 15% i un 25%, però és que aquest mes de gener les estretors sembla que s’hagin agreujat encara més. Segons el Sindicat del Taxi de Catalunya (Stac), sindicat majoritari, aquest gener ha caigut en picat, fins al 50% o el 70% en el pitjor dels casos. En vista d’aquest escenari extrem, el sector del taxi, tradicionalment dividit i atomitzat (i més ara, que té unes eleccions sindicals a la vista, per aquest primer semestre), té el repte de superar una difícil tessitura: acordar una primera mesura de xoc urgent per posar fil a l’agulla i mirar de sortir del pou.
En primer terme, totes les organitzacions i sindicats del taxi comparteixen una idea comuna. Cal reduir l’oferta, ara mateix excessiva per al nivell de demanda existent. Com s’ha de fer? Aquí comencen les complicacions. Dimecres de la setmana passada l’Institut Metropolità del Taxi (Imet) va reunir tots els agents del sector i, després d’una maratoniana reunió, no en va sortir cap acord concret. Sí la via de sortida d’aquest atzucac, que seria convocar un referèndum i que siguin tots els professionals del taxi que decideixin la primera gran mesura a prendre. Una vegada més, a la recerca del dificilíssim consens, i més en un sector carregat de particularitats.
Ara mateix, i segons va confirmar el president de l’Imet, Eduard Freixedes, sembla que hi ha tres propostes força clares que es portarien a referèndum en el termini màxim de dues setmanes, a falta que s’acabin de concretar en una nova reunió, demà passat.

Les opcions

La primera és la que ja va plantejar el mes de desembre l’Imet: fer un dia de festa cada quinze dies, que s’afegiria al que ja fan actualment, un dia de festa cada cap de setmana. D’aquesta manera, l’Imet defensa que s’aconseguiria treure 1.000 taxis cada dia dels carrers de l’àrea metropolitana. Es tracta d’una mesura que no acaba d’entusiasmar el sector. Sense anar més lluny, l’Stac veu aquesta mesura “insuficient” i “poc pràctica”, perquè creu que provocaria l’efecte col·lateral de més hores de feina la resta de dies.

La contraproposta de l’Stac, que seria una segona opció que es portaria al referèndum, és la regulació horària per als dies d’entre setmana: establir un màxim de divuit hores al dia de feina per als vehicles conduïts per més de dues persones (empreses amb assalariats) i un màxim de dotze hores al dia de feina per als taxis d’un sol conductor. Al novembre l’Stac va fer una consulta interna, amb més de 3.000 taxistes, i la seva opció va
rebre el suport d’un 85% dels professionals. Hi ha una tercera opció, encara, en la línia de la regulació horària, i plantejada per diverses organitzacions petites, que seria més dràstica: establir tres torns horaris de vuit hores.
Les regles d’aquest referèndum són clares, de moment: si el sector és capaç d’arribar a un acord que sigui legal, l’Imet l’assumirà i retirarà la seva proposta. Si no, la proposta de l’ens del taxi tirarà endavant el mes de març automàticament.

“La cultura del taxi haurà de canviar”

Espremut fins a l’extenuació, el sector del taxi a Barcelona reclama a crits noves vies urgents per agafar oxigen. Més enllà de la decisió immediata que surti del referèndum proper, les
organitzacions sindicals coincideixen a dir que cal un paquet més fort de mesures. Si no hi ha unanimitat en les accions, sí que hi ha llocs comuns en el diagnòstic.
Probablement com en altres sectors, en els darrers anys el taxi ha mirat cap a una altra banda. Ho demostra l’evolució del nombre d’assalariats (autònoms amb més d’una llicència o bé assalariats d’empreses), que ha crescut especialment en els últims quatre anys. Això lliga amb dos problemes que l’ofeguen: l’excés i l’arrendament de llicències. “El càncer principal són els arrendataris, que exploten les llicències a doble torn, això creix com bolets”, afirma José María Sánchez, del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC). Així, creu que hi ha hagut “una permissivitat exagerada” amb aquesta pràctica. Alguns d’aquests assalariats, segons els sindicats, treballen en condicions precàries. Hi ha casos en què sols estan assegurats quatre hores, però, en canvi, en treballen vuit. Per això criden a combatre “el frau del mateix sector”.
La Coordinadora Metropolitana del Taxi de Barcelona, que aplega 26 organitzacions del sector a la ciutat, alerta que la flota està “sobredimensionada”, que cal amortitzar llicències i aconseguir abaratir els costos. L’intrusisme, la competència dels vehicles de luxe i els grups de taxistes que treballen per a hotels (a través de comissions) són altres neguits del sector.
Quines són les possibles solucions? L’STAC ja estudia amb l’Institut Metropolità del Taxi opcions de “taxi compartit”. La idea seria que el taxi cobrís el servei de línies d’autobús allà on s’hagin eliminat o bé que substituís el servei de metro en els casos dels esdeveniments extraordinaris a les hores en què ja no funciona. La fórmula, encara molt verda, podria establir un preu molt més econòmic, lligat a l’ús de les targetes integrades i compartit entre diverses persones, i semifinançat per l’administració. “La cultura del taxi haurà de canviar, com haurà de canviar la de tot el país”, resumeix, contundent, el portaveu de l’STAC.

SALUT I BON VIATGE.

Share

A LA RECERCA DEL TAXI PERDUT

El futur d’un transport públic en plena transformació.

Els taxistes admeten que les trampes són una xacra que ha danyat la qualitat i la imatge del servei.

Acusen a les empreses de forçar els seus empleats a menysprear les normes.

El sector del taxi confon l’habitual amb el normal. Són habituals el pagament de comissions als conserges d’hotel per aconseguir una carrera a l’aeroport o que alguns conductors agafin camins que inflen el taxímetre 10 euros si el client és un turista embadalit. També és habitual que un xofer no parli català i amb prou feines entengui el castellà o que un taxista no sàpiga com arribar a la plaça de Catalunya. De la mateixa manera, és habitual que els estrangers treballin al marge dels espanyols i que la seva relació sigui nul i fins i tot de vegades dolenta o molt dolenta. Tot això passa, és habitual i tots ho saben, però en cap cas pot considerar normal. El col.lectiu sembla resignar-se a les seves pròpies trampes. Les normalitza. «És el que hi ha», s’encongeixen d’espatlles. ¿Solució? Demanen una administració que obri els ulls i reaccioni davant l’evident mala praxi d’una part del gremi. I això n’hi haurà prou? amb prop de 10.000 llicències, admeten que cadascú «mira per la seva», però una mica de control «segur que evita que se superin límits perillosos».

A la parada de Diputació amb Rambla de Catalunya hi ha taxistes de tota la vida i alguns que van entrar al gremi a la recerca d’un refugi anticrisi. Porteu tres dècades o un parell d’anys, comparteixen un mateix i descoratjador discurs. «Això ha estat així tota la vida. Sempre hem dit que el taxi petará qualsevol dia », resumeix Jesús, amb 10 anys al volant. Al costat tenen l’Hotel Cristal Palace, on no s’hauria de poder encotxar perquè hi ha una parada a menys de 50 metres. «Al matí arriben taxis amb la tarifa ja posada que pot venir marcant set euros. En arribar a l’aeroport, el turista pagarà uns 60 euros quan no haurien de ser més de 25 », explica Javier, un dels joves.

Per a mi i per al cap

A principis d’any, un conductor pakistanès, assalariat d’una empresa que explota mig centenar de llicències de taxi amb dos torns de 12 hores, va voler cobrar 50 euros a un client al Prat. «25 euros per a mi i 25 euros per meu cap» li va dir als seus col.legues, alertats pel turista que no entenia res. A la parada de Mallorca amb Balmes és habitual que els xofers neguin el servei als usuaris locals. «Només aeroport», responen. En la de la Rambla del Raval, al costat del Hotel Barceló Raval, Manuel es va quedar un dia a la parada després de deixar a un client. «No hi havia ningú. Al cap de pocs minuts va venir un pakistanès i em va dir que me n’anés, que aquesta parada era per a ells. Vaig fer un crit a un policia que havia a prop i l’home se’n va anar xiulant ».

Tot i parlar de races o procedències, el problema rau en el model laboral. La majoria dels que es treuen el carnet de taxista-prop de la meitat ja són estrangers-no tenen diners per comprar una llicència i no els queda més remei que entrar a formar part d’una empresa que li pagarà un fix però també li exigirà una recaptació mínima obligatòria. Abans funcionava el model d’un taxi, un conductor, però la llei del taxi del 2003 va obrir les portes a la contractació a la qual també recorren els propis autònoms.

Vocació perduda

«El problema-explica Carles, amb 29 anys en el taxi-és que els estrenyen tant que acaben fent trampes, saltant-se l’ètica de la professió per poder arribar a la nit amb una cartera suficient com perquè no els canviïn per un altre que està a la porta esperant ». Aquest xòfer de 58 anys, que ara explota la llicència d’un altre company després de vendre la seva, està ja «fart». No només per la baixada en la facturació, sinó perquè troba a faltar «la vocació d’anys enrere». «S’ha perdut el respecte pel client, i quan això passa és molt difícil sentir-se a gust. Els floteros-nom que reben els empresaris del taxi-no tenen escrúpols i van a sac. Els importa un rave tot », diu.

Miguel, Jesús, Javier i Manuel discuteixen sobre si sobren taxis, sobre si hi va haver un temps en què els carnets es compraven, sobre si en els exàmens es presentava un en nom d’altres perquè el control de DNI era superficial, sobre si l’administració ha anat de la mà de les empreses perquè els interessa que els paguin les altes de treballadors, sobre …. Parlen i van desapareixent perquè els clients van venint. Potser és l’única cosa bona, de moment hi ha feina, encara que menys. Això sí, quan la cosa empitjori, adverteixen, veurem si l’habitual i normal passa a ser l’origen d’alguna cosa més desagradable.



SALUT Y BON VIATGE.

Share

LAS MAFIAS DEL TAXI III

Otra de las mafias del taxi de barcelona la podemos encontrar en el cruce de la calle valencia y la calle comte de urgell . En ese punto es donde se coloca un numeroso grupo de taxistas atraídos por el club erótico que esta en la calle valencia casi tocando con comte urgell , algunos de estos taxistas corruptos son disidentes de la mafia de la calle bori fontestá, porque ya han sido pillados numerosas veces por la guardia urbana , y alguno que otro ha sido expulsado de ese grupo. Esta otra mafia del taxi es una grupo nuevo , ya que este club lleva poco funcionando mas o menos un año y medio, la mecánica es la misma que la de bori fontesta esta mafia de taxistas se organizan por grupos y se colocan al lado o frente a la puerta del club observando a los clientes que entran y salen del club abordándolos por turnos para intentar convencerlos de llevarlos a otros clubes donde el taxista recibe una comisión desde 30 , 40, 80 euros por persona hasta 100 euros por un cliente, ese es el único objetivo de estos taxistas, si el cliente se niega a ir a otro club y quiere ir a otro sitio, estos taxistas se deshacen de el con cualquier escusa, como que no conocen la dirección, o que están descansando, o les dicen que si pero pidiéndoles un precio muy elevado por adelantado. Si cualquier otro usuario se acerca a sus taxis para hacer uso de este servicio público, pues se deshacen del usuario con cualquier excusa, que no están libres, que están esperando a un cliente, o cualquier otra escusa .Estos taxistas suelen ser todos autónomos y piensan que pueden hacer lo que a ellos les de la gana, porque la licencia es suya, que pasaría si todos los autónomos hiciéramos lo mismo, solo prestamos servicio en las carreras que nos interesa (aeropuertos, comisiones de clubes restaurantes, viajes fuera del área) y rechazando las que no nos interesa discriminando al usuario por el tipo de carrera, que pasaría si hiciéramos esto en una ciudad como barcelona donde el 75 por ciento de la flota son autónomos, habría que hacerle esta pregunta al IMT, ya que no hacen casi nada por combatir estas mafias, sobre todo la de la estación de sants que es un escandalo .No hacen casi nada por acabar con estas mafias y son un mal ejemplo para el resto de los taxistas, tanto la pasividad del IMT como la impunidad de estos grupos mafiosos de taxistas.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

LAS MAFIAS DEL TAXI I

En el sector del taxi del área metropolitana de barcelona existen pequeñas mafias de taxistas, grupos pequeños de taxistas que se organizan para llevar a cabo su negocio particular. Una de estas mafias de taxistas mas numerosa y mas conflictiva esta en la calle bori i fontesta, en el barrio de Sant Gervasi-Galvany del distrito de Sarria-Sant Gervasi done hay una conocida discoteca de espectáculo erótico y es en la puerta de esta discoteca donde esta mafia de taxistas opera.
El objetivo de estos mafiosos del taxi es bien claro, cualquier cliente que salga de esta discoteca es abordado por estos taxistas e intentan convencerlo para llevarlo a otro night club, donde el taxista mafioso recibe una comisión, cuantos mas clientes consiga llevar, mas comisión recibirá el taxista, si el cliente se niega y le dice al taxista que quiere ir al hotel o a otro lugar, el taxista mafioso le exige al cliente un precio muy elevado por anticipado, si el cliente se niega de pagar esa cantidad por adelantado, el taxista mafioso se desentiende del cliente deshaciéndose de el con cualquier excusa y lo mismo hacen los demás taxistas mafiosos que han estado observado, con lo cual el usuario tiene que buscar otro taxi para ser atendido correctamente.
La presa favorita de estos mercenarios es el incauto turista extranjero mucho mas fácil de engañar. Esta mafia de taxistas colocan sus taxis estrategicamente uno detrás de otro en doble fila con la luz verde de libre apagada, y entre ellos se guardan la correlación del turno impidiendo que otro taxista estreno, que no sea de su clan pueda entrometerse, con lo cual impiden trabajar correctamente a los taxistas que van con la luz verde encendida y que cogen a todo tipo de usuarios sin distinciones según el reglamento del taxi.
Los beneficios que obtiene esta mafia de taxistas es conseguir comisiones de clubes sin gastar gasolina ni desgaste del coche con lo cual con dos carreras en toda la noche pueden conseguir 200 euros el negocio perfecto. Hay que resaltar que la discoteca en cuestión es ajena a esta mafia no tiene nada que ver con estos mafiosos taxistas.
Estos taxistas corruptos ya han sido denunciados numerosas veces tanto por usuarios como por otros taxistas y este problema hace ya tiempo que existe.
Muy a menudo se producen confusiones, altercados, insultos, discusiones y enfrentamientos por parte de esta mafia contra usuarios y taxistas legales que intentan hacer su trabajo, el problema continua y no se soluciona. Este problema se agudiza mucho mas cuando hay ferias y convenciones en la ciudad cuando viene mucha gente de fuera a la ciudad.
Esta es la mafia de los denominados vulgarmente sauneros taxistas sin escrúpulos que han olvidado lo que significa servicio publico SP eso que se lleva en la parte de atrás al lado de la matricula, y que significa servicio para todo el mundo sin distinciones, mercenarios que piensan que el taxi es su negocio particular olvidando lo que significa ser taxista y que piensan que todo vale para ganar dinero. En esto se esta convirtiendo el taxi de barcelona y este no es el unico caso hay mas mafias.
salut y buen viaje.

Share