Arxiu de la categoria: ciutat vella

LA QUINTA DEL PORRO

La “Quinta del Porro” es una comedia “Anti-mili” del año 1980, dirigida por Francesc Bellmunt, el guión a cargo de Francesc Bellmunt, R.L. Picón, Juanjo Puigcorbé, Miguel Sanz, Arnau Vilardebó, y interpretada por Joan Borras, Pep Munné, Carmen Paez, Álvaro De Luna.

En un reemplazo militar de la transición, saldrá un tren de Barcelona para llevar a su destino, a Marruecos a un grupo de reclutas. Durante el viaje, muchos de ellos estando en contra de la mili, deciden encerrarse en uno de los vagones, mientras que por otro lado otro recluta que no sabe muy bien si desertar o no, va persiguiendo el tren en taxi.

Uno de los protagonistas de esta película anti-militar, es un taxi de Barcelona un Renault 12 más popularmente llamado como “R-12”, un vehículo que forma parte de la historia, para muchos de nosotros un recuerdo de nuestra infancia (mi tío tenia uno).

Un taxi de Barcelona licencia “7928” ,que sale de la estación de Francia con un desertor de la mili. Así que podríamos decir que el taxi de Barcelona hizo su contribución al movimiento anti-militar.

Una película dedicada a los porros, a la desobediencia al estado y al taxi de Barcelona “R-12”

SALUT Y BUEN VIAJE.

PLAÇA CATALUNYA

La Plaça Catalunya és la plaça més emblemàtica i més important de la ciutat de Barcelona, constitueix el punt d’unió entre el nucli vell de la ciutat i l’eixample. D’aquí parteixen importants vies de la ciutat com la Rambla, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya o les rondes d’Universitat i de Sant Pere, i el carrer Pelai, com també l’avinguda del Portal de l’Àngel, la gran artèria comercial de la ciutat, i antiga porta de les muralles.

Tal dia com avui un 19 de juliol de de fa 77 anys, tenien lloc a la plaça Catalunya uns dels combats més durs contra els feixistes alçats en armes contra la República, donant començament a la guerra civil espanyola.

Després de deixar un reforç a la universitat, la resta de la tropa, a les ordres de López Amor va entrar desde Pelayo i Ronda Universitat a la plaça de Catalunya, donant visques a la República, envoltats per una multitud curiosa i expectant que desconeixia si eren tropes addictes o revoltades. Després d’un tiroteig entre la tropa facciosa i els guàrdies d’assalt van aparèixer mocadors blancs, va cessar el foc, i guàrdies i soldats es van abraçar i van confraternitzar. La multitud de civils armats va arribar a desarticular la formació de la tropa barrejant amb els soldats. L’equívoc, la tàctica taimada d’uns i altres, la indecisió dels guàrdies, el recel dels obrers i l’excessiva proximitat física crear un desordre increïble i perillós. La plaça estava ocupada per retens dels Guàrdies d’Assalt i per nombrosos militants obrers armats a la part de les Rambles, Telefónica i Porta de l’Àngel. El comandant López Amor va donar l’ordre de demanar la documentació a civils, majoritàriament cenetistes, però davant la impossibilitat de detenir a tots decidir expulsar-los del lloc, i situar metralladores en quatre punts oposats de la plaça; al terrat de la Maison Dorée (a la cantonada amb Rivadeneira, en part del solar ara ocupat per Sfera), al terrat del Cinema Catalunya (aproximadament on ara està Habitat), a l’Hotel Colón (ara Banesto) i al casino Militar (avui engolit pel Corte Anglès), i les dues petites peces del 7,5 al centre de la plaça Catalunya. López Amor es va dirigir a la Telefonica, amb la intenció d’ocupar-la i controlar les comunicacions.

La inicial col · laboració dels d’Assalt, propiciada per la traïció de l’oficial al comandament, tinent Llop, es va transformar, passat un període de desconcert d’uns deu minuts, en manifesta oposició. López Amor va ordenar que les dues peces situades al mig de la plaça disparessin sobre la Telefònica. Van ser tres canonades que van estar a punt de tallar les comunicacions. Es va generalitzar el tiroteig, dins i fora de l’edifici. En aquests moments de confusió un grup de guàrdies d’assalt capturar a López Amor davant del Casino Militar. Les companyies dels guàrdies d’assalt, al costat dels obrers en armes, es van fer forts en Fontanella, pisos superiors de la Telefònica, Portal de l’Àngel i les Rambles. Els carrers de Pelai, Vergara i Ronda Universitat ja havien estat preses per militants obrers, aconseguint aïllar els militars, que finalment no van tenir més remei que refugiar-se en l’Hotel Colón, la Maison Dorée, el Casino Militar i els baixos i primer pis de la Telefònica, des d’on resistien l’atac popular i dels guàrdies d’assalt. El centre de la plaça era terra de ningú. S’havia evitat que aquestes tropes poguessin baixar per les rambles fins Drassanes i Capitania, o per Fontanella i Portal de l’Àngel fins a la Comissaria de Via Laietana o el Palau de la Generalitat.

També s’havia impedit que telefònica i les properes emissores de ràdio caiguessin en poder dels facciosos. Els obrers de Telefonica tallan les comunicacions de Capitania amb les casernes revoltades. Les forces populars van prendre molt aviat el Casino Militar i la Maison Dorée, gràcies a la intervenció combinada de guàrdies d’assalt i obrers, que havien refermat les seves posicions utilitzant els túnels del metro. La resistència dels revoltats, que ja només controlaven el “cañoneado” Hotel Colón i els baixos de la Telefònica, va finalitzar a les quatre de la tarda, quan es va rendir a l’atac, tardà però decisiu, de la guàrdia civil, secundat pels d’assalt i l’entusiasme popular, que recelava dels tricornis. Una ingent multitud omplia cantonades, boques de metro i carrers propers. Van aparèixer banderes blanques a l’Hotel Colón i llavors la fúria popular el va desbordar tot. Va tronar de nou el canó que Lecha havia arrossegat desde Claris, Durruti i Obregón (que va morir en l’atac) en un massiu assalt des de les Rambles dels militants anarquistes, a pit descobert, van recuperar els baixos de la Telefònica. Alhora guàrdies civils i obrers, Josep Rovira del POUM en primer lloc, entraven a l’Hotel Colón i feien presoners als oficials. La plaça estava plena de cadàvers.
També aquí l’exèrcit havia estat vençut.

FONTS CONSULTADES:
BARRICADAS EN BARCELONA La CNT de la victoria de julio de 1936 a la necesaria derrota de mayo de 1937. Agustín Guillamon

El Cop d’Estat feixista de 1936 no obté els resultats esperats i es converteix en una cruenta guerra. Un dels punts on fracassa és Barcelona on el poble s’enfronta carrer a carrer, de portal a portal, amb els revoltats fins finalment arraconar i vèncer-los. Les barricades són defenses fetes de manera espontània per consolidar el terreny propi i el conquerit. I també són el fil conductor d’aquesta obra que va des de la derrota dels revoltats fins a la derrota de l’esperit revolucionari de la ciutat (que tenia fàbriques i empreses col · lectivitzades, el transport …) en les cruentes jornades de Maig de 1937 perpetrada per els estalinistes i la resta del bàndol republicà que es va plegar al seu costat.

SALUT I BON VIATGE.

RUTA HISTORÌCA “EL POBLE EN ARMES A BARCELONA 77 ANIVERSARÍ DE LA REVOLUCIÓ SOCIAL”

El 19 de Juliol de 1936, els militars feixistes de l’exèrcit sublevat de Franco, van sortir als carrers de Barcelona a fer efectiu el cop d’Estat al govern de la República i de Catalunya, per imposar la seva dictadura militar i feixista.

L’enemic es pensava que seria molt senzill, un passeig, que els 9.000 militars de la guarnició de Barcelona sortirien de les casernes amb els seus fusells, metralletes i canons mentre la gent restaria a casa atemorida, que no trobarien més resistència que uns quants guàrdies d’assalt que desistirien en veure’n la superioritat militar.

Qui_ _s’hauria imaginat que uns quants obrers i obreres organitzats, sense gaires armes però preparats i amb esperit revolucionari, s’enfrontarien a aquest atac i derrotarien aquell 20 de juliol l’exèrcit espanyol per primer cop a la història en terres catalanes???… NINGÚ! Ningú més que aquelles persones que es van llançar als carrers amb les ganes i el convenciment d’aturar el cop d’estat i assolir l’esperada i desitjada revolució social.

Aquest 19 de juliol fa 77 anys d’aquella victòria i volem commemorar-la organitzant una ruta històrica pels carrers del casc antic de Barcelona per reviure aquell dia de lluita. Recorrerem diferents punts significatius del conflicte revolucionari explicant els motius desencadenants del cop d’estat, la consegüent contraofensiva revolucionària, l’organització dels comités de defensa per part dels militants de la CNT i gent d’altres ideologies i la marxa en columnes per alliberar Catalunya, València i l’Aragó oriental

Tot això com a crònica de com un poble quan es consciencia,
s’organitza i vol, ho pot tot, que juntes ho podem TOT.

QUE: Ruta històrica casc antic Barcelonaa sobre el 19 de juliol del 1936.
QUAN: Aquest 19 DE JULIOL, a les 17H.
ON: a la confluència de la RONDA SANT PAU AMB LA RONDA SANT ANTONI,
metro <L2> Sant Antoni.

Salut i revolució!

SALUT I BON VIATGE.

BARCELONA ES PROPOSA DE REDUIR UN 30% EL TRÀNSIT PRIVAT

La ciutat intentarà minvar el pes de circulació d’automòbils fins al 2018.

BARCELONA. LA VANGUARDIA. ÓSCAR MUÑOZ.- La pèrdua de pes del vehicle privat en la mobilitat de la ciutat ha de continuar, en gran manera per exigències normatives. Europa ha fixat uns nivells de contaminació màxims que en alguns aspectes Barcelona no compleix. I és sabut que en bona mesura el trànsit n’és el culpable. Per corregir la situació i, no menys important, per millorar les condicions d’habitabilitat -soroll, seguretat viària…-, l’Ajuntament es planteja continuar delimitant l’ús del cotxe en els propers anys, fins a un 30% en l’horitzó del 2018, segons preveu el pla de mobilitat urbana, actualment en fase d’elaboració.
El descens de la mobilitat general dels últims anys, propiciat per la crisi econòmica, que ha reduït sensiblement l’activitat, ha estat més elevat en la circulació en vehicle privat que en l’ús del transport públic. Aquest fet ha d’ajudar a aconseguir els objectius que l’Ajuntament de Barcelona ha posat a damunt la taula i que ahir l’alcalde, Xavier Trias, i els directors de Serveis de Mobilitat, Adrià Gomila, i de l’Agència d’Ecologia Urbana, Salvador Rueda, van explicar a les entitats representades al Pacte per la Mobilitat. Els objectius i les actuacions que es van plantejar se sotmetran al setembre a un procés de participació en els diferents grups de treball que componen l’esmentat òrgan per aconseguir el màxim consens possible. La previsió de l’àrea municipal de Mobilitat, que dirigeix el regidor Eduard Freixedes, és que el document pugui aprovar-se inicialment a finals d’any o principis del que ve perquè, així, al llarg del 2014 pugui rebre llum verda definitiva de l’Ajuntament.
La situació de partida presa per a l’elaboració del pla de mobilitat urbana és el repartiment modal que hi havia el 2011. Aquell any, els vehicles privats motoritzats concentraven el 26,7% dels desplaçaments que es feien un dia feiner tipus a Barcelona. L’objectiu fixat per al 2018 és que passin a representar el 18,6%; per tant, el descens sobre el total de moviments que es fan a la ciutat seria del 30,4%. Els trajectes a peu han de passar, segons aquest full de ruta municipal, del 31,9% al 35,4% (l’increment seria del 10,9%). Els viatges en transport públic, del 39,9% al 43% (7,7% més) i en bici de l’1,5% al 3% (el doble).
Al document de diagnosi del pla, aquests objectius, fins i tot sent ambiciosos, no eren els més atrevits. Entre les opcions proposades n’hi havia una de més radical que la finalment adoptada, que reduïa la quota del vehicle privat fins al 14,9%, feia pujar la del transport públic fins al 46,3%, els desplaçaments a peu els deixava en el 35,4% i els que es fan amb bicicleta els elevava a un 3,4%. També hi havia un altre escenari més conformista, fruit de l’evolució natural de l’actual model, que ja té mesures desincentivadores del cotxe, i que plantejava un 22,3% de quota per al vehicle privat, un 40,4% per al transport públic, un 35% per als vianants i un 2,3% per als ciclistes.
Perquè el vehicle privat continuï perdent pes en el repartiment de la mobilitat de la capital catalana, l’equip de govern municipal no aposta tant per les prohibicions o els obstacles com per mesures incentivadores de l’ús del transport públic i facilitadores dels desplaçaments a peu i en bicicleta. La idea és que moure’s amb cotxe sigui menys interessant que fer-ho per aquests altres mitjans. Es tracta que, en conjunt, la mobilitat de la ciutat guanyi eficiència i contribueixi a la millora de qualitat ambiental i a la seguretat, segons consta en el document que s’està elaborant.
El text presentat ahir planteja algunes mesures per assolir aquests objectius en els propers anys. En l’àmbit del vehicle privat es preveu fomentar l’ús compartit, tant mitjançant el que es coneix com a car sharing (usuaris que van en el mateix cotxe però en horaris diferents) com el denominat car pooling (vehicles compartits per diferents persones alhora). Una altra actuació és l’extensió dels carrils bus-VAO d’accés a la ciutat -competència de la Generalitat que també actua a favor dels autobusos- i, un aspecte nou, la implantació de models similars -vies que utilitzarien els vehicles d’alta ocupació o els que es considerin ecològics- a l’interior de la ciutat. Així mateix es planteja aplicar les noves tecnologies per oferir als conductors més informació en temps real de l’estat del trànsit i de l’aparcament, amb la qual cosa es pretén reduir les congestions i els trajectes innecessaris. Igualment es proposa de millorar la gestió de l’estacionament en superfície, revisar el pla d’aparcaments subterranis municipals i les normatives urbanístiques per adaptar les ràtios de places als edificis a la realitat. Per a les motos es pensa fomentar l’aparcament en calçades i en garatges subterranis per alliberar les àrees per als vianants.
Al capítol del transport públic, la gran aposta és la implantació de la nova xarxa ortogonal d’autobusos de TMB. Però també es pretén actuar per fer més eficients la resta de línies (tant les de proximitat com les complementàries) i millorar les interurbanes (les seves rutes per l’interior de la ciutat, les estacions i la connectivitat). Un altre instrument que l’Ajuntament espera que servirà per promoure l’ús del transport públic és la T-Mobilitat, targeta intel·ligent recarregable de l’ATM que ajustarà la tarifa a l’ús que es faci (com més viatges, més reducció de preu). També es pensa estudiar com es poden millorar les parades d’autocars turístics i l’ús de les noves tecnologies per a la gestió de les parades de taxis i la reducció del nombre de quilòmetres que fan sense passatge.
Pel que fa als vianants, el pla aposta per l’ampliació de l’espai viari per als moviments a peu i la modificació de l’ordenança per posar en relleu la figura del ciutadà que es mou d’aquesta manera. També suggereix, entre altres actuacions, arranjar els punts en què hi hagi més inseguretat viària, crear una xarxa d’itineraris a peu, continuar desenvolupant zones de trànsit calmat, i millorar la senyalització específica per als desplaçaments que fan els turistes.
Per a les bicicletes es planteja millorar la xarxa de carrils reservats i les zones de trànsit calmat, així com els punts que tenen més accidentalitat, augmentar les places d’aparcament al carrer, reactivar el registre i marcatge de bicicletes i adequar el transport públic perquè pugui admetre aquests vehicles, així com millorar l’eficiència de la gestió del bícing.
També se suggereixen actuacions en el transport de mercaderies urbanes. Per a aquesta activitat es planteja la implantació de centres de distribució a l’interior de la ciutat que permeti l’ús de vehicles lleugers no contaminants i silenciosos.

SALUT I BON VIATGE.

LOS OJOS DEL TAXI

LOS OJOS DEL TAXI es un cortometraje de Manuel Chico (taxista y poeta de barcelona) realizado a finales de los años 90 en barcelona. Este corto muestra la miseria de esa barcelona post olimpiadas de la mano de un taxi, anunciando de manera profética la crisis que ahora mismo sufrimos. Con poemas de Miguel Hernandez, Gustavo Adolfo Bequer, Jose Maria Espronceda, William Shakespeare, Calderon de la Barca y Juan Rico y Amat interpretados magistralmente por Manuel Chico.

SALUT Y BUEN VIAJE.

SALVADOR PUICH ANTICH

Tal dia com avui un 2 de març de 1974, Salvador Puich Antich era assassinat pel règim franquista, l’últim executat a garrot vil per la dictadura. Rendim homenatge a aquest company, que es sens dubte una llegenda viva de la ciutat de Barcelona.

Salvador Puig Antich (Barcelona, 1948-1974) va ser un anarquista català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta, que va morir executat pel règim franquista després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat com a culpable de la mort d’un guàrdia civil a Barcelona.

Fill d’una família treballadora de classe mitjana, Salvador era el tercer de sis germans. El seu pare, Joaquim Puig, havia estat militant d’Acció Catalana durant la República. Exiliat a França al camp de refugiats d’Argelès, va ser condemnat a mort quan va tornar a Espanya i indultat en l’últim moment.

El jove Salvador va començar a estudiar al col · legi religiós La Salle Bonanova fins que va ser expulsat per indisciplina. A partir dels setze anys va compaginar el treball en una oficina amb els estudis nocturns a l’institut Maragall, on va fer amistat amb Xavier Garriga i els germans Solé Sugranyes (Oriol i Ignasi), tots ells futurs companys del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) .

Els episodis del maig francès de 1968 foren decisius perquè Puig Antich decideixi implicar-se en la lluita contra la dictadura franquista. La seva primera militància serà en Comissions Obreres, formant part de la Comissió d’Estudiants de l’Institut Maragall. Ideològicament aviat evolucionà cap a posicions anarquistes, que rebutjaven qualsevol tipus de dirigisme i jerarquia dintre de les organitzacions polítiques i sindicals en la lluita de la classe obrera cap a la seva emancipació. Després d’iniciar estudis universitaris de Ciències Econòmiques, fa el servei militar a Eivissa, on és destinat a la infermeria de la caserna. Un cop llicenciat, s’incorpora al MIL, integrant-se en la branca armada. Participa, fent de xofer, en les accions del grup, que consistien generalment a realitzar atracaments a bancs. El botí es destinava a potenciar les publicacions clandestines del grup ia ajudar als vaguistes i els obrers detinguts.

Puig Antich i els seus companys es movien amb facilitat en el món de la lluita clandestina i viatjaven sovint al sud de França, on es relacionaren amb vells militants cenetistes.

L’agost de 1973, es van reunir a França per celebrar el congrés d’autodissolució del MIL. El mes següent, després de l’atracament a una oficina de La Caixa, començaria una forta ofensiva policial contra els militants del MIL.

Primer caigueren Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet, i, a continuació Santi Soler, que és detingut, interrogat i torturat i acaba confessant els llocs de trobada clandestina dels seus companys. El mateix Santi Soler serà utilitzat de parany per la policia de paisà per detenir Xavier Garriga i Salvador Puig Antich. L’operació, minuciosament preparada, s’efectuà el 25 de setembre de 1973 a Barcelona. Els dos anarquistes són detinguts i, tot seguit al portal del número 70 del carrer Girona, té lloc un tiroteig a conseqüència del qual Puig Antich queda malferit i el jove guàrdia civil Francisco Anguas Barragán resulta mort.

Puig Antich va ser empresonat, acusat de ser l’autor dels trets que van causar la mort a Anguas Barragán, i posteriorment jutjat en consell de guerra i condemnat a mort per un règim amb set de venjança després de l’atemptat contra Carrero Blanco. A tot Europa es van organitzar manifestacions demanant la commutació de la pena capital, però Franco es va mantenir ferm i no concedí l’indult. Salvador Puig Antich, de 25 anys, va ser executat mitjançant garrot vil en una cel · la de la Presó Model de Barcelona el 2 de març de 1974 a les 9:40 hores del matí.

A LA MEMÒRIA DE SALVADOR PUIGH ANTICH

Salvador Puig Antich, cas obert. Jordi Panyella

Tots els testimonis expliquen tota la veritat. El llibre definitiu sobre el cas Puig Antich.

Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa quaranta anys. Amb l’ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l’acusat.

Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar-se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci d’anys. Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya, i fan de Salvador Puig Antich, cas obert un llibre moralment necessari.

SALVADOR

Salvador Puig Antich (2006) és una pel · lícula espanyola dirigida per Manuel Huerga, protagonitzada per Daniel Brühl, música de LLuís LLach . Basada en el llibre Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich, de Francesc Escribano , la pel · lícula reconstrueix una de les últimes execucions pel mètode del garrot vil a Espanya: Salvador Puig Antich. Va guanyar el Goya al Millor guió adaptat, signat per Lluís Arcarazo.
Tant aquesta pel · lícula com el llibre en què es basa han rebut fortes críticas2 3 per part d’antics militants del MIL, companys de militància de Salvador, que afirmen que buiden de contingut polític el personatge de Puig Antich i alhora que es dignificaria falsament la imatge del seu carceller, al jutge militar ia la Brigada Polític-Social de la policia franquista.

SALUT I BON VIATGE.

JORNADA INFORMATIVA NOU CONVENI COL.LECTIU DEL TAXI DE BARCELONA

La secció sindical del taxi de la CNT juntament amb l’associació de taxistes i usuaris TAXIS LLIBERTAT, han organitzat per al dissabte 28 de febrer a les 19:00 hores una xerrada informativa sobre el nou conveni del taxi de barcelona. Aquest nou conveni col · lectiu del taxi de barcelona va entrar en vigor l’1 de gener de 2013 i té una durada de 5 anys.

Aquesta xerrada informativa es realitzarà en el sindicat de la CNT de Barcelona, per això convidem a tots els taxistes, tant treballadors autònoms com assalariats i usuaris del taxi a participar i informar-se sobre aquest nefast nou conveni del taxi de barcelona.

La intenció d’aquesta xerrada és informar a tots els companys i companyes, de quines són les conseqüències d’aquest injust conveni, conseqüències que afecten els treballadors assalariats i també als autònoms, ja que si el taxista assalariat treballa en males condicions també ho farà el taxista autònom, també donarem consells i solucions per lluitar contra aquest conveni que perjudica el transport del taxi de barcelona.

Uns dels punts més polèmics d’aquest conveni són aquests:

Article 19 Plus de dies festius: En concepte de plus de dies festius s’ha d’abonar la quantitat de 140 euros mensuals bruts fixos durant tota la vigència del conveni. Es paga el dia 30 del mes següent com a màxim. Aquest plus de dies festius compensa tots els dies de descans mensual. En ser el plus festiu cotitzable amb caràcter, el treballador assumeix l’import de la seguretat social i IRPF que li correspon.

Aquest article dels plus de dies festius correspon al conveni antic del taxi de l’2008-2011, en el nou conveni l’han suprimit, l’han eliminat amb la qual cosa el taxista assalariat de barcelona quan treballi un dia festiu, no cobrés res, treballés gratis , però el més gravi de tot és que aquest plus de dies festius eren cotitzables a la Seguretat Social i l’IRPF, amb la qual cosa el treballador haurà de pagar la quantitat corresponent a la seguretat social i l’IRPF.

Article 25. Jornada i descansos: La jornada màxima legal és de 40 hores setmanals de treball efectiu. Entre el final de la una jornada i l’inici de la següent han de transcórrer, com a mínim, dotze hores. L’empresa determinarà l’horari de la prestació del servei així com el de recollida i lliurament del vehicle. A manca d’aquesta determinació s’entén que el treballador prestarà la jornada de vuit hores diàries a la seva elecció dins de l’horari establert per al torn de treball …..

Aquest article està ben clar jornada laboral de 8 hores diàries, no 12 hores no poden obligar cap treballador a fer cada dia 12 hores com estan fent, la realitat del taxi de barcelona és que s’explota als taxistes assalariats en jornades de 12 hores , perquè l’empresari exigeix una alta recaptació i si no són acomiadats, les tàctiques de l’empresari és fer competir i enfrontar als treballadors per veure qui fa més recaptació, és utilitzar la por a l’acomiadament perquè treballin més hores. Les quatre hores treballades de més no són declarades, ni en la nòmina, ni a la seguretat social, ni en la declaració de renda per tant és un frau, l’empresari a costa de l’explotació dels treballadors.

Aconsellem a tots els taxistes assalariats, que quan acabin la jornada laboral treguin el tiquet corresponent de la impressora i l’hi guardin, un tiquet per cada dia de treball.

SALUT I BON VIATGE.

BIBLIOTECA COOPERATIVA OBRERA LA FRATERNITAT

“Si us plau portim a la Cooperativa Obrera la fraternitat el més ràpid que pugui“ això em va dir la senyora només muntar al taxi “Això és al carrer Compte de Santa Clara número 27 a la barceloneta” vaig contestar “Si senyor está clar que ja ha estat allà “

Sens dubte la senyora no s’equivocava, ja coneixia aquesta biblioteca històrica al popular barri de la Barceloneta. Aquesta Biblioteca “cooperativa obrera de la Fraternitat“ és una de les més antigues de la ciutat de Barcelona i amb una gran història …..

La maçoneria moderna o especulativa també es pot reconèixer en uns quants racons de barcelona. A vegades, els signes que es poden trober en alguns edificis tenen un indubtable origen en la societat secreta, bé perquè el responsable de la seva col.locació ha estat un maçó i ha volgut així deixar-hi constància per a qui ho sabés interpretar o perquè en algun moment hi ha hagut alguna activitat maçònica. Però s´ha d´admetre que en algunes ocasions pot ser fruit de la casualitat que s´optés per un element decoratiu que tingui significat maçònic sense que el seu autor o responsable en fos conscient.

El maig del 2001 la Barceloneta inaugurava una biblioteca a l´antiga seu de la cooperativa obrera La Fraternitat, un edifici modernista obra de l´arquitecte Francesc Guàrdia Vial, deixeble de LLuís Domènech i Montaner. La cooperativa va ser fundada el desembre de 1879. Originàriament estava situada al carrer dels Pescadors, però amb els anys va caldre construir una nova seu, la qual es va aixecar el 1918 on avui està la biblioteca.

Tot i que en el cas de la fraternitat no existeix constància que les coses haguessin anat així, moltes de les cooperatives constituïdes al final del segle XIX tenien una estreta relació amb les lògies maçòniques. La idea del cooperativisme encaixava perfectament dins dels principis maçònics. El mateix nom de fraternitat remet a un dels pilars en què es sosté la institució junt amb els de llibertat i igualtat , coincidents d´altre banda amb els de la Revolució Francesa.

Hi hagués o no relació entre la cooperativa La Fraternitat i alguna de les lògies que operaven en aquell temps a Barcelona, la veritat és que a la façana que dóna al carrer Sant Carles hi ha un evident símbol maçònic, concretament al grup escultòric que l´adorna. En mig de dues figures femenines es pot veure clarament dues mans entrellaçades dins d´un triangle.

Tot i que fa remetre al.legòricament a la idea de fraternitat, la manera com les dues mans es troben l´una amb l´altre coincideix amb la salutació maçònica en el primer grau d´aprenent, es a dir, el polze de la ma dreta prem l´artell corresponent al dit índex de l´altra mà. Aquesta salutació, juntament amb altres signes i paraules secretes, es transmet al maço en la seva iniciació. És la manera com aquest nou membre es podrà fer reconèixer arreu. Cada grau té una salutació pròpia.

Cal dir que en el projecte original de Guàrdia hi havia dos lleons en lloc de les figures femenines, i que en els anys del franquisme el triangle i les mans estaven tapats amb morter. Aquest fet avalaria l´origen maçònic de l´escultura, perquè esborrar qualsevol referència a la societat secreta d´edificis i monuments va ser una tasca preferent de les autoritats franquistes en el marc de la repressió que va exercir contra la institució.

FONTS CONSULTADES: Passejades per la Barcelona maçònica de Xavi Casinos

ENLLAÇOS:
http://w3.bcn.cat/fitxers/biblioteques/barceloneta/lafraternitatcataloct08.658.pdf

SALUT I BON VIATGE

Ver mapa más grande

CONCENTRACIÓ CONTRA L´ATUR I LA POBRESA! 19 D´OCTUBRE A LES 10 HORES, PLAÇA SANT JAUME

L’atur i la pobresa continuen la seva escalada a Catalunya. Al setembre 9.575 persones es van sumar als centenars de milers d’aturats (821.600 segons l’última Enquesta de població activa), i com a conseqüència la pobresa s’estén al 29,5% de la ciutadania a Catalunya superant en 8 punts la mitjana europea, i l’exclusió social de la infància arriba al 28%.

Els governs de Catalunya i Espanya són responsables de la pobresa. Els seus discursos contra l’atur i la pobresa són cínics i hipòcrites:

El govern d’Artur Mas, després de baixar impostos als rics, retallar el PIRMI als més pobres l’agost de 2011, extingint o suspenent més de 6.000 expedients que van afectar unes 18.000 persones, diversos milers dels quals són joves menors de 16 anys trobant molts d’ells en situació de desnutrició. A més va endurir les seves condicions d’aplicació i accés:

– Cal esperar més d’un any a què es reconegui la prestació de la data de la sol · licitud.
– Als qui cobren per primera vegada la prestació no se’ls paguen els endarreriments des de la data de sol · licitud.
– Qui ha patit la retirada del subsidi sense justificació o amb excuses més que dubtoses es troben indefensos immersos en processos de reclamació que duren anys. Es desestima la sol · licitud per silenci administratiu a les persones que han esgotat la prestació d’atur i subsidis més enllà del termini requerit.
– Els expedients no s’autoritzen en funció de causes objectives sinó quan es produeix l’extinció d’un altre expedient.

El Govern de Rajoy endeuta a la ciutadania per enriquir als seus amics banquers i garantir el retorn dels préstecs als bancs d’Alemanya i França. Ataca els drets dels més febles, retallant les prestacions d’atur, reduint les partides pressupostàries per les polítiques actives d’ocupació, deixant sense cobertura pressupostària el subsidi “Prepara” el 2013, etc.

Al Congrés, els diputats del PP i CiU, voten a favor de les polítiques dictades des de la TroiKa: la “contrareforma laboral”, la retallada de la despesa social, la llei orgànica d’estabilitat pressupostària, etc., que provoquen més atur i recessió .

Davant aquesta greu situació fem una crida a les persones sense feina, a la classe treballadora, a la ciutadania solidària a oposar-se a les retallades ia participar en la iniciativa legislativa popular per una Renda Garantida Ciutadana en compliment de l ‘article 24.3 del Estatut d’Autonomia, que garanteixi dignament els ingressos per cobrir les necessitats bàsiques de totes les persones (http://www.rendagarantidaciutadana.net/index.php/es/).
¡Pel repartiment del treball i la riquesa! ¡Treball o prestació digna!

Barcelona, octubre 2012

Assemblea de treballadors/es en atur de Barcelona.
http://assembleadeaturats-barcelona.blogspot.com.es/

SOLIDARITAT AMB ELS ATURATS, SALUT I BON VIATGE.

LA NOVA XARXA ORTOGONAL DE BUS ESTRENARÀ CINC LÍNIES L’1 D’OCTUBRE

El dilluns 1 d’octubre començarà la implantació de la nova xarxa ortogonal d’autobusos de Barcelona, que en una primera fase consisteix en cinc noves línies d’autobús de les 28 previstes.

D’aquesta manera, la H-6 substituirà l’actual línia 74; la V-7, la línia 30; la H-12 reemplaçarà l’autobús numero 56; la V-21, l’actual línia 10 i la D-20 s’implantarà al tronc comú de les línies 57 i 157, des d’Ernest Lluch fins al passeig Marítim.

La nova xarxa de busos preveu la posada en marxa de 17 línies verticals, que uniran el mar i la muntanya, vuit d’horitzontals, que aniran entre els rius Besòs i Llobregat, i tres que travessaran la ciutat en diagonal. D’aquestes 28, 13 estaran en funcionament a la tardor del 2013.

Amb l’objectiu de facilitar als usuaris l’adaptació a aquesta nova xarxa d’autobús i minimitzar les afectacions pels canvis previstos, l’Ajuntament de Barcelona i TMB han iniciat una campanya d’informació per arribar a tots els ciutadans. La campanya inclou una pàgina web específica on es poden consultar els canvis previstos ( www.novaxarxabus.bcn.cat ) i la presència, a partir d’aquest dimarts, dia 25, de prop d’un centenar d’informadors a les parades d’autobús afectades. A més a més, el consistori farà arribar fullets informatius a tots els domicilis de la ciutat abans del dia 1 d’octubre.

Font: el Periódico

SALUT I BON VIATGE