Arxiu de la categoria: Autónomos

ELECCIONES EN EL TAXI DE BARCELONA

Dentro de poco se celebraran elecciones en el taxi de barcelona, hacia mucho tiempo que no se celebraban elecciones y parece ser que la crisis, el descontento y la división dentro del taxi a propiciado o es oportuno para algunos que se celebren elecciones para elegir representantes, después de tanto tiempo. Taxis LLibertat se posiciona a favor de no votar, no participar y no hacer propaganda en estas elecciones electoralistas, muchos nos critican por esto, nos llaman antisistema, y que defendemos una falsa libertad, bueno respetamos las opiniones de todo el mundo. Estas son las razones por las que estamos en contra de estas elecciones electoralistas del taxi:

La ley estipula que para ser un sindicato «representativo» hay que presentarse a unas elecciones sindicales en las que se eligen delegad@s sindicales o representantes.

Mediante las elecciones le das a tus “representantes” el poder de decidir, firmar y negociar por ti e imponerte su voluntad y quedan durante  años fuera de tu control. En cambio si que están controlad@s por las cúpulas de las organizaciones sindicales o grupos a las que pertenecen.

Con las elecciones, las organizaciones sindicales o grupos obtienen liberad@s y subvenciones con los que se mantienen. En el fondo, es una cuestión de intereses económicos.

Si eres trabajador asalariado del taxi no tienes derecho ni a votar, solamente ejerce ese derecho el titular de la licencia, o sea tu jefe que además de decidir por ti lo hace cobrando, si es un representante elegido.

L@s representantes liberad@s  cada vez tienen menos en común con l@s taxistas trabajadores/as, tienden a profesionalizarse o a vivir del cuento y solo les interesa mantenerse, defienden sus propios intereses y no los tuyos.

Una vez que te han arrebatado la “representatividad” y que han conseguido liberad@s y subvenciones y un cierto margen de influencia, ya no les interesas, los programas electorales se olvidan y mejor que te calles y seas sumiso, tal vez así consigas algún favor (en vez de que se respeten tus derechos). Solo quieren tu voto y que no des problemas.

 Con las elecciones sindicales representativas, cuyo origen está en las elecciones del sindicato vertical franquista, sindicatos pactistas ,empresas y administración consiguen interlocutores para no tener que tratar directamente con l@s taxistas trabajadores/as. Estos interlocutores legales mantienen a l@s taxistas trabajadores/as a raya, sumis@s y desmovilizados, porque son l@s primer@s interesad@s en mantener su posición y dependen directamente de las subvenciones y liberaciones.

 Los sindicatos o grupos suelen montar sus candidaturas con cualquier tipo de persona que se preste a ello. No valoran las cualidades de los candidatos, sino que buscan a mientras más gente mejor. Van a la caza del candidato con un discurso que les dice: preséntate, no importa si luego no quieres hacer nada. Los sindicatos o grupos intentan tan sólo presentar muchas candidaturas y sacar muchos delegados.

 Como la ley otorga una serie de privilegios a los candidatos elegidos, muchos de los candidatos se presentan a las elecciones por obtener esas prebendas: privilegios, libertad de movimientos, subvenciones….

Para atraer a los votantes, los sindicatos o grupos necesitan un programa y hacer una campaña. El programa es siempre una promesa en la que se deja para mañana lo que debería ser conseguido hoy. Además, puedes comprobar que todos los programas prometen lo mismo: derechos, democracia, más trabajo, turnos, libertades etc. Es sabido que una vez conseguido el cargo, el programa es dejado a un lado.

Las elecciones implican una lucha sucia e inmoral entre sindicatos o grupos. Las distintas centrales intentan a toda costa evitar la presentación de candidaturas rivales. Por ello los candidatos son presionados para que renuncien, las listas vigiladas para impugnarlas, y el proceso revisado para hacerlo caer. A los sindicatos o grupos no les interesa la democracia, la pluralidad de opiniones, la presentación de opciones diversas, sino la destrucción del rival.

 El día de las elecciones

1.- En el día electoral asistirás al espectáculo de ver a apoderados, líderes y supervisores  pasear por los distintos servicios, paradas de taxis, aeropuerto, estaciones cazando votantes. Ese día se dora la píldora al taxista. Se le recuerdan pasados favores hechos, y los que aún puede recibir. Es el día en que por medio de la sonrisa, del agarre del brazo y de la invitación a la cerveza, los “elegidos representantes” confraternizan con el taxista.

2.- En el día electoral, si te decides ir a votar, sentirás la extraña sensación de estar realizando un ritual vacío, carente de sentido. Es como ir a misa sin ser católico. Las motivaciones para el voto, son de lo más diversas. Unos votan porque hay que votar; otros por ver que pasa; otros por diversión o incredulidad; otros votan por no quedar mal ante fulano o zutano; otros por miedo a perder sus posiciones privilegiadas. Y muy pocos, por no decir nadie, piensa que están eligiendo a sus representantes . Hay además, un montón de gente que no vota ¿Por qué?

Después de las elecciones

1.- Porque mediante las elecciones no eliges a tus representantes. Al votar lo que haces es otorgar poder a una persona para que decida en tu nombre. Tú no puedes controlar al delegado o representante, no puedes exigirle que cumpla su programa, rápidamente olvidado. La ley otorga al representante poder para negociar, firmar e imponer su voluntad al taxista; por la posición que ocupa traba amistad con inspectores, jefes, directivos y administracion IMT; consigue mano para enchufes, chanchullos, pasteleos y enjuagues. El representante  aprende normativa y leyes, que te explica lo que está bien y está mal de acuerdo con la administración.

2.- El proceso electoral está montado para que una vez hayas votado, te calles. Tú pintarás muy poco ante el representante, ante el grupo y ante el sindicato, que sólo desea que votes, que no des problemas y que pagues la cuota. Con lo cual aprendes que hay que ser pasivo, que protestando sólo consigues hacerte antipático, y que lo mejor es dedicarte a tus asuntos. Y una vez domesticado, los sindicatos y grupos te echan en cara que no te interesa nada, que no participas, y que por eso ellos no consiguen resultados.

3.- A pesar de todo, hay representantes honrados,  que intentan hacer bien las cosas y luchar por los derechos y mejoras de los taxistas. Pero el hecho es que hay una separación, una división entre el taxista que hace su trabajo, y el representante que está liberado o que dispone de horas sindicales. Tú no te acabarás de fiar de un delegado que no sabes a qué dedica su tiempo, y al que ves en reuniones de las que te enteras de muy poco; y él no se fía de tí, porque te ve egoísta, pasivo, apegado a tus cosas, ignorante de un montón de problemas y limitado a tu propio punto de vista. Los choques son inevitables. Porque el representante combativo está solo: nada puede contra la patronal, los floteros y sus recursos, ni contra los grupos pactistas, ni contra los representantes corruptos. Rápidamente se quema y aprende la lección: o se corrompe, o pierde entusiasmo, o dimite. Desengáñate: el Capitán Trueno no existe.

4.- Entonces, si las elecciones no valen para que tu voz se oiga, ¿para qué sirven?  Las elecciones  sirven para asignar la representatividad de los sindicatos o grupos. Así, cada voto recibido  sirve para que esos sindicatos y distintos grupos obtengan la etiqueta de representativos o mayoritarios. Gracias a esa falsa etiqueta, la administración  el gobierno reparte en subvenciones directas e indirectas (pagos de cursos, proyectos, empresas, liberaciones, subvenciones monetarias, fungibles…). Estas subvenciones sirven para nutrir a una casta de representantes profesionales, cuya principal misión en esta vida es no perder la poltrona. Y para ello, pactan lo que haga falta con quienes les pagan.

5.- Hay un último punto que reluce después de las elecciones sindicales: el voto no es secreto. En primer lugar, se sabe quién vota y quién no vota . En segundo lugar, tras las elecciones los representantes someten a escrupuloso escrutinio los censos electorales, y los comparan con los resultados obtenidos. Dado que cada sindicato o grupo controla quienes son sus potenciales votantes (afiliados y simpatizantes), y quienes son sus potenciales enemigos (miembros de otros sindicatos), pueden cuadrar las cuentas y valorar si cada cual ha votado a quien debe votar. Si votas en blanco, nulo, o a otro sindicato o grupo distinto del tuyo, eso se acabará sabiendo. Por lo tanto hay que denunciar la falacia del voto secreto.

 ¿Qué podemos hacer?

Lo primero, no colaborar con la farsa: no votar. Votar es un derecho, pero no es un deber. Si te ofrecen ser candidato, no aceptes.  Pero hay que hacer algo más. No basta con quejarse, con decir que todo está muy mal. Aunque la abstención electoral sea en muchos casos superior al 50%-70%, basta con un porcentaje mínimo de votantes (los votos de los representantes  interesados en salir, y los de sus amigos), para que la adminitración reparta entre ellos sus subvenciones. Por eso es fundamental que tú te conviertas en tu propio representante, que tú te organices con el resto de tus compañeros, que tú hables de cuáles son tus problemas, que tú protestes, que tú decidas… Es preciso que te des cuenta que tú no eres culpable de lo mal que está el taxi, porque los culpables son ellos. Pero que sí eres responsable de lo que sucede. Si te quedas quieto, y te callas harás exactamente lo que ellos esperan de ti.

 ALTERNATIVAS A LAS ELECCIONES.

Es el modelo asambleario de democracia participativa. Una asamblea esta formada por cualquier taxista autónomo o asalariado que quiera participar , que reunidos en asamblea debaten sus problemas y deciden las acciones que deben emprender para solucionarlos. No hay privilegios, ni liberaciones, ni subvenciones ni poder en manos de los “representantes del taxi”, ya que toda capacidad de decisión pasa por la asamblea donde todos somos iguales, y donde se negocia directamente con el IMT sin intermediarios ni representantes liberados. Desde nuestro punto de vista, no son necesarios ni las elecciones electorales, ni los representantes para defender los intereses del colectivo del taxi de barcelona .

POR EL APOYO MUTUO ENTRE TAXISTAS, NO NOS REPRESENTA NINGÚN ELEGIDO,

UNIÓN-ASAMBLEA-IGUALDAD

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

CNT BARCELONA, EL 29-M CONTRA LA REFORMA LABORAL I L´ATUR

La Confederació Nacional del Treball de Barcelona convoca tots els treballadors de la ciutat a la Vaga General aquest dijous 29 de març.
Davant els greus atacs que estem patint els treballadors i les classes
populars d’aquesta ciutat i de Catalunya, només ens queda l’alternativa de
la lluita i la mobilització permanent. La nova Reforma Laboral imposada pel Govern de Madrid amb el suport de CiU no és més que la continuació d’una política d’Estat, al servei de la patronal, que pretén disciplinar i coaccionar els treballadors per extreure’n major benefici a menor cost.

L’eliminació de drets laborals i socials no ocasionarà de cap manera la
creació d’ocupació ni la reactivació econòmica, que depèn d’alguna cosa més que de les ànsies acumulatives d’uns pocs grans empresaris. Aquesta només té lloc, avui, per la derivació de les enormes riqueses acumulades en poques mans en inversió social, pel repartiment de riquesa i treball, i per l’impuls d’una economia local sostenible i cooperativa en mans de les majories i al seu servei.
La Confederació Nacional del Treball de Barcelona considera que aquesta
Vaga General s’ha de convertir en un gran mur popular que freni una Reforma Laboral que atempta directament contra drets fonamentals, que ens empobreix i que pretén embrutir. Un mur popular que continuï en empreses i barris, mitjançant Seccions Sindicals i assemblees, fins a tombar els interessos radicals d’una classe empresarial i la seva classe política, totalment desbocada i sense oposició. Està en mans de tots i totes posar-li fre.

Als treballadors autònoms i petits comerciants, els instem a col·locar-se
al costat de la resta de treballadors, a ser solidaris, a comprometre’s amb la seva ciutat i els seus veïns.
Animem a tots els nostres afiliats i simpatitzants a prendre els carrers,
a constituir comitès de vaga i piquets informatius a les seves empreses, a no consumir a cap comerç.
Convoquem als nostres afiliats i simpatitzants al piquet central de Plaça
Catalunya a les 12 hores i a la manifestació que partirà de Jardinets de Gràcia a les 16:30 h.
Així mateix, animem a tots els treballadors a posar-nos en coneixement
d’aquelles empreses en les quals s’ha violat el dret a la vaga.

És hora de lluitar, perquè la lluita és l’únic camí. Ahir, avui i demà.
Derogació de la Reforma Laboral, frenem al Govern de l’atur.

CNT-AIT Barcelona

SALUT I BON VIATGE.

Share

EL TAXI NO ES TREU DE SOBRE LA INCERTESA

 S’obre un període d’al·legacions a la mesura dels torns aprovada en la consulta del sector.
 Alguns grups sindicals temen una allau d’esmenes que acabi paralitzant qualsevol intent de regulació.
 
BARCELONA. EL PUNT. ANNA BALLBONA.- Semblava que la consulta del taxi havia de posar fi a totes les suspicàcies i divergències del sector, però, lluny d’això, encara avança carregat d’incertesa. Després de la consulta del 22 de febrer passat, en què l’opció de treballar per torns (de matí o de tarda) va ser la més votada, ara s’obre un nou període: a principis de mes l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar la normativa per aplicar aquesta fórmula de regulació horària i els taxistes tenen 30 dies per presentar-hi al·legacions.
La normativa especifica que els torns s’aplicaran els feiners, seran de 6 del matí a 3 del migdia i d’1 del migdia a 10 del vespre i s’aniran alternant segons el número de llicència i els mesos parells o senars. Si la mesura “no compleix els objectius pels quals ha estat aprovada” –afavorir la rendibilitat dels taxistes– l’Imet la pot tombar. Això ha aixecat ja suspicàcies, sobre si la mesura anticrisi que va ser la més votada (amb 2.541 vots dels 7.265 taxistes que hi van participar, un 69,26% dels que podien fer-ho) s’acabarà aplicant i si s’aplicarà en els termes actuals.
Algunes organitzacions de taxistes, com ara el Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC) i la Unió de Taxistes Autònoms Metropolitans (UTAM) temen que es produeixi una allau d’al·legacions que acabin portant l’Imet a paralitzar la mesura. Hi ha d’altres dubtes: la regulació per torns, que intervé de dret en l’organització diària del taxista, no té cap precedent a l’Estat espanyol. En canvi, sí que hi ha casos (Madrid, València, Bilbao…) de la regulació per taxímetre, que fixa un topall d’hores treballades. Cal tenir en compte que la suma de les altres tres opcions que es portaven a la consulta (3.996) és clarament superior als vots obtinguts per la més votada.
L’escenari no deixa de ser curiós i de rerefons, s’hi albira un enfrontament entre dos sectors dins del sector: el dels autònoms i el dels empresaris. Corre la brama que els empresaris del taxi van votar que sí a la regulació horària per torns confiant que tindrien una mesura a mida de cada perfil. Això, per ara, no ho recull l’actual normativa i d’aquí l’allau d’al·legacions que s’hi intueixen.
Per ara la Coordinadora Metropolitana del Taxi, que representa part dels empresaris, sols ha explicat a aquest diari que està estudiant quines al·legacions fer-hi perquè “hi ha moltes coses a l’aire i molta rigidesa”. Sense entrar en el fons de la normativa, aquesta coordinadora es pregunta per “com quedarà el servei” en municipis perifèrics de l’àrea metropolitana, com alguns del Vallès Occidental, o en el cas dels taxistes del port.
L’STAC i la UTAM, més favorables a la regulació horària via taxímetre, no pensen presentar al·legacions i acaten –i preferirien que s’acatés– el resultat de la consulta. “Estarem molt pendents que no es modifiqui el sentit del que s’ha aprovat”, va explicar Raúl Aldehuela, de la UTAM. Tot i això, no les tenen totes i temen que la mesura que s’apliqui al maig sigui molt diferent del que s’ha votat. O bé que no s’arribi a aplicar. I amb tot, al maig, eleccions sindicals. Al sector l’espera una primavera calenta.

SALUT I BON VIATGE.

Share

L´INSTITUT DEL TAXI ES DÓNA 30 DIES PER MODELAR ELS TORNS

EL PERIÓDICO.CARLOS MÁRQUEZ DANIEL.BARCELONA.- Eduard Ràmia, gerent de l’Institut Metropolità del Taxi (IMT), omplirà avui l’expedient que demà presentarà en el ple de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En aquest complicat document explicarà que el sector ha elegit realitzar torns de matí i tarda, llicències parelles i senars, per reduir la flota de 8.000 taxis que diàriament circulen per la capital i les ciutats del seu entorn. S’aprovarà, però quan s’aixequi la reunió s’obrirà l’exposició pública preceptiva de la mesura, 30 dies en què l’Administració sap, tem i espera rebre multitud d’al·legacions que podrien acabar modificant substancialment la proposta inicial. Eduard Freixedes, president de l’IMT i regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, va plantejar a les organitzacions del gremi la possibilitat de modular el pla abans de ratificar-lo. «Això, no obstant, -explica el regidor- hauria significat alterar el resultat de la votació celebrada el 22 de febrer passat, una cosa que els taxistes no haurien entès». També és una manera de deixar clar que els nous caps del sector van de debò, que no pensen permetre que les baralles internes impedeixin veure el bosc. Sembla, segons indica Freixedes, que no només els empresaris s’han posicionat contra els torns, al·legant que hauran de fer fora una bona part dels seus conductors assalariats. També molts autònoms han trucat a l’IMT per compartir un problema personal que els fa molt difícil adaptar-se al ferri horari que marca l’opció més votada: treballar de sis del matí a tres de la tarda o d’una del migdia a deu de la nit, amb la resta de la jornada lliure per a tots.

DEMANDA JUDICIAL / El principal obstacle pot ser una demanda judicial, com la que fa alguns mesos ja va aconseguir anul·lar la limitació de conductors assalariats. Els empresaris, de fet, han anunciat que portaran els torns davant el jutge si no se’ls deixa al marge de qualsevol regulació del temps de treball. «El pitjor que ens pot passar és que al maig es posi en marxa una iniciativa que la majoria rebutgi, de manera que esperem que el període consultiu sigui especialment productiu. Treballarem perquè estigui a punt al maig, però si el nombre d’al·legacions és molt alt, ens en podríem anar al juny», augura Freixedes.

En aquestes dates, el gremi haurà fet un altre pas endavant amb l’elecció, el 24 de maig vinent, dels seus verdaders representants. Serà després de 12 anys en què gairebé no ha corregut l’aire i en què aquest col·lectiu de professionals ha viscut estancat fins que la crisi i un nou cicle els ha despertat.

SALUT I BON VIATGE.

Share

EL TAXISTA AUTÓNOMO TEME QUE EL EMPRESARIO SE LIBRE DE LOS TURNOS

 Aplicación de la opción elegida por referendo para quitar coches de la calle.
 La Administración podría dejar al margen a parte del gremio por miedo a una demanda.
 El chófer por cuenta propia pide anular la votación si al final se hacen distinciones.
 
BARCELONA. EL PERIODICO. CARLOS MÁRQUEZ DANIEL- Nadie en el sector del taxi osa poner en duda el resultado de la consulta realizada la semana pasada. Los conductores decidían la mejor manera de quitar coches de la calle para equilibrar oferta y demanda, y la elevada participación (69%) demostraba el grado de implicación del colectivo en un momento de crisis aguda. Venció el sistema de turnos -mañana o tarde, con noche abierta para todos- y, aunque a muchos no les gustó, no les quedó otra que aceptar la voz de la mayoría. Ahora, tras una primera reunión entre los representantes del gremio y la administración, planean serias dudas sobre la puesta en marcha de la propuesta, sobre si se aplicará por igual a autónomos y empresarios.
La buena voluntad de CiU con este referendo, tras una década de cierto inmovilismo, puede acabar estallándole en las manos. La medida debía entrar en funcionamiento cuanto antes, en mayo si es posible, pero si alguien lleva el plan a los tribunales todo se retrasaría y podrían pasar meses y meses. Solución posible: dejamos al margen a los empresarios y lo aplicamos a los que se han manifestado a favor de quitar taxis de la calle, esto es, los autónomos. El problema es que el referendo no contemplaba esta cláusula, razón por la que algunas organizaciones ya han anunciado que no aceptarán nada nuevo más allá de lo estrictamente votado. O todos, o nadie.
Luis Berbel, presidente del Sindicat del Taxi de Catalunya (Stac), sostiene que la aplicación de los turnos «debe hacerse sin distinciones, igual para todos, porque eso es lo que se votó el pasado día 22». «Si se deja al margen a los empresarios será la primera vez que el sector se divide en dos, con normas distintas. Eso es algo que no podemos permitir», advierte. A pesar de que el Stac defendía la regulación horaria -control de la jornada a través del taxímetro, con ocho horas para el autónomo y 16 para los coches a doble turno con dos asalariados-, Berbel asegura que respetarán la opción vencedora, pero en ningún caso tolerarán que se alteren las condiciones iniciales.

A LA ESPERA DEL IMT

Carmen de Tienda, presidenta de la Asociación Empresarial del Taxi (AET), prefiere esperar a que el Instituto Metropolitano del Taxi (IMT) explique las condiciones de la propuesta. Adelanta que si se trata por igual a todo el sector presentará «una demanda ante el Tribunal Contencioso-Administrativo para que se respeten los derechos de los empresarios», o lo que es lo mismo, demandarán a la administración por obligarles a despedir a buena parte de sus trabajadores. «Las empresas deben tener un trato diferenciado, y si no es así, iremos a los tribunales», argumenta.
De momento, el IMT, presidido por el concejal de Movilidad, Eduard Freixedes, guarda silencio, valorando los pros y contras de una decisión que, una vez más, pone de manifiesto lo complicado que resulta gestionar un sector tan dividido. Haga lo que haga, da la sensación que unos u otros reventarán los turnos. Los empresarios por considerarlo ilegal, y los autónomos, en el caso que se deje a los primeros al margen, por creer que el referendo queda anulado ante el nuevo marco de aplicación.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

EL TRABAJO POR TURNOS SACARÁ DE LAS CALLES A 3000 TAXISTAS

 La Administración quiere compatibilizar rentabilidad, calidad y cobertura del servicio.
 Los autónomos no aceptan excepciones para los empresarios, que acudirán a la justicia.
 
BARCELONA. EL PERIODICO. RAMON COMORERA.- El impacto de organizar por turnos iguales y rotativos de mañana o tarde los taxis, según la propuesta ganadora en la consulta del miércoles, será considerable. Durante la mayor parte del día, los 8.000 vehículos que ahora circulan por las calles se reducirán a 5.000, la mitad aproximada de las 10.500 licencias existentes, según reconoció ayer el gerente del Instituto Metropolitano del Taxi (IMT), Eduard Ràmia. El objetivo de la democrática votación de cuatro propuestas para ajustar una oferta sobredimensionada a una demanda lastrada por la crisis se cumple así, y con creces si no hay excepciones, con la retirada de hasta 3.000 taxis. Claro está que cuando de la una a las tres de la tarde se solapan los dos turnos, trabajarán todos, y que la noche, de las diez a las seis de la mañana, es libre y por tanto podrá circular quien quiera hacerlo.
La aplicación de los dos turnos de nueve horas (de seis de la mañana a tres de la tarde y de una de la tarde a diez de la noche) será un gran cambio para el sector. El presidente del Instituto Metropolitano del Taxi (IMT), el concejal barcelonés de CiU Eduard Freixedes, dijo que «se respetará» que el exceso de oferta se regule con la propuesta votada por la mayoría (36,2%) en una consulta con una alta participación (69%).

TEXTO «ROBUSTO»

Anunció que ahora se redactará un texto «jurídicamente robusto» para ganar el recurso judicial anunciado ayer mismo por la Asociación de Empresarios del Taxi (AET). La limitación horaria ha enfrentado de nuevo a autónomos y flotas (o particulares) que explotan con asalariados el 10% de las licencias que la ley les permite tener.
Freixedes no descartó, sin embargo, que «se puedan mirar» excepciones al cumplimiento estricto de los turnos: «Todo el mundo tendrá igual trato, pero no iremos contra la ley. A veces, un juez ha parado medidas bienintencionadas». Añadió que habrá que compatibilizar rentabilidad, calidad y cobertura del servicio todas las horas y todos los días.
El calendario de la reforma, según Antoni Poveda, vicepresidente del IMT y del Área Metropolitana de Barcelona (AMB), será este: aprobación inicial por la AMB en marzo, exposición pública para recibir alegaciones y aprobación final en mayo. Poveda añadió que «podría ser necesario» modificar el reglamento de la ley del taxi. Si fuera así los plazos dependerían de otras instituciones.
Ante la posibilidad de excepciones para empresas, Luis Berbel, presidente del Stac, reclamó que «los turnos sean para todos igual». Raúl Aldehuela, líder de la UTAM, más combativo, llegó a anunciar «movilizaciones si incumplen lo votado». Carmen de Tienda, presidenta de la AET, habló de acción «ilegal, que traerá despidos porque las empresas necesitan un trato diferente»

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

ELS TAXISTES VAN A LES URNES PER TROBAR SOLUCIONS A LA CRISI

 La recessió força el sector a replantejar-se la seva subsistència amb la vista posada en els taxistes assalariats.

BARCELONA. PÚBLICO. PAU RODRIGUEZ.-  Una munió de taxis s’amuntega a la zona d’espera de l’estació de Sants. ¿De què serveix passejar la llumeta verda per Barcelona, si tampoc no puja cap client i, a sobre, es gasta gasolina? En època de crisi, el taxi es veu com un transport de luxe, i els ingressos del sector han caigut en picat, gairebé un 40% en dos anys. “Abans treballava nou hores al dia per guanyar uns 3.500 euros al mes; ara en treballo més de dotze, i amb prou feines passo dels mil euros”, se sincera Juan Manuel Samblás, mentre espera, juntament amb centenars de taxistes, l’arribada d’algun AVE que desperti la flota groc-i-negra de la lletania en què es troba immersa a mig matí. La situació del sector és tan greu que el col·lectiu de taxistes, històricament molt dividit i enfrontat, s’ha posat d’acord per anar a les urnes el proper dimecres i escollir una solució de consens. Hi ha massa taxis, això ho admeten tots. És cert que el nombre de llicències és fix a Barcelona se’n compten 10.431, ni una més ni una menys, però la presència real de taxis a la ciutat és superior. De les deu mil llicències actuals, unes 3.000 estan sotmeses al doble torn. És a dir, que cadascuna d’elles està explotada per dos conductors assalariats, els quals sovint treballen dotze hores el dia cada un, de manera que el taxi circula les 24 hores. Això, tenint en compte que els taxistes autònoms cada dia treballen més hores per assegurar-se un sou digne, ha provocat una massificació que perjudica el mateix sector. La consulta ha de servir per regular-ne la circulació.

Quatre opcions de vot.
 Les quatre opcions que es podran votar són: afegir un dia festiu cada quinzena, afegir un festiu cada setmana, establir torns de matí i tarda deixant la nit lliure, i regular la duració de la jornada laboral mitjançant el taxímetre dotze hores de feina per als autònoms, com a màxim, i setze hores per als taxis que utilitzin el doble torn. En cas que predominés el vot en blanc o l’abstenció, es mantindrien les regles del joc actuals. Sigui quina sigui l’opció vencedora, es calcula que un miler de taxis deixaran de transitar cada dia, tot un baló d’oxigen per al sector. La mesura s’aplicarà durant aquest any, i de cara al 2013 s’haurà de revisar, perquè és de caràcter temporal. Una data negra per a molts taxistes és el 4 de juliol del 2003, el dia en què es va aprovar la Llei del Taxi. A les acaballes de la seva darrera legislatura, Jordi Pujol amb Felip Puig de conseller de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar una norma que liberalitzava el sector. Eren èpoques de vaques grasses, els taxistes es guanyaven molt bé la vida, i ningú no es va oposar a la mesura. Ara, gairebé una dècada i una crisi després, els defectes de la llei omplen la boca de tots els taxistes.
Fins llavors, els taxistes eren autònoms i cadascú conduïa el seu vehicle. Però la Llei del Taxi va atorgar total llibertat a la gestió de les llicències, fins al punt que permetia al titular subcontractar treballadors que mantinguessin el seu taxi deambulant dia i nit, com s’ha demostrat darrerament. “Les empreses que tenen dos treballadors fent el doble torn de 24 hores estan cometent irregularitats, perquè el conveni col·lectiu dels assalariats situa un màxim de 40 hores setmanals; estan defraudant els serveis socials i Hisenda”, denuncia José María Sánchez, secretari general a Barcelona del Sindicat de Taxis de Catalunya (Stac).

Tant l’Stac com la majoria de taxistes autònoms consideren que la consulta no acabarà amb la sequera, i que la solució a la llarga hauria de ser tornar a l’axioma un taxi un conductor. És a dir, suprimir els assalariats. Però les empreses del sector hi estan radicalment en contra, i en aquest cas reben el suport de l’Administració. “És una idea utòpica dels taxistes, però la llei no ho avala”, exposa Eduard Freixedes, president de l’IMT. De fet, l’eliminació dels empleats suposaria fer fora milers de treballadors en un context d’atur desmesurat.Solucions per ampliar mercat.  Dies després de la consulta, es crearà una mesa de treball per garantir la viabilitat del taxi, i algunes de les propostes que es presentaran ja compten amb el consens dels sindicats i l’IMT. És el cas de l’aplicació d’una tarifa única per desplaçaments a l’aeroport, un model que funciona amb èxit en ciutats com ara Nova York. El taxi cobraria menys al client, però així podria competir amb l’autobús i el metro. A més, amb l’entrada enguany dels taxis de set places, si els clients omplissin el vehicle podrien arribar a pagar menys que al transport públic, i per un servei més còmode. Una altra iniciativa, en aquest cas de l’Stac, que també seria ben rebuda per l’Administració, seria cobrir el servei d’autobusos que s’ha suprimit en alguns barris a causa de les retallades. Freixedes avisa que la proposta està “molt verda”, però avança que estaria disposat a acceptar-la sempre que s’arribés a un preu de bitllet consensuat entre l’Ajuntament, els taxistes i els usuaris del transport.

Més disparitat d’opinions genera la proposició, de part de l’IMT, d’eliminar el suplement de 2,10 euros que el taxista cobra per romandre a les zones d’espera, que són l’aeroport, l’estació de Sants i el port. L’Stac considera que l’espera té un preu, i que si no es paga l’extra, es desproveirà de taxis els tres punts neuràlgics de l’àrea metropolitana. Però Freixedes creu necessari rebaixar les aglomeracions d’algunes zones. A Sants, un taxi tarda més de dues hores a recórrer la graella.

SALUT I BON VIATGE.

Share

EL “RELOJ” DEL TAXI, A EXAMEN

Bilbao, Valencia o Madrid ya aplicaron la regulación horaria con diferentes resultados.
 
Son la mejor prueba para testar una medida que trae de cabeza al sector del taxi en Vigo. Ciudades como Bilbao, Valencia o Madrid aplican desde hace tiempo –27 años en el caso de la primera, apenas 6 meses en el último– un control horario similar al que la Cooperativa de Taxis de Vigo pretende fijar en la ciudad para reducir el funcionamiento de los vehículos de 24 a 16 horas. El balance es similar en las tres ciudades: reconocen que la medida destruyó empleos pero presumen que ha servido para desahogar un sector marcado a fuego por la crisis y una oferta que desmesura la demanda.

Nada nuevo bajo el sol. El debate que caldea desde hace días las paradas de taxi de la ciudad y que divide al gremio entre favorables y detractores a reducir su jornada en 8 horas –de las 24 actuales a 16– es el eco de otras disputas similares que ya sacudieron o sacuden las calles de Bilbao, Valencia, Madrid o Barcelona. Otras muchas, como Vigo, han lanzado la propuesta sobre la mesa arrastradas por el varapalo de la crisis. En la más veterana, la ciudad del Nervión, los taxímetros están sujetos al control del “reloj” desde 1985. Madrid, entre las más recientes, ve desde el verano de 2011 cómo sus taxis vuelven a cocheras cumplidas las 16 horas de trabajo. En todas el recorte se aprobó en medio de una intensa disputa en el seno de la profesión.
Años o meses después, las asociaciones destacan las virtudes de la medida –mayor cumplimiento de las ordenanzas, mejora de la recaudación, desahogo del sector…– pero se reconoce un precio común: el recorte de empleo. En Madrid se calcula que al cierre de 2012 habrá 500 chóferes menos. Valencia computa desde 2011 otro medio millar. Profesionales de Bilbao estiman que en los últimos 27 años la plantilla de taxistas adelgazó en cerca de 230, aproximadamente el 25% de los que trabajaban en 1985.
El colectivo más afectado por el recorte horario es el de los “asalariados”, chóferes que trabajan contratados por el propietario de la licencia las horas en que éste descansa. Al reducir de 24 a 12 o 16 horas –como se plantea en Vigo y se aprobó con variaciones en Madrid o Valencia– el empleado es el primero en dejar de explotar la licencia. Juan Carlos Varela –vicepresidente de la Asociación Radio Taxi Bilbao– ofrece la mejor perspectiva de ese proceso. Cuando en 1985 su Ayuntamiento redujo de 24 a 12 horas el funcionamiento de cada taxi él era asalariado, ahora es propietario, la única categoría que trabaja el taxi en la urbe vasca. “Aquí no tenemos asalariados; el taxi no puede alimentar a más de una familia”, apunta. En su ciudad –de 350.000 habitantes aproximadamente frente a los 297.000 de Vigo– existen 774 licencias que en 1985 explotaban 1.000 personas. Ahora solo operan 774 conductores.
En Madrid la medida es más flexible y permite ampliar en 2 horas diarias –hasta las 18– el horario de los taxis con un asalariado. Desde la aprobación de la medida se han ido reduciendo las 15.709 licencias que trabajaban en 2011 y el presidente de su su Federación Profesional del Taxi, Mariano Sánchez, calcula que desde el pasado verano han dejado de trabajar 100 empleados y otros 400 lo harán antes de 2013. Valencia, que también permite ampliar en 4 horas diarias (de 12 a 16) el funcionamiento de los taxis con asalariado, tiene 2.836 licencias y un registro de empleados que antes de la medida computaba 900 y en la actualidad ha bajado a 700. “Había muchos en situación ilegal que han desaparecido”, apostilla el secretario de la Federación Sindical del Taxi en Valencia, Luis Monsoriu, quien estima que de los 1.000 que trabajaban con las 24 horas se ha podido bajar a cerca de 480.
Aunque ninguna de las tres asociaciones esconde el efecto de la regulación horaria sobre el empleo –Fernando Ballester, de USCOV Autónomos del Taxi (Valencia) lo equipara a un ERE– todas la valoran de manera positiva. Sánchez apunta que el recorte “optimiza los recursos de quienes trabajan” y que en el caso de Madrid les ha permitido pasar de una caída del 40% en sus ingresos “al freno de las pérdidas”. “Ahora al menos se han congelado” , zanja el responsable de la Federación madrileña. Monsoriu, quien afirma que la regulación ha ampliado los ingresos del colectivo en un 5%, señala que “ha sido un respiro para el sector”. “El balance es bueno”, afirma tras negar que en Valencia haya momentos con falta de taxis en las paradas. “Con la crisis no se da eso”, concluye.
El otro gran argumento esgrimido por los contrarios al control horario –la pérdida de libertad de los autopatronos para organizarse–, tampoco sirve a las asociaciones. En Valencia, por ejemplo, la Generalitat fijó un “turno flexible” que limita la actividad de los taxistas a 12 horas (16 con empleado) pero les concede la posibilidad de distribuirlas como mejor consideren. En Bilbao, con un turno fijo, los chóferes gozan de una parada de una hora y se plantean exigir otra a mayores. “Antes de 1985 no hacías vida familiar, era un crimen; ahora ya no es así”, apunta Varela. La razón de más peso es sin embargo la legal. Ballester recuerda como antes de la medida muchos propietarios contrataban a un asalariado “por 2 o 4 horas para que después trabajase 14″, una situación de abuso que se limita con la nueva normativa. “Si alguien necesita más horas de las que se le permite para sacar rentabilidad está incumpliendo la ley y le quita trabajo a otros”, razona Ballester, quien concluye: “se pierden puestos de trabajo pero la norma pone a cada uno en su sitio”.

SALUT Y BUEN VIAJE.

 

Share

ELS TAXISTES DE BARCELONA DESINFLEN LA SEVA BOMBOLLA

* El sector s’autoregula per evitar el col·lapse provocat pel doble torn.
* Barcelona té les llicències de taxi que tenia la ciutat el 1975, quan es va arribar als deu mil vehicles. Però el sector ha canviat, s’ha modernitzat i s’ha inflat amb l’anomenat doble torn. Ara toca posar ordre.

 
BARCELONA.- DIARI ARA. ALBERT BALANZÀ.- D’aquí només tretze anys, l’any 2025, hi haurà taxis voladors a Barcelona, segons les prediccions que en un gràfic feia l’any 2000 un diari de Barcelona. Si aquesta visió futurista no es compleix, almenys el sector sí que vol arribar a aquesta data amb tots els mals que ha anat acumulant en els últims 35 anys definitivament curats. Va ser el 1975 quan es va produir l’últim gran creixement de llicències, quan l’alcalde Enric Massó va aprovar-ne 1.693 i es va arribar a la màgica xifra de les 10.000 llicències. En tres dècades llargues la xifra gairebé no s’ha mogut -ara n’hi ha 10.480-, però sí que ha proliferat el doble torn o taxi compartit per més d’un conductor. Hi ha 2.575 taxis que circulen a doble torn.

La descongestió i el client
Una consulta amb quatre opcions traurà mil vehicles del carrer

A la parada de taxis de travessera de Gràcia amb el carrer Bailèn de Barcelona hi ha vuit vehicles amb el llum verd. És fàcil trobar taxi a la ciutat els últims anys, malgrat que la llegenda -i el món del còmic- hagi caricaturitzat el sector fins al punt de fer creure que no es troben cotxes lliures ni en dia de pluja ni de nit. Hi ha taxis, però també desordre i campi qui pugui d’horaris. “És com si per fer un edifici de tres plantes treballéssim 500 persones alhora”, diu un taxista de la parada de Bailèn. El 22 de febrer tots els conductors d’aquest servei públic amb llicència -els assalariats, no- triaran entre quatre opcions de descongestió: un festiu més cada 15 dies, un festiu més cada setmana, horari del doble torn amb un màxim de 16 hores (vuit i vuit) i únic torn de 12 hores, i dia repartit en tres torns de vuit hores. L’Institut Metropolità del Taxi defensa l’augment de dies de festa, però l’opció favorita és l’horari de doble torn limitat amb taxímetre. “És la millor opció per no deixar descoberta la nit”, diu José María Sánchez, secretari general de l’STAC. Es calcula que només circularien 7.000 vehicles alhora.

El futur dels assalariats.

Es vol limitar-ne el percentatge i el TSJC pot vetar contractar-ne.

L’1 de febrer deu representants del sector van firmar amb l’IMET un acord històric per fer la consulta però també per establir una taula de viabilitat i celebrar eleccions. Només un dels assistents va aixecar-se de la taula i va marxar de la reunió: Comissions Obreres, en protesta perquè els assalariats, que ara són uns 2.900 treballadors, no podran decidir en el futur del taxi. Els assalariats d’empreses i d’autònoms, que fan doble torn, són el personal que més ha crescut, però pengen d’un fil: el nou reglament metropolità del taxi prohibeix la contractació d’assalariats però l’aplicació ha estat suspesa cautelarment pel TSJC. “Es va aplicar dos mesos; era una mesura temporal mentre durés la crisi”, apunten fonts judicials. Un altre front: “Hem de decidir si posem un límit al doble torn; a París, per exemple, és un 20% del total de 16.000 taxis”, apunta el president de l’IMET, Eduard Freixedes. Els sindicats majoritaris demanen un màxim del 10% per a un problema que l’STAC, en el seu butlletí, ha arribat a qualificar de “càncer” del sector: la gestió del doble torn per les empreses. L’establiment d’un percentatge obligaria a modificacions legislatives que trigarien dos anys.

Remuntar la recaptació.
Preus i fórmules que no han compensat els costos de benzina.

Entre el 1999 i el 2000 la benzina es va encarir un 17% i un dels sectors que més ho van notar, lògicament, van ser els taxistes. El pla de xoc que es va pactar entre institucions i professionals malgrat les vagues del 2004, l’augment del 5% de tarifes i la instauració de suplements com el de l’aeroport, no va equilibrar la despesa. La situació d’abundància econòmica va fer reorientar el sector cap a la cobertura de serveis per a empreses -fins i tot la Generalitat en tenia una-, però aquesta gallina dels ous d’or es va atenuar sensiblement amb la crisi i en els últims mesos la recaptació ha caigut no menys d’un 25%. El sector, com un animal ferit, ha començat a mossegar cap a diferents direccions: els taxis pirates, les poques inspeccions, les comissions a conserges d’hotels…

Evolució imaginativa.
Taxi per demanda, taxi/bus de barri i més carrils a Barcelona.

El transport a demanda de l’Alt Urgell ha registrat més de 16.000 usuaris durant el 2011. El servei compta amb 14 línies que arriben a 75 nuclis de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Els viatgers només han de trucar 24 hores abans. Un dels concessionaris d’una de les línies, la dels Castells, Josep Fàbrega, manifesta que “per als pobles de muntanya és un sistema molt efectiu ja que dóna als veïns la possibilitat de baixar a la Seu”. En temps de crisi i de tancament de línies d’autobús, el Govern i els sindicats majoritaris hi veuen una oportunitat d’extensió tant en l’àmbit interurbà com urbà, Barcelona inclosa. Hi ha converses obertes entre els taxistes i operadors com ALSA i, a la capital, la proposta té en compte l’eliminació gairebé total del bus de barri en festius i aporta un element clau a partir del 16 de febrer: el taxi de set places. A Mataró, per exemple, els taxistes celebren la reducció de les vuit línies de bus i preveuen una recuperació. “La gent no s’adona que un transport en taxi de dues o tres persones des de l’estació de tren a l’hospital ja surt com l’autobús, que val dos euros per bitllet”, diu un taxista consultat. A l’informe sobre la regulació del taxi de Barcelona, publicat a La Voz del Taxi , encara hi ha més idees, algunes de les quals seran matèria de treball a la taula de viabilitat que s’estrenarà el 27 de febrer: l’obertura de nous carrils taxi al carrer Aragó, des de Marina a Tarragona, o a la Gran Via, des de Marina a la plaça Espanya; l’ampliació del nombre de parades i del nombre de places. Aquesta última reivindicació, per exemple, s’ha viscut amb intensitat a les parades de taxis de la Sagrada Família.

I al final, eleccions.
La representativitat al sector s’ordenarà per primer cop en 12 anys.

“Intuïm que Taxis Anarquia té menys implantació entre els treballadors que altres sindicats amb més infraestructura, però tècnicament no ho sabem”, diu Freixedes. La democràcia interna al món del taxi és molt jove: les primeres eleccions són del 1990, les segones del 1994 i les terceres de l’any 2000. Des d’aquell moment, res de res: alguna consulta interna i prou. Però això canviarà el 24 de maig, la data en què la majoria dels sindicats i organitzacions empresarials han pactat per mesurar les forces d’un sector que no ha fet més que esclatar en múltiples sigles. Les eleccions també han estat animades des de l’Institut Metropolità del Taxi perquè la taula de viabilitat per negociar totes les propostes puntuals de millora de la xarxa o per pactar els canvis de reglament “no és operativa amb 40 persones a cada reunió”, segons admeten també fonts sindicals. La taula de viabilitat del sector començarà a caminar de manera més o menys assembleària, com fins ara, però després de les eleccions del 24 de maig quedarà reestructurada i només hi assistiran, per pes representatiu, les entitats que surtin elegides democràticament. Peti qui peti, només amb el dret a decidir dels taxistes i amb les seves ànsies d’autoregulació, el taxi tindrà futur.

TAXIS ANARQUIA NO ES PRESENTA A LES ELECCIONS SENYOR FREIXEDES.
SALUT I BON VIATGE.

 

Share