Arxiu de la categoria: *ACTIVIDADES

ACTE EN RECORD D´EN FACERIAS I LA GUERRILLA ANARQUISTA EL 30 D´AGOST A BARCELONA

812318404_8289

Per principi, estem en contra de destacar a qualsevol persona per sobre d’una altra. Però tampoc podem deixar que l’oblit engoleixi el gest digne i valent d’aquelles persones que des de la més terrible de les derrotes, en un món de misèria i desolació, van decidir no donar-se per vençudes, romandre en peus i declarar, que la lluita no havia acabat. Que per alt que fos el preu a pagar, es comprometien a no abandonar la batalla contra l’opressió i l’explotació.

Amb Facerías, pretenem honrar la vida i les idees d’els qui paguessin amb llargs anys de presidi, tortures d’una crueltat inusitada i finalment amb l’assassinat, el seu compromís de treballar per la llibertat de totes. Volem també celebrar la irreductible rebel·lia d’els qui mai es van deixar descoratjar, per gran que fos l’obstacle o poderós l’enemic.

untitled

Per ultimo declarar que la lluita segueix sense concloure, que a la dictadura franquista li ha seguit la dictadura parlamentària i que només esperem poder mantenir la dignitat de totes aquelles persones que ens van precedir en un combat que no acabarà fins a la destrucció de l’Estat i la fi de tota autoritat.

Facerias2015

– Diumenge 30 d’agost de 2015 a les 19:30h Plaça major de les Madres de la Plaza de Mayo (BCN).

– Ofrena floral, parlaments, poesia, teatre i música.

Organitza: Marxa del Maquis del Barcelonés

SALUT I BON VIATGE

Share

PROTESTA DEL TAXI CONTRA UBER I EL TTIP A LA SEU DE LA UNIÓ EUROPEA DE BARCELONA

uber in europe
El taxi de Barcelona a dit avui novament no a uber ni al TTIP en la seu de la unió europea situada a l’Passeig de gràcia. Una altra vegada més Uber vol tornar  a Europa aquesta vegada de manera legal de la mà del TTIP, L’Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (conegut per l’acrònim en anglès TTIP), és un tractat que s’està negociant en l’actualitat entre els Estats Units i la Unió Europea per “augmentar el comerç i la inversió entre la UE i els EUA fent realitat el potencial sense explotar d’un autèntic mercat transatlàntic que generi noves oportunitats econòmiques de creació d’ocupació i creixement mitjançant un millor accés al mercat i una major compatibilitat reglamentària i marcant una pauta en matèria de normes mundials ”
untitled
Per aconseguir aquest objectiu, “l’Acord estarà format per tres components clau: a) accés al mercat, b) qüestions reglamentàries i barreres no aranzelàries (BNA) ic) normes. Aquests tres components es negociaran de forma paral·lela i formaran part d’un acte únic que garanteixi un resultat equilibrat entre l’eliminació de drets, l’eliminació d’obstacles reglamentaris al comerç innecessaris i la millora de les normes que donin lloc a resultats importants en cadascun aquests components i una obertura efectiva i recíproca dels respectius mercats “, tal com assenyala el mandat negociador que va rebre la Comissió Europea. El TTIP suposa un capitalisme més salvatge i competitiu.

no uber

Aquest tractat suposa una greu amenaça per als treballadors i treballadores del taxi ja que permet l’entrada legal a empreses com Uber, aquesta empresa a deixat sense feina milers de taxistes en estats units , a convertit el transport públic en un negoci competitiu, insegur i precari on els treballadors ja no són treballadors no tenen drets laborals i han d’assumir tots els riscos, mentre aquesta multinacional UBER imposen les seves regles sense assumir cap tipus de risc obté grans beneficis econòmics.

Els taxistes de tota europa ja vam dir no a uber en una vaga del taxi Europea i tornarem a dir no a UBER amb les mobilitzacions que calguin.

11156292_1015833091779838_1102495859514188983_n
El sector del taxi  ha de seguir existint un transport de garanties i sense frau fiscal“. Hem escoltat les mentides que diu aquesta gent de Uber” que ofereixen “transport col·laboratiu500.000 famílies depenen del taxi a Europa.

                     NO A UBER NI AL TTIP!!

SALUT I BON VIATGE.

Share

RECOGIDA DE ROPA SOLIDARIA PARA LAS PERSONAS QUE DUERMEN EN LA CALLE

CIMG1051
Trabajo de taxista y veo muchísima gente durmiendo en la calle, durante este mes de marzo voy a repartirles mantas y ropa de abrigo mientras circulo por las noches con el taxi por Barcelona. Si podeis colaborar con alguna prenda yo pasaré por donde me digais a buscarla, dentro de mi horario de trabajo a partir de las 19h. Muchas gracias por vuestra solidaridad.

Mariano Gutiérrez: 620 20 91 20.

SALUT Y BUEN VIAJE.

 

Share

EL TAXI DE BARCELONA A DEBAT, DISSABTE 29 DE NOVEMBRE CNT CORNELLÀ

charla debate

Més de 30 anys de pagament de comissions a hotels i d’estafes als usuaris per part d’emissores del taxi com Tele Taxi, City Taxi o Aero Taxi. Explotació de taxistes assalariats obligats a treballar jornades de 12 hores, flotes i empreses que imposen les seves pròpies lleis als taxistes assalariats, arrendament encobert de llicències a través de gestories, un conveni col·lectiu del taxi de Barcelona que és totalment contradictori i enganyós, condemnant a la precarietat al taxista de Barcelona, i que en molts casos es veuen obligats a estafar a l’usuari. Un excés i sobreexplotació de llicències de taxi que l’IMT (Institut metropolità del taxi) és incapaç de retirar, suggerint al taxista que sigui el qui pagui una reconversió de llicències. Una Taula Tècnica del Taxi i un IMT que sempre prenen totes les decisions sense consultar els treballadors i treballadores del taxi de Barcelona.

Aquesta és la realitat que vivim cada dia al taxi de Barcelona. Problemes respostes i alternatives d’autogestió que des de la secció del taxi de la CNT intentarem donar al costat d’altres organitzacions del taxi, com l’associació LLum Verd, associació professional Elite, Indústria del Taxi Cooperativa, Gremi Unió Taxistes GUT, agrupació Taxi Companys, associació Taxis Llibertat i la secció d’autobusos de TMB de CNT. Una xerrada debat oberta a tothom, sobre un dels transports públics de l’àrea metropolitana de Barcelona; el taxi. Aquest debat sobre el taxi de Barcelona tindrà lloc el proper dissabte 29 de novembre a les 18:00 hores en el sindicat de CNT de Cornellà i comarca (carrer florida numero 40) us esperem.

SALUT I BON VIATGE

Share

VIVIR, TRABAJAR Y SOBREVIVIR EN UNA SMART CITY

Presentación11

Jueves día 20 de noviembre a las 20h en el Ateneo Anarquista del Poble Sec. Calle Creu des Molers 86 (L3 del metro, parada Poble Sec)

El término Smart City tiene, sin duda, es un término totalmente coyuntural, es un término “comodín” como han sido otros términos del estilo de la interculturalidad, sostenibilidad su uso como tapadera ideológica y cortina de humo no nos debe esconder pero otras implicaciones. El término es difícilmente distinguible de otros como el internet de las cosas o el Bigdata … aunque los “expertos” pretenden diferenciarse totalmente.

Smart City supone una tecnificación extrema del viejo control social, en lugar de estar controlados por los cotillas y los confidentes del barrio (los sensores) lo estamos por los sensores (cotillas y confidentes).

Lo que le diferencia del viejo método es la extensión, profundidad y magnitud de los bancos de datos, así como la velocidad de procesamiento, la capacidad de almacenamiento, la rebaja brutal del coste de todo este control, y, finalmente, la posibilidad, cada vez más extendida, de control en tiempo real.

En estos momentos, en el periodo 2013/2014 se han puesto en el mercado 7.700 millones de sensores smart y 250 millones de tarjetas NFC, a esto hay que añadir los teléfonos inteligentes, las tablets y otros dispositivos conectados que, en la práctica, actúan como sensores y que a lo largo del periodo 2009/2014 sobrepasan de largo los 10.600 millones de unidades. Se calcula que una ciudad de un millón de habitante tenía en 2010 unos 600.000 sensores actualidad esta cifra ha sido superada de largo.

Cisco y Eriksson han hecho una proyección para 2020 y habla de 50 billones (billones amercas, millardos europeos) de sensores y aparatos conectados. Es una estimación 6 años vista, pero nos da una idea de la magnitud de la recolección. Otras estimaciones más “conservadoras”, hablan de 25 o 35.000 millones. De todos modos, teniendo en cuenta que la población mundial en 2020 se estima en 7.717 millones de personas, tenemos un abanico de entre 3,2 dispositivos por habitante y 6,5 dispositivos por habitante (los cálculos de Cisco no incluyen los smartphones ni las tablets, ni los diferentes tipos de ordenador).

La smartcity tiene como una de las finalidades básicas la recogida de datos, unas para almacenar e ir tratando según necesidades (big data) y el otro para decidir actuaciones en tiempo real. Los usuarios son básicamente los intereses económicos detrás de los estudios de mercado, policías de diferentes tipos y responsables de “recursos humanos” de todo tipo de empresas.

VIVIR EN UNA SMART CITY.

Nuestra vida cotidiana está profundamente penetrada por el seguimiento “smart”. Dejando aparte el tema de los aparatos móviles (básicamente teléfonos), tenemos cientos de videocámaras que nos vigilan en la vía pública.

La videovigilancia, con la bajada del coste de grabación y de almacenamiento de los datos se está extendiendo y se hace ubicuo, además con la “vieovigilància inteligente” (cámara digital atada a un software interpretativo) se puede estreure en tiempo real mucha información de la grabación: números de matrículas, número de personas y vehículos, algunos rasgos del comportamiento de las personas grabadas, reconocimiento facial, detección de comportamientos merodeadores e incluso determinados sido anímicos

Cada vez es más difícil hacer un pago “en efectivo” (anónimo), cada vez los que nos venden saben todo lo que compramos, qué cantidad, en qué momentos cuando compramos una botella de ginebra o cuando compramos un pollo. Cada vez tenemos más tarjetas con chip, más documentos de identificación electrónicos …

Dentro nuestros hogares los contadores “inteligentes” que recientemente nos han instalado permiten conocer lo más íntimo de nuestros actos, cuando llegamos, cuando vamos a dormir, cuando nos duchamos y cuando ponemos lavadoras si tenemos visitantes, si tienes picos de consumo …

Determinadas tecnologías, como los “wearables” (sensores vestibles” que miden tensión arterial, ritmo cardíaco, oxígeno en sangre ….) Dan una vuelta más al control, con ellos ponemos en manos de “desconocidos” datos tan íntimas como las de nuestro estado físico y nuestra salud, si se geoposicionar la transparencia físico / metabólica voluntaria” se hace total y absoluta.

TRABAJAR EN UNA SMART CITY.

Cada vez más, a los trabajos, sobre todo aquellas que antes llamaban trabajos manuales, los patrones cuentan con más herramientas de control y de abusderivades de lo que se llaman smart tecnologías.

Todas estas herramientas de control se disfrazan con la amabilidad de entregar a los trabajadores de trabajos pesados o inseguras, el hecho es que la presión extra sobre los tiempos de ejecución y de la frecuencia de las operaciones hace que, por ejemplo, aumenten los accidentes laborales. Otra mito que nos han imbuido es el del “buen rollo” de las empresas TIC con sus trabajadores en el mundo TIC, al igual que en el resto, está aumentando la brecha salarial entre los “mejor pagados” y el resto.

Seguramente los primeros en sufrirlas fueron los trabajadores del espacio público, los de limpieza viaria y de mantenimiento urbano vieron como en sus vehículos (incluso los carritos de barrer) instalaban GPS sy se les proveía de las agendas tipo “palm piloto(actualmente sustituidas por teléfonos) para poder vigilar su actividad y dar alarmas para trabajos urgentes.

Después fueron los transportistas urbanos, especialmente los repartidores de mercancías, de nuevo los GPS sy aquellos “miniordenadores” los Psion ahora ya sustituidos por tablets y deben conducir, repartir y facturar y en todo momento la central (el patrón) puede hacer la trazabilidad de la mercancía, sean sobres y paquetes (como los repartidores de UPS) o cajas de cervezas

El transporte público de pasajeros viene detrás, los buses con GPS y otros gadgets tecno-smart han invadido las flotas de autobuses, de taxímetros inteligentes los taxis y de videocámaras las estaciones de metro.

huelga-boikot-y-sabotaje-contra-uber
La recogida de residuos va detrás, con el añadido los sensores de llenado de los contenedores que harán variable los recorridos, las frecuencias y por tanto los horarios y los calendarios de trabajo.

La mayor parte de las mercancías, palets, contenedores y muchos envases individuales ya vienen marcados con tarjetas RFID o incluso dispositivos más sofisticados, son trazables” y los inventarios casi automáticos, el impacto sobre los mozos de almacén y los reponedores es directa. De hecho los “expertos” empresariales, consideran que el 90% de las entregas bajo demanda se harán en 2018 mediante sistemas conectados vía web (Uber, eBayNow, Shutler, Deliver, Postmates, Instacart, Amazon, Alibaba …).

Los oficinistas y otros trabajadores de “cuello blanco” ya trabajan en red y sufren softwares de control que registran el número de pulsaciones en el teclado y la actividad en cada momento a lo largo de la jornada laboral, también la inactividad.

Y todo el control de presencia se sofistica y cada vez más es sin contacto, llegando en algunos cazo a controlar no sólo la entrada y salida, sino también el lugar y el tiempo pasado en diferentes dependencias dentro del trabajo, estableciendo zonas prohibidas.

Hay aplicaciones smart especialmente repulsivas, como la escoba de Netjer urbana con sensor de movimiento que registro el número de barridas a lo largo del día (ligado al GPS del carrito también donde se barre) o la ropa de trabajo “interactiva” dotada de etiquetas RFID u otros artilugios de control de presencia.

Las aplicaciones smart sólo tienen un límite, el grado de retorcimiento de la mente de ingenieros y tecnólogos, la codicia de los empresarios y el afán de control sobre la vida de los demás.

¿Cuál es el efecto sobre las condiciones de vida en el lugar de rabajo ?:

El primer efecto es un control extremo más allá del primitivo control del ojo del encargado o el reloj de fichar, se trata ya de un control “en tiempo real”, no ya de hora en hora o de minuto a minuto, ahora se trata de control milisegundo a milisegundo esto hace que el patrón (aunque ahora parezca un término obsoleto, todos tenemos un patrón, aunque sea el estado o una corporación multinacional) sepa que hacemos en todo momento durante la jornada laboral y, si la empresa tiene mejoras sociales como actividades deportiva si culturales subvencionadas, entonces también conoce buena parte de nuestro tiempo libre.

El resultado del control, y segundo smart-efecto, es una “optimización del tiempo” por parte de la empresa, los ritmos de trabajo aceleran y los plazos se acortan. Por ejemplo el número de entregas de mercancías de un trabajador de UPS, la longitud del itinerario de un trabajador de limpieza viaria, el número de expedientes en una semana el oficinista

El tercer efecto es un aumento de la precarización del trabajo, por una parte el efecto del control genera despidos, y por la otra el control extremo permite monitorizar y tutelar el trabajo de manera que en cada momento el trabajador hace lo que “ha hacer “… lo que desea la empresa.

El cuarto efecto, efecto global, es que la dominación extrema a la que nos lleva la “smartització” de nuestras vidas ataca nuestra identidad individual y tiene efectos sobre nuestra libertad, la calidad de la vida y la salud, enfontsant hacernos en la miseria, la humillación y la dominación. Nos lleva a una negación de nosotros mismos y una afirmación de nuestros dominadores.

SOBREVIVIR EN SMART CITY.

Seguramente una perspectiva como la que pintamos (los 50 billones de conexiones) da lugar al pesimismo y al derrotismo más absoluto, y la distopía parece ya inevitable nada de eso !!. Quizás hubiera sido mejor usar las palabras “resistir a la smartcityo mejor aún “destruir la smartcity

Pese a lo que pueda parecer esta red omnipresente no será omnipotente, entre otras cosas porque se alimenta a sí misma (se retroalimenta) y si neutraliza el número suficiente de nodos deviene inoperativa por un tiempo, total o parcialmente.

En el mundo antiguo (casi casi la actual) se podía vivir sin la mayoría de las redes urbanas, sin la red de abastecimiento de agua o de energía, sin los servicios sanitarios, sin los cuerpos de seguridad … y esto se ha demostrado en las múltiples situaciones de emergencia que hemos tenido en este inicio del siglo XXI.

En New Orleans la gente supo organizarse para sobrevivir, mientras que el estado sólo se preocupaba para impedir el saqueo, recogieron agua y comida, supieron distribuirlo con fuerza equidad y supieron encontrar espacios de seguridad. Cuando las redes del estado los volvieron a capturar, las cosas empeoraron y, aún ahora, no están “normalizadas” y la gente sigue viviendo en quasibarraques sin los servicios mínimos ..

En Gaza, sin la mayor parte de las redes de servicios operativas, con el esfuerzo individual de los trabajadores y el esfuerzo colectivo de la población, han podido resistir y continuar la vida sin un funcionamiento mínimamente regular de estas.

Lo mismo podríamos decir de tantas situaciones de enfrentamiento militar entre estados (Siria, Irak, Kurdistán …) o de desastres “naturales” como el terremoto con tsunami de Filipinas o tantos otros más pequeños.

Ahora bien, podría el actual modelo capitalista resistir una semana sin internet ?, sin red de comunicaciones? … Que valdrían el dinero depositado en New York en Barcelona, en London …? La respuesta es sencilla: a la primera pregunta NO, y en la segunda NADA De aquí nos surge otra pregunta … es posible detener, hacer caer, neutralizar la red? la respuesta es, creemos nosotros, que sí.

Hay un problema de enfoque, nosotros queremos resistir localizadamente, cada cosa en su lugar, la plataforma contra los desahucios frente Caixa Catalunya, los antinucleares ante ENDESA, los antifronteres ante el CIES, los adversarios de los transgénicos en los campos de los OMG … y así todos buscando nuestra posición y nuestro target” correcto y afinado … los antidesnonament no van a hacer un escratxe ante Monsanto, ni los antinucleares ante los CIES o antifronteres delante de la parroquia … mientras ellos están hiperconnectats (el Obispado con ENDESA, ENDESA con el CIES, el CIES con Monsanto, Monsanto con la Generalitat, la Generalitat con el rector de la parroquia …) y se ríen de nuestros esfuerzos localizados, limitados ya veces estériles.

Históricamente muchos de los movimientos de los oprimidos no se han autolimitado nunca tan en el alcance de sus luchas como nos limitamos actualmente. La especialización es algo reciente.

Por ejemplo los anarcosindicalistas del Berguedà no se limitaban a las condiciones de minas y fábricas, por eso podían proclamar, por unos días, el comunismo libertario global para toda la vida cotidiana de varias poblaciones.

Los piqueteros argentinos no se limitaban a manifestarse frente a la Casa Rosada, también cortaban carreteras y otras vías sin un motivo estrictamente local, solo contra el paro !!, a pesar de que tenía efecto sobre otros sectores (capitalistas …) no estrictamente vinculados a su conflicto.

Las sufragistas inglesas de principios del siglo XX no restringían su lucha al atacar el parlamento o en los partidarios del apartheid de género, entendieron que el patriarcado (que era su verdadero objetivo) tenía otros tentáculos más accesibles a los que dañar. Así que durante 1912/13, y un poco del 14, destruyeron cientos de buzones de correos (internet de aquellos tiempos) sin preocuparse (al contrario de lo que hacen los seguidores de la ética hacker) en los efectos sobre terceros , también incendiaron edificios, cortar líneas de teléfono y telégrafo y sabotear la red de ferrocarriles (muchas redes como podemos ver).

En estos momentos, la red es vulnerable si la atacamos guiándonos, no por la lógica que nos imponen (antinucleares / instituciones energéticas, antipatriarcales / Ministerio de Justicia, anti OMG / Monsanto …), sino por la lógica de la hiperconectividad de los nuestros dominadores, NO IMPORTA donde actúa, están interconectados, YA LOS LLEGARÁ EL EFECTO.

Esta lógica de acción trascendería el problema de la coordinación entre grupos y movimientos. También trascendería la lógica de los dominadores, la de la represión. Puedes atacar, alterar, destruir en cualquier punto, puedes reivindicar estas acciones por cualquier causa . puedes estar seguro de que danyaràs más que si pierdes recursos y el valioso tiempo intentando identificar el punto justo, el punto correcto . porque este punto no existe, está todo ATACA LA RED !!.

SALUD Y BUEN VIAJE.

Share

1 DE JULIOL VAGA DEL TAXI DE 24 HORES

L’1 de juliol tornem a fer una aturada del taxi de 24 hores hi a sortir al carrer per defensar els nostres llocs de treball i per un transport públic segur, col · lectiu i controlat davant les aplicacions com Uber o BlaBlaCar, per què el primer que se’ns ve al cap és que companyies com über o BlaBlaCar suposaran la ‘mort’ del taxi.
  El que pretén Uber amb el seu transport col · laboratiu és dividir i enfrontar el transport públic segur i controlat amb un tipus de transport privat, individualista i sense cap tipus de seguretat ni control per als usuaris, Uber busca l’enfrontament i la competitivitat entre taxistes i els seus vehicles privats.

  No és el mateix buscar a Internet companys de viatge que contribueixin a pagar la gasolina que organitzar una empresa que percep una remuneració per muntar un servei paral · lel de transport privat. Una cosa és compartir despeses i una altra ingressar percentatges per serveis realitzats.

Uber a arribat a Barcelona per sembrar la incertesa i la por entre els taxistes i el transport públic de Barcelona, a la ja delicada situació de crisi que porta arrossegant des de fa anys el taxi de Barcelona on hi ha explotació de taxistes i excés de llicències de taxis , ara amb Uber milers de taxistes poden perdre la seva feina ja que l’oferta de transport pot disparés sense cap control, el transport públic de Barcelona pot quedar controlat per multinacionals de telefonia sota la tutela del tot poderós “Google. No permetem que ens treguin el transport públic segur per a tots els ciutadans, no permetem que converteixin el transport públic de Barcelona en un mercat de transport privat especulatiu de vehicles i preus. Un transport públic que ha de ser gestionat pels propis treballadors i no per empreses de telefonia o per empresaris de flotes de taxis, ni tampoc per cap taula tècnica del taxi.
Des de la secció del Taxi de CNT convoquem per a l’1 de juliol una vaga del taxi 24 hores, i manifestasción convocada pel grup “LA ELITE” a les 11:00 hores, sortida de plaça Catalunya, passeig de Gràcia, carrer València, carrer Roger de Llúria fins Delegació de Govern.

L’1 de Juliol per la defensa del taxi, per un transport públic, col · lectiu i segur per a tothom. Taxista l’1 de juliol surt al carrer a exigir la retirada immediata de Uber i d’aplicacions pirates de transport, 24 hores d’aturada del taxi.

SALUT I BON VIATGE.

 

Share

11 DE JUNY CONTRA UBER I PER LA DEFENSA DEL TRANSPORT PÚBLIC

 
Aquest proper 11 de juny es preparen mobilitzacions a les ciutats més importants d’Europa. El motiu d’aquestes protestes i mobilitzacions és Uber i el transport col · laboratiu, una manera de dir les coses que sembla inofensiva a primera vista ocultant les veritables intencions, que no és més ni menys que oferir un transport a canvi d’un pagament de diners, per part d’aquesta multinacional americana Uber.

El seu objectiu és el de fer-se amb el control del transport establint les seves regles, convertint el transport públic en privat amb vehicles de primera, segona i tercera categoria, per a ciutadans de primera, segona i tercera categoria sense cap tipus de control ni de seguretat per als ciutadans. Uber és una empresa de capital-risc, des d’una plataforma digital disfressen el sistema de consum col · laboratiu, l’objectiu principal és monopolitzar el servei de transport en aquestes plataformes de capital risc.

El seu funcionament és a través d’un App (una aplicació de mòbil) instal · lada en un Smartphone amb geolocalització GPS, que a través de Google Maps, interartua entre Uber client i conductor

  El transport públic i el taxi estan amenaçats de mort per aquest tipus de multinacionals de telefonía, que es poden fer amb el control del transport si no fem res.

El transport públic segur i controlat té els dies comptats si no actuem, milers de llocs de treball en el sector del taxi estan en perill, milers de taxistes poden perdre la seva feina, els grans monopolis de telefonia poden ferse amb el control del transport, convertint-lo en un mercat especulatiu entre vehicles que es venguin al millor postor.

 

Des de l’associació taxis llibertat animem a tots els taxistes a secundar l’aturada de 24 hores del dia 11 de juny i a tots els ciutadans els animem a implicar-se en les mobilitzacions del taxi del dia 11, com la manifestació de l’estació de Sants a les 12.00 hores a la plaça Joan Peiró, el dia 11 tots contra Uber i per la defensa del transport públic colectiu i segur per a tothom.

SALUT I BON VIATGE.

 

Share

SERVICIO DE TAXI “TAXIS LLIBERTAT”

Estos teléfonos con los horarios de trabajo, corresponden a taxistas de el área metropolitana de Barcelona, miembros de la asociación “Taxis LLibertat“. Si usted desea un taxi puede llamar a cualquiera de estos números , mirando el horario de trabajo del taxista que esta disponible ese día y a esa hora.

* Ivanatrix – telf.: 699 143 628 – Horario de trabajo: de 6:00 a 18:00  – día de fiesta: Viernes

* Zipi – telf.: 649 228 243 – Horario de trabajo: de 9:00 a 23:00 – día de fiesta: Viernes

* Zape – telf: 649 308 444 – Horario de trabajo: de 8:30 a 21:00 – día de fiesta: Lunes

* Carpanta – telf: 660 193 005 – Horario de trabajo: de 16:00 a 3:00 – día de fiesta: Martes

* Orenç – telf: 680 278 852 – Horario de trabajo: de 6:00 a 15:00 – día de fiesta: Jueves

* Carlos – telf: 616 782 026 – Horario de trabajo: de 6:00 a 22:00 – día de fiesta: Jueves

* Mortadelo – telf: 640 319 775 – Horario de trabajo: de 6:00 a 19:00 – día de fiesta: Martes

* Raúl – telf: 666 507 499 – Horario de trabajo: de 8:30 a 20:30 – día de fiesta: Lunes

* Lost – telf: 693 763 541 – Horario de trabajo: de 7:00 a 13:00 y de 16:00 a 22:00 – día de fiesta: Jueves

* Magaro – telf: 637 334 398 – Horario de trabajo: de 18:00 a 7:00 – día de fiesta: Viernes

* Casteller – telf: 676 277 037 – Horario de trabajo: de 6:00 a 00:00 – día de fiesta: Viernes

* Ruffus – telf: 661 621 534 – Horario de trabajo: de 11:00 a 3:00 – día de fiesta: Viernes

* Jordi – telf: 652 794 439 – Horario de trabajo: de 18:00 a 6:00 – día de fiesta: Martes

* Mari – telf: 652 794 439 – Horario de trabajo: de 6:00 a 18:00 – día de fiesta: Martes

* Ovidi – telf: 638 179 041 – Horario de trabajo: de 18:00 a 6:00 – día de fiesta: Viernes

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

HOMENATGE AL MAQUI FACERIAS, DIVENDRES 30 D´AGOST A LES 20H

 Al lloc on els sicaris de l’Estat el van assassinar l’any 1957, a l’encreuament dels carrers Verdum i Pi i Molist de Barcelona.

Josep Lluís i Facerias

Conegut més per “Face” o per “Petronio” pels seus amics i companys més íntims, fou, juntament amb Quico Sabaté, un dels màxims exponents de l’escamot urbà a Catalunya, dels anys quaranta i cinquanta.
Cap d’escamot, era físicament un home ben plantat, elegant, un veritable “Dandy”. Intrèpid home d’acció, va destacar pel seu excepcional talent i lucidesa, arribant a ser un dels organitzadors més capaços amb qui va comptar el maquis urbà llibertari de l’època.
Molt aviat va ocupar càrrecs de responsabilitat dins del clandestí moviment llibertari català. Nascut a Barcelona el 6 de gener de 1920, el 36, estava afiliat al sindicat de la Fusta de la CNT i a les Joventuts llibertàries del Poble Sec. A l’inici de la guerra civil, es va allistar a la Columna Ascaso, lluitant durant tota la guerra al front d’Aragó. En una de les últimes batalles de Catalunya, quan l’exèrcit republicà es batia en retirada, a principis de febrer del 39, va ser fet presoner.
En aquest mateix any, va perdre la seva companya i filla de mesos, quan ambdúes anaven camí de França. Fugint, al costat de milers de futurs refugiats. Probablement, mai van arribar a creuar la frontera. Metrallades pels avions nazis Messerchmitt, que sembraven la mort de la població que fugia.
Facerias, va passar per diferents camps de concentració i batallons de treball, a Saragossa, Vitòria i Extremadura. Al ser cridada la seva quinta sota el nou règim franquista, va passar de presoner de guerra a soldat, destinat a una Unitat de Transports Militars a Barcelona, com a conductor i poc després va ocupar el càrrec de xofer particular del comandant del cos jurídic militar.
Llicenciat a la fi del 45, s’incorpora al sindicat d’indústries gràfiques de la CNT i es posa a treballar, primer de cambrer i després de caixer al restaurant “La Rotonda”, al peu del Tibidabo. Tot el temps lliure de que disposa, el dedica a l’activitat clandestina (encara era l’època de l’esperança per a molts, d’una intervenció aliada, acabada la segona guerra mundial) de la intensificació de la lluita del maquis rural i sobretot urbà.
A partir del març del 46, Facerias va ser l’animador més dinàmic dels “Grups de defensa” de la barriada barcelonina del Centre. Va intervenir activament a les accions d’organització i defensa de les joventuts llibertàries de Catalunya, les quals tornaran a publicar, a partir del 46, “Ruta”, el seu portaveu, que era distribuït, per mitjà de saques de pel·lícules, que es repartien per cinemes i bars.
Detingut amb altres militants per la brigada políticosocial, el 17 d’agost del 46, va ser empresonat a la Model, fins el juliol del 47, que va sortir en llibertat. En aquest mateix any, forma el seu grup guerriller i realitza la seva primera acció: l’atracament a la fàbrica Hispano-Olivetti, d’on aconsegueix 300.000 pessetes i 100.000 més del Banc Espanyol de Crèdit, del carrer Mallorca. Facerias creia que la lluita armada era la manera més ràpida per a obtenir uns diners que servirien de suport al Sindicat anarquista i als militants presos i als seus familiars més necessitats. Dels atracaments, cal destacar, els vuit realitzats amb el seu grup, durant l’any 46, amb els quals va aconseguir 3.000.000 pessetes, lliurats íntegrament a l’organització. D’aquestes vuit accions cal destacar: la del Banc de Biscaia del Carrer Rocafort, la del Banc de Bilbao, la del Banc Hispano-Colonial, de la Diagonal i també del carrer Muntaner, la de la Banca Pérez López d’Hospitalet i la del Banc Hispano-Colonial del carrer Major de Gràcia. També, va assaltar una fàbrica de fusta, a la carretera del Port, la fàbrica ICANSA, del Poble Nou i l’empresa d’Automòbils Eucort. A més de diversos atracaments a joieries de Barcelona, també es va dedicar a visitar els “Meublés” de luxe freqüentats per gent adinerada. El primer va ser el de Pedralbes d’on es va apoderar dels diners i de les joies dels clients. A l’agost del 49; es va presentar amb altres activistes a “La Casita Blanca” (Meublé molt conegut a Barcelona) d’on es va endur 37.000 pessetes i joies. Al maig del 51 va tornar a la “Casita Blanca” i a l’octubre del 51 va tornar al “Meublé” de Pedralbes.
Pel que fa als sabotatges, a l’agost del 46, des d’un cotxe en marxa Facerias i els seus homes, metrallen la Comissaria de Gràcia en la Travessera de Dalt, van incendiar els dipòsits d’un local de la CAMPSA al carrer Sepúlveda, on van resultar destruïts 40 cotxes i també va actuar conjuntament amb el grup d’en Quico Sabaté en la col·locació d’explosius als consulats favorables a l’ingrés de l’estat Espanyol a l’ONU.
L’ 1 d’abril del 50 -commemoració de la victòria franquista- va aconseguir col·locar un potent artefacte explosiu sota una tribuna principal al Passeig de Gràcia, i va distribuir per tota la ciutat, en un cotxe robat, milers d’octavetes antifranquistes.
El vuit d’abril faria esclatar una potent bomba a la comissaria de la Llotja, del Carrer Ample, resultant greument ferits sis policies i produint moltes destrosses. També, an la carretera de la Rabassada a Sant Cugat, realitzaria l’operació Documentació”, (agost 49) que consistia en desviar els cotxes per un camí que conduïa al Mas del Bosc, on examinaven els passaports i la documentació i s’apoderaven dels de més interès per a falsificar-los.
L’armament emprat pels grups d’acció de Facerias, estava compost de metralladora “Stein” i “Thompson”, pistoles “Parabellum” “Walter P.38″, “Colt” calibre 45 “Star” calibre 9mm.llarg, i bombes de mà, carabines americanes automàtiques, detonadors, dinamita, tril·lita i plàstic.
Facerias fou un dirigent nat, que va comptar sempre amb la confiança de tots els seus companys de lluita, la major part dels quals moririen en enfrontaments amb la policia, o la guàrdia civil, com és el cas del seu millor amic i col·laborador, Guillermo Ganuza Navarro o Antoni Franquesa i Cèsar Saborit.
Facerias va actuar de vegades conjuntament amb altres grups com és el cas del grup d’en Quico Sabaté, o el de Wenceslau Orive.
A la tardor del 51, després de la caiguda de tres components del grup de Facerias, la policia va poder aconseguir dels detinguts una cita a la qual havia d’acudir Facerias el 26 d’octubre. Aquest va arribar amb bicicleta vint minuts abans i no va observar res de sospitós, encara que el parany ja estava preparat. En la fugida, “Face” es deixa una cartera on duia una adreça del Carrer Arenys del Barri del Carmel, (on guardava armament i propaganda antifranquista). Sense pensar-s’ho dues vegades es dirigeix cap a la casa, per a arribar abans que la policia, i tenir temps de endur-se el més important. Quan sortia, va ser assaltat, amb foc creuat d’armes automàtiques, però, malgrat tot, va aconseguir fugir de nou. En l’enfrontament hi haurà un agent mort i nou ferits. Durant els dies següents s’acordonaran illes senceres de cases per a efectuar registres. La policia armada patrullava pels carrers barcelonins, en grups de sis i en algun barri els vianants, foren constantment molestats.
Tot això, contribuïa més a augmentar la popularitat de Facerias a Barcelona, el qual va arribar a adquirir com Quico Sabaté, les dimensions de mite. A principis del 52, Facerias fugiria a França, però davant del risc de ser detingut per la policia francesa, que el buscava i en cas de detenció l’hauria extradit a la policia espanyola, va decidir marxar a Itàlia, va entrar-hi clandestinament per la muntanya, el mes de juny del 52. Allà col·labora intensament amb els grups anarquistes italians i va prendre part en la creació dels Grups Anarquistes d’Acció Proletària.
Tot i que en el 53 la CNT de l’exili francès havia desautoritzat la lluita armada, Facerias va decidir tornar a Barcelona, després de no arribar a un acord conjuntament amb Quico Sabaté, va sortir de Toulouse acompanyat de Luis Agustín Vicente, alies “El Metralla” i de l’italià Goliardo Fiaschi. A la frontera van notar que havia una intensa vigilància, però ells es van fer passar per excursionistes. Equipats els tres amb motxilla i bicicleta van seguir fins a Sant Joan de les Abadesses. A Sant Quirze de Besora, “El Metralla” no va voler seguir amb bicicleta i va agafar el tren. Facerias i Galiardo, van seguir el viatge amb bicicleta, passant prop de Vic, vorejant el Montseny fins a arribar a Granollers, i d’allà a Mataró, i finalment cap el Tibidabo, era el 27 d’agost. Es van refugiar en una cabana-xalet, dissimulada entre els pins del bosc de Sant Amidar. Aquella mateixa nit, era detingut “El metralla”, el qual es va rendir sense oposar resistència. La policia no va fer cap tret: es tractava de capturar-lo viu. A l’endemà, va ser detingut Goliardo, quan tornava a la cabana del Tibidabo. La policia va muntar guàrdia tota la nit, a l’espera d’en Facerias, però no es va presentar.
Sense tenir notícies de la detenció dels seus companys, el dia 30, “Face” es va dirigir cap a una cita, a les onze del matí, a la confluència dels passeigs Urrutia i Pi i Molist, al costat del Passeig Verdúm, pràcticament davant de la porta del manicomi de Sant Andreus. Cap a les 11:15 uns agressors invisibles disparen, ferit, es mira la cama dreta, tenia el turmell fracturat. En un instant tornen a disparar. Facerias s’incorpora amb dificultat, amb la idea de sortir d’aquell parany, es dóna suport al ventre en la barana i donant-se impuls amb les mans es deixa caure a l’altre costat, en un solar de quatre metres de desnivell. Encara va poder treure una bomba de mà, però des d’unes finestres del carrer Nil sonaven descàrregues d’armes automàtiques; el Cos de Facerias cau immòbil, sense vida, amb la bomba de mà en els seus dits crispats, el seu cos tenia nou impactes de bala, la majoria mortals.
Un nombre impressionant de policies i tot un destacament de la guàrdia civil, estaven esperant, ben amagats darrera les finestres i dalt dels terrats.
La seva mort, és possiblement, com ho assenyalen tots els indicis, deguda a una delació de un pages de Palleja. Amb la seva mort, només quedaren dos grups guerrillers a Catalunya: el de Quico Sabaté i el de Ramon Vila Capdevila.
SALUT I BON VIATGE.
Share

RUTA HISTORÌCA “EL POBLE EN ARMES A BARCELONA 77 ANIVERSARÍ DE LA REVOLUCIÓ SOCIAL”

El 19 de Juliol de 1936, els militars feixistes de l’exèrcit sublevat de Franco, van sortir als carrers de Barcelona a fer efectiu el cop d’Estat al govern de la República i de Catalunya, per imposar la seva dictadura militar i feixista.

L’enemic es pensava que seria molt senzill, un passeig, que els 9.000 militars de la guarnició de Barcelona sortirien de les casernes amb els seus fusells, metralletes i canons mentre la gent restaria a casa atemorida, que no trobarien més resistència que uns quants guàrdies d’assalt que desistirien en veure’n la superioritat militar.

Qui_ _s’hauria imaginat que uns quants obrers i obreres organitzats, sense gaires armes però preparats i amb esperit revolucionari, s’enfrontarien a aquest atac i derrotarien aquell 20 de juliol l’exèrcit espanyol per primer cop a la història en terres catalanes???… NINGÚ! Ningú més que aquelles persones que es van llançar als carrers amb les ganes i el convenciment d’aturar el cop d’estat i assolir l’esperada i desitjada revolució social.

Aquest 19 de juliol fa 77 anys d’aquella victòria i volem commemorar-la organitzant una ruta històrica pels carrers del casc antic de Barcelona per reviure aquell dia de lluita. Recorrerem diferents punts  significatius del conflicte revolucionari explicant els motius desencadenants del cop d’estat, la consegüent contraofensiva revolucionària, l’organització dels comités de defensa per part dels militants de la CNT i gent d’altres ideologies i la marxa en columnes per alliberar Catalunya, València i l’Aragó oriental

Tot això com a crònica de com un poble quan es consciencia,
s’organitza i vol, ho pot tot, que juntes ho podem TOT.

QUE: Ruta històrica casc antic Barcelonaa sobre el 19 de juliol del 1936.
QUAN: Aquest 19 DE JULIOL, a les 17H.
ON: a la confluència de la RONDA SANT PAU AMB LA RONDA SANT ANTONI,
metro <L2> Sant Antoni.

Salut i revolució!

SALUT I BON VIATGE.

Share