Per primera vegada en la història del sector del Taxi es plantejava la idea de reunir a tots els que tinguessin alguna cosa a dir i ho volguessin fer per, tots junts, poder fer una anàlisi de la situació per la qual travessa el sector del taxi nacional i que necessita avui més que mai de la unitat de tots i d’una certa tolerància i imaginació per superar els problemes que ens afligeixen sense estigmatitzar aquells que no pensin com nosaltres o tenen una visió de l’explotació d’aquest servei diferent a la nostra . En tot cas, calia avançar removent tots els obstacles que ens vam anar trobant fins aconsegueixen celebrar aquest esdeveniment.He de dir que les coses han pogut fer, sens dubte, millor del que les hem fet però, en el nostre descàrrec, he de dir que no hem disposat de mitjans per a això (la CTE és una Organització molt modesta en mitjans) ni de gairebé cap col · laboració si no més bé una aferrissada oposició per part de qui ostentava la presidència de UNALT i que, al meu parer, l’ha perdut com a conseqüència de la seva desastrosa gestió en els últims dos anys.
La realitat inqüestionable és que hem estat capaços de reunir a més de 50 Organitzacions de diversos territoris i amb diferents interessos (R. emissores, associacions, federacions, cooperatives i societats) que han pogut expressar lliurement les seves opinions sobre múltiples assumptes i que no han hagut de suportar desqualificació alguna per pensar diferent a altres assistents, s’ha demostrat que és possible el debat tranquil entre posicions diverses el que sempre és notícia o almenys ho és des de fa un parell d’anys quan l’anterior president de UNALT decidir fer de la Llei Omnibus, Llei que per cert està a punt de complir dos anys sense que hagi passat res de res per molt que els companys de ràdio Rumasa ens anunciïn la fi del món cada setmana en el que més que un progarma radiofònic cada dia s’assembla més a un sermó de telepredicador bananera entestat a mantenir el seu discurs i desitjant ferventment que es produeixi el miracle d’una sentència judicial que afirmi algun perill d’aquesta Llei Òmnibus per poder bavejar una mica més la seva ràbia i seguir intentant manipular a un sector que fa molt temps que no escolta sermons i que es fia tant de la paraula d’aquests dos gasetillers com ho fa dels bons del senyor Ruiz Mateos.
Bé, tot i les contínues i constants desqualificacions del senyor Funes i d’aquests dos deixebles del Senyor Ruiz Mateos, que han protagonitzat una campanya contra la Conferència i alhora contra Julio Moreno i la seva candidatura molt en la línia d’independència informativa que els caracteritza i que, tot s’ha de dir, els està col · locant també al lloc que els correspon d’acord als seus actes, doncs bé, malgrat tot això la Conferència s’ha celebrat i d’ella és possible triar algunes conclusions interessants, a saber:
1r .- Hi ha un gran interès en debatre i intentar consensuar coses lliurement per part de tot el sector, com s’ha demostrat amb la presència de representants de primera línia de UNALT malgrat les consignes de la seva “encara cap” perquè no assistissin .2n .- Del debat es pot extreure la idea, que es venia qüestionant fortament en els últims temps, que el Reglament Nacional (RD 763/79 de 16 de març) està tan vigent com ho estava l’any de la seva promulgació, és dir 1979 i que és molt majoritària l’opinió dels que desitgen que el treballador autònom propietari d’una sola llicència de taxi sigui el protagonista del desenvolupament d’aquest sector i el pilar fonamental sobre el qual s’ha de sustentar el futur.
És evident que han de conviure els treballadors autònoms amb un petit grup d’empresaris nascuts de lleis profundament liberals i allunyades dels desitjos de la majoria però que estan en vigor i han de ser respectades, però també és evident que els taxistes del nostre país volen una activitat en què una sol llicència / un sol propietari sigui el model a seguir, qüestió aquesta de la qual, crec, tots els assistents amb responsabilitats de representació hem pres bona nota.
És evident que han de conviure els treballadors autònoms amb un petit grup d’empresaris nascuts de lleis profundament liberals i allunyades dels desitjos de la majoria però que estan en vigor i han de ser respectades, però també és evident que els taxistes del nostre país volen una activitat en què una sol llicència / un sol propietari sigui el model a seguir, qüestió aquesta de la qual, crec, tots els assistents amb responsabilitats de representació hem pres bona nota.
3r .- D’entre aquesta minoria empresarial hi ha un sector que entén que han de ser ells els que s’adaptin als autònoms i no al revés i per això fan propostes d’entesa que no han de ser menyspreades ni caure en sac foradat, cal escoltar- i valorar les seves propostes ja que quan un empresari està disposat a que cadascun dels seus vehicles sigui conduït EXCLUSIVAMENT PER UN ÚNIC CONDUCTOR està fent un pas decisiu en el camí de l’entesa amb la resta dels autònoms i això ha de ser valorat positivament.
4t .- Aquesta Conferència ha demostrat també que la manca d’entesa, dels últims dos anys, entre les dues grans organitzacions CTE i UNALT no és fruit de posicions polítiques o sindicals irreconciliables sinó de l’actitud d’un molt petit grup de persones que no han sabut o no han volgut dialogar lleialment, negociar i consensuar i que han fet de la batalla dialèctica i les males arts la seva raó de ser i d’actuar. Aquesta Conferència ha vist el nou President de Gremial de Madrid i possible futur president de UNALT, compartir taula amb la CTE amb total normalitat i en aquesta Conferència s’ha vist a diferents dirigents de UNALT i CTE compartint debat amb total cordialitat perquè, a més, també s’ha demostrat que és molt poc el que ens separa i molt el que ens uneix a la vista de les Conclusions de la Conferència.
5è .- Finalment, hem obert un camí perquè, en anys venidors, puguin seguir celebrant trobades que poden ser nacionals o territorials però que són molt necessaris i que sempre resultessin enriquidors en la mesura que aprenem de l’experiència dels altres. Sens dubte les conclusions d’aquesta Conferència generessin encara més debat i el que és segur és que a ningú deixaran indiferent.
A partir d’aquest moment s’obre un camí més clar i amb menys dubtes, almenys per a mi, de quin és el taxi que el nostre sector vol per al futur i sembla que no hi ha discussió possible, el sector vol que l’explotació individual, amb plena i exclusiva dedicació a l’activitat, sense pluriocupació, amb una major professionalització dels conductors, amb unes organitzacions sindicals nacionals més transparents, democràtiques i unides, amb unes cooperatives i Ràdio emissores dedicades a proporcionar treball als seus socis i sense implicacions sindicals i amb una col · laboració entre tots els agents, econòmics i sindicals, real, honesta i decidida en la consecució d’un taxi millor estructurat, amb menys llicències, amb un mercat propi ben definit i defensat, amb tarifes adequades, amb una regulació professional d’acord amb els temps i en definitiva amb una qualitat de vida de tots els qui ho componem que ens permeti desenvolupar-nos com persones sense que la nostra activitat sigui, com ho és ara, l’eix central de la nostra vida.
SALUT I BON VIATGE.
