Bitllet de tornada o bé un visat,O tot just el carnet d’identitat.
Rastafarisme, Solidarnorsc,
Veient al Papa i tots tocant el dos.
Fumant Sinsemilla a l’Europa de l’Est,
A Itàlia i a l’illa sense fumar res.
Toots & The Maytals fotent-se una pizza
I jo gaudint de la Perestroika.
No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.
Ska a Kingston i enmig de Firenze,
També darrera del Teló d’Acer.
Un munt de palmeres, el bus a tres peles,
Un país tot ple de cridaners.
Rom de Jamaica i wodka rus,
Birra Peroni no és pas del meu gust.
En Marcus Garvey i en Gorbatxev,
La Cicciolina fotent-se en top-less.
No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.
La primera vegada que vaig veure Skatalà va ser per l’any 1993-1994 a Sant Andreu, i el concert va ser al centre urbà de les arts il’espectacle (ara és un cinema). L’entrada costava 900 peles com es pot veure a l’entrada (que esta feta pols), el concert constava de dues parts, en la primera eren cançons bàsicament de ska i reggae, on férem una versió molt bona dels Specials (concrete jungle ), i la segona part desapareixia la secció de vents, i es passava a cançons de oi futbol i cervesa del repertori més punk-oi de Skatalà. Recordo que estava ple de skins (normal en un concert de ska) alguns eren difícils de catalogar, molt arrogants en grups, durant el concert hi va haver algunes baralles entre punks i skins. Aquesta era la primera vegada que veia a Skatalà, encara que ja feia temps que els escoltava.
L’estiu del 85, sis amics es reuneixen en un local d’assaig per rememorar els sons que van fer que Londres tremolés a finals dels 70 i principis dels 80: la música punk en la seva versió més autèntica (Oi! Music) i el ska jamaicà ressuscitat pels grups del segell Two Tone (Specials, Madness, The Beat ,…). Naixia així Skatalà, la llegendària banda que es convertiria en una referència mítica en l’escena ska espanyola. L’elecció del nom va ser el producte de l’aplicació de complexes fórmules matemàtiques: ska + català = skacatalà.
La seva música va ser des del principi un combinat elaborat a base d’alternar i fusionar ska i Oi!, Explosiva barreja que els va caracteritzar, encara que amb el transcurs del temps va anar prenent més rellevància l’ska, degut entre altres coses a la consolidació de la secció de saxos ia la plaça fixa indiscutible ocupada pel teclista.
Com la majoria de bandes amb una àmplia trajectòria, Skatalà va patir diversos canvis des de la seva formació inicial, però més enllà dels motius que van poder haver provocat aquests canvis, cal destacar el fructíferes que van resultar algunes d’aquestes escissions, ja que membres fundadors d’Skatalà van ser el germen d’altres bandes de Barcelona com Tension Friends, Front Pilsen, knockouts o Dr.Calypso.
El 1987 graven la seva primera maqueta que portava per títol ‘Fent D’aquí’ i que va ser tot un èxit per a la banda, tant per l’acollida de l’audiència com pel nivell de vendes. Aquella maqueta, que va representar el naixement de l’ska cantat en català, va ser reeditada en vinil el 1991 pel segell Sock It Records del skazine FBI i distribuïda per Semaphore, convertint-se en el primer llarga durada oficial de la banda. Quinze després de la seva primera edició, encara es venien còpies pirates de la cinta original. Els temes eren ‘Intro’, ‘Llunàtics’, ‘Suant la panxa’, ‘Ets un barat’, ‘Bolinga’, ‘Per el legal’, ‘Embolingats’, ‘Fem d’aquí’, ‘Sense cervesa no hi ha revolució ‘,’ Killer ‘, i’ Boski ‘.
Aquella banda va estar tres anys oferint nombrosos concerts per Catalunya i visitant Euskadi i França. Això els va portar a ser seleccionats pel segell britànic Unicorn Records per aparèixer al disc ‘Planet Ska’, la primera recopilació mundial de grups d’ska, al costat de bandes d’USA, Europa i Austràlia.
Després d’un període (1989-90) d’impasse, en el qual la banda es disgrega en diferents formacions amb la consegüent etapa de consolidació d’un nou grup, comencen de nou el seu camí pels escenaris amb més força que mai. Tot això sorgeix arran de la publicació de la primera recopilació de grups d’ska de l’Estat, Latin Ska Festa ‘, en què s’inclou a Skatalà com a precursor de l’ska a Espanya i com a pare indiscutible de la resta de les bandes participants.
De l’estil classe obrera que els va caracteritzar en els seus principis, la nova formació passa a un so power-ska de molta més qualitat encara que sense perdre per això les seves arrels de jovialitat tavernària ni la poderosa contundència de les seves actuacions en directe. Això comença a despertar l’interès de les discogràfiques catalanes i finalment, el març de 1993, signen un contracte amb Al.leluia Records i Capità Swing, el primer fruit va ser la publicació del que seria el segon LP i primer CD oficial de la banda, ‘Borinot Borinot’. Les cançons d’aquest primer treball van ser ‘De Jamaica a Roma (via Budapest)’, ‘Waltzing Mathilda’, ‘El tio Manel’, ‘Reggae’n’ska’, ‘Skatalàhits’, ‘Rastablanc’, ‘Oh! vell Barrabàs ‘,’ Skandol dub ‘,’ Pixantó lo Blanc ‘i’ Rànquing roure ‘. En aquest moment només es mantenen dos dels components originals, Pitu i Quique. La resta de la formació la completaven Iñaki (baix), Javi Peña (bateria), J. Xungú (guitarra), J. Maniac (guitarra), J. Prats (saxo alt) i N. Romero (saxo tenor i baríton).
Comencen així un ascens imparable que els porta a ser sol · licitats pels festivals més prestigiosos de l’Estat: Reggus de Reus, U-Zona Reggae de Torelló, BAM de Barcelona, Mercat de la Música Viva de Vic, Espàrrec Rock de Granada, el fallit Festival Pop-Rock Non-Stop de Barcelona o el Doctor Music Festival dels Pirineus, havent participat en més d’una ocasió en algun d’ells. De la mateixa manera, les seves aparicions en televisió passen de les emissions locals dels seus principis a les cadenes autonòmiques i estatals amb la seva participació a l’Sputnik del C33, Zona Franca de la 2 oa la Marató de TV3.
Tot això els puja al més alt de l’escena skatalítica, en la qual es van mantenir fins al 1997, després de l’edició el 1994 del seu segon CD, ‘Un de Nou’, anant de gira per Itàlia (Pàdua, Milà i Bolonya), actuant a París i veient publicades les seves cançons en diverses recopilacions mundials editades per Moon Records (USA), Heatwave (Alemanya) o Gridalo Forte (Itàlia), convertint-se així a la banda de ska espanyola més internacional d’aquell moment, arribant fins i tot a distribuir els seus discos al mateix mercat japonès. ‘Un de nou’, editat per Al-leluia Records / Capità Swing portava els temes ‘P-IAIO Bugia’, ‘Blind man’, ‘Dibuix d’una nova era’, ‘El pistolete de l’Escala’, ‘Embolingats ‘, Guarrindong (war in dung)’, ‘El capità swing’, ‘El secret del bicorne’, ‘Monigote’, ‘Ara no és temps’ i ‘fa pudor a Pest’. Per a aquest disc es manté intacta la formació de l’anterior i s’afegeix el músic J. Díaz (teclats), al costat de la col · laboració de C. Trindade (percussió).
El juliol del 97, Quique abandona la seva plaça com a segon cantant de la banda. Després de la gira de l’estiu d’aquest any, el teclista Joan Diaz i els saxos Jordi Prats i Guim Garcia (que havia substituït Nacho Romero aquell mateix any) decideixen també seguir el seu camí. Finalment, a inicis de 1998, la resta de la banda deixa els assajos i cancel · la totes les seves actuacions. Des d’aleshores, Skatalà no va tornar a aparèixer sobre un escenari, confirmant definitivament els rumors sobre la seva desintegració.
A mitjan aquest mateix any, el segell Baobab Música d’Al · leluia Records editava ‘In Concerto’, el quart disc oficial de la banda. Es tractava d’un enregistrament “pirata” realitzada quatre anys abans a Pàdua, durant la seva gira per Itàlia. A finals de 2001, el segell Subway va reeditar la maqueta ‘Fent D’aquí’, aquesta vegada en format CD i afegint quatre temes gravats en directe en una de les primeres actuacions de la banda. Posteriorment Tralla Records va adquirir els drets del ‘In Concerto’, reeditat en 2002.
El 2005, es reuneixen de nou per celebrar el 20è aniversari de la seva formació amb una mini gira per Catalunya. Al mateix temps s’edita a través de Skam Records, ‘Llunàtics’, un CD que conté els temes del “Borinot Borinot” i “Un De Nou” i també apareixen al recopilatori oficial del FC Barcelona ‘Més Que Un Club’ amb el seu emblemàtic “Fem D’aquí”.
La cançó de Jamaica a Roma (via budapest) és del segon lp de Skatalà, publicat l’any 1993. En aquesta cançó aquests skatalítics de barna parlen de viatjar de Jamaika a roma via budapest en autobús passant per gairebé tota Europa i el bus a tres peles. Un gran disc per tornar a escoltar.
DESCARREGAR:
http://www.mediafire.com/?0gthn0mimyd
SALUT I BON VIATGE.
