La necessitat d’un taxista és conèixer els carrers de la ciutat en les que treballa, per exercir el seu treball de transport de persones el més eficientment possible. La rutina del taxi és agafar ciutadans i portar per la ruta més curta cap al carrer, avinguda o plaça de vol el ciutadà. Els taxistes memoritzen i aprenen els carrers, avingudes i places de memòria que dia a dia recorren, de manera que només s’aprèn en nom del carrer i la ubicació dins de la ciutat, sense parar-nos a pensar que darrera d’aquest carrer o plaça hi ha molt més que un nom i un numero, com per exemple el carrer Cros número 10.
El carrer Cros està en el popular barri de Sants del districte Sants-Montjuïc, per entrar en aquest carrer amb el cotxe s’ha d’entrar des del famós carrer de Sants, ja que el carrer Cros és d’una sola direccio. En el número 10 d’aquest carrer Cros actualment hi ha un col · legi. Aquest col · legi no sempre va estar en aquest carrer, existia un altre edifici. Un edifici que passaria a la història com el primer Centre Social Okupat de la història a Catalunya, per explicar la història d’aquest carrer Cros número 10 hem de tornar a l’any 1987.
La casa okupa “Cros 10” ha sigut considerada de vegades com el primer Centre Social Okupat de la Història de l´okupació a Catalunya. Això no seria del tot cert, ja que anteriorment ja van existir projectes i okupacions, però com a mínim es pot afirmar que va ser el primer centre social al districte de Sants de Barcelona, l´okupació que es realitzà el 6 de juny de 1987 al carrer Cros número 10: l´Ateneu Alternatiu i Llibertari de Sants. Aquest nou espai va ser okupat per gent majoritàriament jove i va tenir un caire llibertari. El local va servir per difondre i donar cobertura a diferents àmbits de lluita des de 1987 fins a inicis dels ´90: exposicions de diferents temàtiques, realitzacions de “graffities”, difusió de lluites en suport a presos com la del pres polític Sánchez Casas, difusió de la lluita insubmissa, sobre alliberament animal….Van ser diferents exemples d´un centre social que va servir també com a pedrera per a diferent gent durant anys.
També va ser un dels primers centres que va iniciar una llarga lluita per tal d´evitar el seu desallotjament. A la tardor i inicis de l´hivern de 1987 comencà la defensa legal de l´espai. Per exemple el 9 de novembre d´aquell any es va reclamar la presència dels i les okupes a comissaria i es van presentar 87 persones per a identificar-se solidàriament. Va ser una mena de presentació com les que realitzaven els insubmissos, però en aquest cas per solidaritat amb la lluita okupa. La defensa de l´espai es basà fonamentalment en la desobediència civil i la via judicial. Per exemple, es va reforçar la “defensa” de l´edifici en cas de desallotjament, es van realitzar manifestacions solidàries, com la que es va realitzar a Sants el 16 d´abril de 1989, amb 250 persones pels carrers defensant la continuitat de l´espai, es va portar una lluita de defensa legal que va servir també per a iniciar una via legalista i fins a cert punt possibilista en els jutjats però que, en tot cas, connectava amb el mateix possibilisme que des dels seus inicis, el 1984, van mostrar les primeres okupes.
Fins el seu desallotjament va ser un espai actiu, amb els seus alts i baixos i problemes interns. El juliol de 1990, per exemple, no hi havia cap persona vivint a l´espai i era utilitzat bàsicament com a local d´assaig per a grups musicals i punt de reunió de diferents col.lectius. També una participant de l´okupació de Cros 10, sense concretar-me l´any, i que posteriorment seguirà en altres okupacions, comentà que mentre estaven de viatges per Europa en altres okupes ella i altres companys, a l´okupa de Sants, una sèrie de punks drogates i toxicòmans es van mig apropiar del local, a la tornada ja us podeu imaginar que el tema era com fer-los fora de l´espai…. .
La problemàtica de la droga serà present sempre dins de gran part de les okupacions però, en certa manera, l´heroina era un tipus de droga que en moltes cases i centres socials no serà ben rebuda.
Cros 10, a més a més de ser un centre pioner, serà també important ja que serà la primera okupa de Barcelona ciutat que superarà la barrera psicològica d´un mes d´okupació, barrera que, per altra banda, superarà de llarg.
En suport al “CSO” Ateneu Llibertari de Sants, es treu un EP de l’any 1988, amb Tres bandes de la Barcelona antiolímpica, propulsores de l’harcore punk català, L’odi social, Antidogmatikss i Antimanguis, dos temes cadascun. . El EP està editat pel mitic fanzine NDF (Nens Drogats per Frank Sinatra) i per Tralla Records. Amb una grandiosa portada del inigualable Azagra.Un històric EP que val la pena tornar a recordar, una de les frases que sortia al fanzine de l’EP i que resumeix molt bé la història del carrer Cros número 10, es aquesta:
“D’aquesta manera sobtenien el que se’ls negava, un local on viure, viure no és només dormir, alimentar-se i produir, és molt més, és riure, sentir, comunicar-se, jugar ….
*Fonts consultades: “OKUPACIÓ A CATALUNYA 1984-2009” de FRANCISCO DE PAULA FERNÁNDEZ GÓMEZ
DESCARREGAR:
http://www.mediafire.com/?416n55643gnmn26
SALUT I BON VIATGE.
