Arxiu de la categoria: Transporte público

ELS DIRECTIUS, BCN EN COMÚ I LA CAIXA PATROCINEN AQUESTA VAGA DE METRO

Nova jornada de vaga en el Metro de Barcelona, informant als usuaris el perquè d’aquesta vaga, patrocinada per la Caixa, BCN en Comú i els directius de Metro.

 

Informació amb pancartes i octavillas per explicar als usuari@s de metro, quines són les raons d’aquesta Vaga.

Per destruir desenes de llocs de treball i precaritzar les noves contractacions. Perquè TMB i l’ajuntament no compleix amb la Llei de transparència. Per incomplir unilateralment convenis anteriors i sentències judicials fermes. Per incomplir les obligacions a què es van comprometre a canvi que descomvocaramos la vaga del passat mes de juliol de 2016.

perquè incompleix la Llei de prevencion de riscos laborals. Perquè TMB i l’Ajuntament anteposen els interessos de la banca a les necessitats de la ciutadania i als drets dels treballadors.

Per la falta de contractació cada vegada hi ha menys treballadors que puguin atendre i socórrer els passatgers a les estacions i trens. Per la falta de personal i les externalitzacions fan que el manteniment i les revisions de trens i instal·lacions es realitzin malament i amb pocs recursos, o no es facin.

Perquè tot això no és culpa dels usuaris o treballadors i treballadores, és culpa de polítics i directius que cobren enormes sous i gestionen malament els diners públics. Perquè després de més de 60 reunions amb la direcció, l’empresa només vol negociar si estem en vaga.

NI UN PAS ENRERE EN LA VAGA DE METRO!!!

SALUT I BON VIATGE.

ATENCIÓ, ATENCIÓ, ATENCIÓ ¡DIGNITAT Y LLUITA! AL METRO

Compañer@s, s’està preparant el cop final per acabar amb la nostra lluita i amb els nostres drets. L’atac es gesta així:

-Aquesta setmana no hem estat convocats a mediació.
-Pocs dies després ens assabentem que l’empresa, amb els seus responsables de la negociació al capdavant, està convocant reunions amb treballadors i responsables triats a dit, amb l’objectiu d’aconseguir que la fi de la lluita venja dels propis treballadors.
– Avui sabem que UGT presentarà les seves, almenys, 30 signatures per aconseguir que tornin les urnes. I és per tots sabut les ganes d’aquesta secció per signar qualsevol acord que ens presentin.

El guió és molt semblat al que van viure els companys d’autobusos i pel qual se senten traïts.
En els propers dies ens trobarem amb una sèrie de propostes per part de l’empresa. S’alçaran moltes veus fent-nos promeses i fins i tot lanzandonos amenaces vetllades en cas que rebutgem la proposta. S’intentarà tornar a les urnes, perquè així els més de 500 (ex)fos de conveni i la més variopinta gamma de responsables puguin votar a favor de la nostra benvolguda adreça. Quan aquest còctel molotov estigui preparat, serà llançat sobre els treballadors, fent que el més d’any i mitjà de lluita no hagi servit per res. L’empresa vol hipotecar el nostre futur limitant el nostre accés a millores socials i econòmiques. Volen destruir el nostre esperit de lluita obrera i això ja ho va deixar ben clar el Director Grau en arribar al nostre metre.
És l’empresa i la seva mala gestió la que ens ha portat a aquesta situació, és una cúpula directiva desmesurada i sense trasparencia la que ha fet que una empresa rendible com l’és FMB es converteixi en un aval per pagar els deutes d’una administració irresponsable i desmesurada.
Ells han reduït el nombre de treballadors, han destinat grans quantitats de diners a projectes i externalizaciones innecessaris. Són ells els que volen que els trabajador@s assumim les seves ‘necessitats’ i que mantinguem les seves pagues d’objectius, els seus sous i els seus opacs pressupost a costa del treball, els diners i la salut de la classe obrera del metre de Barcelona.
D’aquest conveni depèn el nostre present i sobretot el nostre futur. Recordem la vergonya que va ser la signatura del NMO i l’acord de línies automàtiques.
Que no t’enganyin, han vingut per acabar amb els nostres drets i la nostra forma de lluitar, han vingut a per nosaltres i això ja ho va deixar ben clar Marc Grau. No volem pagar els privilegis d’una classe directiva que menteix, oculta i es permet tot tipus de malbarataments i privilegis.

Dignitat i lluita!

Secció CNT-METRO

SALUT I BON VIATGE

RECOLZA LA VAGA DE METRO

La vaga de metro contínua com cada dilluns, per destruir desenes de llocs de treball i precaritzar les noves contractacions. Perquè TMB i l’ajuntament no compleix amb la Llei de transparència. Per incomplir unilateralment convenis anteriors i sentències judicials fermes. Per incomplir les obligacions a què es van comprometre a canvi que descomvocaramos la vaga del passat mes de juliol de 2016.

Donem suport a la vaga de metro, perquè incompleix la Llei de prevencion de riscos laborals. Perquè TMB i l’Ajuntament anteposen els interessos de la banca a les necessitats de la ciutadania i als drets dels treballadors.

Per la falta de contractació cada vegada hi ha menys treballadors que puguin atendre i socórrer els passatgers a les estacions i trens. Per la falta de personal i les externalitzacions fan que el manteniment i les revisions de trens i instal·lacions es realitzin malament i amb pocs recursos, o no es facin.

Perquè tot això no és culpa dels usuaris o treballadors i treballadores, és culpa de polítics i directius que cobren enormes sous i gestionen malament els diners públics. Perquè després de més de 60 reunions amb la direcció, l’empresa només vol negociar si estem en vaga.

UNA VICTÒRIA DELS TREBALLADORS DE METRO, ÉS UNA VICTÒRIA DE TOTS I TOTES. RECOLZA LA VAGA DE METRO!!!

SALUT I BON VIATGE

CNT, ÚNICO SINDICATO COMPROMETIDO CON EL TAXI EL 1 DE MAYO

Este 1 salimos a la calle a defender mas que nunca a defender el sector del taxi y el transporte público, que esta siendo amenazado por multinacionales y nuevas tecnologías al servicio del capitalismo. Este es el mitin realizado a cargo de la compañera de la sección del taxi de la CNT:

En 1886 sucedieron unos hechos trágicos en Chicago, compañeros anarquistas fueron asesinados por el capital tras varios sucesos ocurridos durante la lucha por conseguir la reducción de la jornada laboral. Reivindicaban la jornada de 8 horas de trabajo, 8 horas de sueño  y 8 horas de vida y disfrute.
Que decir que en la actualidad está más en boga que nunca esta reivindicación ya que gracias a las gobernanzas corruptas y sus reformas laborales y penales la clase trabajadora sufre una fuerte represión sindical e ideológica. La población trabajadora cada vez está más alienada y enajenada por sus facturas y la dictadura del capital olvidando la conciencia de clase y la lucha obrera amparada en el apoyo mutuo, la solidaridad, la autogestión, la horizontalidad, el asamblearismo, sin jerarquías, incluyendo la muerte del capitalismo, la abolición de cárceles, racismo y xenofobia y como mujer la destrucción del patriarcado, que nos mantiene a todas en un segundo plano, sin la cual es imposible destruir el estado.


La organización libertaria y anarquista sin líderes y la acción directa de las trabajadoras junto a una perspectiva de género y feminista clara para combatir las formas de opresión y autoridad es más necesaria que nunca para conseguir los objetivos mencionados. El capitalismo está sufriendo una grave crisis, es imposible aguantar el ritmo de crecimiento que necesita para sustentarse solo mirándolo desde una óptica ecológica ya que consumimos más recursos naturales que los que genera la madre tierra abocando a las generaciones ya nacidas a un futuro muy incierto. No obstante el sistema capitalista sigue su curso fagocitador y como antaño inventa crisis económicas o guerras para oprimir y destruir a la clase trabajadora, aprovechando para conseguir una mayor plusvalía. Actualmente mediante métodos como las listas negras de gente combativa, la burorepresión o sanciones administrativas ejercen una presión sobre las trabajadoras cada vez mayor utilizando el miedo y la criminalización de los movimientos sociales. Montajes policiales como las operaciones Pandora, Araña o Piñata llevan a más de cien compañeras anarquistas detenidas. Varias se encuentran encausadas por la Audiencia Nazi-onal en la actualidad en un intento del estado de acallar las luchas sociales y la organización desde abajo, esto es una visión palpable del conflicto de clases. Está claro que si se rascan es porque les picamos.


Con la perspectiva de mujer trabajadora y en un sector  tradicionalmente masculino como es el del taxi y teniendo en cuenta que en la actualidad más de 800 mujeres están ejerciendo como taxistas en calidad de autónomas y asalariadas he de incidir en los intentos de la sección del taxi de impugnar e intentar participar mediante secciones sindicales de empresas del ramo en la negociación del convenio que caduca a final de año. Convenio que no contempla en ninguno de sus artículos que puedan existir mujeres trabajando en el sector. Se conoce que parir para la patronal y los sindicatos reaccionarios y vendidos que negocian el convenio es una enfermedad. No me extiendo más en este punto pero decir que el convenio es una auténtica vergüenza y un desacato para las y los trabajadores del taxi.
Hay una necesidad evidente de las mujeres de organizarse y destaco que prácticamente su presencia sindical es nula.
Las mujeres taxistas cada día padecen diversas agresiones y discriminaciones en cuestión de categoría de género tan normalizadas que muchas pasan desapercibidas.
Las asociaciones y sindicatos del taxi muestran una total indiferencia hacia la mujer exceptuando su utilización electoralista ejerciendo el patriarcado sin inmutarse.
Otro punto es la aparición de asociaciones que fomentan actitudes fascistas, racistas, xenófobas, machistas bajo una apariencia  asamblearia y democrática. Es necesario combatir el auge del fascismo en todas sus formas.


Nos encontramos con varias Multinacionales de carácter neoliberal que ejercen dumping , apropiándose de las carteras de clientes en detrimento del sector del taxi municipal y tradicional regulado mediante tarifas que marca la administración. Empresas como Cabify, Uber, Apps como Mytaxi o Hailo utilizan diferentes subterfugios para acaparar licencias vtc y aglutinar diferentes modalidades de transporte de pasajeros. Mytaxi por ejemplo pertenece a un grupo empresarial con fuertes fondos de inversión llamado Daimlier que comprende cargo2, Mercedes Benz, Moovel. Cabify o Uber utilizan los mismos sistemas muy agresivos y con una fuerte inversión de capital en publicidad, descuentos e innovación.
Todos estos grupos empresariales desarrollan en la actualidad coches autónomos junto a la entrada de nuevos métodos de relaciones de producción, poder, experiencia, nuevos tipos de economía (disruptiva, colaborativa) nos tememos que el sector del transporte urbano de pasajeros se verá gravemente afectado. Inmersos en una tercera revolución industrial en la que las personas serán sustituidas por robots padeceremos la destrucción de miles de puestos de trabajo y no entendemos donde tendrá cabida la clase trabajadora.
Los intentos continuados de la Comisión Nacional de Mercado y la Competencia de liberalizar el sector, las políticas neoliberales, los tratados de libre comercio bilateral y Multilateral, el pasotismo de sindicatos reaccionarios y reformistas, entendemos desde la sección que hemos de organizarnos más y mejor aprendiendo de nuestros errores y sacando una lectura positiva ya que en cuantas más contradicciones se encuentre la clase trabajadora más necesidad tendrá de organizarse de manera horizontal desde la base y sin jerarquías resolviendo ella sus propios problemas.
Os agradezco compañeros que me hayáis escuchado y decir que el movimiento libertario, anarquista y la confederación nacional del trabajo ofrecen la oportunidad de crear organización, conciencia de clase y fuerza de la clase trabajadora poniendo en graves apuros al estado, al capital y al patriarcado. Que los sacrificios no son en vano y adelantan un poquito el camino hacia la emancipación de la clase trabajadora.


Viva el 1º de Mayo y Viva la clase trabajadora.

Salud libertad y revolución para todas.

SALUT Y BUEN VIAJE

A RIO REGIRAT GUANY DE PESCADORS

13907202_830948527041668_7173170622448912376_n

Aquí estem, immersos en aigües regirades. D’una banda, l’empresa i l’Ajuntament amb un objectiu clar: llevar-nos drets que tenim en acords o Convenis. D’altra banda, una guerra d’interessos personals i sobretot sindicals per aconseguir més vots en les futures eleccions sindicals. Al mig, la plantilla.

I en aquestes condicions ens toca decidir; secundar o no secundar els aturs, és el gran dubte que té una part de la plantilla de Metre. Per què ara sí i pel MWC 17 no?; Si després de prop de 70 reunions de conveni no s’ha avançat gens, Què anem a aconseguir ara amb aquests aturs?; Si el peix està venut, para què perdre diners?; La meva categoria ni es nomena, Què vaig a aconseguir? Són algunes de les preguntes que se senten.

Nosaltres entenem i compartim moltes d’aquestes inquietuds, però així i tot estem convençudes que toca fer els aturs, per consciència obrera, perquè no cal cedir davant una Direcció i un Ajuntament que tenen com a objectiu eliminar molts dels nostres drets. Volen modificar les nostres condicions de treball i fer de esquirols els deixa la porta oberta perquè ho facin. No és només pel Conveni, és per consciència i pel que vindrà després si vam mostrar feblesa, volen encarrilar-nos cap a un model d’empresa privada.

No són vagues per defensar al Comitè d’empresa, no serem nosaltres els qui ho facin, anem a fer les vagues per deixar clar a l’adreça que no ens anem a rendir, que anem a seguir en peus per defensar els nostres drets. La decepció i queixes cap al Comitè d’empresa poden esperar, ja se’ls donarà resposta més endavant amb el Conveni signat. Que la memòria no ens falli d’aquí a uns mesos, quan demanin el vot de la plantilla.

Una cosa ens ha de quedar clara, l’adreça ha canviat i ens enfrontem a un enemic que mai havíem tingut. Si TMB és públicament opaca, l’objectiu de la nova adreça ho és encara més. Ja no es tracta que ens ofereixin més o menys, és que no compleixen pactes acords i convenis, i no tenen problema a reconèixer-ho davant dels propis mediadors. No ens podem fiar d’algú que no compleix l’acordat perquè no li dóna la gana. O ens plantem ara mateix o ens veurem arrossegats a unes aigües de les quals difícilment podrem sortir.

En CNT tenim molt clar que la millor eina per lluitar són les mobilitzacions i encara que és veritat que és decebedora la situació actual, que és lamentable haver deixat perdre bones oportunitats, no per això anem a deixar de donar el nostre suport als aturs encara que siguin excessivament prudents.

Estem en un riu regirat i a les treballadores ens han vist cara de peix. No deixem que tant empresa com algunes seccions sindicals treguin, d’aquestes aigües, tallada a costa dels treballadors.

ÀNIMS I A LA LLUITA COMPANYES.

cntmetro@tmb.cat / seccio.metro@barcelona.cnt.es

SALUT I BON VIATGE

1 DE MAYO; POR LA DEFENSA DEL TAXI Y DEL TRANSPORTE PÚBLICO

11111

Este primero de mayo día de los trabajadores y donde recordamos a los compañeros anarquistas de chicago asesinados por reivindicar la jornada laboral de 8 horas, tiene especial relevancia el sector del taxi, que está siendo amenazado por nuevas formas de dominación capitalista, con las nuevas tecnologías de la “Economía colaborativa” (economía de la sumisión).

UBER y Lyft aplicaciones de teléfono móvil de transporte privado están acaparando el mercado del transporte privado en estados unidos. El pasado verano, el número de trayectos en taxi habían descendido de un 84% a un 65% de 2015 a 2016. Especialmente dramática es la situación de los taxistas de Nueva York por la mala gestión de licencias y regulación del taxi ante competidores como UBEF y Lyft que cuentan con una gran ventaja de movimientos frente al taxi.

El auge de las empresas como Uber y Lyft no solo han causado estragos en la ciudad de Nueva York. La aparición de nuevas tecnologías y plataformas de economía colaborativa, que se posicionan como alternativa en los sectores tradicionales, suponen una amenaza para los trabajadores del taxi. Las protestas de taxistas a nivel global han sido constantes durante todo el año en países como Italia o Francia.

También hemos podido ver las primeras protestas de los socios de UBER, al ver como la compañía reduce constantemente los precios y aumenta comisiones a estos conductores. Si alguien es tan estúpido como para pensar que las relaciones económicas de la economía “colaborativa”, son libres y “democráticas” difícilmente se le podrá hacer entender el marco de explotación que utilizan las multinacionales de este negocio (falsos autónomos, hacer recaer los costes de funcionamiento sobre el trabajador, incluidas “mejoras” publicitarias y regalos a los usuarios).

En Barcelona y Madrid ha aparecido Cabify, amenazando gravemente al taxi y alterando el funcionamiento de las VTCs (Vehículos de alquiler con conductor). Con Cabify una VTC esta las 24 horas en la calle, utilizando conductores contratados por ETT (empresa de trabajo temporal) estos conductores realizan jornadas de 12 horas por un sueldo de 1100 e al mes. Según la ROTT (Reglamentación de Ordenación del Transporte Terrestre) las VTCs deberían estar estacionadas en su base, esperando la entrada de un servicio debidamente solicitado personalmente por el usuario. Con Cabify los conductores de las VTCs rellenan las hojas de servicio que les entra por la aplicación en la calle, distribuyéndose estratégicamente por las zonas calientes que les ordena la empresa (aeropuerto, centros comerciales…). Están aplicando el mismo sistema de explotación que sufren los trabajadores asalariados del taxi, hacia los conductores de Cabify, las jornadas de 12 horas. Están igualando en competitividad, explotación y precariedad a los trabajadores del taxi con los de Cabify. Practican el mismo sistema operativo del taxi, igualando al taxi como transporte público con las VTCs, que son un transporte privado y que tienen diferentes condiciones de funcionamiento, equiparando y convirtiendo una VTC en un taxi. En resumen explotación intensa y precariedad.

El objetivo de empresas como Cabify, (donde realmente se esconden empresas VTCs) es la sustitución del taxi como transporte público, por un transporte privado controlado por aplicaciones de teléfono al servicio de empresas privadas de transporte. Con empresas como Cabify se crea trabajo precario, con conductores contratados por empresas de trabajo temporal.

Desde la CNT defendemos el taxi como un transporte público seguro, regulado y socialmente justo para los trabajadores/ras del taxi y para los usuari@s. Nos oponemos a empresas como UBER y Cabify que representan la destrucción del transporte público, hacia un transporte privado inseguro, competitivo y con conductores esclavizados. Tampoco estamos de acuerdo con el sistema de precios de licencias, por el cual hay que pagar un precio muy alto por una licencia de taxi para poder desarrollar la actividad de transporte de viajeros. Algunos han hecho un verdadero negocio de especulación con la compra y venta de licencias de taxi.

fdhthtr

Este 1 de Mayo sal a la calle a defender el taxi y el transporte público, lo que ahora les pasa a los taxistas, en un futuro no muy lejano les puede pasar a todos los trabajadores de otros los sectores.

SALUT Y BUEN VIAJE.

LA DIRECCIÓ D’AUTOBUSOS TMB MODIFICA LÍNIES i SUSPÈN SERVEIS PER FALTA DE CONDUCTORS

cabecera-tmb


Les cotxeres de zona Franca i Horta són les més afectades en canvis de servei sense realitzar cap escollida de línia per la direcció. Molt malestar pels conductors afectats, que van amenaçar amb desobeir a la direcció. A les cotxeres de zona Franca i Horta es realitzen protestes per nombrosos conductors afectats. Davant les protestes la direcció canvia els seus plans i dimarts 4 d’abril, surten els serveis normals mentre es reuneix la comissió d’explotació de manera urgent.


En la comissió d’explotació, la direcció diu, que es van a realitzar les escollides de línia a partir del 4 d’abril aquesta mateixa tarda per finalitzar el divendres dia 7 per entrar en vigor el dia 18 d’Abril. Que afecta les línies de la zona (22, 54, 59, 63, 78, 110, 208, 210, 212 i 216) i a les d’Horta (32, 45, 204 i 215).


Els conductors afectats estem en contra d’aquestes modificacions, perquè falten conductors, l’empresa es nega a contractar més conductors al·legant falta de pressupost i baixes laborals. Amb el suport d’UGT i CCOO la direcció realitzarà les escollides de línia com està recollit en la normativa, reduint el servei.


Els conductors d’autobusos afectats manifestem el nostre rebuig al canvi d’aquests serveis per part de l’empresa que no només afecta de manera greu als treballadors i treballadores d’autobusos sinó que també afecta els usuaris.

SALUT I BON VIATGE

L’ASSEMBLEA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE METRO DECIDEIXEN FER ATURS TOTS ELS DILLUNS

15267722_1734050706912973_3994357085813894033_n

El passat 3 d’Abril del 2.017, en el Casinet d´Hostafrancs de Barcelona, es va realitzar l’Assemblea General de treballadors del Metre en sessions de matí i tarda.

El resultat de la mateixa, una vegada realitzades les votacions i el seu recompte, fué el de dur a terme aturs de 2 hores per torn, tots els Dilluns acordats a tal fi, per intentar forçar asi a la direcció de Metro, al fet que pensi en la seva actitud davant els treballadors del Suburbà, en les negociacions portades fins a aquest moment.

La direcció de TMB segueix incomplint acords i pactes de la mateixa manera que feia abans, segueix negant-se a facilitar les dades sobre les retribucions dels fora de conveni, segueix negant-se a complir amb sentències i requeriments del GAIP.
Molt poca participació i implicaciónde els treballadors de metro en les assemblees . Caldria meditar sobre aquests resultats i amb que nombre de gent s’han aconseguit: 412 empleats, sobre 3.500 del total de treballadors del Metre de Barcelona…

La situació dels treballadors de Metro es complica mes davant una direcció de metro inflexible i autoritària.

La negociació del conveni de juliol, solament va servir per dividir mes als treballadors de metro. Els avanços de la negociació del conveni han estat mínims. En l’acord de juliol es va signar que a partir de gener de 2017 es reactivaria la conversió de contractes al 100% i que per cada jubilat parcial s’ampliaria al 100% el contracte temporal d’un agent, no obstant això ja en el mes de gener els representants de l’adreça van anunciar que no seria així. Que havien d’esperar el vistiplau des de la presidència de TMB (Mercedes Vidal) perquè calia esperar a l’aprovació dels pressupostos generals de l’estat.

Els incompliments i les falses promeses són part de l’estratègia de la direcció de Metro per desgastar, dividir i dominar als treballadors i treballadores de Metro.
incompliment de l’acord de febrer del 2007 sobre equivalència de temps de conducció i estacions per als agents d’atenció al client. En teoria haurien de tenir trams d’atenció en estacions equivalents al mateix temps que han estat conduint, però en la pràctica el temps amb tren supera amb escreix al temps en estacions.
incompliment de l’abonament del temps de treball que supera la jornada laboral diària a tots els treballadors en cas de proves, prolongacions, etc.
incompliment del conveni de 1982 en el punt en què obliga a l’empresa a posar tots els mitjans al seu abast perquè cap treballador excedeixi el temps de la seva jornada diària.
incompliment de l’article 20 del conveni de 1984 quant a sol·licitud i concessions de llocs alternatius.
Aquesta última mensualitat se’ls ha abonat als fora de conveni (tant als quals haurien d’estar en conveni com a l’alta adreça) l’import corresponent als objectius, el qual se’ls va congelar estant Convergència en l’alcaldia, i pel que sabem aquest pagament seria entre 3000 euros i gairebé 10000 euros pels DyT de major nivel.
Gairebé al mateix temps apareix la notícia a Catalunya Plural en la qual s’explica que TMB va pagar (amb diners públics) 9000 € en informes per mantenir ocultes les retribucions i càrrecs de l’alta dirección.

Els treballadors i treballadores de metro es mobilitzen per un conveni just i contra la congelació salarial i la resposta de la direcció de Metro és l’alta pujada salarial als seus directius.

La política de claudicació de la direcció de Metro és clara, acords que no es compliran mai per parar les mobilitzacions i desgastar lentament als treballadors i treballadores de metro. Amb la complicitat de la nova classe política, com Mercedes Vidal presidenta de TMB o Gemma Ubasart (Podem Catalunya) on en BTV demostra tota la seva hipocresia política qüestionant els motius perquè la plantilla de Metre vagi a la vaga.

SALUTI BON VIATGE.

MENTIDES I MALGASTAMENT A TMB

13907202_830948527041668_7173170622448912376_n

La publicació aquesta setmana de les escandaloses retribucions de 21 alts directius de TMB, sobre uns 120.000 € anuals de mitjana, ha provocat la indignació de la ciutadania. Una informació incompleta perquè falta publicar els salaris d’uns 70 càrrecs directius més; Adjunts a Direcció, Directors de Servei, Gerents i Responsables Operatius són alguns dels càrrecs dels quals es desconeixen les retribucions. Les vergonyoses justificacions que referent a això està donant Mercedes Vidal, regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i Presidenta de TMB no fan més que augmentar aquesta indignació.
Parlen de transparència, però TMB és un exemple d’opacitat, mala gestió i balafiament de capital públic.
Que TMB compta des de fa anys amb un elevat nombre de càrrecs directius amb salaris desproporcionats no ens sorprèn a les treballadores, és un fet que sospitàvem i que hem anat denunciant des de fa temps. Tampoc ens sorprèn la política de la mentida, engany i manipulació que per ocultar-han mantingut i mantenen la Direcció i l’Ajuntament.
Les treballadores estem patint aquesta actitud des de fa mesos, res de nou. Durant l’actual negociació del conveni col·lectiu que va provocar les passades mobilitzacions, Ada Colau, Mercedes Vidal i Marc Grau van mentir i van manipular a la ciutadania per desacreditar la nostra lluita. Van ocultar les nostres vertaderes reivindicacions difonent que exigíem unes millores salarials inacceptables, quan en realitat en només un dels punts de la plataforma de conveni fèiem referència al salari i es demanava la seva descongelació. Un salari que portava congelat quatre anys mentre la Direcció, amb seus 120.000 € de salari anual es el pujava un 14%.
Les mobilitzacions van acabar amb la signatura d’un acord de sortida de vaga en el qual s’estableix que no es realitzaran canvis organitzatius sense acordar-los amb la representació dels treballadors. Però no passa ni un mes quan TMB ho incompleix l’externalitzar part del tornejat de rodes dels trens i llogar maquinària de manteniment de vies, encara que l’empresa ja disposa d’aquest tipus de maquinària i treballadores que s’encarreguen d’aquesta. Si aquests canvis organitzatius no s’han negociat amb el Comitè d’Empresa s’incompleix l’acord i l’espai de negociació es trenca. ¿Això és tenir voluntat de negociació? Un engany més de la Direcció de TMB amb Mercedes Vidal al capdavant.

Però aquí no acaba tot, casualment en aquesta mateixa setmana en què esclata l’escàndol dels sous dels directius s’inicia una persecució a les treballadores de Metro. Les companyes que condueixen els trens són pressionades per les seves gerències perquè incompleixin el Reglament de Circulació en pretendre que se saltin la regulació que marca el sistema. Se’ls crida als despatxos perquè donin explicacions per complir amb la RDT. Aquests Responsables excessivament remunerats haurien de conèixer el que diu el Reglament de Circulació:


“Art. C13. Obediència a les indicacions dels cartells de regulació (RDT)

A més de l’estricta obediència als sistemes de seguretat per a la circulació del tren, el conductor / a ha d’obeir les indicacions del senyal de RDT (cartell de regulació de trànsit), a fi de complir els objectius de regularitat i puntualitat.

L’incompliment del Reglament de Circulació pot ser motiu de sanció.


Opacitat i mentides a la ciutadania. Enganys, amenaces i sancions injustificades a les treballadores. La política de TMB és molt roí, tot i que que es pot esperar d’una empresa que té a una farisea com a presidenta.
I en aquest moment, quan la credibilitat de la Direcció de TMB deixa molt a desitjar, quan se’ns amenaça i sanciona, és quan les treballadores del metro continuem negociant les nostres condicions de treball, el nostre conveni col·lectiu. I estarem alerta. No permetrem que se’ns assetgi ni que empitjorin les nostres condicions de treball.

L’espai de negociació l’ha trencat l’empresa, si cal tornaran les mobilitzacions.

NO ENS RENDIREM

 SALUT I BON VIATGE

LA CÚPULA DE TMB SE REPARTE 2,5 MILLONES DE EUROS PÚBLICOS EN SALARIOS

untitled

La web de transparencia de Transports Metropolitans de Barcelona había publicado algunos datos referentes a los salarios de la cúpula, pero nunca tantos ni tan precisos. Ahora, en pleno agosto, desvela que los altos cargos se reparten 2,5 millones de euros públicos por los servicios prestados. Una cifra, por otra parte, a repartir entre 21 personas y que sale a más de 100.000 euros para cada una. Más que la alcaldesa, Ada Colau, y que los diputados del Parlament.

Los mayores salarios son para el director de la red de metro, su homóloga en la red de bus y la directora executiva economicofinanciaera. Cada uno percibe 120.000 euros de base, a los que se podrían añadir más de 15.500 euros de complementos, en el caso de los dos primeros, y de 10.500 euros en la tercera. En total, entre 130.500 y 135.500 euros al año. Brutos.

Entre 100.000 y 130.000 euros

No menos sorprendentes son los complementos que reciben el director del área tecnológica (25.500 euros); los directores de las áreas corporativa de recursos humanos y control de gestión, presupuestos y auditoría interna (casi 24.000 euros), y los directores de las áreas técnicas de bus y de metro (22.200 euros). Todos ellos reciben en sus cuentas más de 130.000 euros anuales entre todos los conceptos.

Por encima de los 120.000 euros totales aparecen el director de mantenimiento y proyectos del metro, el director ejecutivo de innovación, tecnología y negocio internacional, el del área de asesoría jurídica, del área de Transportes de Ocio y el de Negocio Internacional. Más de 110.000 euros perciben la directora del área de personas de bus y el de comunicación y relaciones institucionales, el de operaciones del metro, el de negocio y el del área operativa.

Meses de tensiones

En última instancia, por encima de 100.000 euros, aparecen el director del área operativa de bus, la del área de personas de metro, ambos por delante del consejero delegado (105.938 euros, sin derecho a complemento, cifra ya conocida), y del director ejecutivo de marketing, el único que baja de los cinco ceros (83.000 euros) y sin derecho a complemento tampoco.

La publicación llega tras meses de disputas entre trabajadores y directivos, con tensiones acuciadas a raíz de la huelga de empleados con motivo del Mobile World Congress, y después de la filtración de los sueldos de estos últimos –alrededor de 30.000 euros por cabeza— con el objetivo de frenar sus reclamaciones. 

SALUT Y BUEN VIAJE