Arxiu de la categoria: Racismo

CONDENADO UN MOSSO A 15 AÑOS DE CÁRCEL POR APUÑALAR HASTA 13 VECES A UN TAXISTA Y DEJARLO INVÁLIDO

 
La Audiencia de Barcelona ha condenado a 14 años y once meses de cárcel a un agente de los Mossos d’Equadra por un intento de asesinato con alevosía al apuñalar hasta 13 veces a un taxista tras una carrera la noche del 22 de septiembre de 2011 en Sant Fost de Campsetelles y dejarlo inválido.
 
El agente de los Mossos d’Esquadra Marc Barbarà deberá cumplir 14 años, 11 meses y 29 días de cárcel por intentar matar al taxista Hussayin Farooq, la noche del 22 de septiembre de 2011. La Sección 21 de la Audiencia de Barcelona le condena por intento de asesinato, y le aplica el agravante de alevosía. Barbarà le asestó 13 puñaladas al taxista, en el cuello, en el tórax y el abdomen. Y además, le apuntó y le disparó en dos ocasiones con su arma reglamentaria que por azar se encasquilló y no funcionó.
La principal prueba para condenar a Barbarà ha sido la propia declaración de Farooq, contrapuesta a las diversas contradicciones del acusado. Todo empezó a las nueve de la noche, en el paseo de San Juan de Barcelona, donde el taxista recogió al condenado, que le pidió que le llevase a la zona de Tiana. Ambos no se conocían de nada, según recoge la sentencia.
Barbarà pidió al conductor que no encendiese el GPS, que él le guiaría. Al llegar a una zona boscosa de Sant Fost de Campsentelles, le dijo que parase. Cuando Farooq le solicitó que le pagase los 25,40 euros de la carrera, el condenado sacó un cuchillo “que había mantenido oculto, y con intención de acabar con la vida del taxista” le acuchilló en el cuello.
En la refriega, Farooq logró salir del coche, pero el procesado le siguió, le apuntó en la cabeza, y disparó, pero el arma no funcionó. Barbarà huyó luego en el taxi, dejando a Farooq herido gravemente en la calle. Pero se confundió de camino, y regresó al lugar. Salió del coche, recogió su arma reglamentaria que había dejado en el suelo y “apretó de nuevo el gatillo” contra Farooq, que volvió a fallar.
Barbarà deberá indemnizar además a Farooq con 184.082 euros, y permanecerá inhabilitado todo el tiempo que dure la condena. La sala reprocha además la “frialdad de ánimo e inquina” de Barbarà al agredir al taxista así como la “aleatoriedad del ataque”, que para el tribunal demuestra que el nivel de peligrosidad del agente es “extremo”.

SALUT Y BUEN VIAJE.
 

LA CNT DE BARCELONA ES POSICIONA CONTRA L´ACTE FEIXISTA DEL PROPER 12 DE OCTUBRE A LA CIUTAT

La CNT de Barcelona, amb motiu del proper 12 d’ octubre, torna a condemnar tota exhibició feixista a la ciutat.

Tot i que, durant la jornada d’ ahir, Interior ha prohibit la marxa de la manifestació convocada per la plataforma “España en marcha” pel barri de Sants, fent-la marxar per Montjuic, el poble barceloní no es pot conformar, no ha de permetre que la seva història i la seva lluita es trepitji d’aquesta manera, doncs ens trobem davant un atac, que no es limita només al marc polític, sino que s’extèn també a una dimensió humana, sent un atac, directe i sense subterfugis, a la integritat de cadascún i cadascuna de nosaltres. Les consignes i accions homòfobes, racistes, i l’exaltació del genocidi de que fa gala la ultradreta, atempten contra la més mínima expressió de llibertat, tant individual com col·lectiva. Això no cal dir-ho perque ho sabem, ho portem a la sang, i tot i la molta sang vessada, encara ens corre una mica per les venes.

El marcat caràcter exhibicionista i provocador amb que, des de fa setmanes, s’està presentant el circ feixista a la ciutat de Barcelona des de diversos mitjans, és un insult amb ressò, i crida primer a la vergonya i després a l’organització contra l’impunitat d’actes d’exhibició reaccionària com els programats (i els no programats) pel proper dissabte a Barcelona.

Des de CNT Barcelona volem traslladar el nostre recolçament a tot el desplegament que, tant des
d’organitzacions socials diverses com a nivell veïnal, s’està duguent a terme aquests dies per tant de combatre de manera organitzada i conscient l’atac feixista del 12 O a Barcelona.

Feixistes ni a Barcelona ni enlloc!


SALUT I BON VIATGE.

 

RKIA BOUTAM: VAIG PENSAR QUE AMB EL MOCADOR, NINGÚ PARARIA EL TAXI

BARCELONA. EL PERIÓDICO. GEMMA TRAMULLAS. – Un ciclista impacient amonesta Rkia per envair el carril bici mentre el fotògraf la retrata al taxi i un vianant cabrejat mana el ciclista a la banya. Però en l’estrès de l’asfalt la veu d’aquesta dona menuda sona com un bàlsam: «Disculpi, seguida moc el cotxe». Per alguna cosa el seu nom deriva de Ruqayyah, filla del profeta, exemple de suavitat i simpatia.

¿El sorprèn que la gent es sorpenda en veure al volant?

-Ho entenc, perquè hi ha molt poques dones en aquest ofici que portin el mocador. Però de vegades em queden mirant massa, com amb por. Tan rara sóc perquè em mirin d’aquesta manera?

-És la manca de costum. Això a París o Londres no li passaria.

-Hi ha gent que passa i, com no creu el que ha vist, s’atura, es gira i em torna a mirar. Un dia va passar una família i l’home va fer que tots es giressin cap a mi: «Observeu, observeu», els deia assenyalant-me.

– ¿I vostè què va fer?

-Em va sortir saludar amb un «hola!» Per no sentir-me tan malament.

– ¿I més enllà de les mirades?

-He escoltat coses tipus: «El que ens faltava …» O m’han deixat anar que des que els immigrants arribem al taxi ha baixat la feina, quan jo he comprat una llicència que ja treballava, no m’han fet una nova per a mi. Un cop em va parar una noia jove a la Diagonal, es va pujar i quan vaig girar el cap per dir-li «bon dia» va dir: «Jo baixo». Va tancar la porta i no em va donar temps de preguntar quin era el problema.

-Sento la necessitat de demanar-li disculpes per aquestes reaccions.

-Si us plau, al món et pots trobar de tot. Al principi vaig pensar que, en veure amb el mocador, ningú pararia el taxi. Tenia molta por, estava terroritzada. Però he trobat gent superamable que em felicita i em fa gestos des del carrer amb el polze cap amunt, que sent curiositat per saber com he arribat al taxi i que els és igual que porti un mocador mentre els porti al seu destí.

– ¿S’ha plantejat deixar de portar per evitar males estones?

No. Jo no havia portat mai mocador, ni aquí ni al Marroc. M’ho vaig posar fa cinc anys i ho vaig fer perquè jo vaig voler, no perquè ningú m’ho imposés. Quan fas alguna cosa perquè tu vols i perquè creus que és el correcte, si no us accepten arriba un moment en què et fa.

-Aquí costa entendre que cobrir els cabells pugui ser una decisió lliure.

Fins i tot el meu marit no volia que m’ho cobrís! El va acceptar perquè era la meva decisió. És un pas més en el que marca la nostra religió i ho he fet en el moment de la meva vida que he considerat oportú.

– Està farta que li preguntem pel mocador?

-No. Parlar serveix perquè et vegin com ets i de vegades aquesta imatge no quadra amb la que algunes persones s’han fabricat al seu cap. Per a mi integrar no vol dir que una persona deixi de ser com és. Jo parlo l’idioma, treball del que calgui i em relaciono amb tothom, però segueixo sent jo. No he de menjar carn de porc ni beure alcohol per integrar.

– On va néixer?

-En un poblet del Marroc, entre Meknès i Jénifra. Vaig arribar a Barcelona als 18 anys, tinc 30 i els meus dos fills han nascut aquí. L’última vegada que vaig anar al meu poble no coneixia ningú, em sentia com una estranya, com si hagués caigut del cel a un lloc desconegut. Em moria de ganes de tornar a Barcelona.

-És més d’aquí que d’allà.

-Espanya és un país amb molts immigrants de molts països i ha de ser normal trobar immigrants fent qualsevol feina, perquè viuen aquí i s’identifiquen més amb aquest país que amb el seu.

– ¿Com li agradaria que la veiessin?

-Com una persona que està al volant i ofereix un servei com un home. Al cap ia la fi tots som persones i cal respectar la persona no per on ve o pel que fa, sinó perquè és persona i ja està. Que em preguntin el que vulguin, però que no em mirin d’aquesta manera, si us plau.

SALUT I BON VIATGE.

BROTE XENÓFOBO EN EL SECTOR DEL TAXI EN BARCELONA

Varias personas insultan a un conductor paquistaní cuando este es entrevistado por una televisión.
Los sindicatos admiten que hay tensiones en el gremio, aunque niegan enfrentamientos directos
.

Un periodista de TV-3 entrevista a un taxista de origen paquistaní en el aeropuerto de Barcelona. Le están grabando en la propia cola de los conductores, cuando al menos tres personas profieren los siguientes insultos: “¡Eh! ¡Que los taxistas son de España! ¡Le falta el turbante! ¡Que se duche, hombre! ¡Pregúntale quién le ha regalado el carné! ¡Arriba España, una grande y libre!”.

El reportaje del canal autonómico trataba sobre la situación del gremio en Cataluña. En solo dos años, los taxistas de origen paquistaní se han duplicado en la ciudad, y son cerca de 650, según datos del Instituto Metropolitano del Taxi. Suponen el 30% de los conductores inmigrantes y el 5% del total de taxistas (13.000).

“Hay algo de tensión, pero debemos entender también que estamos sufriendo todos con la crisis”, pacifica Iftikhar Ahmed Khan, vicepresidente de la asociación paquistaní Pak Taxi. Aunque cuenta que cuando no hay trabajo, y les ven, les gritan cosas como “vete a tu país”. “Nosotros, como no sabemos tantas palabras como para responderles, muchas veces nos callamos”, explica. A veces, directamente no les entienden.

Ese es, en parte, el problema, al entender del secretario general del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC), José María Sánchez. Los taxistas tienen normas no escritas, que suelen respetar en la ciudad, y que se transmiten de unos a otros, como que cuando dos coches van libres por una calle, no se adelantan entre sí. “Si no, sería una guerra de a ver quién corre más por Barcelona”, ilustra. No obstante, como los paquistaníes no suelen hablar mucho español y van en grupo, según Sánchez, desconocen los códigos internos.

“Pero no hay enfrentamientos”, recalca Sánchez, algo con lo que coincide Kan, aunque ambos se echan en cara ciertas cosas. Kan asegura que los taxistas autóctonos son un poco más bellacos y, por ejemplo, son reticentes a subir a personas mayores porque suponen que el trayecto va a ser corto y lento. Sánchez asegura que algunos de ellos se saltan las colas en las paradas.

Ambas partes, sin embargo, están poniendo medios para solucionarlo. Pak Taxi está ultimando una guía en catalán y en castellano para los conductores. STAC ha mediado para que se expliquen las normas no escritas en folletos en las escuelas. Sánchez asume que es cosa de dos: “Si ellos se integraran más y nosotros fuésemos más receptivos…”

SALUT Y BUEN VIAJE.